ICV reclama l’abstenció al Senat d’ERC, que la vincula a aeroports i peatgesA. SERRANO A. SEGURA. Barcelona
ERC només s’abstindrà en la votació de l’Estatut al Senat si assoleix un acord satisfactori amb el PSOE en ports i aeroports i en peatges. Així ho va advertir ahir el portaveu parlamentari d’ERC, Joan Ridao, que dilluns portarà a la reunió del bloc institucional d’Esquerra la proposta d’esmenes per al Senat, que ha consensuat amb el senador Carles Bonet. ERC té previst presentar una cinquantena d’al·legacions d’acord amb el text aprovat al Parlament que toquen punts clau com ara la definició de Catalunya com a nació, el finançament, competències que creuen que han quedat mal resoltes, com ara caixes i paradors, i que demanen la recuperació de les disposicions addicionals, on es demanava el traspàs de ports i aeroports i l’actualització dels drets històrics. Esquerra accepta que aquest acord sobre ports i aeroports i peatges podria fer-se amb lleis complementàries a l’Estatut i no dins del text. ERC, pel que fa als peatges, demana la creació d’un fons de rescat selectiu de peatges urbans que es nodriria amb la fiscalitat dels mateixos peatges. El PSOE no ho accepta i, segons Ridao, vol que el fons es doti a partir del percentatge d’inversions de l’Estat a Catalunya que no s’executin. «Som autènticament escèptics [...] i sospitem que al PSOE ja els va bé que no siguem a l’acord», va dir. El canvi del no al sí implicaria, per Ridao, que s’acceptessin les esmenes d’ERC, cosa que retardaria el calendari previst i faria impossible que el referèndum es pogués celebrar al juny. Es passaria a l’octubre. «Què interessa més, la millora o el calendari?», va preguntar el portaveu republicà, que va comprometre’s a no posar pals a les rodes perquè es pugui fer al juny.
ICV-EA va alertar ahir ERC de la «situació políticament molt difícil» que provocaria si també al Senat vota en contra de l’Estatut. La suma dels 125 senadors que té el PP, dels quatre d’ERC i del representant d’Eusko Alkartasuna farien que el text fos rebutjat –a diferència del que passarà divendres que ve al Congrés– i que «l’Estatut quedés desautoritzat pel Senat». «Tant el poble de Catalunya com el Parlament i el govern tripartit es mereixen poder estalviar-se aquesta situació», va queixar-se ahir el senador i vicepresident d’ICV, Jordi Guillot. Amb aquest argument, Iniciativa demana a ERC que al Senat «abordi l’abstenció d’entrada» i que ho faci «per sentit de la responsabilitat», independentment de la manera com acabi la negociació del traspàs de la gestió d’aeroports i peatges. Que la cambra alta tombés l’Estatut no tindria «valor jurídic», ja que tornaria al Congrés, on seria aprovat definitivament, però sí un valor simbòlic, «públic». «Esquerra no pot permetre’s el luxe de desautoritzar l’Estatut amb el PP», va advertir Guillot.Senadors per partit: PP 125 PSOE 97 PSC 10 PNB 7 CiU 6 ERC 4 CC 4 ICV-EA 2 IU 1 BNG 1 EA 1 PAR* 1 Si al Senat tots els partits votessin el mateix que al Congrés, l’Estatut seria rebutjat: Sí: 128 vots (PSOE, PSC, PNB, CiU, CC, ICV-EA, IU i BNG) No: 130 vots (PP, ERC i EA) Però si ERC i EA s’abstinguessin, el Senat aprovaria l’Estatut: Sí: 128 vots (PSOE, PSC, PNB, CiU, CC, ICV-EA, IU i BNG) No: 125 vots (PP) Abstencions: 5 (ERC i EA)
*El PAR no té representació al Congrés però el vot del seu senador no fa alterar el resultats .
www.vilaweb.cat
25.3.06
Tres joves acusen ERC de fer-los fora de l'administració per no ajudar el partit
Albert Balanzà
Tres joves treballadors de l'empresa mercantil Turisme Juvenil de Catalunya (Tujuca) han acusat ERC de fer-los fora de l'administració per no complir amb l'anomenada carta financera del partit, que demana un percentatge del sou als càrrecs de confiança, i ara amenacen de prendre mesures i portar el cas a fiscalia.
El secretari d'organització d'Esquerra i secretari del conseller primer, Xavier Vendrell, ha desvinculat aquest cas, que coincideix amb la finalització del contracte dels tres afectats, de les exigències econòmiques del partit als càrrecs en l'administració catalana. "No hi té res a veure, tot i que se'ls ha acabat el contracte quan el partit estava pressionant en el compliment de la carta financera", va argumentar ahir en declaracions a aquest diari.
La carta financera estableix tres nivells de col·laboració econòmica dels càrrecs de confiança al partit: una referent als alts càrrecs, una segona per a càrrecs sense dedicació completa, com ara regidors, i una tercera per a funcionaris que estan dins de l'administració i han ascendit en entrar ERC. Precisament aquest últim punt va ser inclòs en l'últim congrés del partit a Lleida l'any 2004 en la reforma de la carta financera. "Mai no perden diners, aquests treballadors, només els demanem sobre l'increment una contribució al partit per compensar la dedicació dels militants que treballen de franc", va defensar Vendrell, que va apuntar que ell mateix aporta 842,93 euros mensuals a les arques republicanes.
Vendrell va argumentar que no hi ha cap càrrec de l'administració dependent d'Esquerra que s'hagi negat ara per ara a donar aquests diners, que s'ingressen a la fundació Josep Irla. "De 209 persones n'hi ha 172 que estan al corrent de pagament i 37 que han demanat un pagament renegociat", va explicar. El dirigent republicà també va calcular que el partit ingressarà 1.320.000 euros per aquest concepte aquest any que ajudaran a eixugar el deute històric i va considerar necessària la mesura des del moment que ERC "no afavoreix empreses ni tenim donatius anònims".
www.avui.cat
Albert Balanzà
Tres joves treballadors de l'empresa mercantil Turisme Juvenil de Catalunya (Tujuca) han acusat ERC de fer-los fora de l'administració per no complir amb l'anomenada carta financera del partit, que demana un percentatge del sou als càrrecs de confiança, i ara amenacen de prendre mesures i portar el cas a fiscalia.
El secretari d'organització d'Esquerra i secretari del conseller primer, Xavier Vendrell, ha desvinculat aquest cas, que coincideix amb la finalització del contracte dels tres afectats, de les exigències econòmiques del partit als càrrecs en l'administració catalana. "No hi té res a veure, tot i que se'ls ha acabat el contracte quan el partit estava pressionant en el compliment de la carta financera", va argumentar ahir en declaracions a aquest diari.
La carta financera estableix tres nivells de col·laboració econòmica dels càrrecs de confiança al partit: una referent als alts càrrecs, una segona per a càrrecs sense dedicació completa, com ara regidors, i una tercera per a funcionaris que estan dins de l'administració i han ascendit en entrar ERC. Precisament aquest últim punt va ser inclòs en l'últim congrés del partit a Lleida l'any 2004 en la reforma de la carta financera. "Mai no perden diners, aquests treballadors, només els demanem sobre l'increment una contribució al partit per compensar la dedicació dels militants que treballen de franc", va defensar Vendrell, que va apuntar que ell mateix aporta 842,93 euros mensuals a les arques republicanes.
Vendrell va argumentar que no hi ha cap càrrec de l'administració dependent d'Esquerra que s'hagi negat ara per ara a donar aquests diners, que s'ingressen a la fundació Josep Irla. "De 209 persones n'hi ha 172 que estan al corrent de pagament i 37 que han demanat un pagament renegociat", va explicar. El dirigent republicà també va calcular que el partit ingressarà 1.320.000 euros per aquest concepte aquest any que ajudaran a eixugar el deute històric i va considerar necessària la mesura des del moment que ERC "no afavoreix empreses ni tenim donatius anònims".
www.avui.cat
ERC amenaça d’acomiadar els empleats no militants de les seves conselleries si no paguen la quota del partit
ERC ha enviat cartes a empleats de les diferents conselleries que controla en el govern de la Generalitat exigint-los una part del sou per sufragar el partit, sota l'amenaça d'acomiadar-los si no ho fan. Les cartes s'han enviat no només a càrrecs polítics, sinó a personal sense cap relació de militància amb ERC, segons publiquen diversos mitjans de comunicació aquest dissabte. Les cartes, signades pel secretari d'Organització i Finances d'ERC, Xavier Vendrell, insten els treballadors a posar-se en contacte amb el partit per fer efectives les quotes. Els qui no ho han fet han rebut una segona carta en la qual Vendrell els diu que "em veuré en l'obligació de donar compliment de la Carta Financera". La Carta Financera d'ERC, aprovada pel Consell Nacional, especifica que "un dels recursos financers del partit són les aportacions econòmiques de tots els seus càrrecs públics electes o designats per ERC" i justifica l'acomiadament o cessament d'aquells que es neguin a pagar.Xavier Vendrell ha justificat aquesta pràctica assegurant que "qualsevol persona que treballi en un departament de la Generalitat sense ser funcionària està allà perquè té la confiança del conseller i per tant és un càrrec de confiança, per això ha de pagar al partit".
· Tres joves acusen ERC de fer-los fora de l’administració per no pagar el partit
www.eldebat.com
ERC ha enviat cartes a empleats de les diferents conselleries que controla en el govern de la Generalitat exigint-los una part del sou per sufragar el partit, sota l'amenaça d'acomiadar-los si no ho fan. Les cartes s'han enviat no només a càrrecs polítics, sinó a personal sense cap relació de militància amb ERC, segons publiquen diversos mitjans de comunicació aquest dissabte. Les cartes, signades pel secretari d'Organització i Finances d'ERC, Xavier Vendrell, insten els treballadors a posar-se en contacte amb el partit per fer efectives les quotes. Els qui no ho han fet han rebut una segona carta en la qual Vendrell els diu que "em veuré en l'obligació de donar compliment de la Carta Financera". La Carta Financera d'ERC, aprovada pel Consell Nacional, especifica que "un dels recursos financers del partit són les aportacions econòmiques de tots els seus càrrecs públics electes o designats per ERC" i justifica l'acomiadament o cessament d'aquells que es neguin a pagar.Xavier Vendrell ha justificat aquesta pràctica assegurant que "qualsevol persona que treballi en un departament de la Generalitat sense ser funcionària està allà perquè té la confiança del conseller i per tant és un càrrec de confiança, per això ha de pagar al partit".
· Tres joves acusen ERC de fer-los fora de l’administració per no pagar el partit
www.eldebat.com
23.3.06
La inoperància de Renfe. SÒNIA MARÍN IGLESIAS I SÒNIA OLEART CARBÓ. CABRERA DE MAR I TIANA (MARESME).. ""Ja n’hi ha prou de les vagues encobertes, dels retards, de combois plens a vessar, de tot plegat.
RENFE ens roba el nostre temps i els nostres diners i a sobre hem de posar bona cara i pagar per un servei que no estem rebent. Aquells que pregonen la necessitat de fer servir el transport públic segur que no han patit la constant inoperància de RENFE.
Com s’entén que en una hora punta circulin trens curts que fan anar als usuaris en condicions infrahumanes? Per què quan hi ha vagues els trens no paren a totes les estacions? Tot això, deixant de banda que la freqüència de trens nocturns deixa de funcionar a l’hora del Casimiro. A sobre de l’habitual incompetència del servei, ara s’afegeixen els inconvenients per les obres del TGV.
Els perjudicats sempre som els mateixos i ens trobem impotents perquè només tenim dret a la «rebequeria». Si no tenim servei, per què hem de pagar? Potser ens hauríem de replantejar la situació i començar a actuar. I de passada, recordar als polítics que a banda de l’Estatut sí que hi ha problemes que preocupen i afecten molts catalans. Els que defensem el transport públic ens estem quedant sense arguments.
www.vilaweb.cat
RENFE ens roba el nostre temps i els nostres diners i a sobre hem de posar bona cara i pagar per un servei que no estem rebent. Aquells que pregonen la necessitat de fer servir el transport públic segur que no han patit la constant inoperància de RENFE.
Com s’entén que en una hora punta circulin trens curts que fan anar als usuaris en condicions infrahumanes? Per què quan hi ha vagues els trens no paren a totes les estacions? Tot això, deixant de banda que la freqüència de trens nocturns deixa de funcionar a l’hora del Casimiro. A sobre de l’habitual incompetència del servei, ara s’afegeixen els inconvenients per les obres del TGV.
Els perjudicats sempre som els mateixos i ens trobem impotents perquè només tenim dret a la «rebequeria». Si no tenim servei, per què hem de pagar? Potser ens hauríem de replantejar la situació i començar a actuar. I de passada, recordar als polítics que a banda de l’Estatut sí que hi ha problemes que preocupen i afecten molts catalans. Els que defensem el transport públic ens estem quedant sense arguments.
www.vilaweb.cat
El Reglament de Participació Ciutadana (RPC) es vol aprovar en el ple d'abril . Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març
Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març per seguir treballant en el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) que es vol portar a votació en el proper ple del mes d’abril. D’aquest tema, Ràdio Cubelles va oferir la setmana passada un especial amb l’opinió dels polítics municipals.
El portaveu d’ERC, Víctor Pascual proposava "un reglament el més obert i operatiu possible, que sigui el més progressista possible, senzill i entenedor". També manifestava la seva confiança en el treball conjunt que s’estava realitzant.
La regidora del Partit Popular de Catalunya, Joana Navarrete diu que "les valoracions s’hauran de fer quan el RPC estigui en marxa, però té molt clar que cal sumar i no restar esforços i buscar el consens de totes les parts".
El portaveu d’ICB, Joan Amorós apuntava que cal fer camí perquè és clau perquè l’Ajuntament obri un canal habitual on els ciutadans puguin expressar-se posant en marxa els elements necessaris de Participació Ciutadana. “El reglament no pot ser fix i cal anar modificant els mecanismes establint marcs de relació entre els ciutadans i és important arribar al consens màxim de totes les forces polítiques.”
La regidora del PSC, Maria Lluïsa Romero també hi creu i espera que un cop aprovat no quedi en un calaix. “Pot ser millorable, però sempre es pot modificar segons les necessitats i el seu ús”.
El regidor d’ICV, Jordi Coch assenyala “haver entrat diverses esmenes així com la sol•licitud d’un calendari més ampli que, de moment, s’està complint, i amb la previsió que el RPC s’aprovi al mes d’abril”. Coch creu en “el consens del RPC del grups polítics i en la seva posada en marxa”, però apunta que “si les associacions no hi estan d’acord no ho aprovaran”.
El regidor convergent Joan Albet diu haver defensat sempre el Reglament de Participació Ciutadana que serà molt beneficiós i que “acabarà amb el divorci que hi ha ara entre ciutadania i Ajuntament”. El regidor de CiU està convençut que és obert i que a mesura que s’hi treballi s’anirà modificant. De fet, apunta que s’ha marcat una clàusula de revisió d’un any.
La portaveu del grup polític Entesa per Cubelles-Fic, Josefina Visus ha manifestat que “encara que hi ha opinions que diuen que el treball del RPC està sent molt lent, val la pena perquè s’està treballant en equip i s’està fent ben fet”. També demana que “abans de portar-ho al ple es facin les esmenes oportunes i que el reglament sigui el més definitiu possible”. Ràdio Cubelles Dijous, 23-03-2006
Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març per seguir treballant en el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) que es vol portar a votació en el proper ple del mes d’abril. D’aquest tema, Ràdio Cubelles va oferir la setmana passada un especial amb l’opinió dels polítics municipals.
El portaveu d’ERC, Víctor Pascual proposava "un reglament el més obert i operatiu possible, que sigui el més progressista possible, senzill i entenedor". També manifestava la seva confiança en el treball conjunt que s’estava realitzant.
La regidora del Partit Popular de Catalunya, Joana Navarrete diu que "les valoracions s’hauran de fer quan el RPC estigui en marxa, però té molt clar que cal sumar i no restar esforços i buscar el consens de totes les parts".
El portaveu d’ICB, Joan Amorós apuntava que cal fer camí perquè és clau perquè l’Ajuntament obri un canal habitual on els ciutadans puguin expressar-se posant en marxa els elements necessaris de Participació Ciutadana. “El reglament no pot ser fix i cal anar modificant els mecanismes establint marcs de relació entre els ciutadans i és important arribar al consens màxim de totes les forces polítiques.”
La regidora del PSC, Maria Lluïsa Romero també hi creu i espera que un cop aprovat no quedi en un calaix. “Pot ser millorable, però sempre es pot modificar segons les necessitats i el seu ús”.
El regidor d’ICV, Jordi Coch assenyala “haver entrat diverses esmenes així com la sol•licitud d’un calendari més ampli que, de moment, s’està complint, i amb la previsió que el RPC s’aprovi al mes d’abril”. Coch creu en “el consens del RPC del grups polítics i en la seva posada en marxa”, però apunta que “si les associacions no hi estan d’acord no ho aprovaran”.
El regidor convergent Joan Albet diu haver defensat sempre el Reglament de Participació Ciutadana que serà molt beneficiós i que “acabarà amb el divorci que hi ha ara entre ciutadania i Ajuntament”. El regidor de CiU està convençut que és obert i que a mesura que s’hi treballi s’anirà modificant. De fet, apunta que s’ha marcat una clàusula de revisió d’un any.
La portaveu del grup polític Entesa per Cubelles-Fic, Josefina Visus ha manifestat que “encara que hi ha opinions que diuen que el treball del RPC està sent molt lent, val la pena perquè s’està treballant en equip i s’està fent ben fet”. També demana que “abans de portar-ho al ple es facin les esmenes oportunes i que el reglament sigui el més definitiu possible”. Ràdio Cubelles Dijous, 23-03-2006
22.3.06
De sostenibilitats insostenibles: La Platja Llarga
Per CUP 08/03/2006 10:12:55
De l’anomenat conflicte sobre la Platja Llarga està ja quasi tot dit i sentenciat. La irresponsabilitat de l’equip de govern i dels partits a l’oposició, perquè des del PP a ERC tots van signar la modificació del Pla General per urbanitzar la Platja Llarga, ens ha portat a un altre atzucac de difícil solució. I diem de PP a ERC, perquè els cinc grups municipals l’Ajuntament són capaços d’esbarallar-se per les més petites nimietats, per l’ahora dels temes gruixuts, tots són signataris de l’anomenada “política de consens”. Exactament allò que la CUP vam anomenar, com una de les raons del nostre naixement, el “pacte de silenci” que envolta els temes cabdals per al futur de la nostra ciutat. Gràcies a l’APMA, el grup ecologista, que va destapar el projecte d’urbanització i va sentar les bases de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, la ciutadania ens vam poder mobilitzar i sensibilitzar a temps, quan les obres tot just estaven encara al principi. El que en un primer moment semblava dat i beneït i impossible d’aturar, es va aconseguir i cap partit va gosar contradir la veu de la Plataforma i amb ella, la veu de la ciutadania. Segurament darrera d’aquesta reacció tan ràpida, cotundent i exemplar de la ciutadania s’hi amagava el trist record dels Colls-Miralpeix, l’altre paratge salvatgement urbanitzat anys enrere.A dia d’avui, la situació generada queda reduïda a un atzucac. El pacte ja s’havia tancat entre l’Ajuntament, CiU, PP i la immobiliària Subirats Berenguer per construir tot un complex hoteler, residencial i comercial a primera línea de mar. Frenar la construcció d’aquest complex ens ha posat a tots en una situació més que difícil, ja que les alternatives ningú sap si són millors o pitjors. Difícilment 1.700 pisos a la vora de la Platja Llarga ajudaran gaire a preservar aquest paratge, únic tram del litoral encara no urbanitzat entre els Colls de Sitges i les Madrigueres del Vendrell.A més, Vilanova ,ni Cubelles, no està preparada per a suportar 4 o 5.000 nous veïns a la zona del Prat de Vilanova, àrea veïna de la Platja Llarga on es vol ubicar la flamant alternativa recolzada per la Generalitat. I indemnitzar l’empresa constructora suposaria la bancarrota per a les finances municipals.Ara ja només ens queda assumir als ciutadans que el mal menor, el preu col•lectiu per la irresponsabilitat dels cinc partits amb representació municipal, és el del naixement d’un nou barri. Així, sense més. Sense cap mena de planificació, ni de previsió de serveis. Sense Pla de Mandat ni res de compromisos electorals amb la ciutadania. Mentrestant els i les ciutadanes ens quedem amb un pam de nas. No acabem d’entendre perquè l’error dels partits polítics i el negoci milionari de la immobiliària l’hem d’acabar pagant, com sempre, nosaltres. Però el que és realment insolent i indignant en tot aquest conflicte és l’actitud, el discurs i la tàctica de fons empleades pels partits. Ens referim a l’actitud culpabilitzadora, al discurs tregiversador de la sostenibilitat i el fals ecologisme, i a la tàctica mentidera del Pla de Mandat.D’unes setmanes ençà, per poc que seguim l’actualitat sobre aquest conflicte, tothom se’n pot adonar que els partits, lluny de reconèixer l’error com a propi, fan veure que busquen alternatives a la urbanització de la platja, perquè la ciutadania ha tingut el capritx de voler preservar un espai natural deixat de la mà de Déu. És en la línia d’aquest malabarisme que a sobre ens volen fer creure que 1.700 pisos es construiran per “preservar la Platja Llarga”, voluntat que sense dubte entronca amb la premisa discursiva de la “sostenibilitat” que envolta, com una aureola santa, tota acció del govern municipal. I per acabar-ho d’adobar, quan s’han de justificar encara retreuen el Pla de Mandat, quan en el Pla de Mandat es parla, entre d’altres miratges, que es treballarà per a la creació de corredors ecològics en zones com els Coll i la Platja Llarga (art. 56.2).Des de la CUP volem manifestar, simplement, que n’estem ben farts i fartes. D’una banda, de la irresponsabilitat a l’hora de planificar el creixement urbanística, o més ben dit, d’esperonar-lo descaradament. I de l’altra, la més greu, de l’ús sense miraments ni vergonyes d’un discurs ideològic completament fals i tergiversador.Senyors i senyores polítiques: Per què ens hem de creure la participació ciutadana, si a part de no existir enlloc més que el Pla de Mandat, per temes d’importància pública hem d’esperar a filtracions indegudes perquè la ciutadania pugui reaccionar a corre-cuita i preservar la Platja Llarga? Per què insistiu, sense enrogir, en repetir com una falca publicitària la paraula sostenibilitat, si en aquests moments el que més s’aproparia a la sostenibilitat és que no féssiu res, és que us quedessiu quiets, que no toquéssiu el Cap de Creu ni el Casc Antic, que no toquéssiu més la Geltrú o que mai no haguéssiu tocat els Colls o la Platja Llarga?De totes aquuestes coses, la que més ens dol i ens indigna és, probablement, que el vostre discurs és tan fals i tan allunyat de la realitat que en el mateix projecte d’urbanització de la Platja Llarga, el primer de tots, declaràveu que allò que us movia en el fons a planificar l’urbanització de la Platja era la seva preservació. En la línia de la sostenibilitat, és clar.Ara als i a les ciutadanes ens queda empassar-nos la vostra sostenibilitat, el vostre Pla de Mandat i el vostre ecologisme. I com en el cas del Colls, veure com feu passar els interessos de les immobiliàries i l’especulació per sobre dels interessos dels i les treballadores, dels i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú.
