20.4.11

M. Trives/ Diari de Cubelles


M’agrada per Sant Jordi , a Cubelles veure les paradetes al carrer, la gent passejant d’una banda a l’altre,les mares i pares tiren de la ma del seus fills o filles ,mentrestant fan una petita lectura d´un llibre ofert entre molts i que ha cridat l’atenció potser per la portada colorista o d´un autor o autora que li agrada . A Cubelles no tenim cares conegudes signant llibres, pro si tenim la gent de Radio Cubelles entrevistant a les entitats i a moltes cares conegudes de veïns i veïnes que també participen dient algunes paraules .
Desitjar un bon dia solejat ,molta venta de llibres i contes per nens i nenes ,de roses i que la gent surti al carrer i si viu a mar o a la muntanya que pugi o baixi ... pro que s’apropin...







19.4.11

M. Trives/Diari de Cubelles

Oriol Regas deia en una frase molt senzilla i de gran contingut aplicable …¨ Tenir voluntat també cansa ...¨ .Potser la raó d’aquestes paraules en determinats moments de la vida personal i també de la política municipal es un fet evident . Seguir impulsant projectes i propostes per encapçalar alternatives de canvis en un ajuntament en que el rellotge anava rellentit feia anys, ha suposat bona part de la molta feina al dia dia en aquets quatre anys. I no es pot negar els canvis desenvolupats ,alguns mes vistosos que d’altres pro que han suposat d’altres maneres de fer i de treballar per Cubelles dins i fora del Ajuntament.
Tot i eixís un govern amb minoria ,el d’aquet últim any ha demostrat una fortalesa que caldria valorar i no menysprea en absolut la seva gestió, tot el contrari. No han mostrat defallida en cap moment..i vaja moments alguns d´ells!
Com dèiem .. Tenir voluntat també cansa ,pro es necessari continuar treballant en el que es va deixar enllestit o en vies de realització i de projectes al calaix ...esperem que axis sigui ..... qui sigui l´equip que governi en el futur i per Cubelles.

En el ple d´ahir ,els regidors Jordi Coch (RNA), Josep Lluís Comas (ICb), Joan Albet i Lluís Pineda (CiU) van aprofitar els últims minuts per anunciar públicament la seva voluntat de no presentar-se a les properes municipals 2011.Van agrair a ciutadans i ciutadanes a companys de govern en legislatures passades la seva proximitat i el suport.
També Mª LLuisa Romero (PSC)va expressar paraules d’agraïment a ¨ totes les persones que ens han acompanyat” al llarg d’aquests quatre anys, en referència als regidors i regidores que han conformat el plenari municipal. A més, va demanar als futurs representants que segueixin “pensant en la nostra població i els seu veïnat” i va estendre la mà a les persones que no optaran a la reelecció perquè, en la seva funció de “vilatans, ens facin els seus suggeriments, que escoltarem atentament”.

18.4.11

M. Trives/Diari de Cubelles
Maruja Torres es una excel·lent periodista i a mes una gran narradora de petites histories,de les que una ullada rapida e impacient determina triar i començar a llegir abans que el diari mateix i que reservo sovint pel mati de dilluns ,mentrestant prenc un cafè amb llet . No he llegit el diari del diumenge i si aquest article del magazine ... crec que us agradarà ...com a mi.





