De tu a tu
Home invisible
absent
Alfred Bosch
Podria fer un perfil teu que condensés mig segle d'història. Podria recórrer al tòpic dels clars i obscurs, de les llums i les ombres, i assegurar que el que va passar no es pot jutjar amb ulls d'avui. Que perdre un germà a la guerra, veure'n un altre deportat a Mauthausen, sofrir l'exili i la presó, ser apallissat com un gos i tantes altres misèries ho expliquen tot -sense saber què hi cap, en aquest tot-. Podria fer una elegia amb versos de Raimon i embellir el teu retrat amb cabells blancs, llavis fins i bondat a la cara. O destacar el teu paper clandestí, la força del PSUC quan tu el comandaves i la teva lluita per la recuperació de llibertats. Fins i tot podria triar el camí de la difamació del difunt, parlant dels secrets del sovietisme a Catalunya. No ho vull fer, per raons òbvies, però el cas és que tampoc no ho puc fer. Si alguna cosa sabíem de tu, Gregorio, és que no en sabíem res. En un aspecte vas ser anti-estalinià fins a la medul·la, perquè res més lluny de tu que el culte a la personalitat. Vas adoptar la invisibilitat com la millor arma contra la repressió, i vas cultivar l'amor a la discreció com a consigna política. I si el franquisme era gris, tu et vas mirar al mirall un dia i vas decidir que series encara més reservat que el gris; que el mirallet no parlaria mai. Quan va acabar la dictadura, ja no et vas treure la capa d'home invisible. La pau sigui amb tu, camarada absent.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dilluns, 19 de novembre del 2007
Home invisible
absent
Alfred Bosch
Podria fer un perfil teu que condensés mig segle d'història. Podria recórrer al tòpic dels clars i obscurs, de les llums i les ombres, i assegurar que el que va passar no es pot jutjar amb ulls d'avui. Que perdre un germà a la guerra, veure'n un altre deportat a Mauthausen, sofrir l'exili i la presó, ser apallissat com un gos i tantes altres misèries ho expliquen tot -sense saber què hi cap, en aquest tot-. Podria fer una elegia amb versos de Raimon i embellir el teu retrat amb cabells blancs, llavis fins i bondat a la cara. O destacar el teu paper clandestí, la força del PSUC quan tu el comandaves i la teva lluita per la recuperació de llibertats. Fins i tot podria triar el camí de la difamació del difunt, parlant dels secrets del sovietisme a Catalunya. No ho vull fer, per raons òbvies, però el cas és que tampoc no ho puc fer. Si alguna cosa sabíem de tu, Gregorio, és que no en sabíem res. En un aspecte vas ser anti-estalinià fins a la medul·la, perquè res més lluny de tu que el culte a la personalitat. Vas adoptar la invisibilitat com la millor arma contra la repressió, i vas cultivar l'amor a la discreció com a consigna política. I si el franquisme era gris, tu et vas mirar al mirall un dia i vas decidir que series encara més reservat que el gris; que el mirallet no parlaria mai. Quan va acabar la dictadura, ja no et vas treure la capa d'home invisible. La pau sigui amb tu, camarada absent.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dilluns, 19 de novembre del 2007