www.vilanovadigital.com
Per CUP 08/03/2006 10:12:55
De l’anomenat conflicte sobre la Platja Llarga està ja quasi tot dit i sentenciat. La irresponsabilitat de l’equip de govern i dels partits a l’oposició, perquè des del PP a ERC tots van signar la modificació del Pla General per urbanitzar la Platja Llarga, ens ha portat a un altre atzucac de difícil solució. I diem de PP a ERC, perquè els cinc grups municipals l’Ajuntament són capaços d’esbarallar-se per les més petites nimietats, per l’ahora dels temes gruixuts, tots són signataris de l’anomenada “política de consens”. Exactament allò que la CUP vam anomenar, com una de les raons del nostre naixement, el “pacte de silenci” que envolta els temes cabdals per al futur de la nostra ciutat. Gràcies a l’APMA, el grup ecologista, que va destapar el projecte d’urbanització i va sentar les bases de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, la ciutadania ens vam poder mobilitzar i sensibilitzar a temps, quan les obres tot just estaven encara al principi. El que en un primer moment semblava dat i beneït i impossible d’aturar, es va aconseguir i cap partit va gosar contradir la veu de la Plataforma i amb ella, la veu de la ciutadania. Segurament darrera d’aquesta reacció tan ràpida, cotundent i exemplar de la ciutadania s’hi amagava el trist record dels Colls-Miralpeix, l’altre paratge salvatgement urbanitzat anys enrere.A dia d’avui, la situació generada queda reduïda a un atzucac. El pacte ja s’havia tancat entre l’Ajuntament, CiU, PP i la immobiliària Subirats Berenguer per construir tot un complex hoteler, residencial i comercial a primera línea de mar. Frenar la construcció d’aquest complex ens ha posat a tots en una situació més que difícil, ja que les alternatives ningú sap si són millors o pitjors. Difícilment 1.700 pisos a la vora de la Platja Llarga ajudaran gaire a preservar aquest paratge, únic tram del litoral encara no urbanitzat entre els Colls de Sitges i les Madrigueres del Vendrell.A més, Vilanova ,ni Cubelles, no està preparada per a suportar 4 o 5.000 nous veïns a la zona del Prat de Vilanova, àrea veïna de la Platja Llarga on es vol ubicar la flamant alternativa recolzada per la Generalitat. I indemnitzar l’empresa constructora suposaria la bancarrota per a les finances municipals.Ara ja només ens queda assumir als ciutadans que el mal menor, el preu col•lectiu per la irresponsabilitat dels cinc partits amb representació municipal, és el del naixement d’un nou barri. Així, sense més. Sense cap mena de planificació, ni de previsió de serveis. Sense Pla de Mandat ni res de compromisos electorals amb la ciutadania. Mentrestant els i les ciutadanes ens quedem amb un pam de nas. No acabem d’entendre perquè l’error dels partits polítics i el negoci milionari de la immobiliària l’hem d’acabar pagant, com sempre, nosaltres. Però el que és realment insolent i indignant en tot aquest conflicte és l’actitud, el discurs i la tàctica de fons empleades pels partits. Ens referim a l’actitud culpabilitzadora, al discurs tregiversador de la sostenibilitat i el fals ecologisme, i a la tàctica mentidera del Pla de Mandat.D’unes setmanes ençà, per poc que seguim l’actualitat sobre aquest conflicte, tothom se’n pot adonar que els partits, lluny de reconèixer l’error com a propi, fan veure que busquen alternatives a la urbanització de la platja, perquè la ciutadania ha tingut el capritx de voler preservar un espai natural deixat de la mà de Déu. És en la línia d’aquest malabarisme que a sobre ens volen fer creure que 1.700 pisos es construiran per “preservar la Platja Llarga”, voluntat que sense dubte entronca amb la premisa discursiva de la “sostenibilitat” que envolta, com una aureola santa, tota acció del govern municipal. I per acabar-ho d’adobar, quan s’han de justificar encara retreuen el Pla de Mandat, quan en el Pla de Mandat es parla, entre d’altres miratges, que es treballarà per a la creació de corredors ecològics en zones com els Coll i la Platja Llarga (art. 56.2).Des de la CUP volem manifestar, simplement, que n’estem ben farts i fartes. D’una banda, de la irresponsabilitat a l’hora de planificar el creixement urbanística, o més ben dit, d’esperonar-lo descaradament. I de l’altra, la més greu, de l’ús sense miraments ni vergonyes d’un discurs ideològic completament fals i tergiversador.Senyors i senyores polítiques: Per què ens hem de creure la participació ciutadana, si a part de no existir enlloc més que el Pla de Mandat, per temes d’importància pública hem d’esperar a filtracions indegudes perquè la ciutadania pugui reaccionar a corre-cuita i preservar la Platja Llarga? Per què insistiu, sense enrogir, en repetir com una falca publicitària la paraula sostenibilitat, si en aquests moments el que més s’aproparia a la sostenibilitat és que no féssiu res, és que us quedessiu quiets, que no toquéssiu el Cap de Creu ni el Casc Antic, que no toquéssiu més la Geltrú o que mai no haguéssiu tocat els Colls o la Platja Llarga?De totes aquuestes coses, la que més ens dol i ens indigna és, probablement, que el vostre discurs és tan fals i tan allunyat de la realitat que en el mateix projecte d’urbanització de la Platja Llarga, el primer de tots, declaràveu que allò que us movia en el fons a planificar l’urbanització de la Platja era la seva preservació. En la línia de la sostenibilitat, és clar.Ara als i a les ciutadanes ens queda empassar-nos la vostra sostenibilitat, el vostre Pla de Mandat i el vostre ecologisme. I com en el cas del Colls, veure com feu passar els interessos de les immobiliàries i l’especulació per sobre dels interessos dels i les treballadores, dels i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú.
www.vilanovadigital.com
Maragall no veu "justificat" el 'no' d’ERC i espera que la reunió del quadripartit sigui "útil i clarificadora. "El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha considerat aquest dimarts que "no està justificat l'anunci de votació negativa" a l’Estatut en el Congrés per part "de cap partit", en al·lusió especial a ERC, i ha assegurat que la reunió de José Luis Rodríguez Zapatero amb el quadripartit català, a proposta del propi Maragall, pot ser "útil i clarificadora" en el moment actual del procés estatutari.En un comunicat, Maragall ha informat que ha sol·licitat al president del Govern "que reuneixi als quatre partits estatutaris" i ha justificat la proposta per haver "vist trencada la presumpció d'unitat" per part d'un soci del tripartit català. "Si adopto avui una actitud compromesa i propositiva és perquè veig trencada la presumpció d'unitat per part d'un dels partits de la coalició de Govern", afirma el president.Maragall ha donat per "truncada en les últimes setmanes" la "unitat d'acció dels quatre partits catalans" per part d’ERC, i li ha retret que anunciï el seu vot negatiu al text quan existeix un "alt percentatge d'acord" i quan "encara no s'havien acabat les votacions en comissió, ni s'havia establert el tenor de la llei que ha de regular la gestió dels aeroports".Tot i això, ha reconegut que el text estatutari "no és el mateix que va sortir del Parlament de Catalunya" i que "la part del preàmbul que es refereix al concepte de nació és sobretot descriptiva", Maragall ha remarcat que "el conjunt de l'articulat és definitivament satisfactori en competències, en nous drets i en recursos".
www.eldebat.com
www.eldebat.com
Aprovada l'actualització del Pla Local Jove per al 2006 . La regidora considera clau el recolzament als joves nouvinguts i als desconnectats del municipi
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar, amb la única abstenció d'ICV, l'actualització del Pla Local Jove per a l'any 2006. La regidora d'Educació i Joventut, Pilar González, va anunciar també que "s'ha signat un conveni amb la Diputació per incloure els punts d'informació juvenil (PIJ) a l'institut de Cubelles".
Per a l'any 2006 la regidoria s'ha marcat com a objectius la potenciació del PIJ, ubicat a l'Espai Jove del Centre Social. Aquest impuls consistirà, a més d'inaugurar-lo oficialment, en fer-ne difussió de la seva existència, dinamitzar activitats per a joves, programació de tallers, xerrades i cursos, oferir un viver d'entitats juvenils i oferir-se com a punt de recursos. A més, Joventut pretèn repetir l'experiència de l'intercanvi amb els joves d'Arles de Tec, el camp de treball "Recuperem l'Ermita de Cubelles i oferir formació en el lleure (curs de monitors).
La creació d'una taula jove, la programació estable d'exposicíons al Centre Social, la programació d'oci nocturn local i comarcal i la posada en marxa d'una campanya de difusió de les actuacions joves completen les activitats previstes per a aquest any.
Pilar González, regidora d'Educació i Joventut, es va comprometre a millorar la difusió de les activitats i serveis que s'ofereixen als joves, especialment als nouvinguts i aquells més desconnectats del municipi "per no deixar-los desatesos". Per millorar aquesta difusió, González considera "important la posada en marxa de l'IES, així com el conveni recentment signat amb la Diputació per traslladar un cop a la setmana el PIJ a l'institut".Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar, amb la única abstenció d'ICV, l'actualització del Pla Local Jove per a l'any 2006. La regidora d'Educació i Joventut, Pilar González, va anunciar també que "s'ha signat un conveni amb la Diputació per incloure els punts d'informació juvenil (PIJ) a l'institut de Cubelles".
Per a l'any 2006 la regidoria s'ha marcat com a objectius la potenciació del PIJ, ubicat a l'Espai Jove del Centre Social. Aquest impuls consistirà, a més d'inaugurar-lo oficialment, en fer-ne difussió de la seva existència, dinamitzar activitats per a joves, programació de tallers, xerrades i cursos, oferir un viver d'entitats juvenils i oferir-se com a punt de recursos. A més, Joventut pretèn repetir l'experiència de l'intercanvi amb els joves d'Arles de Tec, el camp de treball "Recuperem l'Ermita de Cubelles i oferir formació en el lleure (curs de monitors).
La creació d'una taula jove, la programació estable d'exposicíons al Centre Social, la programació d'oci nocturn local i comarcal i la posada en marxa d'una campanya de difusió de les actuacions joves completen les activitats previstes per a aquest any.
Pilar González, regidora d'Educació i Joventut, es va comprometre a millorar la difusió de les activitats i serveis que s'ofereixen als joves, especialment als nouvinguts i aquells més desconnectats del municipi "per no deixar-los desatesos". Per millorar aquesta difusió, González considera "important la posada en marxa de l'IES, així com el conveni recentment signat amb la Diputació per traslladar un cop a la setmana el PIJ a l'institut".Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
DESCRIPCIÓ: LA MILLERA. (UTR-C 159)
Superfície: 23,00 HaMunicipis afectats: Vilanova i la Geltrú Comarca: Garraf (Barcelona)Planejament urbanístic actual: Sòl No Urbanitzable (agrícola). Lliure permanent.Límits de l'àmbit: Al nord: Carretera C-31, Sòl no Urbanitzable (agrícola). A l'est: Sòl No Urbanitzable (càmping). Al sud: Línia de tren, Sòl Urbanitzable (residencial: Cubelles). A l'oest: Sòl Urbanitzable Delimitat (residencial)Descripció del medi natural: Àmbit format per un retall bàsicament agrícola ubicat a la plana litoral que està a les faldes de la Muntanya del Corral de l'Almirall. Tan sols alguns espais residuals entre infrastructures presenten vegetació espontània, amb la presència del pi blanc formant l'estrat arbori.Alguns camps agrícoles estan abandonats.Usos i activitats actuals: Agrícola: oliveres, conreus herbacis. Habitatge.Construccions i instal·lacions actuals: Edificació rural amb tanca perimetral. Carretera C-31, línia de tren. Pannells publicitaris.Connectivitat: Àmbit aïllat entre infrastructures i zones urbanes, possible connectivitat a través de la zona agrícola que envolta al Torrent de Santa Maria, a l'est de l'àmbit.Valors paisatgístics i ambientals: Estructura agrícola.Impactes actuals o previsibles: Fragmentació del territori degut als usos existents. Progressiu abandó de l'agricultura. Impacte de les urbanitzacions i de les infrastructures que delimiten l'espai.Increment de la pressió urbanística.
SUGGERIMENTS:
Es recomana preservar l'àmbit de possibles aprofitaments urbanístics, per raó de:
Tractar-se d'un àmbit que pot complir amb la funció d'assegurar la preservació i la continuïtat d'espais de valor paisatgístic i ambiental.
Mesures a tenir en compte:
Integració de les infrastructures i urbanitzacions que delimiten l'àmbit, mitjançant usos adequats i el tractament de les seves vores.
Incentivar les activitats agrícoles per evitar el seu abandonament. En cas d'abandó, propiciar la restauració dels sistemes naturals que l'hi són propis.
Control de les tanques perimetrals per raons de permeabilitat visual, integració paisatgística i de connecitivitat ecològica.
Controlar els pannells publicitaris.
Control dels usos periurbans.
Transcripcions literals de la web de la Generalitat de Catalunya
Cronologia bàsica de l’afer de la Platja Llarga
Anys 70
Ja estava aprovat el Pla Parcial de la Platja Llarga.
1981
El Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, la qualifica de sòl urbà.
27-11-1996
S’aprova definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del sector de la Platja Llarga d’acord amb les especificacions de l’informe de Protecció Mediambiental de la Diputació de Barcelona.
3-11-1997
Per acord del Ple Municipal s’aprova inicialment el Projecte d’Urbanització.
1-3-1999
Per acord del Ple Municipal, s’aprova definitivament el Projecte de Compensació.
juny 2001
En la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú no es presenta cap al·legació i continua sent sòl urbà.
15-6-2001
El Ministerio de Medio Ambiente autoritza, per Ordre Ministerial, la ocupació de béns de domini públic marítim-terrestre per a la realització de les obres de protecció costanera de la Platja Llarga.
7-10-2002
S’aprova definitivament, per acord del Ple Municipal, el Projecte d’Urbanització.
22-12-2003
El Ple municipal aprova inicialment, per unanimitat, la modificació puntual del Pla General i el conveni urbanístic amb Subirats Berenguer que permet la construcció de 259 habitatges i obliga a la construcció d’un hotel a Platja Llarga. L'acord s'envia a la Generalitat, que n'ha de fer un informe.
1-3-2004
El Ple aprova definitivament, per unanimitat, l'estudi de detall d’ordenació volumètrica de Platja Llarga.
24-5-2004
La Comissió de Govern de l’Ajuntament dóna llicència d’obres per a la construcció de l’edifici R3 de 78 habitatges i pàrquing a la Platja Llarga.
21-6-2004
L'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA), que ha d'informar de la modificació puntual del Pla General, envia un requeriment a l'Ajuntament demanant un estudi d'inundabilitat.
15-7-2004
S’aprova definitivament el Pla Especial de Restauració i Protecció (PERP) dels espais lliures del sector Platja Llarga.
19-7-2004
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament decideix suspendre les Llicències d'obres ja concedides a la zona i demanar a la promotora un estudi d'inundabilitat, que resulta ser negatiu.
Setembre 2004
L' Ajuntament demana opinió al col·lectiu Salvem Platja Llarga, que lliura un informe que admet el caràcter inundable de la zona des del mar. Aquest estudi i el de l'empresa promotora són lliurats a l'ACA. L'Ajuntament demana un tercer informe a la UPC.
Novembre 2004
Es trenca la negociació per construir 1.750 pisos, com a resultes del “traspàs” de l’edificabilitat de la Platja Llarga, al Piular.
20-5-2005
La Generalitat de Catalunya aprova el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que recomana preservar La Millera de possibles aprofitaments urbanístics.
Octubre 2005
L’Institut Català del Sòl (INCASOL), organisme de la Generalitat de Catalunya, compra i escriptura el 50 % dels terrenys agrícoles de La Millera per un valor aproximat de 6,3 milions d’euros.
10-2-2006
L’Ajuntament fa públic el trasllat de l’edificabilitat de la Platja Llarga i la construcció de 1.744 habitatges a La Millera. Oficialment encara s’està a l’espera de l’informe d’inundabilitat que ha de redactar l’ACA.
1-3-2006
A la pregunta del Diputat Sr. Esteve Orriols al Parlament de Catalunya sobre com es troba l’informe d’inundabilitat, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Hble. Sr. Salvador Milà, contesta que l’expedient està tancat des del 19 de gener passat com a conseqüència de la manca de resposta de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú als reiterats requeriments de l’ACA.
www.ciuvilanova.org
Superfície: 23,00 HaMunicipis afectats: Vilanova i la Geltrú Comarca: Garraf (Barcelona)Planejament urbanístic actual: Sòl No Urbanitzable (agrícola). Lliure permanent.Límits de l'àmbit: Al nord: Carretera C-31, Sòl no Urbanitzable (agrícola). A l'est: Sòl No Urbanitzable (càmping). Al sud: Línia de tren, Sòl Urbanitzable (residencial: Cubelles). A l'oest: Sòl Urbanitzable Delimitat (residencial)Descripció del medi natural: Àmbit format per un retall bàsicament agrícola ubicat a la plana litoral que està a les faldes de la Muntanya del Corral de l'Almirall. Tan sols alguns espais residuals entre infrastructures presenten vegetació espontània, amb la presència del pi blanc formant l'estrat arbori.Alguns camps agrícoles estan abandonats.Usos i activitats actuals: Agrícola: oliveres, conreus herbacis. Habitatge.Construccions i instal·lacions actuals: Edificació rural amb tanca perimetral. Carretera C-31, línia de tren. Pannells publicitaris.Connectivitat: Àmbit aïllat entre infrastructures i zones urbanes, possible connectivitat a través de la zona agrícola que envolta al Torrent de Santa Maria, a l'est de l'àmbit.Valors paisatgístics i ambientals: Estructura agrícola.Impactes actuals o previsibles: Fragmentació del territori degut als usos existents. Progressiu abandó de l'agricultura. Impacte de les urbanitzacions i de les infrastructures que delimiten l'espai.Increment de la pressió urbanística.