MARUJA TORRES


PERDONEN QUE NO ME LEVANTE


Recuento de privilegios


MARUJA TORRES


Soy una privilegiada que, a medida que aumento años, mejoro el aprecio a los privilegios que me quedan y a aquellos que descubro con el tiempo. Disfruto más que nunca cuando tengo un encuentro con un amigo, una comida, una copa y una conversación. Me despierto y corro las cortinas. Qué bien, llueve. Qué bien, hace sol. Qué bien: me he despertado y he descubierto las cortinas. Tengo cortinas, tengo cama en la que dormir a cubierto y de la que salir para dirigirme al balcón y descubrir el día. Estas cosas las pienso mientras mi mente también disfruta de otras. Qué leeré hoy, a quién veré hoy, con quién me cruzaré por la calle. Qué escribiré. Quién me leerá. En dónde lo hará. ¿Le gustaré? Una frase mía, ¿ayudará a alguien en algo? "Hundo el rostro en las piezas de tela y aspiro el perfume del jabón y la limpieza" El blog y Facebook, con su inmediatez, dan a veces respuesta a esta última pregunta. Recibí el comentario de alguien que lee este artículo en el metro mientras se dirige, en domingo, a un trabajo en el que le explotan. Me dijo que le animaba a seguir para delante. Por tanto, lo menos que puedo hacer es disfrutar del privilegio de escribir, del privilegio de este contacto. ¿Saben ustedes cuándo lo siento más profundamente? Déjenme que se lo cuente. Ocurre cuando, de noche ya, salgo a la galería del piso del Eixample en el que tengo el privilegio de vivir, y me dispongo a ejecutar la privilegiada ceremonia de retirar las sábanas que durante el día se han ido secando en el tendedero. Primero de todo, miro al cielo, qué suerte, hay estrellas. O qué suerte, está nublado, si no llego a tiempo a retirar la ropa, la lluvia la habría ensuciado mañana.

De modo que, lentamente, gozándolo, quito las pinzas y las pongo en su bolsa, que cuelga junto a la lavadora; agarro las piezas de tela y las abrazo, hundo el rostro en su tacto cariñoso y familiar, aspiro el perfume del jabón, el agua y la limpieza. Me quedo un rato así. De niña nunca supe lo que era abrazar una sábana a la que el sol y el aire habían hecho justicia; en aquellas callejas estrechas la sombra era presencia permanente; y la ropa limpia siempre estaba húmeda. Este perfume, este tacto, del que conseguí gozar con el paso del tiempo, me recuerdan que pude no haberlo logrado, que pude, como muchos, no haber salido del hoyo. O haber regresado a él. Como ha ocurrido a tantos a lo largo del tiempo, como está ocurriendo, por desgracia, mientras abre sus fauces esta crisis interminable que se traga todo lo que encuentra.

Me quedo un rato abrazada a la ropa limpia, contemplando las estrellas o su ausencia, disfrutando de mi privilegio. Luego la deposito en una pequeña habitación, en donde esperará a que una mujer más joven, más fuerte y a la que puedo pagar bien por su trabajo, la doble y la disponga en el armario.

Me voy haciendo vieja mientras el mundo, que ya lo es, y mucho, se vuelve cada vez más precario, y lo único que puedo hacer es gozar de mis momentos recogidos -soy como la ropa tendida al sol, pero ya con muchas lavadas encima-, de la consciencia que afortunadamente aún me habita. Y mientras camino por el pasillo de un extremo a otro del piso, estirando los brazos y las piernas, palpándome la espalda, viendo algo caído en el suelo -huy, ya lo recogeré luego, ahora mismo no me puedo inclinar-, mientras recupero la relativa buena forma, vivo con las palabras que me quedan y que desde aquí, o desde las tecnologías que ahora alumbran lo que fue también un espacio de sombras, me ponen en contacto con ustedes.

No tengo soluciones ni respuestas para lo que nos acongoja día a día, lo digo una y otra vez, pero este puente de palabras es como mi tendedero de la ropa. Un lugar en el que hundir el rostro y respirar la brisa. Una forma de detener el tiempo y de contemplar la noche, y de saber que, aun ignorando lo que nos deparará el día, y aun a sabiendas de lo que carga la espalda, huele bien.

Privilegios.



37a Setmana Cultural de Cubelles
La Diada de Sant Jordi i el 7è Festival de cant coral Vila de Cubelles centraran un mes farcit d’actes de totes les disciplines culturals.

A partir del 15 d’abril i fins a finals de maig Cubelles commemorarà la 37a Setmana Cultural de la Vila. Més d’un mes d’actes diversos de totes les disciplines culturals que, en diversos escenaris, centraran les activitats populars. Seran la Diada de Sant Jordi i el 7è Festival de cant coral Vila de Cubelles (8 de maig) els actes principals de la 37a edició de la Setmana Cultural, però també s’hi oferiran exposicions, concursos de fotografia i de pintura, actes musicals, sardanes...
Consulti el programa d’actes complet fent clic aquí. Mes informacions a Consulti les bases del concurs de pintura ràpida. 37a Setmana Cultural de Cubelles Font : http://www.cubelles.cat/




Diari de Cubelles recomana .......

per Sant Jordi .

