Premi de poesia Miquel Martí i Pol

La vint-i-quatrena edició del premi de poesia Miquel Martí i Pol va quedar dessert i el jurat va atorgar dos accèssits ex aequo a Ricard Desola de Barcelona amb el recull titulat 'El do de la mirada' i a Glòria Forester de Badalona amb 'Si em despullés'.

Ricard Desola té la carrera de Filosofia i aquest és el primer premi en català al qual es presenta i guanya. Desola ja ha obtingut altres premis en llengua castellana.
Pel que fa a Glòria Foraster, fa un any que està jubilada després de dedicar-se a la docència.

Gloria Foraster i Ricard Desola, amics propers ,envien a Diari de Cubelles dos poemes ,us agradarán a ben segur...





Incògnita

Mai he sabut perquè m’agrada tenir les finestres obertes,
ser gata de carrer que trepitja els terrats
plens de plantes i flors de veïns i veïnes,
tenir urpes i ulls que traspuen la llum
i venir i marxar
i tornar
amb la força rebel de qui trenca les normes.

Mai he sabut d’on em ve
aquest instint ferotge que em fa ser i estimar
tan arran de la terra,
i que em fa quedar a un lloc
i ser a un temps lliure i presa,
que no em deixa volar,
doncs el cel és el ventre de l’espai que he triat
per l’olor de les heures.

Perquè em són aliment
ceps, espines, granotes, rels de fruits, lliris blaus,
pa, sal, llet..., en essència,
el que mengen els homes.

Per què sóc (mai ho sé)
Tan feréstega i fidel i tan salvatge alhora.

Gloria Forasté Giravent

Si em despullés

Si em despullés seria àngel de fum
gràcil imatge, suau i delicada
amb ales de setí i cos de fada
navegant i surant entre el besllum

Així seria al mig del clar verdum
provocadora i despentinada
–trossets de vidre quan ja fos trencada–
gotes de mel i menta per perfum.

Prò camino amb soroll i sóc maldestra
vesteixo gris i duc esclops de plom
no sé en el cel pintar cap foc campestre
ni de la lluna en puc escriure el nom.

Mireu, aquí damunt de la palestra
no posaré pas nua per tothom

Glòria Forasté Giravent

Cel obert

Surto a fumar. Sóc al balcó petit
que dóna al cel obert.
Es fa de nit
i la llum del crepuscle s’obre pas
a través d’un forat gris i geomètric
de vint metres quadrats.
M’agrada la ciutat
allà on es mostra nua i palpitant
i és com l’anatomia d’una bèstia.
M’agrada en els recons
farcits d’enigmes diminuts i fràgils.
Murs esquerdats que s’alcen i traspuen
pobresa i dignitat,
bugada estesa,
desguassos que gemeguen, confluïnt
en una canonada d’uralita
i finestres estretes que il.luminen
no sé quines vergonyes quotidianes.
M’agrada aquest indret. Aquí la vida
estima, sua, necessita i caga.
M’agrada aquest indret. Aquí la vida
mostra el seu rostre en lloc d’una façana.

Ricard Desola Mediavilla

Abril ja vol ser maig

Abril ja vol ser Maig
i va assajant
cabdells de llum de sol i teranyines
daurades en els vidres.
Abril és laboriós; en els seus marges
l’alba s’aixeca d’hora i els crepuscles
s’ en van a dormir tard.
Abril arriba
en una revolada de libèl.lules
alliberant el cor dels gessamins
i germinant llavors per totes bandes.
Abril comparteix síl.laba amb la brisa,
deixa un perfum de flors a l’enramada
i omple el vespre d’insectes lluminosos.
Abril és primavera irrenunciable.
Fins i tot al menyspreu de les voreres
deixa monedes d’or per als captaires.

Ricard Desola Mediavilla