8.7.10

Diari de Cubelles
Menys mal ! finalment ja coneixem encapçalament de la mani . Pro quin cabdell ! ,uns sies , els altres que noes . Cadascú pot reconèixer un pel de ridiculum i assumit ,no queda mes remei!
I finalment ,ja hi son tots i repartits ...pro ... calia donar aquest espectacle! Malgrat tot aquest estira i arronsa cal anar-hi !
Mentrestant faig un repàs de la premsa i com sempre Iu Forn a Diari Avui encandila als lectors i lectores.
I de pas la propera setmana ,ens queda la interpretació dels mil folis lliurats per el Tribunal Constitucional a les darreres hores...
i que a ben segur provocaran lectures diferents ... i tornem-hi !
passa-ho!
Quina imatge estem donant!!!
Iu Forn

I ara suposem que vostè estigués assegut a Madrit (no ciutat sinó concepte) mirant-se el que passa aquesta setmana a Catalunya. Què veu? Centrem la cosa fent un resum del publicat fins ara.
Fem un Estatut talla XS perquè tothom pugui posar-se'l, inclosos els que la talla no els passa ni pel cap. El duem a Madrit i el mític Alfonso Guerra ens el retorna en format XXXS, sense mànigues, butxaques, ni coll, descolorit i retallat per sota dels mugrons. Llavors preguntem al poble: “Us agrada això?”. I molts ja ni es molesten a contestar. Són els defensors del “Visc(a) Catalunya, no a Lil·liput”. Però d'entre els que sí que es molesten a contestar la pregunta, són majoria abassegadora els que diuen “sí, ens agrada”. El retornem a Madrit, el Parlament espanyol li dóna el vistiplau i el passa a un ens format per uns senyors (i una senyora) que escalfen la cadira, no pels seus mèrits ni per la seva vàlua, sinó en funció dels equilibris de majories i minories dels dos grans partits espanyols. Curiosament, la majoria d'aquests funcionaris formen part (encara) de la institució de forma il·legal, però tot i així agafen la peça XXXS i comencen a retallar-la fins que la deixen a mida segell. Vaja, que fan encenalls del que ja era carpaccio. I ens el reretornen. I quan veiem el que ens arriba, fem cara de molt emprenyats i diem: “Ah, sí? Doncs ja veureu ara!!!”
Si després de tot el que ha passat ara ens barallem perquè al davant de la mani en què hem d'expressar el nostre rebuig hi posem una bandera o una pancarta... doncs això, que a Madrit es rebolquen pel terra del riure tot dient: “Els tenim tan clissats...”.