Ni “fu ni fa”

gener 10, 2012
sixtemoral

Aquest antiga expressió castellana és la que defineix la posició que tinc a l’entorn de la pugna entre Rubalcaba i Chacón per dirigir el PSOE

Ben mirat em resulta indiferent qui acabi guanyant el combat per la Secretaria General del PSOE.

No perquè no hi tingui interès – relatiu certament- , però guanyi qui guanyi el matís es tant poc que ben bé podria dir-se que en l’aplicació pràctica de la política ni es notarà.

Rubalcaba definit com a jacobí però força compromès amb l’estatut.Chacón que som un “accent” en el conjunt de l’estat.

Un amb una derrota sonada a nivell d’Espanya i l’altra en una derrota més sanada encara a Catalunya – desprès d’haver obtingut la major victòria, diguem-ho també –

Hi ha per descomptat lectures més que interessades, per una Rubalcaba és només un possible dirigent de transició per raó d’edat i l’altre Cahcón amb un possible recorregut molt més llar per raó, també, d’edat. Però ni l’edat dóna credibilitat, ni l’edat dóna capacitat de gestionar el partit , ni els anys són garantia de guanyar la majoria socials prèvia a guanyar unes eleccions. L’edat no deixa d e ser un element exogen a la vàlua de les persones.

De tota manera l’anunci de la candidatura de Carme Chacón em fa entendre una mica més la defensa a ultrança i fins a extrems reconeguts de pressió de l’ esmena “martingala” coneguda com a Bustos-Ros sobre el grup parlamentari. No hi ha dubte que si el PSC hagués corregit l’anomalia històrica de no tenir grup segurament hagués llastat i molt la candidatura de Chacón.

Imagineu-vos per un moment el grup propi exercint la seva sobirania i votant en contra d’alguna de les decisions del PSOE amb una primera secretària del PSC. En fi suposo que ningú ho volia veure ni viure-ho.
Guanyi qui guanyi tinc la sensació de que poques coses variaran i el camí cap el federalisme seguirà carregat d’esculls i prevencions que a hores d’ara ja haurien d’estar superats de llarg.

Font : http://sixtemoral.wordpress.com/