foto/arxiu Diari de Cubelles



Puntaires a la plaça de la Vila


A la voreta del mar
L´Agnès se´n va a treballar
quant l´alba apunta,
i sos ulls en plor desfet
van mullant el coixinet
on fa la punta

Manuel Ribot i Serra

*Aquesta és la primera estrofa del poema de Manuel Ribot i Serra que inspirà la novel·la La Puntaire de Clovis Eimeric. L’acció se situa a Arenys de Mar entre homes pescadors i dones puntaires.

http://www.llibrofags.com

EL PUNT
divendres, 25 d'abril de 2008

LA FALCONERA

El cabal d'aigua del massís del Garraf que es perd es podria aprofitar davant les situacions cada vegada més freqüents de sequera, però una gestió nefasta de les escombraries des de fa 34 anys ens impedeix disposar-ne

PAU PÉREZ DE PEDRO., geògraf i geòleg

De temps immemorials, els pescadors de Sitges i el Garraf coneixen l'existència d'una surgència abundantíssima d'aigua dolça que brollava a nivell del mar, just al peu del penya-segat de la Falconera, per la qual cosa l'anomenaven la Dolça.
En 1899 es feren els primers estudis i treballs d'importància, quan Eusebi Güell donà a conèixer el seu propòsit d'abastament d'aigua potable a Barcelona aprofitant el doll abundós de la Falconera. Confià a l'enginyer Silvio Thos i Codina els estudis convenients per dur a terme el projecte de captació de les seves aigües, basant-se en el fet que en uns sondeigs practicats a vuit-cents metres de la seva boca la salinitat de l'aigua no era gaire important, i es va estimar un cabal superior a 80.000 m³/dia, equivalents a 930 l/s). Es varen realitzar algunes obres a la boca d'entrada i es varen excavar les galeries i un pou, però els intents varen fracassar, el mateix que altres intents posteriors.
En realitat han estat diversos els aforaments duts a terme, alguns sense gaire rigor científic o utilitzant mètodes d'altres temps. Es cita un aforament realitzat el 1936, amb un cabal de 9.000 l/s, però no se'n coneix ni la fiabilitat ni tampoc en quines circumstàncies es va realitzar. També d'aquests anys es cita un cabal mitjà de 500 l/s, que altres estimen en 800 l/s (Elías, Lacayo i Pons el 1975, informe privat d'un equip d'escafandristes), amb puntes de fins a 10.000 l/s.
Esteve Petit, en un treball publicat el 1981, recollia: «Los resultados obtenidos de más de 4.000 mediciones de caudal y salinidad en épocas y circunstancias diversas. Los mínimos de caudal, medidos, fueron de 500 l/s y los máximos, de casi 10.000 l/s, ambos con la técnica de molinete.»
Cal destacar que a aquest lloc només s'hi pot arribar per mar els dies de calma o per un accidentat accés terrestre, amb un tram que s'ha de baixar despenjant-se amb cordes, la qual cosa ha dificultat que es disposi d'una sèrie regular d'aforaments.
Sembla raonable avui admetre un cabal mitjà de prop de 500 l/s, en la seva majoria aigua dolça, que potser pot ser reduïda a 200 l/s en grans estiatges amb puntes de crescudes superiors a 10.000 l/s.
La galeria principal natural submarina s'inicia a nivell del mar, continua horitzontal uns vuitanta metres de distància de la costa fins a l'extrem d'un conducte vertical; a partir d'aquest punt la galeria és totalment submergida fins arribar a una fondària de vuitanta-un metres, la galeria continua i és d'espectaculars dimensions, el seu paviment està format per una espessa capa fangosa, amb una visibilitat reduïda segurament pels elements procedents de l'abocador.
Per desgràcia, el cabal principal del massís del Garraf es podria haver aprofitat per a les situacions cada vegada més freqüents de sequera al nostre país, però la improvisació, la mala gestió i sobretot el no escoltar la veu del món científic, van fer que s'instal·lés un abocador al lloc menys adequat.
Sens dubte és bo recordar i situar els fets en el context polític que vivia el país en aquells moments, l'any 1972. El franquisme encara es mantenia en vigor i les seves darreres ràfegues van perdurar fins i tot després de les primeres eleccions democràtiques dels ajuntaments, sis anys després.
A vegades el pas del temps esborra la nostra curta memòria històrica. Aquesta lluita desigual en defensa de l'espai natural –que alguns autors no han dubtat a classificar com el primer acte en defensa del medi ambient al nostre país– va ser impulsada per un reduït grup de persones integrades a l'Escola Catalana d'Espeleologia, al qual es varen incorporar posteriorment membres del món científic procedents de les institucions universitàries.
Però també avui és bo de recordar en aquests moments en què s'estan cercant quines són les millors solucions per portar aigua a l'àrea de Barcelona, com alguns dels responsables polítics de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) també ho van ser de l'abocador de la vall de Joan, i que a l'hora del seu tancament es van vanagloriar d'incorporar 80 ha fictícies a un parc natural, ignorant, entre altres qüestions, que la contaminació que afecta la Falconera i el no poder disposar d'una important aportació d'aigua són qüestions degudes a la manca d'accions per avançar el tancament i no buscar solucions per a la impermeabilització de la vall, i que els seus efectes de la contaminació de les aigües subterrànies perduraran en el temps.
Set mesos després de la inauguració de l'abocador, el subministrament d'aigua a la població del Garraf es va tallar, els pous municipals oferien un alt índex de contaminació. Mesos més tard, el brollador principal del massís, la Falconera, presentava similars característiques, i arribava el PH a 2,5, índex extremadament perillós; les algues que habitaven la boca de la gruta havien mort i es va detectar una gran quantitat d'àcid sulfúric.
Els estudis realitzats recentment demostren que les mateixes escombraries estan actuant de capa d'impermeabilització, i no pas les mesures correctores que amb els anys s'han anat introduint, i en relació amb les aigües de la surgència de la Falconera, es pot estimar un cabal mínim d'aigües contaminades procedents de l'abocador que en aquest moment podria situar-se en prop de 9 l/minut, en comparació amb les mostres de l'any 1975, que donaven 30 l/minut, per la qual cosa la contaminació continua poc o molt.
Avui el subministrament d'aigua requereix una solució urgent; segurament la que surt per la Falconera no és aquesta solució, però no se'n pot prescindir, cosa que requeriria l'inici d'estudis pertinents per a la seva utilització futura.
Per finalitzar, igualment és bo de recordar que fa escassament tres anys vàrem aconseguir aturar la instal·lació d'un altre abocador a la pedrera de la mina Berta, amb un aqüífer força important que avui també estaria contaminat. Algú se n'ha preocupat? Durant molts anys les urbanitzacions de Valldoreix i algunes indústries de Rubí el van fer servir.
Penso que alguns ciutadans estem disposats a col·laborar amb l'administració aportant els nostres petits coneixements, com és el cas de la mina Berta i la Falconera. Esperem....