SUGGERIMENTS:
Es recomana preservar l'àmbit de possibles aprofitaments urbanístics, per raó de:
Tractar-se d'un àmbit que pot complir amb la funció d'assegurar la preservació i la continuïtat d'espais de valor paisatgístic i ambiental.
Mesures a tenir en compte:
Integració de les infrastructures i urbanitzacions que delimiten l'àmbit, mitjançant usos adequats i el tractament de les seves vores.
Incentivar les activitats agrícoles per evitar el seu abandonament. En cas d'abandó, propiciar la restauració dels sistemes naturals que l'hi són propis.
Control de les tanques perimetrals per raons de permeabilitat visual, integració paisatgística i de connecitivitat ecològica.
Controlar els pannells publicitaris.
Control dels usos periurbans.
Transcripcions literals de la web de la Generalitat de Catalunya
Cronologia bàsica de l’afer de la Platja Llarga
Anys 70
Ja estava aprovat el Pla Parcial de la Platja Llarga.
1981
El Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, la qualifica de sòl urbà.
27-11-1996
S’aprova definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del sector de la Platja Llarga d’acord amb les especificacions de l’informe de Protecció Mediambiental de la Diputació de Barcelona.
3-11-1997
Per acord del Ple Municipal s’aprova inicialment el Projecte d’Urbanització.
1-3-1999
Per acord del Ple Municipal, s’aprova definitivament el Projecte de Compensació.
juny 2001
En la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú no es presenta cap al·legació i continua sent sòl urbà.
15-6-2001
El Ministerio de Medio Ambiente autoritza, per Ordre Ministerial, la ocupació de béns de domini públic marítim-terrestre per a la realització de les obres de protecció costanera de la Platja Llarga.
7-10-2002
S’aprova definitivament, per acord del Ple Municipal, el Projecte d’Urbanització.
22-12-2003
El Ple municipal aprova inicialment, per unanimitat, la modificació puntual del Pla General i el conveni urbanístic amb Subirats Berenguer que permet la construcció de 259 habitatges i obliga a la construcció d’un hotel a Platja Llarga. L'acord s'envia a la Generalitat, que n'ha de fer un informe.
1-3-2004
El Ple aprova definitivament, per unanimitat, l'estudi de detall d’ordenació volumètrica de Platja Llarga.
24-5-2004
La Comissió de Govern de l’Ajuntament dóna llicència d’obres per a la construcció de l’edifici R3 de 78 habitatges i pàrquing a la Platja Llarga.
21-6-2004
L'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA), que ha d'informar de la modificació puntual del Pla General, envia un requeriment a l'Ajuntament demanant un estudi d'inundabilitat.
15-7-2004
S’aprova definitivament el Pla Especial de Restauració i Protecció (PERP) dels espais lliures del sector Platja Llarga.
19-7-2004
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament decideix suspendre les Llicències d'obres ja concedides a la zona i demanar a la promotora un estudi d'inundabilitat, que resulta ser negatiu.
Setembre 2004
L' Ajuntament demana opinió al col·lectiu Salvem Platja Llarga, que lliura un informe que admet el caràcter inundable de la zona des del mar. Aquest estudi i el de l'empresa promotora són lliurats a l'ACA. L'Ajuntament demana un tercer informe a la UPC.
Novembre 2004
Es trenca la negociació per construir 1.750 pisos, com a resultes del “traspàs” de l’edificabilitat de la Platja Llarga, al Piular.
20-5-2005
La Generalitat de Catalunya aprova el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que recomana preservar La Millera de possibles aprofitaments urbanístics.
Octubre 2005
L’Institut Català del Sòl (INCASOL), organisme de la Generalitat de Catalunya, compra i escriptura el 50 % dels terrenys agrícoles de La Millera per un valor aproximat de 6,3 milions d’euros.
10-2-2006
L’Ajuntament fa públic el trasllat de l’edificabilitat de la Platja Llarga i la construcció de 1.744 habitatges a La Millera. Oficialment encara s’està a l’espera de l’informe d’inundabilitat que ha de redactar l’ACA.
1-3-2006
A la pregunta del Diputat Sr. Esteve Orriols al Parlament de Catalunya sobre com es troba l’informe d’inundabilitat, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Hble. Sr. Salvador Milà, contesta que l’expedient està tancat des del 19 de gener passat com a conseqüència de la manca de resposta de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú als reiterats requeriments de l’ACA.
www.ciuvilanova.org
Alcaldia L'Ajuntament de Cubelles demanarà informació sobre la urbanització de La Millera al de Vilanova. Es va aprovar una moció unànime per instar al consistori vilanoví a comptar amb el de Cubelles en el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, al Prat de Vilanova (Ibersol)
El ple de Cubelles, de forma unànime, va aprovar una moció per instar a l'Ajuntament de Vilanova a donar informació sobre el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, dins del Prat de Vilanova. La urbanització d'aquest espai, colindant amb el municipi cubellenc pel torrent de Santa Maria, està en fasde d'estudi i es parla de la possibilitat de construir-hi prop de 1.700 habitatges.
El procés d'urbanització de La Millera és un efecte directe de la impossibilitat d'urbanitzar la Platja Llarga del Prat de Vilanova. Els promotors que ja tenien uns drets adquirits en aquella zona podrien ser compensats en La Millera amb un volum d'edificació que significaria un augment de gairebé 5.000 habitants de la urbanització vilanovina. Els efectes d'aquest procés per a la població de Cubelles és el que el consistori cubellenc vol valorar amb el vilanoví, que fins ara no ha fet cap comunicació oficial informant del procés a La Millera.
La regidora d'Urbanisme, Maria Lluïsa Romero (PSC), va reconèixer que "no podem interposar-nos en el desenvolupament urbanístic de Vilanova, però sí protegir a Cubelles demanant que es facin les infrastructures suficients". En aquest sentit es va referir a la necessitat de planificar les infrastructures de clavegueram, educació, sanitat i altres perquè no quedin saturats els serveis de Cubelles.
El grup d'ERC va manifestar el seu suport total a la moció i va vincular el posicionament de Cubelles "a la propera revisió del Pla General". En els mateixos termes es va expressar Iniciativa per Cubelles (ICb), que a través de la seva portaveu Pilar González, va destacar que "per primera vegada, en un tema urbanístic, ens hem posat tots d'acord per dir que ens hem enterat per la premsa i que s'ha negociat per Cubelles".
Per a Joan Albet (CiU) es tracta d'un tema de "respecte institucional" i va criticar el fet que "l'alcalde de Vilanova no hagi ni tant sols trucat al de Cubelles, quan estan proposant fer 1.700 habitatges al costat de Cubelles". El fet que hi hagi un gran volum d'habitatge de protecció oficial fa preveure que bona part d'aquests possibles 1.700 habitatges podrien ser de primera residència, la qual cosa espanta al portaveu de la federació nacionalista al respecte de la planificació de serveis com l'educació i la sanitat.
Per la seva banda, el grup d'ICV, malgrat donar-hi suport, considera que "la moció no és clara" i van titllar de postura "prepotent" dir-li al consistori vilanoví com han de fer les coses perquè "hi ha una llei d'urbanisme que s'ha de complir".
En aquest sentit, Josep Marcillas considera que "no els hi diem quins serveis han de fer, és evident que ho saben. El que fem és dir que aquests serveis estiguin integrats a Vilanova i no repercuteixin a Cubelles". Així mateix, Marcillas va denunciar que "diuen a la premsa que han negociat compensacions per a Cubelles, però no ens han dit quines són aquestes". Tot i això, per a l'alcalde cubellenc la situació no és "tant pesimista com la veu el Sr. Albet", però reconeix que cal parlar amb l'ajuntament de vilanova i la Geltrú i veure "com queda afectada Cubelles". Finalment, Marcillas va destacar la importància de "l'acord unànim d'informació a l'ajuntament de Vilanova". Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
El ple de Cubelles, de forma unànime, va aprovar una moció per instar a l'Ajuntament de Vilanova a donar informació sobre el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, dins del Prat de Vilanova. La urbanització d'aquest espai, colindant amb el municipi cubellenc pel torrent de Santa Maria, està en fasde d'estudi i es parla de la possibilitat de construir-hi prop de 1.700 habitatges.
El procés d'urbanització de La Millera és un efecte directe de la impossibilitat d'urbanitzar la Platja Llarga del Prat de Vilanova. Els promotors que ja tenien uns drets adquirits en aquella zona podrien ser compensats en La Millera amb un volum d'edificació que significaria un augment de gairebé 5.000 habitants de la urbanització vilanovina. Els efectes d'aquest procés per a la població de Cubelles és el que el consistori cubellenc vol valorar amb el vilanoví, que fins ara no ha fet cap comunicació oficial informant del procés a La Millera.
La regidora d'Urbanisme, Maria Lluïsa Romero (PSC), va reconèixer que "no podem interposar-nos en el desenvolupament urbanístic de Vilanova, però sí protegir a Cubelles demanant que es facin les infrastructures suficients". En aquest sentit es va referir a la necessitat de planificar les infrastructures de clavegueram, educació, sanitat i altres perquè no quedin saturats els serveis de Cubelles.
El grup d'ERC va manifestar el seu suport total a la moció i va vincular el posicionament de Cubelles "a la propera revisió del Pla General". En els mateixos termes es va expressar Iniciativa per Cubelles (ICb), que a través de la seva portaveu Pilar González, va destacar que "per primera vegada, en un tema urbanístic, ens hem posat tots d'acord per dir que ens hem enterat per la premsa i que s'ha negociat per Cubelles".
Per a Joan Albet (CiU) es tracta d'un tema de "respecte institucional" i va criticar el fet que "l'alcalde de Vilanova no hagi ni tant sols trucat al de Cubelles, quan estan proposant fer 1.700 habitatges al costat de Cubelles". El fet que hi hagi un gran volum d'habitatge de protecció oficial fa preveure que bona part d'aquests possibles 1.700 habitatges podrien ser de primera residència, la qual cosa espanta al portaveu de la federació nacionalista al respecte de la planificació de serveis com l'educació i la sanitat.
Per la seva banda, el grup d'ICV, malgrat donar-hi suport, considera que "la moció no és clara" i van titllar de postura "prepotent" dir-li al consistori vilanoví com han de fer les coses perquè "hi ha una llei d'urbanisme que s'ha de complir".
