DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

LA POLICIA DE CATALUNYA JA ÉS AQUÍ

Pocs segons després d'aquesta mitjanit, des de la flamant nova Comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vilanova i la Geltrú, la inspectora Rosa Gubianes donava oficialment la sortida a les primeres patrulles dels Mossos d'Esquadra desplegades íntegrament al Garraf. La comarca accedia així de ple al nou model de Policia de Catalunya que conformen, juntament amb els Mossos, les policies locals dels nostres municipis. La inspectora Gubianes, amb experiència policial anterior a Badia, Barberà del Vallès, Santa Coloma de Farners i també a Ciutat Vella, és una de les deu dones inspectores del cos dels Mossos i projecta la imatge de professionalitat, capacitació tècnica, joventut i convicció cívica i democràcica que el cos vol mostrar ràpidament sobre el territori. En els darrers quatre anys, l'Ajuntament de Cubelles ha fet un enorme esforç per projectar la Policia Local i ha impulsat un Pla de Qualitat i Millora que des de la meva responsabilitat anterior a la regidoria de Governació penso que donarà fruits ens els propers cinc anys no sense invertir moltes energies i molts esforços. Veure sortir ahir les primeres patrulles des de les noves dependències al Garraf obliga també a fer un enorme reconeixement a aquest cos de Mossos creat al segle XVIII i recordar que no fa massa, el 1978, coincidint amb el retorn del president Tarradellas, estava format només per un centenar de membres. No és fins l'any 1980 que el cos dels Mossos passa del Govern central a la Generalitat per convertir-se dos anys més tard en la Policia Autonòmica de Catalunya. Però veure sortir les noves patrulles dels Mossos ens obliga també a pensar en un nou model integral de policia que ha de comptar amb policies locals modernes, àgils, compromeses amb el madat democràtic de mantenir la convivència i el lliure exercici dels drets i de les llibertats. Serà interessant treballar per consolidar aquesta fita mentre, a partir de demà divendres, per exemple, comptarem també amb la innovadora presència dels agents dels Mossos d'Esquadra recorrent els carrers, les places i el mercat municipal de Cubelles... .-37

M.Trives/Diari de Cubelles

Tot fa pensar que va per llarg i queden dies per solucionar aquest desgavell . Avui mateix podeu llegir aquesta informació i que senyala aquesta possibilitat

(foto/arxiu Diari de Cubelles)

Barcelona

Dilluns es podria fixar una data en la nova reunió del CECOF
Els tècnics treballen amb la idea de recuperar Rodalies 12 de novembre

laMalla.net

La previsió dels tècnics és que sigui la setmana vinent, problablement, dilluns dia 5, en la nova reunió que mantindrà el Centre Coordinador de l'Operació Ferroviària (CECOF) quan es pugui posar data al restabliment dels serveis de Rodalies suspesos per les múltiples incidències de les obres de l'AVE. Això vol dir que, els seveis provisionals que substitueixen els trens seguiran essent l'alternativa per a milers d'usuaris. Informacions recollides per diversos mitjans de fonts de la coordinació d'obres apunten que els tècnics treballen amb l'horitzó de que caldrà mantenir el tall a les línies C-2 sud, C-7 i C-10 fins al 12 de novembre.
més informació a http://www.lamalla.net/

L’Ajuntament de Cubelles signa el nou conveni amb les entitats esportives

La regidoria d’Esports convocarà un Consell Esportiu per tal de donar a conèixer quins són els objectius d’aquesta legislatura.

més informació a www.cubelles.com

La biblioteca se suma als actes del Castaween 2007

Organitza una mostra de llibres, i distribueix punts de llibres amb motius especials

més informació a www.cubelles.com

Es convoca una nova reunió de la comissió del 50è aniversari del gegants per l'1 de desembre

Properament es convocarà una segona reunió de la comissió de Carnaval oberta a tothom

més informació a www.cubelles.com

M.Trives/ Diari de Cubelles

El temps roda i aquests dies es compleixen anys d´ un temps tortuós que va patir la societat americana, per l´ anomenada ¨Caça de Bruixes ¨ ,a on intel·lectuals, escriptors ,directors de cinema i ciutadans van ser amenaçats, sentenciats a presó ,llançats a un atur forçós i alguns d´ ells reconeguts guionistes van marxar del país. Tot això va succeir a un Estat suposadament democràtic .

Podeu llegir i trobar informació relacionada en excel·lents articles publicats al Diari Avui

Hollywood i la Inquisició

Ara fa seixanta anys, el 20 d’octubre de 1947, Hollywood va seure davant dels tribunals de la Inquisició. En plena Guerra Freda, els sectors més conservadors de la societat nord-americana van convertir la Fàbrica dels Somnis en el boc expiatori d’una croada contra el comunisme. Víctimes i delators incloïen rostres populars i les pel·lícules sotmeses a judici eren el millor aparador per trobar-hi indicis de molt divers signe polític.