foto/arxiu Diari de Cubelles
CONFERÈRENCIA DE RAMON ARNABAT : ¨LA PROPAGANDA POLÍTICA DURANT LA GUERRA DEL FRANCÈS ¨

L´historiador Ramón Arnabat, president de l´Institut d´ Estudis Penedesencs ha obert avui el cicle de conferències que el Grup d´Estudis Cubellencs.Amics del Castell organitza enguany amb motiu del Bicentenari de la Guerra del Francès (1808-1814).

Ramón Arnabat i Joan Vidal

foto/M. Trives/Diari de Cubelles/arxiu

Avui parlem de....




SANT JORDI A CUBELLES

M.Trives/Diari de Cubelles

Un dia lluminós convidava a passejar per els carrers de Cubelles a l´entorn de les paradetes de llibres i roses.

La plaça de la Font oferia un espai propici a una trobada entre veïns tot fent una ullada a novetats editorials o no i a la vegada comprar la rosa, rosa,vermella o blava.
Proposar utilitzar aquesta plaça petitona i amable per gaudir els festius i crear un punt a on potser d´ altres activitats artesanes ,plàstiques es mostressin seria una bona proposta a tenir en compte.

En aquest dia especialment...envio aquestes roses amb molt amor !!!

Jocelyne Marmottan

Amor,amistat i roses

Avui tenim no una rosa sinó cinc , i qui ha enviat aquestes roses ha sigut una dona de Cubelles ,la Joss i a més formen part de la col·lecció de pintures al oli fetes per la Mª Dolors Raventós ,la seva mare ,també coneguda per Lila a Cubelles.

Ella també estimava Cubelles .

Gracies Joss

Cubelles,Sant Jordi 2008

foto/arxiu Diari de Cubelles/M.Trives

Diari de Cubelles

Avui parlem de....

Aquesta setmana a Cubelles i a l´ entorn de la Diada de Sant Jordi tenim, activitats ,exposicions, conferencies,el premi Victor Alari en portes i també la trobada de Puntaires,Cant Coral,teatre i més..... ho podeu llegir en aquesta informació ....

