Imatge/Albert Soler/Diari de Cubelles

Ensenyament també pateix de retallades i el descontent es evident . Ahir mateix tornaven a manifestar-se col·lectius de metges i personal sanitari dels hospitals davant la situació de retallades imposades per el govern de CIU.
Les persones manifestem opinions en determinats moments i que potser mes endavant pensem que hauríem de haver callat i valorar amb el pas del temps si varem ser sincers.. Pues bé al sr Boi li han trobat perletes com diu aquest article força contraposades relacionades amb un abans i un després.

Sanitat, igualtat, fraternitat

"Tothom pateix dels nervis quan es pensa que qualsevol altre patiment seu no serà atès com fins ara"
Vicent Sanchis

Diuen els més espavilats de la tribu que l’error més greu que ha perpetrat el govern d’Artur Mas a l’hora d’establir les prioritats del seu pla d’ajust pressupostari ha estat considerar la sanitat pública com un front de rebaixa més. Potser tenen raó. La protesta en la cultura va durar tot just un bufit. I encara gràcies. Mas la va encertar, de rebot, quan va nomenar conseller Ferran Mascarell. Àliga vella, Mascarell coneix el sector, els seus pecats i les seves misèries. Quan va fer públiques les primeres restriccions els representants de les entitats més representatives del petit món de la cultura catalana van fer un gest de discrepància. Tot justet, una o dues concentracions. El conseller va tallar-les d’arrel. La reacció a la vacuna contra el dèficit públic va durar una mica més en el món de l’ensenyament. Potser ací la consellera Irene Rigau també té cops amagats. Al remat, els mestres han acabat cedint. Encara més, atenent a la crida a la responsabilitat del president Mas, han contrarestar l’augment d’alumnes en aquest curs escolar amb una hora més de dedicació al servei de la causa pública. Els usuaris de la cultura i de l’educació de subvenció o caràcter públics tenen la sensació que les retallades no han estat devastadores. Fins i tot els mitjans de comunicació han dirigit l’atenció cap a uns altres fronts.

Bàsicament, cap al front de la sanitat. Allà tot són alegries informatives. Good news, no news, en diuen els inventors de la premsa moderna. Com que als centres d’atenció primària o als hospitals tot són males notícies, oli en un llum per a la premsa. Les desgràcies encadenades en aquest àmbit fan un rosari. Cada dia hi ha una nova alarma. O una contradicció. O una protesta. Potser perquè el conseller de Salut, Boi Ruiz, no és tan millor com Mascarell o Rigau. La seva inexperiència i l’escassa habilitat que fins ara l’han caracteritzat contribueixen al caos. Potser també perquè l’ajuda genèrica als llibres o la sisena hora no es poden comparar amb el servei d’ambulàncies o amb el d’urgències hospitalàries. Al final, la cultura no deixa de ser un privilegi i tots els fills tenen uns pares que, d’una manera o una altra, acaben espavilant-se. Però la sanitat pública beneficia tothom i tothom pateix dels nervis quan es pensa que qualsevol altre patiment seu no serà atès com fins ara.

Qui ho ha entès ràpidament ha estat Alfredo Pérez Rubalcaba. El candidat del PSOE ha proclamat que, si guanya –ai!–, apujarà els impostos que calgui per garantir que la sanitat pública continuarà sent “de qualitat i gratuïta”. Com que Rubalcaba no guanyarà, pot cantar missa i òpera. Però, sigui com sigui, els seus detectors funcionen. La despesa en salut pública a Catalunya representa un percentatge tan elevat dels pressupostos, que no pot haver-hi un ajust sincer sense afectar-ne totes les partides. Però Artur Mas ha de ser conscient que toca el tendre més tendre. Llibertat, igualtat, fraternitat? Ja no. Sanitat, igualtat, fraternitat. La sanitat assegura la igualtat i garanteix la fraternitat.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/10/sanitat_igualtat_fraternitat_74685.php

Les “perles” dels millors.
octubre 13, 2011 per sixtemoral

La informació que avui publica el digital Catalunya-Press és paradigmàtica:

“La metamorfosi de Boi Ruiz: en 2008 s’oposava a una retallada inferior a l’1%Es pot explicar com si fos un conte, però el relat que s’exposa en les següents línies no té res de fantasiós, ni d’humorístic. Fa només tres anys, l’actual conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va fer una ferotge crítica dels pressupostos del Departament perquè atacaven les polítiques socials.

Va ser el 27 d’octubre de 2008, quan la que llavors era Consellera de Salut, Marina Geli, va presentar els números al Consell de Direcció del CatSalut. Geli els va informar que, a causa de la incipient crisi econòmica, el pressupost del Departament es reduiria en 35 milions, i quedaria en 9.194. Ni un 1%.

Van intervenir els diferents agents socials fins que va ser el torn del president de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH). Boi Ruiz, segons un fragment de l’acta a la que ha tingut accés el Diari de Girona, es va mostrar duríssim, assegurant que no podia acceptar uns pressupostos que “no preserven les despeses en polítiques socials”.

Va acusar l’executiu d’Entesa de marginar els departaments amb més contingut social amb una “retallada lineal del pressupost”. Ruiz va dibuixar les seves línies vermelles, avui oblidades: que no s’incrementin les llistes d’espera, manteniment dels estàndards de qualitat de l’assistència i acompliment dels compromisos retributius.

Pel que fa a inversions, exigia un finançament concret per a cada actuació, i en matèria de personal reclamava mesures concretes per aprofundir en l’empresarització de la gestió dels recursos públics, de tal manera que no es vinculés l’increment de costos a una altra cosa que no sigui la millora de la productivitat, l’estabilitat de les plantilles i el reconeixement dels resultats professionals.

La UCH va votar en contra en aquells pressupost i es va abstenir en el següent. Boi Ruiz és el mateix que ara es mostra ferm malgrat la creixent oposició social, les evidències que les retallades afecten a la qualitat assistencial i a la salut dels usuaris i les crítiques d’una oposició i uns sindicats als que menysprea.

També és la mateixa persona que amenaça de deixar al carrer a 1.500 interins de l’ICS i reduir la jornada a 6.000 si els sindicats no accepten una retallada salarial a la que, de moment, s’oposen.”

Font: http://sixtemoral.wordpress.com/