En aquest sentit, Josep Marcillas considera que "no els hi diem quins serveis han de fer, és evident que ho saben. El que fem és dir que aquests serveis estiguin integrats a Vilanova i no repercuteixin a Cubelles". Així mateix, Marcillas va denunciar que "diuen a la premsa que han negociat compensacions per a Cubelles, però no ens han dit quines són aquestes". Tot i això, per a l'alcalde cubellenc la situació no és "tant pesimista com la veu el Sr. Albet", però reconeix que cal parlar amb l'ajuntament de vilanova i la Geltrú i veure "com queda afectada Cubelles". Finalment, Marcillas va destacar la importància de "l'acord unànim d'informació a l'ajuntament de Vilanova". Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
21.3.06
PÍNDOLES DE PARTICIPACIO CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1.Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k -
En caché - Páginas similares
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1.Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k -
En caché - Páginas similares
Torna el Bus de l'Estatut
Passa-ho!
Iu Forn
Cada cop que hi ha un casament en alguna família reial europea ens la venen com "la boda del segle". I al final resulta que la diferència amb el casament anterior o posterior d'un hereu o una pubilla de sang blava de segona fila és que aquest cop la núvia no és una ballarina d'estriptis sinó que el nuvi treballa de malabarista en un circ. Doncs bé, aquí cada pas que fem amb l'Estatut, ara al Parlament, ara a la ponència del Congrés, sembla el pas definitiu. I quan el superem ens adonem que, efectivament, era tan casament del segle com l'anterior. En definitiva, diversos focs d'encenalls que, justament avui, viuran un capítol més del camí que ens durà a la patena. "Germans, anem tots junts a la paaatena, que allà ens hi espera el seeenyor... (concretament el senyor ZP i l'inseparable escolanet Bono).
Som al moment del partit en què des del govern s'escolten veus que ens amenacen amb treure la pols del mític Bus de l'Estatut (recorda quin èxit, oi?) i treure'l un altre cop, aquesta vegada per explicar-nos el text. Jo els animo a fer-ho perquè no voldria perdrem una cosa així. S'ho imagina?
Baixaria Saura del Bus i proclamaria: "Catalans, votar sí és un bitllet a la felicitat. Ho diu un estudi que em encarregat".
Baixaria Esquerra i diria: "Formem part d'un govern que demana votar sí, però nosaltres demanem una «abstenció negativa crítica i nul·la». Ah, i conservant la cadira".
Baixaria el PSC i diria: "Que txi, que txi. Voteu que txi perquè si guanya el txi guanya Zapatero".
Baixaria Maragall i diria... bé, li confesso que sóc incapaç d'imaginar-m'ho, però segur que se sorprendria a si mateix.
I baixaria Artur Mas per dir-nos: "Sóc l'oposició al govern que dona suport a l'Estatut (o no), però sóc el que més suport dóna a l'Estatut. Ah, i visca ZP! I més concretament el moment que em va dir que les eleccions seran a la tardor".
www.avui.cat
Qui es resisteix a un espectacle com aquest?
Passa-ho!
Iu Forn
Cada cop que hi ha un casament en alguna família reial europea ens la venen com "la boda del segle". I al final resulta que la diferència amb el casament anterior o posterior d'un hereu o una pubilla de sang blava de segona fila és que aquest cop la núvia no és una ballarina d'estriptis sinó que el nuvi treballa de malabarista en un circ. Doncs bé, aquí cada pas que fem amb l'Estatut, ara al Parlament, ara a la ponència del Congrés, sembla el pas definitiu. I quan el superem ens adonem que, efectivament, era tan casament del segle com l'anterior. En definitiva, diversos focs d'encenalls que, justament avui, viuran un capítol més del camí que ens durà a la patena. "Germans, anem tots junts a la paaatena, que allà ens hi espera el seeenyor... (concretament el senyor ZP i l'inseparable escolanet Bono).
Som al moment del partit en què des del govern s'escolten veus que ens amenacen amb treure la pols del mític Bus de l'Estatut (recorda quin èxit, oi?) i treure'l un altre cop, aquesta vegada per explicar-nos el text. Jo els animo a fer-ho perquè no voldria perdrem una cosa així. S'ho imagina?
Baixaria Saura del Bus i proclamaria: "Catalans, votar sí és un bitllet a la felicitat. Ho diu un estudi que em encarregat".
Baixaria Esquerra i diria: "Formem part d'un govern que demana votar sí, però nosaltres demanem una «abstenció negativa crítica i nul·la». Ah, i conservant la cadira".
Baixaria el PSC i diria: "Que txi, que txi. Voteu que txi perquè si guanya el txi guanya Zapatero".
Baixaria Maragall i diria... bé, li confesso que sóc incapaç d'imaginar-m'ho, però segur que se sorprendria a si mateix.
I baixaria Artur Mas per dir-nos: "Sóc l'oposició al govern que dona suport a l'Estatut (o no), però sóc el que més suport dóna a l'Estatut. Ah, i visca ZP! I més concretament el moment que em va dir que les eleccions seran a la tardor".
www.avui.cat
Qui es resisteix a un espectacle com aquest?
Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història.
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia. Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932. El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic.
Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc).
Amb la guerra civil, el govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i organitzacions esquerranes defensaren la República, la qual cosa volia dir defensar Catalunya. Amb la derrota dels republicans en la Guerra Civil, tot es va perdre. Catalunya tardaria quasi 40 anys a recuperar l'autonomia que tant havia costat d'aconseguir. La dictadura franquista en va ser la culpable. www.xtec.es
Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) Polític. Fill d'una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli, estudià a Vilanova, fins que, a quinze anys, ingressà a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara (Castella), d'on, com a tinent (1880), fou enviat de primer a Madrid i després a Barcelona. Amb el grau de capità (1882) fou destinat a Sevilla, i després a Lleida, on ocupà la comandància d'enginyers militars, ascendí fins a tinent coronel, dirigí treballs topogràfics, com el del projectat ferrocarril de la Noguera Pallaresa, i es casà amb Eugènia Lamarca i de Mier (1888), filla d'una família benestant. Manifestà el seu desacord en l'assalt militar als locals del «Cu-cut!» i de «La Veu de Catalunya» (1905), s'oposà a la llei de jurisdiccions del 1906 i presentà la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques. Aquesta actitud política comportà el seu trasllat a Santoña (Castella la Vella), després de l'ascens previ a coronel, que Macià no acceptà, i hagué de renunciar a la carrera militar. Sota el patrocini de la Lliga Regionalista ocupà també un lloc en la candidatura de la Solidaritat Catalana per Barcelona. Triomfador en totes dues circumscripcions, renuncià l'acta de diputat per Barcelona i es limità a la de les Borges Blanques, que renovà en totes les eleccions posteriors (maig del 1910, març del 1914, abril del 1916, febrer del 1918, juny del 1919, desembre del 1920 i abril del 1923). En les del 1910 refusà de prendre possessió, i la seva acta fou presentada a les corts de Madrid per diversos centenars d'electors desplaçats expressament des de les Borges Blanques. Del 1910 al 1914, bé que la Lliga Regionalista intentà de mantenir-lo al seu costat, s'anà apropant al republicanisme de la UFNR, i mantingué relació amb Pere Coromines, Jaume Carner, etc. Després de la crisi de la UFNR, col·laborà amb Martí i Julià en el setmanari «Renaixement», de la Unió Catalanista, des d'on impulsà posicions revolucionàries, que foren exposades públicament a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i, després d'un efímer exili, en les reunions del Consell Permanent de la Mancomunitat amb els parlamentaris catalans, preparatòries de l'estatut d'autonomia elaborat per la Mancomunitat i inspirat per la Lliga Regionalista (1918-19). Fou en aquests anys quan, dissolta l'orientació socialista de la Unió Catalanista, mort Martí i Julià i enfront de l'ofensiva nacionalista de la Lliga Regionalista, intentà de llançar un programa d'acció nacionalista i social de caire radical, oferint una alternativa, per l'esquerra, a la Lliga Regionalista. Intentà de reunir sectors de la petita burgesia i de la classe obrera, escampats en diferents organitzacions republicanes i nacionalistes, entorn d'un programa independentista. D'aquí sorgí la Federació Democràtica Nacionalista (gener-febrer del 1919), que, en el marc del seu interès a crear un front únic catalanista, participà en la Conferència Nacional Catalana (abril del 1922), de la qual sorgí Acció Catalana; però, en no ésser acceptada la seva proposició de crear un Estat Català, se'n deslligà abans que arribés a cap solució. Aleshores es dedicà a organitzar, des de les pàgines del setmanari «La Tralla», un nou moviment, destinat a agrupar el catalanisme radical, que al cap de pocs mesos prengué el nom d'Estat Català i que després entrà en relació amb els centres separatistes d'Amèrica, el primer dels quals havia estat creat a l'Havana pel març del mateix any 1922. Tot i això, Macià no abandonà la idea del front únic catalanista, i intentà de combinar els plantejaments militars hegemònics amb el republicanisme català; així, projectà una Federació d'Esquerres de Catalunya (febrer del 1923), que no prosperà, i prestà suport a la candidatura d'Acció Catalana en les eleccions d'abril del 1923. El centre de la seva activitat fou, però, Estat Català. S'exilià després del cop d'estat del general Primo de Rivera, s'instal·là a Perpinyà a mitjan octubre del 1923, i després, a Bois-Colombes, prop de París. Emprengué la recerca de diners per a la compra d'armes destinades a la insurrecció per a l'alliberament de Catalunya, tot mantenint relació amb els grups de catalans nacionalistes d'Amèrica, disposats a ajudar econòmicament la seva empresa; en nom del govern provisional de Catalunya, avalà l'Emprèstit Pau Claris (abril del 1925). Disposat a una àmplia política d'aliances, sempre que es mantingués el seu objectiu, i fracassades les negociacions amb Acció Catalana, sovintejà les relacions amb els sindicalistes de la CNT, amb grups irlandesos de De Valera (intent de formar una Lliga de Nacions Oprimides), amb nacionalistes bascs i, fins i tot, amb el Partido Comunista de España, amb el qual, i amb d'altres forces, formà el Comitè Revolucionari de París, del qual sorgí el seu viatge a Moscou, acompanyat de Josep Carner i Ribalta i de José Bullejos, per tal de demanar ajut econòmic a la Internacional Comunista (octubre-novembre del 1925), cosa que no aconseguí, tot i haver estat introduït per Andreu Nin. El desengany de Moscou i, després, el del complot de la Nit de Sant Joan (juny del 1926) l'empenyeren més a tirar endavant el seu projecte d'insurrecció amb les seves úniques forces. Preparà i organitzà directament una incursió armada a Catalunya, de primer des de Bois-Colombes i després des de Prats de Molló. Avortat el complot de Prats de Molló, Macià fou detingut, juntament amb Gassol, Carner i Ribalta, Bordas de la Cuesta i d'altres a la vil·la Denise i fou empresonat a Perpinyà. Traslladats a la presó de La Santé, a