Notícies - Promoció Cultural

Manualitats, conferències, sardanes, puntaries i el Festival de Cant Coral completen el programaEl 22 d'abril, a partir de 2/4 de 6 de la tarda al Centre Social, l'entitat Labors de Cubelles oferirà un taller gratuït de labors.

La tradicional conferència del Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell arriba el dijous 24 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre. L'entitat de recerca històrica comptarà amb la presència de Ramon Arnabat, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, qui parlarà de La Propaganda Política durant la Guerra del Francès".

Dissabte, 26 d'abril, és el torn de les sardanes. A partir de les 6 de la tarda, a la pl. del Centre Social, se celebra una ballada amb la cobla Marinada.

Trobada de Puntaires, que enguany arriba a la desena edició. La festa, que segueix celebrant-se a partir de les 10 del matí al carrer Major, compta amb la participació de les Puntaires del Casal de Cultura, Caixa Penedès i d’arreu de Catalunya. Igualment, com en les darreres edicions, els alumnes del Taller Pizzicato realitzaran interpretacions musicals.

I per tancar la Setmana Cultural no podia faltar el centenari Cor l'Espiga. L'entitat cubellenca amb més història del nostre municipi celebra diumenge, 27 d'abril, a les 6 de la tarda a l'església Santa Maria, el 4rt Festival de Cant Coral Vila de Cubelles. Enguany el cartell està format per les corals Chante Baho (Baho - Catalunya Nord), Cor Joves Veus (El Vendrell), la S.C. La Badalonense (Badalona) i els amfitrions, el Cor L’Espiga.

Activitats infantils

Els més joves tenen també un programa d'actes farcit de propostes. Les activitats es van obrir amb l'exposició Graeslinjú, que es pot veure al Centre Social fins el 19 d'abril. Es tracta d'una exposició destinada a despertar i incrementar l’interès dels més menuts per la lectura. Una exposició on es podrà desenvolupar diferents activitats que els permetrà conèixer el món de la lectura, de la imaginació i del coneixement.

El 22 d'abril, durant el matí al CEIP Vora del Mar, tindrà lloc el taller Història de Cubelles: de la gent gran a la gent petita, impartit per l'associació Por Derecho Propio.
El 24 d'abril, a les 6 de la tarda, Isidre Rosell oferirà un espectacle de màgia infantil al Cinema Mediterrani.

El dissabte, 26 d'abril, de les 10 del matí a la 1 del migdia, la Biblioteca Mn. Joan Avi´nyó organitza una ludoteca mòbil, amb jocs gegants i tallers per a nens i nenes. L'acte tindrà lloc al carrer Colom, just davant de la biblioteca. A les 4 de la tarda, serà el Centre d'Esplai Kitsch qui agafrà el relleu de les activitats dirigides als nens i nenes, amb la representació Antologia del Charlie Rivel, a la plaça de la Vila.

Diumenge, 27 d'abril, coincidint amb la celebració de la Trobada de Puntaires, els infants gaudiran del duet acrobàtic d'equilibris mans a mans i hula-hoops Los Galindos, amb l’espectacle Nova vida amb Josep i Maria. Serà a les 11 del matí a la pl. del Castell.

El concurs de contes i narració breu Víctor Alari segueix creixent

L'emissora municipal Ràdio Cubelles torna a apostar per lliurar els premis del 12è Concurs de Contes i Narració Breu Víctor Alari en el marc de la Setmana Cultural. El divendres 25 d'abril, a les 7 de la tarda al Cinema Mediterrani, té lloc l'acte de lliurament de premis de l'edició del 2008, que segeuix creixent any rera any en número de participants. L'acte es tancarà amb la participació del Grup de Teatre del Casal de Cultura i els alumnes del Taller de Música Pizzicato, que recitaran i musicalitzaran els poemes guanyadors de l'edició d'enguany.
Però l'emissora, a més, concedeix el 29 d'abril, a les 8 del vespre, el segon Micròfon d'or de Ràdio Cubelles. La primera dona en dirigir l'emissora cubellenca, Pilar López, rebrà el guardó que en la primera edició va recollir el periodista i director de cinema Jordi Llompart, també format en la pedrera de periodistes sorgits de Ràdio Cubelles. La gala del segon Micròfon d'or de Ràdio Cubelles seguirà amb la lectura del relat Lletres de Rodoreda a càrrec del Grup de teatre del Casal de Cultura.

Més informació a


La 34a Setmana Cultural arrenca diumenge

http://www.cubelles.cat/

avui recomanem....

Rodoreda exili i desig

Autora: Mercè Ibarz

El meu germà Pol

Autora: Isabel-Clara Simó

La muñeca

Autor : José Maria Gulbenzu

L´ultim Patriarca

Autor: El Hachmi Najat

El meu ofici

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip


i demà més....