17.4.11


Andreu Buenafuente,Emili Teixidor ,Javier Serra, Alicia Gimenez,Charlotte Link i mes autors per Sant Jordi a DECO ,carrer Major a Cubelles.








A la tres El clam contra les retallades desborda la plaça Sant Jaume La protesta unitària organitzada pels sindicats


D. CORDERO / R. FERNÁNDEZ


Des del balcó que dóna al seu depatx, Artur Mas tenia ahir una vista magnífica de la protesta que va desbordar la plaça de Sant Jaume i les previsions més optimistes dels organitzadors. Entre 10.000, segons la Guàrdia Urbana, i 20.000 funcionaris, segons els càlculs dels sindicats, es van unir davant les retallades que el Govern català ultima per als pressupostos d'aquest any. El president podia veure les pancartes de les protestes i alguna bandera republicana el mateix dia que es commemorava el 80è aniversari de la proclamació, sentir l'insistent so dels xiulets i, fins i tot, escoltar una consigna que no és que sonés moltes vegades, però que quan ho va fer va ser contundent. "Boi [Ruiz], dimissió".

Una ferma referència al seu conseller de Salut, que està copant el protagonisme de la tisorada perquè gestiona un terç de tot el pressupost de la Generalitat, perquè té a les seves mans una matèria sensible com és la salut pública i perquè els seus interlocutors l'acusen, fent cas omís a l'exercici d'escoltar, de posar en perill la sanitat pública.


Les consignes de la protesta s'acarnissen amb el conseller Ruiz


Infermeres i metges van encapçalar una convocatòria que ahir es dirigia als 180.000 funcionaris de la Generalitat. I els organitzadors els sindicats CCOO, UGT i IAC es van marcar un punt en el seu pols amb l'executiu, que manté la intenció de retallar un 10% la despesa per eixugar part de l'alt dèficit autonòmic. Entre els convocants no hi ha cap intenció de permetre que es posi fi a aquest trident que acaben aportant els serveis públics: "Ocupació, justícia i solidaritat", com recordava el manifest. I si no tenen intenció de permetre-ho és perquè es tem que mentre s'actua en aquesta línia, el Govern de CiU aposta per "privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues", com va clamar la sociòloga Marina Subirats, encarregada de la proclama que posava punt final a l'acte. Ahir es patia bastant pels serveis socials, fins al punt d'escenificar un minut de silenci que va permetre descansar les oïdes.

La plaça de Sant Jaume i els seus voltants van prendre el relleu a les múltiples protestes que s'han viscut aquesta última setmana als centres hospitalaris catalans, que ja coneixen les propostes dels seus gerents per afrontar l'ajust. I potser es va convertir en el pròleg a la "conflictivitat" que auguren els sindicats davant la incertesa i la falta de concreció a Ensenyament. Els representants sindicals es fregaven les mans davant la resposta que pugui tenir la marxa ciutadana convocada per al pròxim 14 de maig, en què es pretén estendre la crida a la participació al conjunt de la ciutadania.

"No és just que per problemes econòmics conjunturals es vulgui fer una reforma estructural que tiri per terra tot el model social que ha costat tants anys", va proclamar el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego. "Si Mas no pren nota i segueix ancorat en la prepotència, sense consultar, les protestes continuaran", va amenaçar el secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. Els missatges de la resta de representants similars van anar en la mateixa línia.

mes a El clam contra les retallades desborda la plaça Sant Jaume ... Font : http://www.publico.es/catalunya

15.4.11

La Fita informa de ....que Ca la Dona Ens convida a la II Diada de lleure feminista Dia 7 de Maig de 2011 Recorregut en autocar pel Priorat i visita a la Cova-Hospital de la Batalla de l'Ebre BARCELONA – LA BISBAL DE FALSET- SIURANA - BARCELONA Sortida a les 8 del matí des del xamfrà Casp/Llúria Si vens d'una altra banda digue'ns-ho que buscarem un altre punt de trobada.
Us proposem visitar la Cova Hospital de Santa Llúcia a la Bisbal de Falset, que va ser tant important per a la batalla de l’Ebre.Allí ens trobarem amb l’Àngela Jackson, historiadora i estudiosa del rol de la Cova i del paper que hi van tenir les infermeres britàniques que hi van estar treballant.Deixarem una placa de donatge a les Brigadistes Internacionals que tant van ajudar als ferits de guerra.Dinarem de picnic allí mateix: és espaiós i té un punt d’aigua bona. A la tarda pujarem a Siurana a veure el Salt de la Reina mora; lloc on diu la llegenda que es va suïcidar saltant amb el seu cavall.

