18.10.07

LA FAMILIA DE JOSEP ALBET AMOROS, XIC, ENS FA ARRIBAR AQUEST TEXT PER LA SEVA PUBLICACIÓ I DIFUSIÓ

Cubelles, 18 de octubre del 2.007

Xic, pare i marit.

La Pilar, el Josep i el Jordi hem volgut dirigir-nos, a totes aquelles persones que ens heu acompanyat en aquests dies tant durs.

Volem donar les gràcies mes sinceres, per les mostres d’afecte que ens heu fet arribar, l’estima al nostre pare que s’ha respirat a Cubelles ens ha ajudat molt. Totes les paraules, totes les accions, totes les abraçades, absolutament tot el que sen’s ha dit, ens ha fet sentir molt orgullosos del nostre pare i marit.

Alguns haureu compartit poc temps amb el Xic, d’altres molt, però estem del tot segurs que tothom recordarà algun moment entranyable. Precisament es això el que necessita la nostre família, que el record perduri, que es parli sempre d’ell, que encara que passi el temps, es parli i es recordi, com a persona i com a professional. Quan la vida arriba al seu fi, l’únic que perdura en el temps és la memòria i el record.

A casa el recordarem com el millor pare i marit, com el millor amic que hem tingut mai, sempre estava al nostre costat, sempre recolzant i animant, donant les seves opinions, tant clares i raonades. Mai ens va deixar sols al camí de la vida, però ara ens ha deixat, en part. Sabem que sempre estarà al nostre costat, estigui on estigui.

Al llarg de la seva malaltia, amagat dins aquell cos d’aspecte fràgil, es va comportar com un Cavaller, ens ho va fer mes senzill. Ni una queixa, ni un lament, així era ell. Fins hi tot, deia que no el deixaven treballar, algú havia dit que estava malalt.

A la nostra família ha quedat un buit inimaginable, res podrà tornar a ser el mateix, cap àpat, cap partit, cap carrera, cap reunió familiar o amb amics, res podrà tornar ser el mateix, ja que el pare era únic. Però farem que a la llarga hi torni a ser, parlant d’ell i recordant-lo, segur que ens tornarà a dibuixar un somriure.

L’amor que tenia per Cubelles, era tant gran, tant contagiós, que hem volgut que descansi per sempre al seu poble, entre els seus. D’aquesta manera Cubelles seguirà formant part de la nostre vida per sempre. Cubelles seguirà sent el nostre poble.

Gràcies de tot cor, no oblidarem mai com ens ha tractat Cubelles.


Trobarem a faltar el teu somriure.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sóc membre de les últimes generacions de nens que han pogut jugar al carrer, és una gran sort, però quan recordo els meus anys de jocs, i els que han vingut després sempre recordaré bromes, riures i moments plens de sorpreses.És complicat escriure sentiments o pensaments quan qui parla és el cor, i més amb llagrimes als ulls, però puc dir, sense cap mena de dubte, que em sento molt afortunat, gràcies Xic i familia per compartir aquells moments, gràcies per ensenyar-me que és la veritable amistat, amb els pares,amb els tiets, tots una familia. De tu només bons records, perque no n'hi han d'altres que no siguin aquests.
Un petó