DE LIBROS Y DE ROSAS

Hay tradiciones que reflejan y definen el espíritu de los pueblos, que forman parte de su idiosincrasia , que irrumpen en su modernidad con su viejo legado y los hace diferentes; tal es el caso del pueblo catalán que vive apegado a sus tradiciones, de todas ellas ninguna tan entrañable como la de Sant Jordi, en la que es práctica obligada el regalo de libros y de rosas y es precisamente en la combinación de estos elementos, en su armoniosa complementación ,donde radica su belleza.

Cuando llegué a Barcelona , hace ya más de cuatro décadas y viví el primer Sant Jordi, quedé impresionada ante el hermoso espectáculo de una ciudad engalanada de rosas y de libros y desde mi rabiosa juventud de entonces, me emocioné especialmente al ver a los hombres de todas las edades llevando la rosa; a los jóvenes que esperaban a su princesa a la salida de las fábricas, de los talleres ,de las tiendas, de las oficinas,- era la Barcelona del seiscientos y del pluriempleo-; a los más maduros camino de su casa, enlairando la rosa tímida y delicadamente, cual si temieran que el trayecto la marchitarse ; a los más mayores _ cuantos años de rosa _ llevando el tradicional mensaje de amor a sus princesas- abuelas.

La rosa es sin duda la reina de todas las flores, delicada i efímera , tiene ,no obstante, una hermosura singular que la ha elevado a la categoría de símbolo. Metáfora tópica de la que se han servido los poetas de todos los tiempos para designar la belleza: Marchitará la rosa el viento helado...¨ dice el gran Garcilaso para describirnos la pérdida de la juventud y la brevedad de la vida. Hay rosas aterciopeladas, nacaradas, sedosas...cuyo tacto recuerda la textura inconfundible de la piel joven, pero languidecen muy pronto, porque su belleza está ligada, como la propia vida, a la fugacidad.

Los libros ,por el contrario, son mucho más perdurables, con más o menos acierto sobreviven a sus creadores ,algunos incluso los inmortalizan. Son el legado humano más trascendente; a través de ellos podemos sumergirnos en otros mundos, hermanarnos con sus autores, compartir sus experiencias ,sentir nuevas sensaciones, embellecer nuestros sueños, despertar nuestras emociones....Un buen libro es,en definitiva ,el mejor recurso contra la soledad, un mundo que podemos abrir y cerrar a nuestro antojo.

Libros y rosas; belleza y arte, espléndida combinación que aúna una de las más bellas creaciones de la Naturaleza y una de las muestras más significativas del poder creativo del hombre.

Juliana Mediavilla

* Juliana Mediavilla,nascuda a Viviestre del Pinar ( Burgos).

Excel·lent poeta i també narradora .Si voleu conèixer part de la seva obra poètica la trobareu a

http://www.poesiapura.com/

accedir a foros i clikar a selección especial

foto/arxiu Diari de Cubelles

La 34a Setmana Cultural arrenca diumenge

Notícies -

Promoció Cultural
El dia de Sant Jordi es presenta el llibre de Joan Soler-Jové, en commemoració dels 25 anys de la desaparició d'en Charlie Rivel
Aquest diumenge arrenca la 34a Setmana Cultural de Cubelles amb la sortida a peu a la font de Sant Llorenç (Les Masuques), que organitza el Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. És la primera d'un programa d'activitats extens i variat, que tindrà les seves jornades centrals en la diada de Sant Jordi i la trobada de puntaires.

més nformació a
La 34a Setmana Cultural arrenca diumenge

http://www.cubelles.cat/

Avui recomanem llegir a ....

Un poeta llamado Vázquez Montalbán

Un libro reúne la poco conocida obra lírica del escritor barcelonés

MIGUEL Á. VILLENA - Madrid - 18/04/2008

Manuel Vázquez Montalbán fue muchas cosas a la vez y cultivó varios géneros literarios, que abarcaron desde la novela policiaca al periodismo político y cultural, pasando por los ensayos sobre fútbol. Todo con una capacidad portentosa para la escritura y para expresarse en registros muy diversos. Pero su obra narrativa y sus colaboraciones periodísticas eclipsaron su condición de poeta que el desaparecido escritor barcelonés reivindicó como su más íntima tarjeta de presentación.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/poeta/llamado/Vazquez/Montalban

Avui recomanem llegir a ....