Un documentat llibre de recent aparició, Las películas de la Caza de Brujas (Notorious, 2007), analitza ara tots aquells films relacionats amb la persecució que Hollywood va patir des de poc després d’acabada la Segona Guerra Mundial fins ben entrada la dècada dels seixanta. Javier Coma, el seu autor, és un especialista en la matèria i aquest treball arrodoneix un previ Diccionario de la caza de brujas (Inèdita, 2005) que glossava les desenes de productors, guionistes, directors i actors implicats en aquest vergonyós capítol de la història del cinema nord-americà. L’anomenat Comitè d’Activitats Antiamericanes va ser creat el 1938 però l’esclat de la Segona Guerra Mundial va posposar la persecució contra Hollywood fins al 1947. Richard Nixon, futur president dels Estats Units, en va ser un dels seus membres. Més tard s’hi incorporaria el senador Joseph McCarthy, un ferotge anticomunista que veia indicis prosoviètics als títols més insòlits. L’aliança estratègica que els Estats Units i la Unió Soviètica van mantenir enfront del nazisme va generar posteriors sospites en títols com Mission to Moscow i Song of Russia. El simple somriure d’uns nens soviètics encenia l’alarma fins que la novel·lista Ayn Rand va tranquil·litzar els membres del tribunal afirmant que els russos només reien en privat, mai per aprovar el seu sistema polític.

Guionistes i alguns directors van ser els principals represaliats per la Caça de Bruixes. Molts d’ells eren comunistes però l’anàlisi que Coma fa de les pel·lícules posa en evidència la dificultat, fins i tot l’absurd, d’inserir-hi propaganda. Tot i això, De hoy en adelante, Encrucijada de odios, Cuerpo y alma, La ciudad desnuda o El muchacho de los cabellos verdes no deixen de ser fidels exponents d’uns cineastes progressistes que van pagar cara la seva ideologia.

Molt més eloqüents són els missatges d’aquells films rodats per anticomunistes de tota la vida o d’altres obligats a ser-ho després de delatar els seus companys a fi, com va dir Orson Welles, de salvar les seves piscines. Em vaig casar amb un comunista, El teló d’acer o Fugitivos del terror rojo són títols que parlen per ells mateixos. La llei del silenci és, en canvi, la molt més subtil metàfora que Elia Kazan va rodar, amb Marlon Brando com a protagonista d’un drama sindical al port de Nova York, per justificar la seva claudicació davant el tribunal.

http://www.avui.cat/

Tal com eren

Acabat el malson de la cacera de bruixes, Hollywood s'hi ha referit en comptades però contundents ocasions, oportunament referenciades a l'exhaustiu llibre de Javier Coma. Chaplin la va parodiar, en clau de revenja personal, a Un rei a Nova York. Ja a la dècada dels setanta, Tal com érem comptava amb Robert Redford i Barbra Streisand en el paper d'uns militants progressistes inspirats en el guionista Peter Viertel i l'actriu Virginia Ray. D'una forma encara més explícita, Woody Allen encarnava a La tapadora un d'aquells escriptors contractats per donar la cara dels guionistes represaliats pels estudis. Zero Mostel interpretava una d'aquestes víctimes de la intolerància amb coneixement de causa, ja que ell mateix havia patit l'atur derivat de les llistes negres.

Dirigida per Irwin Winkler, Acorralat per la justícia és la primera pel·lícula de ficció que mira de cara els processos de Hollywood amb Robert De Niro en el paper d'un director perseguit per la croada anticomunista. Martin Scorsese hi interpreta el paper d'un cineasta amb trets molt propers als de Joseph Losey. Molt més evidents son els paral·lelismes entre el protagonista de Punto de mira i Herbert J. Biberman, l'autor de La sal de la Terra, crònica d'una vaga a la frontera amb Mèxic rodada quan el cineasta ja havia passat uns mesos a la presó per la seva actitud hostil amb la Comissió d'Activitats Antiamericanes.

Dirigida per George Clooney, Bona nit, bona sort també s'inspira en un personatge real. El periodista Edward R. Murrow va ser un popular periodista televisiu que aprofità el seu poder mediàtic per criticar el senador McCarthy i accelerar-ne la caiguda. Caldria esperar, tanmateix, fins al 1960 perquè Espàrtac, tota una metàfora sobre la llibertat, fos signada pel guionista Dalton Trumbo després de quinze anys a la llista negra.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dissabte, 27 d'octubre del 2007

M.Trives/Diari de Cubelles

Fa pocs dies vaig assistir a una tertúlia a on tots els dimarts, es celebra a un petit bar de Vilanova i a on un grup de coneguts o no , es reuneixen per parlar de temes concrets .
Un dia pot ser un fotògraf que mostra les seves imatges d´ altres indrets i comenta les seves vivències en països llunyans ,un altre dia es un dels assistents qui proposa un tema d´ actualitat a discutir la propera setmana i axis s´ aconsegueix engrescar la participació i fomentar el món de les tertúlies, un pel oblidades en aquests indrets. Fa poques setmanes que ha començat aquesta roda i ja comença a ser animada .L´ altre dia arrel de la situació creada per la nena marroquina que volia anar amb vel a l´ escola, i que va ser tema de conversa, algú va fer referència a un article publicat a El País i escrit per Empar Moliner. Aquest excel·lent article val la pena que si en teniu ganes, en feu lectura i vosaltres mateixos també en podeu opinar .