Arribada a Barcelona (o al punt de trobada alternatiu) al vespre Preu: 17€ les sòcies i 20€ les no sòcies


Inscripcions: durant el mes d’abril a activitats@caladona.org


Truqueu-nos i en parlem.

14.4.11






M. Trives/Diari de Cubelles




Desprès de la votació del diumenge en que molts ciutadans i ciutadanes van mostrar les seves preferències respecte al vot del SI ,NO i conegudes les actituds de determinats politics que diuen que si amb la boca petita , pro no amb la boca oberta segons l’escenari ,i manifesta ,que si aquest o aquesta ha votat NO i potser es SI ...En fi ....De moment tenim a Xevi Xirgu (Diari Avui )amb articles escrits aquest ultims dies que descriuen de com ha anat i en quin punt ens trobem dia a dia .







Gairebé independents

14/04/11


Xevi Xirgo


“El fracàs, ahir, de la proposició de llei de Solidaritat, en realitat va ser tot un èxit. Només els van faltar 54 vots.”


Va anar d'un pèl que ahir el Parlament de Catalunya no aprovés la proposició de llei sobre la declaració d'independència que havia presentat Solidaritat. I va anar d'un pèl, per tant, que avui no ens hàgim llevat amb un gran sidral però més a prop de la solució a molts dels nostres maldecaps. Ahir, si tenim en compte el sí a la independència dels 14 diputats que sumen Solidaritat, ERC i Laporta, tot plegat en van faltar 54 més –o gestionar diferent algunes abstencions– per obtenir la majoria. No passa res. Avui sentirem declaracions d'arreu menystenint la iniciativa de Solidaritat dient-nos que perdem el temps. El fracàs de Solidaritat, ahir, va ser un èxit. Per primer cop el Parlament va debatre amb tota normalitat durant prop de dues hores ja no el dret a decidir –així en genèric, com en altres ocasions– sinó directament la independència. I tothom hi va poder dir la seva. Vam veure el PP i Ciutadans competint a veure qui parlava més estona en castellà i Tura fent una classe d'història magistral però saltant-se els capítols que fan referència al paper dels diputats del PSC al Congrés. I CiU amb allò de l'“ara no toca” i el president absentant-se de l'hemicicle durant la discussió. Tothom va poder triar com volia sortir-ne retratat. I el debat, just acabada l'onada de les consultes, va fer més feina que la que ens pensem. Algú pot considerar, és clar, que 14 vots en favor de la independència de Catalunya són molt pocs. I que exagero quan dic que va anar d'un pèl. Potser sí. Però per als que som nascuts en ple franquisme, és indiscutible que formalment és la vegada que hi hem estat més a prop.

Altres articles de l'autor

10/04/2011

A la tres

Mas, Pujol, Duran i el 10-AEl president Artur Mas ja va desfullar la margarida dies enrere i va anunciar que havia votat anticipadament en la consulta sobre la independència que se celebra avui a Barcelona. Mas ho va explicar l'endemà...

13/04/2011 L'“ara no toca”
Si algú té els drets d'autor de l'expressió “ara no toca” és, sense cap mena de dubte, l'expresident Jordi Pujol. Va governar durant 23 anys i va fer servir l'“ara no toca” en milers d'ocasions....

Font : http://www.avui.cat/







i mentrestant , convocatories i protestes per les retallades ....
I marxa enredera del Govern ?Dema llegirem noves informacions...