REPORTAJE

Cernuda, o el sentido moral de la poesía

Tras décadas de investigación sale a la venta el primer volumen de la biografía canónica del poeta andaluz

Luis Cernuda, además de ser uno de los poetas más importantes del siglo XX, "dotó de sentido moral a la poesía y la hizo insobornable". Esta es una de las conclusiones que que extrae Antonio Rivero Taravillo, tras décadas investigación, y que ahora ha plasmado en "Luis Cernuda. Años españoles 1902-1938". Un libro con el que obtuvo el pasado mes de setiembre el premio Comillas, que ya está en la calle editado por Tusquest, y que constituye el primer tomo de la biografía "canónica" del gran poeta sevillano de la generación del 27.

http://www.elpais.com/cultura

Més informació ...

Cernuda, o el sentido moral de la poesía
EFE
Tras décadas de investigación sale a la venta el primer volumen de la biografía canónica del poeta andaluz
http://www.elpais.com/cultura/
i també recomanem

'El corazón helado', de Almudena Grandes, gana el Premio al Libro del Año
EFE
El galardón es otorgado por el Gremio de Libreros de Madrid

La novela narra el encuentro de dos jóvenes cuyas familias han vivido dos historias familiares muy distintas durante la Guerra Civil y la dictadura.

Almudena Grandes

http://www.elpais.com/articulo/cultura

NO DEIXEU DE VISITAR UNES PÀGINES MOLT INTERESSANTS!!
http://www.sailinggarraf.blogspot.com/

A High Wind in Garraf
Sailing experiences in the Western Mediterranean with a Hallberg Rassy 34. A classic sailing cruiser.



Je ne veux pas travailler

imatges /www.tebeosfera.com www.samizdat.com.ar www.collectingfool.com

M. Trives/Diari de Cubelles

A la meva infantessa si el meu para entrava a una papereria propera a casa, es ben segur que n´ oblidava comprar el conegut T.B.O i alguna que d´altre Florita o Azucena , molt venuts llavors dedicats a les nenes,que jo més tard llegia en un plis plas .

A dalt del terrat de casa ,hi tenien un estudi els meus cosins ,Jaume i Ricard que dibuixaven comics per una editorial , i a on jo podia veure com les il·lustracions dibuixades per ells, prenien vida mitjançant un guió que interpretaven. Disposaven de una verdadera col·lecció de còmics genials com Flash Gordon,Rip Kirby el Guerrero del Antifaz, Capitán Trueno i més. Anàvem de una lectura acaramel·lada com Azucena i Florita a d´altres, en que els personatges com Rip,Flash, introduïen nous elements i que evidenment, enganxaven més. Si un determinat moment una febre provocada o no ,feia una possible campana de l´ escola tenia sempre a punt l´ excusa per enviar a el meu pare , la meva mare o a un dels meus dibuixants portadors d´ un volum enquadernat, a on trobava tot un món de fantasia,ficció i misteri que llegia ,una vegada i dues i més.

Florita (Mireille en la versión francesa) fue un popular personaje de historieta creado en 1947 por Vicente Roso (Vinaroz, 15 de abril de 1920 – Barcelona, 14 de febrero de 1996). La popularidad del personaje haría que diera nombre a su propia revista de historieta, dirigida a un público femenino juvenil, en la que se incluían páginas de diversos autores. Florita tuvo éxito por su enfoque realista, consiguiendo que el público adolescente se identificase con un personaje moderno en estética y actitudes y que evolucionaba con el paso del tiempo.

Flash Gordon

Historieta creada por el dibujante Alex Raymond el 7 de enero de 1934 para el King Features Syndicate, como página dominical (sunday strip). Aunque Flash Gordon fue creado inicialmente para competir con las aventuras de Buck Rogers rápidamente desarrolló un éxito muy superior y más perdurable en el tiempo

Rip Kirby

Rip Kirby es una tira de prensa creada el dibujante estadounidense Alex Raymond en 1946 y que se publicó en la prensa norteamericana hasta 1999.

Trobareu més informació a...

http://es.wikipedia.org/wiki

Ara si voleu ,clikeu i trobareu molta informació respecte aquest nou Saló del Comic .....en que trobareu tots els vostres.....i d´altre gent

El Saló del Còmic de Barcelona obre aquest dijous amb una aposta pel cinema i pels grans de la historieta

http://www.avui.cat

Si voleu anar a escoltar un ratet de bona música en viu , teniu el proper dijous, 17 d'Abril, al Celler l'actuació del duet

MANDINGA

Marti­n Fernandez Guitarra i veu
Martin Maluco Peralta Percusió

Cantautor argentí ­ que amb la seva música
(zambas i chacareras) ho pasareu molt bé ¡!!!

