M. Trives/Diari de CubellesPels matins sona el despertador o no ,pro molts de nosaltres ,d’immediat tot anant cap al bany ,es engegar la radio ,mentrestant la cafetera comença a escalfar-se a la cuina. Tenim les nostres preferències al escoltar determinades emissores o potser sintonitzar música. A primera hora els millors espais son les anomenades tertúlies que capten l’atenció i cadascuna amb tertulians opinant respecte al tema del dia. Sempre hi trobem al company de taula que tímidament demana la veu i algú dels contertulians i contertulianes pretén menjar-se’l amb patatetes fregides pràcticament en segons!
També si disposem de Internet podem consultar les portades dels diaris digitals i de pas anar escoltant la tertulia a traves de les emissores.
Ja fa dies que tinc una certa enyorança de no trobar a Iu Forn fent la seva crònica habitual i es mes ,de moment sembla que ho tinc complicat . En Iu, va dir adéu el 30 de juliol als lectors de la seva columna Passa-ho a la que ens tenia enganxats i a primera hora del mati ,un glop de cafè ,un florolo i el seus apunts recoberts de una fina o no tan fina ironia es troben a faltar molt per engegar el dia com cal !
De moment teniu el últim Passa-ho ! publicat al Diari AVUI ,a on parla de molts de nosaltres...pel mati envoltat de un adéu afectuos .
Ja fa dies que tinc una certa enyorança de no trobar a Iu Forn fent la seva crònica habitual i es mes ,de moment sembla que ho tinc complicat . En Iu, va dir adéu el 30 de juliol als lectors de la seva columna Passa-ho a la que ens tenia enganxats i a primera hora del mati ,un glop de cafè ,un florolo i el seus apunts recoberts de una fina o no tan fina ironia es troben a faltar molt per engegar el dia com cal !
De moment teniu el últim Passa-ho ! publicat al Diari AVUI ,a on parla de molts de nosaltres...pel mati envoltat de un adéu afectuos .
passa-ho!
Adéu i moltes gràcies per tot
30/07/10 02:00 -
Fa set anys va trucar-me en Vicent Sanchis: “xiquet, vols escriure a l'AVUI?”. Primer a Política, després a la 3, a la 2 i ara a la Contra; aquest d'avui serà el segon cop que parlaré de mi... però realment parlaré de vostè. Perquè és que sense vostè no existiríem nosaltres i els que ajuntem lletres de vegades ho oblidem i ens atorguem protagonismes tronats.
Aquest és el últim article que publico al meu diari i podria pensar, egoistament, que algú em trobarà a faltar. Error. Bé, potser sí, el primer dia algú que cada dia tenia la generosa rutina de llegir-me mentre sucava el florolos al cafè amb llet. Però darrere meu en vindrà un altre (o una altra) i vostè que sucava el florolos llegint-me a mi, continuarà sucant-lo amb el meu successor (o successora), de la mateixa manera que anteriorment l'havia sucat llegint a qui jo vaig substituir. I així successivament. A l'univers res canvia i mai passa res... bé, descomptant l'instant que va crear-se i el dia que peti. Però entremig, passar passar mai passa res, com deia Nicolau Casaus, gran filòsof de la saviesa popular. Abans que nosaltres hi ha hagut gent molt bona i molt important que ja no hi són. I ha passat alguna cosa? Sí, que la vida ha continuat. I ara vostè em dirà: “home, no foti, que en queda el record”. Naturalment. I tots esperem ser recordats, però això no treu (això no quita, com diu el meu excunyat) que l'espai emocional que ocupem avui, demà sigui això, un record. I és lògic que sigui així.
Jo me'n recordaré molt dels companys (i companyes) del diari i, sobretot, de vostè. I sap per què? Perquè (molt) en el fons, sóc bona persona.
Adéu i moltes gràcies per tot
30/07/10 02:00 -
Fa set anys va trucar-me en Vicent Sanchis: “xiquet, vols escriure a l'AVUI?”. Primer a Política, després a la 3, a la 2 i ara a la Contra; aquest d'avui serà el segon cop que parlaré de mi... però realment parlaré de vostè. Perquè és que sense vostè no existiríem nosaltres i els que ajuntem lletres de vegades ho oblidem i ens atorguem protagonismes tronats.
Aquest és el últim article que publico al meu diari i podria pensar, egoistament, que algú em trobarà a faltar. Error. Bé, potser sí, el primer dia algú que cada dia tenia la generosa rutina de llegir-me mentre sucava el florolos al cafè amb llet. Però darrere meu en vindrà un altre (o una altra) i vostè que sucava el florolos llegint-me a mi, continuarà sucant-lo amb el meu successor (o successora), de la mateixa manera que anteriorment l'havia sucat llegint a qui jo vaig substituir. I així successivament. A l'univers res canvia i mai passa res... bé, descomptant l'instant que va crear-se i el dia que peti. Però entremig, passar passar mai passa res, com deia Nicolau Casaus, gran filòsof de la saviesa popular. Abans que nosaltres hi ha hagut gent molt bona i molt important que ja no hi són. I ha passat alguna cosa? Sí, que la vida ha continuat. I ara vostè em dirà: “home, no foti, que en queda el record”. Naturalment. I tots esperem ser recordats, però això no treu (això no quita, com diu el meu excunyat) que l'espai emocional que ocupem avui, demà sigui això, un record. I és lògic que sigui així.
Jo me'n recordaré molt dels companys (i companyes) del diari i, sobretot, de vostè. I sap per què? Perquè (molt) en el fons, sóc bona persona.
Font :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada