Diari de Cubelles

En motiu del acta celebrat a la plaça del Ajuntament en motiu del 25 de novembre ,va cridar l’atenció de més d’una persona present las lectures fetes per un grup de nens participants en que el us del castellà va ser en tot moment evident i algunes persones a l’entorn van fer referència al fet en qüestió, un pel sorpresos ja que que som a Cubelles i no a Ciudad Real. Un 10 als nens i nenes que van llegir molt motivats per la narració i que amb tota seguretat parlen i escriuen en català millor que molts de nosaltres i un 0 a qui pertoqui la responsabilitat de la designació d’ús i del no ús.
Aquest fet encara que a molts n’agradi es tristament una realitat avui dia i podeu comprovar-ho llegint aquest article fa temps publicat al Diari Avui en que parla de dades.

Perill d'extinció?

XOC LINGÜÍSTIC · Observo una colla de quatre joves: dos parlen entre ells en castellà i els altres dos en català. S'ajunten, comencen a parlar tots quatre alhora i el català desapareix DADA · Segons la minienquesta, el català a Rodalies sols supera en 0,7 punts el 30% d'ús social sota el qual la UNESCO veu una llengua en perill d'extinció

Francesc Puigpelat

Aquest estiu la filòloga Carme Junyent va impressionar tothom en anunciar que el català estava en perill d'extinció a Andorra. Per argumentar-ho va explicar que l'ús social del català a Andorra havia baixat al 29% (quan fa deu anys era del 50%). I aportava un criteri de la UNESCO: una llengua està en risc d'extinció quan l'ús social està per sota del 30%.
Avui, faig el meu experiment sobre l'ús social del català, no a Catalunya globalment, sinó on és més feble i on la seva feblesa pot ser decisiva: a l'àrea metropolitana de Barcelona, on viuen dos terços de la població. Faré la meva enquesta en un viatge en tren de Rodalies: Sitges-Barcelona-Mataró, i tornada. La feina és senzilla: estar atent, parar l'orella i anotar quantes converses són en català i quantes en castellà. Surto a dos quarts de vuit del matí, hora punta.

Sitges-Barcelona-Mataró

Començo a prendre nota a l'andana de l'estació de Sitges. Em trobo amb dues dones joves, ben vestides, que parlen d'advocats, fiscals i jutjats, en català. A la vora, un grupet de cinc persones, dues dones i tres homes encorbatats: tots en castellà. Pujo al tren i paro l'orella a la conversa de dues dones: una d'elles ha aconseguit un interinatge a la Generalitat i l'altra li contesta: "Vaya chollo, eso ya será para toda la vida, ¿no?"

Em trobo un home i una dona que parlen en veu baixa i jo, xafarder com sóc, sec al seu costat amb la llibreta i el boli i els somric. Paro l'orella. Parlen en castellà, però no sobre coses íntimes, sinó sobre una connexió a internet amb Menta. "A mi nunca me ha fallado el correo, ¿sabes?", diu l'home. Ella demana: "¿Y cuántos megas de internet te da?" I l'home: "Seis". Passejo i sec vora un parell de dones amb una conversa molt animada, en castellà. Parlen d'oposicions. Una d'elles diu: "Ya casi he terminado con la legislación. Me faltan cinco temas".

Però la conversa més estel·lar és entre tres noies. Comença amb referències a la meteorologia (ha de ploure el cap de setmana) i deriva ràpidament caps als inconvenients que té casar-se amb pluja. "Es que entonces no luce nada: ni el coche, ni las flores, ni el vestido... Y encima tienes que retocarte el maquillaje". Una altra afegeix: "Pues si que lo tiene jodido Carmen". I la tercera: "El dicho ése de novia mojada, novia afortunada, es mentira. Sólo para consolar".

A Sants, topo amb el primer home que va parlant amb mòbil, amb el micro i els auriculars. En castellà. Canvio d'andana i vaig a la 8, per agafar el tren cap a Mataró. Hi ha dues senyores d'edat que enraonen, en castellà, amb la filla d'una d'elles, que porta la revista Semana amb aquest titular: Letizia: nariz sí, barbilla, no.

Al tren cap a Mataró m'hi trobo dues novetats: dues parelles diferents que parlen en xinès. I dues sud-americanes que tenen una conversa apassionant sobre religió mentre llegeixen dos llibres: El divino romance i Una madre conforme al corazón de Dios. Ja a l'estació de Mataró, topo amb una colla de negres del Maresme i paro l'orella: parlen en alguna llengua africana que no identifico. Una mica enllà, tres individus amb pinta de magribins parlen en àrab (o en amazic, vés a saber).

Esmorzo un cafè amb llet i un entrepà de truita a la granja Els Castells, i observo per primera vegada un xoc lingüístic. Quan arribo, dues senyores i una iaia amb els cabells blancs parlen animadament en català. Al cap d'una estona, arriba una quarta senyora que parla en castellà. Resultat? El que el lector ha vist i escoltat milers de vegades: la conversa segueix en castellà.

Desaparició per art de màgia

Ja al tren Mataró-Barcelona, observo una situació semblant, en una colla de quatre joves. Dos parlen entre ells en castellà i els altres dos en català. S'ajunten, comencen a parlar tots quatre alhora i el català desapareix com si hi hagués passat per davant la capa del Màgic Andreu. Al viatge de tornada, ja bastant cansat de prendre notes, em limito a fer una doble columna a la llibreta i, com Robinson Crusoe, anar marcant amb una ratlleta cada cop que sento parlar en castellà o català.

Arribo a casa després de tres hores i mitja de viatge, obro la llibreta i repasso les meves notes. Faig números. Converses escoltades: 78. Converses en català: 24. Converses en castellà: 49. Altres: 5. I ara les dades en percentatge. Català: 30,7%. Castellà: 62,8%. Altres: 6,4%.

Segons la minienquesta, el català, als trens de Rodalies, només supera en 0,7 punts el 30% de percentatge d'ús social sota el qual la UNESCO afirma que una llengua està en perill d'extinció. Una dada esgarrifosa, que qualsevol lector pot corroborar fent minienquestes semblants. Qui s'anima?
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Diumenge, 21 de setembre del 2008