L'horari d'actuació, com sempre, de 19.30h. fins les 21.00h.

Pic & Jazz

Jacint Verdaguer, 20. Cubelles

Tlf: 93 8952914

Fotos/enviades/Joss

M. Trives/Diari de Cubelles

La Joss ,sobradament coneguda a Cubelles envia aquestes fotos que pertanyen a la exposició que ha fet a Mèxic a on viu habitualment. Creativa,inquieta i agosarada no para mai!!!! Els seus viatges pel món han fet que el bagatge de imatges i els colors , ho sap transmetre a les seves pintures. Sort i fins aviat i torna com l´ oreneta cada any !!!

M.Trives / Diari de Cubelles

Aquesta setmana propera a la Diada de Sant Jordi ,comencem a recomanar llibres i farem una petita bibliografia de l’escriptor o l´escriptora .
Avui mateix rellegint el contingut de Babelia a El País he trobat aquest article en que Emma Cohen ocupa portada. Molta gent de la meva generació recorda a Emma Cohen .Val una lectura atenta, anem-hi !!!

CRÓNICA: EL RINCÓN

La creación involuntaria

Emma Cohen ha imaginado mil historias en forma de teatro y novela. "No pesa la ausencia de Fernando, está por todas partes"

ROSANA TORRES 12/04/2008

El mismo día de su último cumpleaños, el 21 de noviembre de 2007, cuando llegó a los 61, la persona con la que había paseado por la vida durante cuatro décadas falleció tras una larga enfermedad. Ella, con ese humor inteligente que nunca pierde, dijo entonces: "Era muy absorbente y ha muerto hoy para que no celebre mi cumpleaños". La ausencia de Fernando Fernán-Gómez le devolvió todo su tiempo a Emma Cohen.

La inercia la empuja a llevar el mismo horario que en vida de él. Desde las nueve de la mañana y hasta las tres de la tarde se sienta y se sumerge en sus escritos, como en los tres últimos lustros en los que las circunstancias la alejaron de los escenarios y de las pantallas que frecuentó hasta los años noventa. Ha sido un tiempo en el que su universo creador ha germinado en torno a esa gran mesa de dos metros de diámetro en la que ha imaginado mil historias, hoy convertidas en sus últimas cuatro obras de teatro y una larguísima novela. "Cuando esté más fuerte tengo que dar salida a todo lo que he escrito en mi etapa, digamos, de enfermera..., son obras surgidas casi sin yo quererlo". Lentamente se incorpora al mundo que hay más allá de esa mesa. Anda enzarzada en una dramaturgia, que piensa poner en escena, en torno a cuatro importantes mujeres republicanas. "Y me tiene fascinada un proyecto para la Expo de Zaragoza", dice en referencia a un Hamlet que escribió Buñuel y con el que cuatro directores (uno es ella) harán un curioso proyecto escénico. También asoma por la mesa la adaptación de La antesala, de Ramón J. Sénder, convertida en un casi monólogo.
La que fuera la musa del cine underground catalán de los sesenta, fijó su residencia en Madrid en 1970, después de vivir el Mayo Francés en París. Más tarde llegó a esta casa donde hoy crecen sus historias en el ordenador y tomates y otros frutos en el invernadero.
Su mesa está a escasos metros de la de Fernán-Gómez. Las dos acogen últimos sueños.

Ella habla de los suyos. La mesa de Fernando, de los de él; unas hojas con notas de su puño y letra: en la primera pone Millonarios sin dinero. Especie de novela 2006. Emma lo deja claro: "No pienso ordenar nada, en este espacio no pesa la ausencia de Fernando, porque está en todo, por todas partes". Mira a su alrededor y lanza una mirada sobre los miles de libros, papeles, legajos, piedras, gafas, lápices..., y concluye: "Aún falta tiempo para saber qué pasa conmigo, para poder decidir en qué me convierto; siempre me han gustado los interrogantes..., quizá ahora son demasiados".

La creación involuntaria
Emma Cohen ha imaginado mil historias en forma de teatro y novela. "No pesa la ausencia de Fernando, está por todas partes"ROSANA TORRES

http://www.elpais.com/suple/babelia/

M. Trives/Diari de Cubelles

Sovint faig referència a articles de Joan Barril . El seu estil es impecable . Avui parla de Celestino Corbacho,designat Ministre del nou Govern de Zapatero.

Llegiu i trobareu una bona lectura.Com sempre.


ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL

Carta a un ministre

JOAN BARRIL

Necessitàvem immigrants, i en comptes d'immigrants ens arriben persones. Aquest descobriment encara sacseja el món judicial, policial i social. Des que el nostre nivell de vida va començar a sustentar-se en el treball d'altra gent i des que els nostres compatriotes van decidir que aquestes feines ja les faria algú altre, la immigració ha estat el gran fenomen que ens atordeix. Ara fa uns quants anys tots ens consideràvem ciutadans del món, fins que el món va trucar a la porta de les platges i dels aeroports i es va acabar l'eufòria multiculti. Vam passar, llavors, de ser uns universalistes esplèndids a convertir-nos en uns xenòfobs atemorits. Fins i tot ens vam inventar sufixos despectius per als habitants del soterrani social. Als intel.lectuals i professionals argentins, xilens o uruguaians que es van instal.lar, per al seu bé i el nostre, a Espanya, se'ls deia sudaques. Als treballadors nigerians, gambians o senegalesos que cultiven les nostres amanides se'ls va dir negrates, i moracos als magribins, i xinesos a tots els que llueixen ulls ametllats, i paquis als de cara fosca. El problema de la immigració no és únicament dels immigrants, sinó també dels que ja no ens recordem que som el resultat de milers d'immigracions interiors. També el ministre que es dedicarà a evitar que el que és un benefici acabi sent un problema.

Algun dia, algú amb bona ploma, potser el meu amic Arturo, haurà de fer una biografia de gent com Celestino Corbacho. I d'altres amics experts en les coses del poder hauran d'explicar de quina manera els partits polítics van servir d'ascensor social a aquelles persones que, com Corbacho, van saber exercir de traductors de mons diferents i fer convergir els seus desitjos amb les necessitats de la gent. Ahir, alguns comentaristes parlaven de Corbacho i el definien com "un dur". Sens dubte, ho és. Forma part d'aquella escola política del PSC del Baix Llobregat que s'expressa millor amb els silencis densos que amb les paraules frívoles, potser perquè el silenci sempre és la màscara de l'error i les paraules, frívoles o no, exigeixen sempre un incòmode diàleg per al qual no tothom està capacitat. L'estil de Celestino no és el meu estil, però prefereixo al capdavant d'un ministeri un polític com Corbacho, que sap el que vol i que, sobretot, sap qui no vol.

Cada vegada que vaig o vinc de l'aeroport veig sobre la plaça d'Europa el llegat d'aquest gran alcalde que ha sabut col.locar l'Hospitalet al mapa. Ha sabut batallar amb les immobiliàries i amb els grans ambaixadors dels diners, i ningú no ha pogut interpretar mai el pensament --o simplement la passió-- que s'amagava sota les seves celles blindades. Ara se'n va a Madrid a gestionar la burocràcia de la Seguretat Social i a defensar la vida dels treballadors. Però, abans que res, a imaginar camins en el claustre de la immigració. Aquest sí que és tot un repte, Celestino. Una bona oportunitat per comprendre que, abans que immigrants o professionals o treballadors, hauràs de tractar amb persones que no seran votants. Més encara: hauràs de buscar l'equilibri entre la seva esperança i la teva desconfiança. En aquesta tasca, la més difícil del Govern, pots comptar amb mi. Perquè treballaràs amb una matèria primera delicada. Per a tu és l'hora de prestigiar l'orgull del sociata. Oblida't dels números. No arrufis el nas. Arqueja les celles. Sorprèn-te. I somriu. Que el somriure no ha estat mai un signe de debilitat, sinó de generositat. Això, la generositat, també és el poder.

http://www.elperiodico.cat

També trobareu informació

Celestino Corbacho: "Ningú pot perdre un dret pels inmigrants"
Ovació a Corbacho en l'adéu com a alcalde de l'Hospitalet

Una quiniela que ara sí que li ha tocat

http://www.elperiodico.cat

Una piscina ,dues piscines,tres piscines.......

Llegiu .... molt interessant el contingut i un excel·lent text de Mauricio Bernal a....

http://elperiodico.cat/

VIATGE AERI PER L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

El país de les piscines
1. Les angoixes de la sequera xoquen de ple amb la realitat de Catalunya, on les piscines formen part natural del paisatge

TEXT: MAURICIO BERNAL

El nedador de John Cheever aconsegueix travessar el comtat saltant de piscina en piscina. Es diu Neddy Merrill i la seva gesta de 13 quilòmetres a través de Bullet Park només és possible perquè la majoria dels afortunats habitants dels suburbis de Nova York tenen piscina; ell mateix en té. El narrador nord-americà va publicar el que és gairebé amb tota seguretat el seu conte més famós el 1964, i a part de crear un personatge singular i inoblidable --Burt Lancaster li donaria cara i cos en el cine-- es va inventar una forma de desplaçament inèdita ("En homenatge a la seva dona, anomenaria Lucinda aquest curs d'aigua".) ¿Per què Cheever? Perquè és difícil no pensar en el seu nedador quan se sobrevola Barcelona.

