15.12.11

Un cap de setmana en que un Congres del grup PSC pot donar un tomb... o no ?
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....


El “Nou PSC”
Xevi Xirgo


Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure

El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.

I que ens creiem que hi ha un “Nou PSC”.