La retirada de la canonada de residuals del riu Foix, a punt de finalitzar


Les obres de retirada de la canonada d’aigües residuals del riu Foix estan a punt d’acabar. Sorea, empresa que executa les obres, ha instal·lat una nova canonada que surt des de l’estació del Pla de Sant Pere, al marge dret del riu, i que arriba a l’estació impulsora de l’Av. Onze de Setembre, des d’on s’incorpora a la xarxa de residuals municipal.

La nova canonada travessa el riu a través d’un conducte que es va preveure fa anys i que està degudament formigonat per evitar qualsevol accident. Actualment, la canonada travessa el riu per la llera de forma aèria i podria provocar un vessament d’aigües residuals a la desembocadura, tal i com havia advertit l’ACA. Per tal d’evitar-ho, s’ha realitzat aquesta connexió alternativa i tot seguit es retirarà l’existent, es netejarà i segellarà per evitar qualsevol problema. El cost total de l’actuació ha estat de 58.988,27 euros.

Font : http://www.cubelles.cat/

13.4.11









Per Sant Jordi tothom al carrer .Estalvieu fins llavors i sortiu a comprar llibres i a donar un tomb pels carrers del poble. Les roses,les paradetes ,la llum de Cubelles i el solet no poden faltar i la gent al carrer tampoc.







37a Setmana Cultural de Cubelles

A partir del 15 d’abril i fins a finals de maig Cubelles commemorarà la 37a Setmana Cultural de la Vila. Més d’un mes d’actes diversos de totes les disciplines culturals que, en diversos escenaris, centraran les activitats populars. Seran la Diada de Sant Jordi i el 7è Festival de cant coral Vila de Cubelles (8 de maig) els actes principals de la 37a edició de la Setmana Cultural, però també s’hi oferiran exposicions, concursos de fotografia i de pintura, actes musicals, sardanes...



També tindran lloc l’entrega dels premis del 15è concurs literari Víctor Alari que organitza Ràdio Cubelles, portes obertes a l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel, la XII Trobada de Puntaires i d’altres activitats que comptaran amb l’organització d’entitats del municipi com el Grup d’Estudis Cubellencs “Amics del Castell”, l’Associació de Joves de Cubelles, Labors de Cubelles, Anella Oberta i Associació de Puntaires Cubellenques.



Consulti el programa d’actes complet fent clic aquí.



Font : http://www.cubelles.cat/



12.4.11



Enviat Plataforma Aturem la Guerra



Tenim el somni de tenir un teatre i l’esperança de que, a partir d’aquest teatre es generi un moviment artístic i polític i que les veus dels artistes s’elevin en contra de la discriminació de les dones, dels nens i de la violència innecessària en contra dels civils.


Recordem que dimecres 13 al Pati Llimona es farà un homenatje al cineasta Juliano Mer-Khamis, mort a Yenin el passat dia 4, sent aquesta una altre victima de l'ocupació, en aquest cas d'un activista Israelià.

Projectarem el documental "Arma's Children.


Centre Cívic del Pati Llimona


13 d'abril a les 20:00


Plataforma Aturem la Guerra


Aquest article va ser escrit fa un cert temps pro malauradament segueix en plena actualitat .Joan Barril es l’autor .




LOS DÍAS VENCIDOS
El mundo real
JOAN BARRIL

Hay otra manera de sentir los efectos de la crisis. No se trata de sentarse en unos despachos frente a muchos ordenadores rodeados de sabios de la economía. Basta con ir caminando por una ciudad que sabe hablar sin palabras. A nivel del suelo de las ciudades, se encuentran gatos, palomas y, en las esquinas, también hay indigentes envueltos en sus cartones. En tiempos de penuria extrema, las palomas disminuyen y los indigentes se multiplican. Así han sido las cosas en el primer o en el tercer mundo. Y así seguirán

Pero aparecen nuevos actores de la escasez. Ahí viene, por ejemplo, un hombre correctamente vestido que se nos acerca en el semáforo y nos pide algo para comer. Dice tener hambre. Y hasta es posible que sea así. El hambre, hace unos siglos, era una visión del mundo. Hoy es una epidemia rural en lugares agostados por la falta de lluvia y por las plagas. Pero la escasez no se limita al estámago. la escasez es el alquiler, es la ropa de segunda mano, es el simple hecho de poder pensar. Ahora veo a otro hombre correctamente vestido que se acerca a la cabina telefónica. descuelga el aparato y hurga con su dedo en la cazoleta donde van a parar las monedas. No hay nada. Tampoco en la siguiente cabina. Ni en la otra. Los pasos del hombre que busca la moneda escupida por la máquina se apresuran hacia otros teléfonos. Aquella moneda que habrá quedado de una llamada frustrada puede ser la salvación del día. Eso es la crisis. Como lo es la viejecita que se acerca a las mesas de las terrazas para llevarse la bolsita de azúcar que el cliente ha dejado en el plato porque prefiere el café amargo. La crisis es esa búsqueda selectiva en las papeleras. Es el convenio que vincula al ayudante de cocina para que no todas las sobras de los menús vayan a parar al cubo. La crisis es confiar en el descuido de los que todavía no la viven. La crisis es haber renunciado a pedir trabajo a aquellos que ni siquiera saben si van a tener trabajo la mañana siguiente. La crisis es celebrar que se haya pasado de mileurista a quinientoseurista y encima dar las gracias. La crisis es ver cómo las calles ya no están iluminadas por los escaparates, porque las tiendas se traspasan y en los balcones ya no florecen plantas sino solo números de teléfono. La crisis es comprobar que incluso el top manta ha desaparecido de las aceras. En este panorama ciudadano, aún hay gente que insiste en los famosos brotes verdes de la economía. Se da por supuesto que estamos viviendo un periodo excepcional y que más temprano que tarde volveremos a la abundancia en la que estuvimos viviendo. Y no es así, porque tal vez la excepción no es esta crisis. Tal vez la excepción fue la abundancia enloquecida. Y ahora solo los que tienen una cierta capacidad de resistencia pueden sobrevolar los yermos de una pobreza que se expande poco a poco a las antiguas y autosuficientes clases medias.

Todo ello conlleva una nueva civilización de la exaltación del low cost. Algunos dicen que lo último que se pierde es la esperanza. Pero en realidad lo último que se ha de perder son los clientes. Y el gran aprisco donde se estabulan los clientes es el bajo coste, la ficción de que todo sigue como antes aún a costa de vivir en un mundo de sucedáneos. La escasez deja el lujo al alcance de pocos y lo básico queda para los ahorradores. Ese era al fin y al cabo el mundo real. Y a todos esos universitarios a los que se ha educado en los beneficios del estudio y del trabajo bien hecho solo les espera el milagro de la suerte y el aprendizaje de la austeridad.


11.4.11


















DIA 9 D´ABRIL A LES 11:00 AL LOCAL SOCIAL A.A.V.V. MAS TRADER I A LES 18:00 de la tarda AL LOCAL SOCIAL A.A.V.V. PARC DE CUBELLES Vies de diàleg amb la candidata M ª Lluïsa Romero que va respondre a totes les preguntes per part dels assistents.Finalment va presentar i anomenar la candidatura que l´acompanya i que ja va presentar fa uns dies al cine maediterrani de Cubelles. De 25 persones quasi un 50% son independents . No es la primera vegada que el grup del PSC a Cubelles incorpora a gent no vinculada i si apareixen noms i cognoms vinculats a inquietuts socials i amb noves ideas...
Barcelona 257.000 barcelonins voten en el referèndum del 10-A, amb una participació del 21,37%. Des d'Arenys de Munt, han votat 885.000 catalans. Barcelona culmina la consulta amb una resposta massiva La consulta, plat fort dels editorials de la premsa catalana Font : http://www.ara.cat/

10.4.11

Mentrestant determinats en que col·lectius afectats com Sanitat,Ensenyament ,de moment... per les retallades es mostren preocupats i molt emprenyats per les retallades que accentuen la gravetat del tancament de sales d’hospitals públics on la majoria de la gent treballadora rep les conseqüències d´aquestes retallades es faran notar. De moment comencen arribar missatges per Internet convocant cassolades,protestes de col·lectius importants.
La Xarxa de Dones per la Salut contra la retallada en la sanitat del nostre país. Carta oberta a Boi Ruiz La Xarxa de Dones per la Salut ha enviat una carta oberta a Boi Ruiz contra les retallades en sanitat en la que exposen com les retallades plantejades afectaran especialment les dones en tant que usuàries, treballadores i curadores. La Xarxa de Dones per la Salut, fa propostes davant la necessitat de racionalitzar els recursos existents i, pel desplegament i desenvolupament de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció de l'Embaràs. Sense oblidar la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere a la salut tant a través de la formació dels professionals com donant suport a les associacions de dones i incorporar les seves propostes a les polítiques de salut.




