M. Trives/Diari de Cubelles
A les rodes de premsa últimament ,el entrevistat/a es limita donar el seu rotllo i no permet que els periodistes facin la seva feina . Aquest matí fent el repàs de tots els dies per llegir els articles que poden interessar ,he trobat la columna que publica el diari Avui i signada per Iu Forn a la contraportada i que diu ….( molt recomanable fer-ne lectura).
Per cert Iu Forn va ser a Cubelles a presentar el seu últim llibre El Candidat i que malauradament els lectors incondicionals i seguidors de Iu Forn i que no van comprar el llibre va ser esgotada en aquest últim Sant Jordi. La trobada va tenir lloc a Pic & Jazz a Cubelles. Bon ambient,coneguts i no coneguts ,un bon sopar i una tertúlia literària un pel informal com no podia ser d’un altre manera , va donar lloc a engrescar al personal . Gracies Iu i gracies a Pic Jazz per l’organització de la tertúlia. Impecable,com sempre .
PASSA-HO!
La propaganda és informació?
La propaganda és informació?
Iu Forn
Doncs sí, les apassionants eleccions europees ja són aquí i arriben, a part del neguit infinit de comptar els segons que falten per poder anar a votar, acompanyades dels mítics blocs electorals. I vostè que acaba de llegir la paraulota ja ha exclamat: "Un altre que em fotrà el rotllo que està en contra dels blocs, me'n vaig corrents a llegir la Moliner o l'Alzamora, que m'ho passaré millor". Nooor, no se'n vagi encara. Continuï llegint, que aquest és un article provocador.
Amb això del recoi dels blocs passa com amb la moda aquesta de les compareixences sense acceptar preguntes. "Ah, que vostè, senyor (o senyora) compareixent, em deixa anar el discurs i jo no puc preguntar res? Molt bé, doncs de la seva bonica compareixença en parlarà la seva tieta la de Bilbao". Vostè ja veuria com després de cinc o sis cops de no obtenir ni una línia (o ni un segon), acabaríem amb aquest insult a la intel·ligència. Sí, ja sé que la llei obliga les empreses públiques a fer informació electoral, però amb el suport i la complicitat de la direcció periodística de les empreses, vostè no sap la de baixes laborals que provoca la grip nova... És increïble la quantitat de redaccions senceres que quedarien buides, ai las.
El problema és que els culpables de la situació som els mateixos periodistes, que anem a les rodes de premsa de l'Obama i l'aplaudim. A ell, expert a intentar prescindir de nosaltres i d'enviar directament a l'opinió pública el missatge que vol en cada moment. Sí, ja sé el que està pensant: "Però què diu, és molt millor que polític i ciutadà s'entenguin sense que un periodista, amb vostè vagi a saber quins foscos interessos ocults, faci de mitjancer". Té raó, però contesti'm a una pregunta: vostè què prefereix, la propaganda sempre interessada d'un polític o l'explicació d'uns fets, que pot ser interessada o no, d'un periodista?
Doncs sí, les apassionants eleccions europees ja són aquí i arriben, a part del neguit infinit de comptar els segons que falten per poder anar a votar, acompanyades dels mítics blocs electorals. I vostè que acaba de llegir la paraulota ja ha exclamat: "Un altre que em fotrà el rotllo que està en contra dels blocs, me'n vaig corrents a llegir la Moliner o l'Alzamora, que m'ho passaré millor". Nooor, no se'n vagi encara. Continuï llegint, que aquest és un article provocador.
Amb això del recoi dels blocs passa com amb la moda aquesta de les compareixences sense acceptar preguntes. "Ah, que vostè, senyor (o senyora) compareixent, em deixa anar el discurs i jo no puc preguntar res? Molt bé, doncs de la seva bonica compareixença en parlarà la seva tieta la de Bilbao". Vostè ja veuria com després de cinc o sis cops de no obtenir ni una línia (o ni un segon), acabaríem amb aquest insult a la intel·ligència. Sí, ja sé que la llei obliga les empreses públiques a fer informació electoral, però amb el suport i la complicitat de la direcció periodística de les empreses, vostè no sap la de baixes laborals que provoca la grip nova... És increïble la quantitat de redaccions senceres que quedarien buides, ai las.
El problema és que els culpables de la situació som els mateixos periodistes, que anem a les rodes de premsa de l'Obama i l'aplaudim. A ell, expert a intentar prescindir de nosaltres i d'enviar directament a l'opinió pública el missatge que vol en cada moment. Sí, ja sé el que està pensant: "Però què diu, és molt millor que polític i ciutadà s'entenguin sense que un periodista, amb vostè vagi a saber quins foscos interessos ocults, faci de mitjancer". Té raó, però contesti'm a una pregunta: vostè què prefereix, la propaganda sempre interessada d'un polític o l'explicació d'uns fets, que pot ser interessada o no, d'un periodista?
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 64. Divendres, 22 de maig del 2009
*Iu Forn (Badalona, 1962) és periodista, guionista i escriptor. Actualment col·labora al diari AVUI i als programes El Club (TV3) i Versió Rac1. És autor de quatre llibres: Diccionari (abreujat) del bon culer, El tripartit vist des de Madrit, Jordi Pujol al país de les caramelles i Mi cuaderno azul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada