Arrel de la mort de Joan Solà , lingüista i filòleg català fa pocs dies i fent un repàs de les aportacions de periodistes a determinats diaris respecte a la noticia i a la projecció i al sentit de la tasca desenvolupada al llarg de tota una vida ,en tenim una especialment i escrita per Pilar Rahola a La Vanguardia i de la que us convidem a fer-ne una segona lectura si heu fet ja la primera.

Negra herència

És l'herència de tots els que han volgut destruir el nostre idioma, des de Felip V fins Franco

Pilar Rahola

Gairebé m'ho plantejo com un homenatge pòstum a Joan Solà, aquest savi capaç d'estar mesos barallant-se amb un pronom dèbil (tal com li va dir a Josep Cuní, en una entrevista memorable), i que va dedicar tota la seva vida a la dignitat científica de l'idioma català. Però a més del savi, en Joan Solà palpitava l'home sense complexos, capaç de dir aquelles coses que el politically correct tendeix a desterrar del llenguatge quotidià. Per exemple, parlava de planificada i agressiva colonització lingüística del castellà, i el terme sempre va ser tan precís com semblava excessiu, no en va hi ha conceptes que casen malament amb la democràcia. No obstant això, si alguna cosa està clar és que el català retrocedeix a passos de gegant i no ho fa per l'imperatiu dels temps, sinó per altres motius: per exemple, perquè no tenim estructures de poder capaços de defensar-com fa qualsevol estat, i perquè Espanya és un Estat obertament agressiu envers les llengües que no siguin el castellà. El català no para de decréixer, i en zones lingüístiques on es parlava amb normalitat fa poques dècades avui ha desaparegut completament, des de València fins a Mallorca, passant per múltiples illes lingüístiques del Principat, on el català és extraterrestre. Perdem en oralitat, en qualitat i en prestigi, i aquesta triple derrota situa al català a la UVI. No és que sigui l'idioma feble, és que comença a estar greu.
En aquesta tessitura, ¿què dir de l'actitud d'aquells catalans que fan servir el discurs demonitzador contra l'idioma per esgarrapar els vots més irredempts, sense cap compromís, sense escrúpols i sense vergonya? Tot i que la immensa majoria de la societat catalana, des sindicats fins partits, entitats, universitats ..., ha conciliat des de la transició un gran pacte lingüístic que ha donat una mica de respir de la llengua perseguit durant dècades, els que no guanyen a les urnes i representen una raquítica minoria saben, però, de la nostra debilitat en els tribunals. I a ells van, guanyant en els paisatges togats allò que no són capaços de guanyar en els parlaments. Així perpetuen l'agressió contra el català que, des del decret de Nova Planta, pateix el nostre idioma. Ho diré a l'estil Solà, sense embuts, sense màscares: l'actitud del PP i dels corifeus menors que l'acompanyen és l'herència natural de tots aquells que en algun moment de la història han volgut destruir el nostre idioma. Sí, des de Felip V fins Franco, passant pels centenars de lleis que, en democràcia, blinden el castellà per sobre de l'idioma propi de Catalunya. Objectiu: fer-lo desaparèixer com a idioma natural d'ús. Sólo Només descansaran quan sigui un simple objecte de tesi doctoral. Llavors ho parlaran a la intimitat, i fins i tot li faran homenatges. Alícia, quina pena que siguis l'hereva de tan bruta herència!

Font: http://www.lavanguardia.encatala.net/