BARCELONA /La retallada sanitària, hospital per hospital


La majoria d'hospitals ja han entregat al govern el document on expliquen com s'ho faran per gastar un 10% menys: tancaran quiròfans, no renovaran contractes temporals i tindran menys llits. A partir d'ara serà el Departament de Salut qui donarà el vistiplau a aquestes propostes concretes, que la majoria de col·lectius sanitaris diuen que tindran incidència en l'atenció al pacient. Per reduir l'activitat i la despesa en la mesura que els obliga el departament, cada hospital ha fet un pla de xoc a mida. La majoria coincideixen en el tancament de quiròfans a la tarda, el tancament de plantes i llits -sobretot durant els períodes de vacances- i, com a conseqüència d'això, la reducció de treballadors eventuals. El conjunt d'aquestes mesures és el que ara ha d'avaluar el Departament de Salut i donar-hi el vistiplau, amb el consens de gestors i treballadors.

Salut vol prioritzar les mesures d'estalvi que afecten sobretot les inversions, la despesa administrativa i la de farmàcia i que l'activitat assistencial se'n ressenti el mínim. Com aconseguir doncs, que les mesures d'estalvi no afectin la qualitat assistencial és la gran incògnita. De moment, les mesures que diferents hospitals han posat sobre la taula indiquen que, com a mínim, afectarà les llistes d'espera, tant d'intervencions quirúrgiques no urgents com algunes proves diagnòstiques i consultes als metges especialistes.


Les retallades, hospital per hospital: Hospital Verge de la Cinta - Tancament de 35 llits- Tancament de 2 dels 5 quiròfans- 60 treballadors eventuals menys Hospital de Bellvitge- Tancament de 48 llits- 400 treballadors eventuals menys Hospital Clínic- Tancament d'entre 50 i 100 llits- Tancament d'Urgències del c. València Hospital del Mar i l'Esperança- Tancament d'Urgències Hospital de l'Esperança Hospital de Mataró- Tancament de 42 llits - Tancament de 3 llits de l'UCI Hospital Joan XXIII- Tancament de 48 llits- 240 treballadors eventuals menys Hospital Arnau de Vilanova - 50% quiròfans tancats per Setmana Santa i estiu- Consultes externes tancades per Setmana Santa i 50% a l'estiu Hospital Josep Trueta- 11% menys d'activitat fins a l'octubre- 1/3 treballadors eventuals menys Font : www.3cat24.cat/.../La-retallada-sanitaria-hospital-per-hospital BONIC PANORAMA!!!!!!!!!!! DIUEN QUE SON ESTALVIS... a d´altres suposen mal de caps i amb sort disposar de bona salut per si de cas...

Finalment els barcelonins i barcelonines al llarg del dia d´avui diumenge 10 d´abril podran anar a votar i mostrar la seva opinió i voluntat. Seguirem les votacions.






REFERÈNDUM SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Arrenca la consulta del 10-A

1,42 milions de barcelonins empadronats majors de 16 anys estan cridats a votar a una de les 505 urnes distribuïdes en 347 col·legis electorals. També voten avui una vintena de pobles d'arreu de Catalunya Després de mesos de preparatius amb 7.000 voluntaris tirant del carro, la consulta sobre la independència arriba avui a Barcelona. La iniciativa, que fa poc més d'un any i mig va néixer al menut poble d'Arenys de Munt, culminarà avui a la capital catalana. Ja està tot preparat. A les nou del matí d'aquest diumenge obriran els 347 col·legis electorals que recolliran els vots en un total de 505 urnes. En total, 1,42 milions de barcelonins empadronats majors de 16 anys estan cridats a les urnes. Barcelona no és l'única ciutat que vota. També ho faran una vintena de municipis més.
El camí no ha estat fàcil, però ha arribat el gran dia. En total, 3.000 voluntaris s'encarregaran de garantir el bon funcionament de la jornada. Uns 500 no són de Barcelona, són voluntaris d'altres municipis que en el seu moment ja van celebrar la consulta. Trobar punts de votació suficients per garantir una bona cobertura a la ciutat no ha estat fàcil. Barcelona Decideix no ha pogut disposar dels col·legis electorals que s'habiliten en una convocatòria electoral oficial. Per tant, la meitat estaran distribuïts en carpes a l'exterior per tots els districtes.