¿Fins on arribaria Ned Merrill si decidís travessar la ciutat nedant? Molt lluny. Els pantans estan sota mínims, la sequera marca l'agenda de la premsa, els polítics parlen de portar l'aigua a bord de vaixells i trens, de fer transvasaments, i tot això passa en un lloc on milions de litres d'aigua són d'esbarjo; un territori que es pot travessar nedant. No és que de Castelldefels a Alella existeixi una ininterrompuda successió de resplendents piscines, però a 400 metres d'altura és fàcil veure que un Merrill voluntariós es podria fabricar un nou curs Lucinda. De totes maneres, en el conte original de Cheever el nedador havia de travessar jardins i carrers, i fins i tot quedar-se un quart d'hora enmig d'una autopista esperant que el trànsit li permetés travessar; el mateix que li passaria a Catalunya.

Diguem que Merrill o algú amb ganes d'imitar-lo decideix començar el recorregut a Castelldefels. No hi ha problema. Aquí, com en centenars de pobles a peu de platja, hi ha illes de cases en què es compten tantes cases com piscines. El nedador es capbussa, arriba a l'altra banda, surt, travessa un mur de pins, es torna a capbussar, passa de piscina en piscina, de propietat en propietat, de tant en tant es veu en banyador travessant algun carrer (el Merrill original para a saludar els amics, però aquest no té temps). Així arriba fins a Gavà (mar), on repeteix la mateixa operació. Sense problemes.

Població tímida

Però el país de les piscines té forats negres, i per desplaçar-se cap al nord-est el nedador està obligat a fer coses rares (com travessar en banyador els camps de carxofes). I fer un gran esforç a Sant Boi de Llobregat --on la població de piscines és tímida--, i travessar com pugui la Ronda Litoral, i arribar així a Sant Joan Despí, on torna a estar en el seu ambient. És possible que el nedador tingui molts problemes per passar d'un poble a un altre, però hi ha municipis com Valldoreix, com Sant Cugat del Vallès, com Alella, com Tiana i com el Masnou que estan plens de piscines, i que sense cap mena de dubte podrien travessar-se nedant. Almenys segons Cheever. Si algú pensa que la sequera ha buidat les piscines s'equivoca: vuit o nou de cada 10 estan esplendoroses, a punt per a les banyades. Però no podem oblidar que l'aigua d'aquestes piscines d'esbarjo es canvia cada cinc anys, més o menys, i que és impossible saber, des d'un helicòpter, qui s'ha saltat últimament la norma i ha canviat el preciós líquid.

http://elperiodico.cat/

M.Trives/ Diari de Cubelles

Presentat a Cubelles “Dames, Reines i Abadesses¨.

Elisenda Albertí, va presentar el seu llibre.

Mafalda de Pulla-Calàbria, Margarida de Prades, Blanca de Navarra, Ermessenda de Carcassona, Almodis de la Marca, Dolça de Provença, Peronella d’Aragó, Constanza de Sicília o Blanca d’Anjou, entre d’altres, històricament reconegudes ,encara que segurament moltes més mereixerien un lloc a la historia de Catalunya.

Algunes d´ elles van ser reconegudes com les mares de.... les dones de.... i sovint la seva vida ja de molt petites va ser adreçada i sotmesa a interessos de reis,pares,germans i fills que les van utilitzar,encara que totes elles van significar.

De tot això Albertí en va fer referència i ens va fer agafar moltes ganes de llegir aquesta part desconeguda de les dones que van regnar .

Albertí ,segueix investigant !!!!!

Elisenda Albertí fins ara Diputada al Parlament de Catalunya per Esquerra també es Secretària d’Imatge i Comunicació de la Federació de Barcelona.

Presentat per Joan Rodríguez Serra ,Regidor de Esquerra Republicana a Cubelles i també amb un bon gruix de gent de Cubelles present .Va ser un èxit i Elisenda Albertí va estar immillorable en la seva exposició d´ una part de la historia de dones, desconeguda per molta part dels assistents .

Por derecho propio ha celebrat la 4a edició de les jornades Paraules de dones

(fotos arxiu Diari de Cubelles i també de Luz Cassino)

Amb el suport de la regidoria de Polítiques d'Igualtat

La lectura de fragments de prosa i poesia de autores i escriptores de tot arreu amb cançons triades per les pròpies dones.