Ah ! Si voleu participar a les tertúlies heu d´ anar al bar Temptacions ( al costat de la Plaça de les Cols )

ELPAIS.com

EMPAR MOLINER
La niña de ocho años que 'quiere' cubrir su pelo
EMPAR MOLINER 08/10/2007

"Ya nos volvíamos a Marruecos", ha dicho el feliz padre de la devota niña de ocho años que "quería" ir en hiyab a la escuela. Supongo que habrán leído la noticia, que esta semana ha estado en boca de todo el mundo: la escuela le prohibió asistir a clase con dicha prenda, pero la Generalitat, siempre velando por la tolerancia, decidió que lo que decidiera la escuela era igual. O sea que, ahora, la niña de ocho años ya se sienta en el pupitre con el pelo cubierto, a salvo de las miradas de los otros críos de su edad. De ahí la frase del padre. Eso significa que si los malvados profesores de la escuela no llegan a ser corregidos, el hombre se habría llevado a los suyos a ese lugar donde parece que taparse el cabello desde que sales de la clínica maternal mola (si eres mujer, claro). Piensen que este deseo infantil de la niña es tan poderoso que incluso la madre declara que ha dejado el trabajo para "apoyar" a su hija. Parece, pues, que cuando uno "apoya" (qué verbo tan repetido en la televisión últimamente, sobre todo por las madres de los concursantes de Gran Hermano) lo hace a jornada completa y no tiene tiempo de nada más.

La Generalitat debería ir preparándose para cuando salga una niña que declare que 'quiere' que le practiquen la ablación

El caso es que, como les digo, ha triunfado la sostenibilidad y la niña ya puede ir como "quiere" a la escuela. Y yo me alegro, porque me parece casi milagroso que una niña de ocho años ya tenga ideas propias sobre la religión. Esto es sólo la muestra de su gran madurez y elevación espiritual. Ha habido quien ha comparado el caso con el de las monjas que dan clase con hábito. Hombre, las monjas son mayores de edad. No es lo mismo. Pero sobre la cuestión ha habido mucho debate. El jueves, en este mismo periódico, se publicaron artículos con diferentes visiones, entre ellos el del señor Abdenur Prado, presidente de la Junta Islámica Catalana. Yo admiro sin reservas al señor Prado, porque también fue presidente del congreso "Musulmanas y feministas". Y que el presidente de las musulmanas y feministas sea un hombre en lugar de una mujer a mi me parece de una gran coherencia.

Pero volvamos a la niña. Seguramente habrá más cosas que "quiere" hacer. Como el Ramadán. Y si es así hay que respetárselo, o su padre se la llevará a Marruecos. Sí, ya sé que algunos profesores debiluchos advierten que los menores que lo practican se les desmayan en clase o no rinden. Pero nadie dijo que la fe fuese fácil. Por eso, feliz como estoy de la noticia, solo quiero advertir de algo a la Generalitat. Esta niña extraordinaria tiene toda una vida por delante. Y, del mismo modo que Cassius Clay se convirtió al Islam de repente y pasó a llamarse Muhammad Alí, ella podría cambiar también de religión de la noche a la mañana. Por ejemplo, podría abrazar la religión rastafari. Es una religión muy simpática y con no pocas peculiaridades. Entre ellas fumar hachís. Imaginen pues que la pequeña "quiere" honrar a su fe liándose un porro en clase. Si la intolerancia docente se lo prohibiera, hasta yo dejaría el trabajo como su madre para "apoyarla". Todo antes que oír al padre decir: "Estábamos a punto de volver a Jamaica".

Porque sólo faltaría que los niños de ocho años musulmanes merecieran más respeto que los niños de ocho años rastafaris, que los niños de ocho años católicos o que los niños de ocho años practicantes del vudú o de la cienciología. Por eso espero con ansia ver pronto a estos pequeños clavando alfileres a los muñecos y sacrificando gallinas, flagelándose por Semana Santa o merendando placentas en clase. Por cierto. La Generalitat debería ir preparándose para cuando salga la primera niña que declare que "quiere" que le practiquen la ablación. ¿O es que alguien duda de que esto pasará?

Cataluña EL PAIS - 08-10-2007

La niña de ocho años que 'quiere' cubrir su pelo

EMPAR MOLINER