L'altra meitat són seus d'entitats i associacions, escoles i, fins i tot, locals de negocis privats que han volgut aportar el seu espai pel referèndum. També alguna parròquia ha cedit el seu espai per acollir les urnes, en contra de la consigna que va donar l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.

Al llarg del dia, Barcelona Decideix anirà donant dades de participació des de la seu central, a la seu d'UGT. Els col·legis tancaran a les vuit del vespre. Les dades totals de participació es faran públiques a quarts de nou, mentre que l'escrutini no s'espera que estigui finalitzat fins ben entrada la nit.



9.4.11


Us envio una notícia relacionada amb el concurs poètic “El tren, un món de poesia”, que el Museu del Ferrocarril i el Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf vam presentar ahir dins de la sessió inaugural de la tercera edició del cicle poètic “Viatges i Hospitalitat”, que coordina l’escriptora i humanista, Teresa Costa-Gramunt, i que també compta amb la col·laboració de l’Escola de Música Freqüències.

Gràcies per endavant per la vostra atenció i per la difusió que en feu a través dels vostres mitjans.


Queti Vinyals Florenciano

Dinamitzadora del Voluntariat per la llengua al Garraf


El dia 7 d’abril, el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l'Alt Penedès i el Garraf van presentar el concurs poètic "El tren, un món de poesia". El certamen s'inclou en el marc del cicle poètic "Viatges i hospitalitat", que promou el Museu del Ferrocarril amb la coordinació de l'escriptora i humanista Teresa Costa-Gramunt i la col·laboració de l'Escola de Música Freqüències.

El concurs "El tren, un món de poesia" està adreçat especialment a l’alumnat dels cursos de català i a les parelles lingüístques que participen en el Voluntariat per la llengua, tot i que convida tothom a escriure un poema relacionat amb els viatges. Per tant, entre d’altres temes, es pot escriure sobre algun indret del món que s’hagi visitat o bé algun detall de tot allò que formi part de l’equipatge vital. Les poesies es poden presentar fins al dia 19 de maig al Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú. L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc el 9 de juny, dins la segona sessió del cicle poètic, al Museu del Ferrocarril, en què es llegirà la poesia guanyadora i les dues finalistes. Els premis consisteixen en un viatge en tren històric “El tren dels llacs”, de Lleida a la Pobla de Segur, i un lot de llibres.Les bases es poden consultar als webs del Museu del Ferrocaril (www.museudelferrocarril.org) i del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (www.cpnl.cat).
CIU a Cubelles s’ha trencat i les informacions conviden a creure que pel moment irreconciliables, al menys es el que sembla evident pels comunicats d’ambdós .



Rosa Fonoll optarà a l'Alcaldia per Unitat Cubellenca Rosa Fonoll optarà finalment a l'Alcaldia de Cubelles, però ho farà sota les sigles d'Unitat Cubellenca, una nova formació que aplega bona part de la militància de CiU al municipi. La profunda crisi que la federació pateix a Cubelles s'ha vist agreujada per les desavinences aparegudes en el procés de selecció de candidat per a les eleccions municipals del 22 de maig, i ha acabat amb l'escissió de la formació. Fonoll, juntament amb el fins ara president local de CDC Josep Maria Hugué, el vicepresident local d'UDC Josep Muntaner i una bona part dels militants i simpatitzants històrics de CiU a Cubelles han optat per crear una nova organització independent davant la situació de no retorn a què s'havia arribat. Unitat Cubellenca, assegura mantenir la filosofia de CiU, i es presentarà a les eleccions sota el paraigües de Reagrupament. Mentre, la independent Noemi Cuadra ha estat finalment l'escollida per encapçalar la candidatura de CiU a Cubelles.