París, s'obrí un famós procés, on Macià, defensat per Henri Torres, fou condemnat a dos mesos de presó, que ja havia complert; i, després de retornar a Bois-Colombes, fou obligat a passar a Bèlgica. Després de residir uns quants mesos a Brussel·les, en companyia de Gassol, s'embarcà cap a l'Uruguai, on arribà els primers dies del 1928. Entrà clandestinament a l'Argentina i, després d'un plet judicial, hi residí més de mig any; allà recorregué els centres catalans de Buenos Aires, Rosario, Córdoba, La Plata i Mendoza. Anà a Xile, i s'embarcà cap a l'Havana, on participà activament en l'assemblea preparada per Carner i Ribalta, per Josep Conangla i per ell mateix des de Buenos Aires, la qual fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya —del qual fou president— i aprovà la constitució d'una futura República Catalana (setembre-octubre del 1928). D'allí se n'anà, sempre amb Gassol, cap a Nova York, camí d'Europa (a mitjan octubre del 1928). En no poder entrar a Suïssa, retornà a Brussel·les, on plantejà de portar a terme els acords de l'assemblea de l'Havana per tal de transformar Estat Català en Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, cosa que provocà tensions en el moviment, sobretot a l'interior de Catalunya; per això hom decidí de continuar amb la denominació d'Estat Català. Atent sempre als complots contra la Dictadura, la fallida del de Sánchez Guerra l'impulsà a tornar a Catalunya, i demanà nou ajut econòmic als centres catalans d'Amèrica, per tal de dur a terme una acció armada, però aquesta vegada des de l'interior de Catalunya. Mentrestant, caigué la dictadura del general Primo de Rivera (gener del 1930) i, en el marc d'una forta campanya en pro de l'amnistia, Macià travessà il·legalment França i arribà a Barcelona pel setembre del 1930. Fou detingut i retornat a Bèlgica. Per fi, enfonsat el general Berenguer, retornà a Catalunya, sense inconvenients, el 22 de febrer de 1931. Assistí a la conferència d'esquerres (del març del 1931), donà per constituïda l'Esquerra Republicana de Catalunya i en fou escollit president del consell directiu. Després del triomf de l'Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions municipals del 12 d'abril, i de la proclamació per part de Lluís Companys de la República a Catalunya, el 14 d'abril, proclamà l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Maluquer i Viladot. Immediatament es féu càrrec del govern de Catalunya. Com a president provisional de la República Catalana demanà a tots els ajuntaments la proclamació de la República a totes les poblacions de Catalunya i signà el text oficial de la proclamació de l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana. Formà govern amb l'Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya, i prengué diverses mesures polítiques amb les noves autoritats (López Ochoa, Companys, Aiguader, Anguera de Sojo). Tres dies després, rebé els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, i, després d'unes llargues negociacions, acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d'elaborar un Estatut d'Autonomia. Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat, i després de la crisi del desembre del 1931 assumí també la conselleria d'agricultura. Elegit diputat a les Corts Constituents per Barcelona (juny del 1931), presentà públicament la victòria del plebiscit de l'estatut i presidí la delegació que en lliurà el text al president de la República Espanyola, Alcalá Zamora, acompanyat de Gassol, Tarradellas i d'altres. Es féu dipositari, també, del text modificat de l'estatut aprovat per les corts de la República (setembre del 1932). Elegit diputat per Barcelona en les eleccions del Parlament de Catalunya (novembre del 1932), n'obrí les sessions, i, després d'ésser reelegit president de la Generalitat, delegà les seves funcions executives, de primer en el conseller Joan Lluhí i Vallescà (desembre del 1932), i després en els també consellers Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló. Preocupat per la lentitud en el traspàs de serveis a la Generalitat, fou elegit diputat per Barcelona per l'Esquerra Republicana de Catalunya (novembre del 1933), i morí en l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat de Catalunya el 25 de desembre.
www.xtec.es
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia. Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932. El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic.
Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc).
Amb la guerra civil, el govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i organitzacions esquerranes defensaren la República, la qual cosa volia dir defensar Catalunya. Amb la derrota dels republicans en la Guerra Civil, tot es va perdre. Catalunya tardaria quasi 40 anys a recuperar l'autonomia que tant havia costat d'aconseguir. La dictadura franquista en va ser la culpable. www.xtec.es
Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) Polític. Fill d'una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli, estudià a Vilanova, fins que, a quinze anys, ingressà a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara (Castella), d'on, com a tinent (1880), fou enviat de primer a Madrid i després a Barcelona. Amb el grau de capità (1882) fou destinat a Sevilla, i després a Lleida, on ocupà la comandància d'enginyers militars, ascendí fins a tinent coronel, dirigí treballs topogràfics, com el del projectat ferrocarril de la Noguera Pallaresa, i es casà amb Eugènia Lamarca i de Mier (1888), filla d'una família benestant. Manifestà el seu desacord en l'assalt militar als locals del «Cu-cut!» i de «La Veu de Catalunya» (1905), s'oposà a la llei de jurisdiccions del 1906 i presentà la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques. Aquesta actitud política comportà el seu trasllat a Santoña (Castella la Vella), després de l'ascens previ a coronel, que Macià no acceptà, i hagué de renunciar a la carrera militar. Sota el patrocini de la Lliga Regionalista ocupà també un lloc en la candidatura de la Solidaritat Catalana per Barcelona. Triomfador en totes dues circumscripcions, renuncià l'acta de diputat per Barcelona i es limità a la de les Borges Blanques, que renovà en totes les eleccions posteriors (maig del 1910, març del 1914, abril del 1916, febrer del 1918, juny del 1919, desembre del 1920 i abril del 1923). En les del 1910 refusà de prendre possessió, i la seva acta fou presentada a les corts de Madrid per diversos centenars d'electors desplaçats expressament des de les Borges Blanques. Del 1910 al 1914, bé que la Lliga Regionalista intentà de mantenir-lo al seu costat, s'anà apropant al republicanisme de la UFNR, i mantingué relació amb Pere Coromines, Jaume Carner, etc. Després de la crisi de la UFNR, col·laborà amb Martí i Julià en el setmanari «Renaixement», de la Unió Catalanista, des d'on impulsà posicions revolucionàries, que foren exposades públicament a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i, després d'un efímer exili, en les reunions del Consell Permanent de la Mancomunitat amb els parlamentaris catalans, preparatòries de l'estatut d'autonomia elaborat per la Mancomunitat i inspirat per la Lliga Regionalista (1918-19). Fou en aquests anys quan, dissolta l'orientació socialista de la Unió Catalanista, mort Martí i Julià i enfront de l'ofensiva nacionalista de la Lliga Regionalista, intentà de llançar un programa d'acció nacionalista i social de caire radical, oferint una alternativa, per l'esquerra, a la Lliga Regionalista. Intentà de reunir sectors de la petita burgesia i de la classe obrera, escampats en diferents organitzacions republicanes i nacionalistes, entorn d'un programa independentista. D'aquí sorgí la Federació Democràtica Nacionalista (gener-febrer del 1919), que, en el marc del seu interès a crear un front únic catalanista, participà en la Conferència Nacional Catalana (abril del 1922), de la qual sorgí Acció Catalana; però, en no ésser acceptada la seva proposició de crear un Estat Català, se'n deslligà abans que arribés a cap solució. Aleshores es dedicà a organitzar, des de les pàgines del setmanari «La Tralla», un nou moviment, destinat a agrupar el catalanisme radical, que al cap de pocs mesos prengué el nom d'Estat Català i que després entrà en relació amb els centres separatistes d'Amèrica, el primer dels quals havia estat creat a l'Havana pel març del mateix any 1922. Tot i això, Macià no abandonà la idea del front únic catalanista, i intentà de combinar els plantejaments militars hegemònics amb el republicanisme català; així, projectà una Federació d'Esquerres de Catalunya (febrer del 1923), que no prosperà, i prestà suport a la candidatura d'Acció Catalana en les eleccions d'abril del 1923. El centre de la seva activitat fou, però, Estat Català. S'exilià després del cop d'estat del general Primo de Rivera, s'instal·là a Perpinyà a mitjan octubre del 1923, i després, a Bois-Colombes, prop de París. Emprengué la recerca de diners per a la compra d'armes destinades a la insurrecció per a l'alliberament de Catalunya, tot mantenint relació amb els grups de catalans nacionalistes d'Amèrica, disposats a ajudar econòmicament la seva empresa; en nom del govern provisional de Catalunya, avalà l'Emprèstit Pau Claris (abril del 1925). Disposat a una àmplia política d'aliances, sempre que es mantingués el seu objectiu, i fracassades les negociacions amb Acció Catalana, sovintejà les relacions amb els sindicalistes de la CNT, amb grups irlandesos de De Valera (intent de formar una Lliga de Nacions Oprimides), amb nacionalistes bascs i, fins i tot, amb el Partido Comunista de España, amb el qual, i amb d'altres forces, formà el Comitè Revolucionari de París, del qual sorgí el seu viatge a Moscou, acompanyat de Josep Carner i Ribalta i de José Bullejos, per tal de demanar ajut econòmic a la Internacional Comunista (octubre-novembre del 1925), cosa que no aconseguí, tot i haver estat introduït per Andreu Nin. El desengany de Moscou i, després, el del complot de la Nit de Sant Joan (juny del 1926) l'empenyeren més a tirar endavant el seu projecte d'insurrecció amb les seves úniques forces. Preparà i organitzà directament una incursió armada a Catalunya, de primer des de Bois-Colombes i després des de Prats de Molló. Avortat el complot de Prats de Molló, Macià fou detingut, juntament amb Gassol, Carner i Ribalta, Bordas de la Cuesta i d'altres a la vil·la Denise i fou empresonat a Perpinyà. Traslladats a la presó de La Santé, a París, s'obrí un famós procés, on Macià, defensat per Henri Torres, fou condemnat a dos mesos de presó, que ja havia complert; i, després de retornar a Bois-Colombes, fou obligat a passar a Bèlgica. Després de residir uns quants mesos a Brussel·les, en companyia de Gassol, s'embarcà cap a l'Uruguai, on arribà els primers dies del 1928. Entrà clandestinament a l'Argentina i, després d'un plet judicial, hi residí més de mig any; allà recorregué els centres catalans de Buenos Aires, Rosario, Córdoba, La Plata i Mendoza. Anà a Xile, i s'embarcà cap a l'Havana, on participà activament en l'assemblea preparada per Carner i Ribalta, per Josep Conangla i per ell mateix des de Buenos Aires, la qual fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya —del qual fou president— i aprovà la constitució d'una futura República Catalana (setembre-octubre del 1928). D'allí se n'anà, sempre amb Gassol, cap a Nova York, camí d'Europa (a mitjan octubre del 1928). En no poder entrar a Suïssa, retornà a Brussel·les, on plantejà de portar a terme els acords de l'assemblea de l'Havana per tal de transformar Estat Català en Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, cosa que provocà tensions en el moviment, sobretot a l'interior de Catalunya; per això hom decidí de continuar amb la denominació d'Estat Català. Atent sempre als complots contra la Dictadura, la fallida del de Sánchez Guerra l'impulsà a tornar a Catalunya, i demanà nou ajut econòmic als centres catalans d'Amèrica, per tal de dur a terme una acció armada, però aquesta vegada des de l'interior de Catalunya. Mentrestant, caigué la dictadura del general Primo de Rivera (gener del 1930) i, en el marc d'una forta campanya en pro de l'amnistia, Macià travessà il·legalment França i arribà a Barcelona pel setembre del 1930. Fou detingut i retornat a Bèlgica. Per fi, enfonsat el general Berenguer, retornà a Catalunya, sense inconvenients, el 22 de febrer de 1931. Assistí a la conferència d'esquerres (del març del 1931), donà per constituïda l'Esquerra Republicana de Catalunya i en fou escollit president del consell directiu. Després del triomf de l'Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions municipals del 12 d'abril, i de la proclamació per part de Lluís Companys de la República a Catalunya, el 14 d'abril, proclamà l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Maluquer i Viladot. Immediatament es féu càrrec del govern de Catalunya. Com a president provisional de la República Catalana demanà a tots els ajuntaments la proclamació de la República a totes les poblacions de Catalunya i signà el text oficial de la proclamació de l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana. Formà govern amb l'Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya, i prengué diverses mesures polítiques amb les noves autoritats (López Ochoa, Companys, Aiguader, Anguera de Sojo). Tres dies després, rebé els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, i, després d'unes llargues negociacions, acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d'elaborar un Estatut d'Autonomia. Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat, i després de la crisi del desembre del 1931 assumí també la conselleria d'agricultura. Elegit diputat a les Corts Constituents per Barcelona (juny del 1931), presentà públicament la victòria del plebiscit de l'estatut i presidí la delegació que en lliurà el text al president de la República Espanyola, Alcalá Zamora, acompanyat de Gassol, Tarradellas i d'altres. Es féu dipositari, també, del text modificat de l'estatut aprovat per les corts de la República (setembre del 1932). Elegit diputat per Barcelona en les eleccions del Parlament de Catalunya (novembre del 1932), n'obrí les sessions, i, després d'ésser reelegit president de la Generalitat, delegà les seves funcions executives, de primer en el conseller Joan Lluhí i Vallescà (desembre del 1932), i després en els també consellers Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló. Preocupat per la lentitud en el traspàs de serveis a la Generalitat, fou elegit diputat per Barcelona per l'Esquerra Republicana de Catalunya (novembre del 1933), i morí en l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat de Catalunya el 25 de desembre.
www.xtec.es
Es declara l'any 2006 com a “Ràdio Cubelles 25 anys” El ple va aprovar dilluns aquest acord per unanimitat.
El ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat declarar l’any 2006 com a “Ràdio Cubelles 25 anys”. L’emissora municipal que va iniciar les seves emissions oficialment el 23 de Febrer de 1981 es troba celebrant una sèrie d’actes de commemoració per tal de celebrar aquesta efemèride. L’objectiu d’aquesta declaració és destacar la importància històrica, actual i de futur de Ràdio Cubelles com a mitjà de comunicació local.
És, en aquest sentit, que acompanyada a aquesta declaració el ple va acordar fer una crida a la societat civil, i especialment a les associacions, entitats i col·lectius de Cubelles perquè col·laborin en la celebració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles, aportant des de cada àmbit d’actuació accions per a celebrar i difondre l’aniversari (escoles, entitats, grups, comerciants, associacions de veïns…). Ràdio Cubelles Dilluns, 20-03-2006 www.cubelles.com
El ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat declarar l’any 2006 com a “Ràdio Cubelles 25 anys”. L’emissora municipal que va iniciar les seves emissions oficialment el 23 de Febrer de 1981 es troba celebrant una sèrie d’actes de commemoració per tal de celebrar aquesta efemèride. L’objectiu d’aquesta declaració és destacar la importància històrica, actual i de futur de Ràdio Cubelles com a mitjà de comunicació local.
És, en aquest sentit, que acompanyada a aquesta declaració el ple va acordar fer una crida a la societat civil, i especialment a les associacions, entitats i col·lectius de Cubelles perquè col·laborin en la celebració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles, aportant des de cada àmbit d’actuació accions per a celebrar i difondre l’aniversari (escoles, entitats, grups, comerciants, associacions de veïns…). Ràdio Cubelles Dilluns, 20-03-2006 www.cubelles.com
19.3.06
PÍNDOLES DE PARTICIPACIO CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
9 de febrer de 2004
Participació Ciutadana i Comunicació
Es presenta a les entitats l'esborrany del Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament Orgànic Municipal L'acte va tenir lloc al Cinema Mediterrani i va comptar amb l'assistència de bona part de les entitats i associacions del municipi
Unes seixanta persones, representants de les més de cinquanta entitats registrades a Cubelles, van prendre part divendres 6 de febrer de l'acte de presentació de l'esborrany del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i del Reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana.
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
9 de febrer de 2004
Participació Ciutadana i Comunicació
Es presenta a les entitats l'esborrany del Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament Orgànic Municipal L'acte va tenir lloc al Cinema Mediterrani i va comptar amb l'assistència de bona part de les entitats i associacions del municipi
Unes seixanta persones, representants de les més de cinquanta entitats registrades a Cubelles, van prendre part divendres 6 de febrer de l'acte de presentació de l'esborrany del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i del Reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana.
L'acte, organitzat per la regidoria de Participació Ciutadana, va comptar amb la presència de l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, i la secretària de la corporació, Carme López-Feliu.
Josep Marcillas va obrir l'acte explicant que els reglaments que l'Ajuntament vol aprobar són "la base per aconseguir la participació de particulars i entitats en la gestió municipal". L'Alcalde cubellenc va recordar que "el que avui presentem són uns esborranys del que volem fer, perquè entre tots diguem el que ens sembla i redactem el definitiu".
En la mateixa línia es va manifestar el regidor Xavier Grau. El responsable de les regidories de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació va explicar que la redacció del ROM i del reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana són "mecanismes per reforçar la participació dels ciutadans en la gestió municipal". Així mateix, Grau va recordar que els documents recuperen "el treball iniciat l'any 1999" i va assegurar que l'Equip de Govern farà un "esforç perquè sigui un document aprovat de forma participativa i consensuada".
El regidor cubellenc, però, va assegurar que aquest serà un procés "complicat, però comptem amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona". Xavier Grau va explicar que "l'any 1980, des de la regidoria de Cultura que encapçalava Joan Amorós, sent alcalde en Lluís Pineda, ja es va intentar posar un marxa unprojecte de participació ciutadana a l'Ajuntament de Cubelles". Aquest treball, més el fet l'any 1999 "donen ara, recopilant la feina feta, un projecte de Participació Ciutadana".
La secretària, Carme López-Feliu, va explicar la part més tècnica del projecte. López-Feliu va recordar que "hi ha una legislació a la que ens hem de regir".
El teixit associatiu present a la sala va prendre la paraula. En aquest sentit, Xavier Grau i Josep Marcillas, així com la majoria de les entitats presents, van valorar la reunió com "un bon punt de sortida". Departament de Comunicació Dilluns, 09-02-2004
Josep Marcillas va obrir l'acte explicant que els reglaments que l'Ajuntament vol aprobar són "la base per aconseguir la participació de particulars i entitats en la gestió municipal". L'Alcalde cubellenc va recordar que "el que avui presentem són uns esborranys del que volem fer, perquè entre tots diguem el que ens sembla i redactem el definitiu".
En la mateixa línia es va manifestar el regidor Xavier Grau. El responsable de les regidories de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació va explicar que la redacció del ROM i del reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana són "mecanismes per reforçar la participació dels ciutadans en la gestió municipal". Així mateix, Grau va recordar que els documents recuperen "el treball iniciat l'any 1999" i va assegurar que l'Equip de Govern farà un "esforç perquè sigui un document aprovat de forma participativa i consensuada".
El regidor cubellenc, però, va assegurar que aquest serà un procés "complicat, però comptem amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona". Xavier Grau va explicar que "l'any 1980, des de la regidoria de Cultura que encapçalava Joan Amorós, sent alcalde en Lluís Pineda, ja es va intentar posar un marxa unprojecte de participació ciutadana a l'Ajuntament de Cubelles". Aquest treball, més el fet l'any 1999 "donen ara, recopilant la feina feta, un projecte de Participació Ciutadana".
La secretària, Carme López-Feliu, va explicar la part més tècnica del projecte. López-Feliu va recordar que "hi ha una legislació a la que ens hem de regir".
El teixit associatiu present a la sala va prendre la paraula. En aquest sentit, Xavier Grau i Josep Marcillas, així com la majoria de les entitats presents, van valorar la reunió com "un bon punt de sortida". Departament de Comunicació Dilluns, 09-02-2004
PÍNDOLES DE PARTICIPACIO
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Participació Ciutadana i Comunicació .
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana
L'espai es podrà escoltar divendres, a partir de la una del migdia i, en repetició, dilluns que ve a les sis de la tarda.
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.CronologiaEl Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.Darreres informacionsEls grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006www.cubelles.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)