17.12.11

Sol Solet desitja a tothom Bones Festes , millor any 2012 i disposat a repartir calerons per les festes de Nadal ,Reis i tot l´any com fins ara!



Aquets propers dies i fins el 31 de desembre Diari de Cubelles fará unes petites vacances. Si toca LA GROSSA obrirem la finestra !





Tenim la proximitat de les Festes de Nadal en portes. Entès que aquesta tradició serveix per seure a la taula a la família, petons i bons desitjos a la entrada de casa i a la sortida. Potser la crisis ha fet desconvocar determinats sopars de grups amb companys , ja que ni la butxaca acompanya i molts han quedat sense feina fa temps... A Cubelles ,la música acompanya tot caminant tant si vas a passejant pel carrer o a un comerç i segons com ,no saps si ets a carnaval o a Betlem al costat del pessebre.. Qui pot disposar de pressupost embogeix un pel amb regals a grans i petits i qui no, intenta mostrar el seu afecte o compromís amb un detall .Suficient. La grossa de Nadal ,ui ! aquets dies la majoria somien en que el bitllet guardat amb un calaix o a la cartera ,surti premiat i si no....per el Niño potser cau !

Bones Festes ,us desitja Diari de Cubelles !!!!!!!!!!!

16.12.11

Entesa Per Cubelles


El Ple del 12 de desembre, FUM … FUM … FUM !!Aquest darrer Ple es va posar de manifest que el que realment uneix als grups polítics que ens governen es que tan sols treballen per treure un rèdit polític i poder governar. Tan s’hi val el que es prometi, perquè després no ho compliran! Ens ve a la memòria ara que es fa evident, aquell vell refrany castellà que diu "Prometer hasta el meter, pero una vez metido, nada de lo prometido". Ens referim naturalment a les al•legacions que Entesa per Cubelles va presentar a les Ordenances fiscals per el proper exercici 2012 i que no van ser aprovades per l’equip de govern (ICV, PPC i UC-Rcat). Eren les següents:. Revisió del càlcul de l’import que paguem al rebut de l’aigua, per la taxa de la connexió a l’ATLL..

Bonificacions al sector de l’Hostaleria i Comerç en funció de l’ús de la deixalleria. Fraccionaments socialment adaptats per el pagament de l’IBI. Excempció de pagament de taxes per la creació de noves empreses el primer any, i revisió d’aquestes gradualment en funció de la creació dels nous llocs de treball.La legislatura pasada, i en el Ple de les anteriors ordenances, quan ICV i el PPC eren a l'oposició, van demanar, juntament amb Entesa per Cubelles, una revisió de la taxa del rebut de l'aigua per la connexió a l'ATLL, i el mateix Sr. Alaman (actualment regidor d'Hisenda) va dir en aquell Ple que es sumava a les nostres peticions i que demanava també la revisió de la taxa, donat que l'import que es cobrava en els rebuts que generava Sorea superava i amb escreix l'import a pagar per l'Ajuntament per aquesta connexió, i ho qualificava llavors de "recaptació encoberta". Lògicament va votar en contra de la taxa. ICV també es va sumar a la nostra petició per el mateix motiu, i a més demanava llavors la reducció de la taxa de la brossa per al sector d'Hostaleria i Comerç en funció de l'ús que els establiments fessin de la deixalleria, i també hi va votar en contra. A més a més, tots tres grups demanavem, i així ho vam signar i entrar en forma d'al•legacions, uns ajornaments socialment adaptats en el pagament de l'IBI per aquelles famílies que es trobessin davant de series dificultats per fer front a aquesta taxa. Val a dir que llavors l’equip de govern va desestimar aquelles al•legacions presentades conjuntament, amb el conseqüent malestar de tots tres grups per aquella negativa.Amb ICV i PPC al govern, pensàvem que aquests dos partits mantindrien el seu criteri polític i farien realitat tot el que llavors reclamàvem i no varem aconseguir, però veient amb estupor que no es tenia en compte el que llavors reclamaven, Entesa per Cubelles hem entrat aquestes mateixes al•legacions, i una altra de nova per tal d'ajudar als emprenedors i intentar crear nous llocs de treball, doncs nosaltres sí que ens seguim mantenint fidels de pensament i seguim pensant avui igual que ahir, que es necessari adaptar les taxes i ordenances als temps que corren, en benefici de qui ha confiat en nosaltres per gestionar els seus impostos. Desprès del Ple del dia 12 estem igual que fa un any, però mes indignats, perquè qui ens denega avui les al•legacions son els mateixos que ahir les reclamaven, amb un agreujant: que el grup que governa amb ells, Unitat Cubellenca Reagrupament, també prometia en el seu programa electoral fer possible el mateix que nosaltres els demanem ara, però es veu que això d'ajudar als emprenedors dès de la regidoria que ostenta la cap de llista d'aquest partit i facilitar les ajudes i bonificacions als ciutadans, només son paraules, promeses que s’emporta el vent, i com aquella cançó de nadal, només son FUM … FUM … FUM !!

15.12.11

Unicef, a tope de power


Xavier Grau. Periodista.


En Durban a esta hora llueve ligeramente y el termómetro señala veinte grados. En mi pueblo, Cubelles, Barcelona, el termómetro no pasa de los once grados. La brisa del mar impregna el ambiente de humedad y hace un frío que pela.

Pero en medio del parque, en el centro justo, bajo la potente iluminación de dos altísimas columnas de focos, una pareja de jóvenes ríe y se abraza. No por el frío, creo. Por la excusa del frío, seguro.

Max, el labrador negro, se acerca corriendo a cotillear. Entre ambos cuerpos -ella con un chándal rojo muy llamativo, él con cazadora marrón- no cabe ni el aire helado. El móvil sí. Los adolescentes de hoy han inventado la nueva fórmula de la intimidad globalizada: consiste en compartir el filete con el novio o la novia, o al revés, y retransmitirlo en tiempo real al mundo pero básicamente a @juani , @pedromari, @carles y en caso de duda a todalapeña.

En estos años de crisis económica y guerra de valores pienso que son los jóvenes como estos dos, abrazados a centenares, a miles, en millones de parques del mundo los que nos salvarán de la derrota final. Esto si, como proclama Unicef en su informe Estado Mundial de la Infancia 2011, nos convencemos que la adolescencia es la época de oportunidades para este convulso siglo XXI. Y para todo el Planeta, que no es poco.

Las dos criaturas del parque no notan la frialdad del aire. Es su mejor aliada en el abrazo. Por eso quiero que no se turben los de Durban y acierten con las nuevas recetas para preservarnos del cambio climático: con más calor quizás se gana pasión pero se pierde complicidad.

Nueve de cada diez adolescentes de los países en vías de desarrollo necesitan que les garanticemos, en la cumbre de Durban o a la de Fuencarral, que no reventaremos sus bosques, ni pudriremos sus mares ni intoxicaremos sus pozos para ver como repunta el Ibex en el telediario. Ya bastante mal estamos haciendo condenando a más de ochenta millones de adolescentes a vagar por el mundo sin trabajo.

La chica del chándal rojo coloca las rodillas sobre el banco del parque. El chaval, más curioso, le cuchichea algo al oído y ella sigue soltando risas. Me convenzo que sólo ellos y su generación pueden sacarnos del mal paso en que los listos del capitalismo sin límites y sus herederos nos han metido mientras todos hemos estado mirando a otro lado. Más madera, que es la guerra, más especulación, ¡que esto es jauja!

Unicef indica que tenemos señales para el optimismo. El mundo ha reducido un 33% la mortalidad infantil desde 1990 y hace llegar enseñanza primaria, agua potable y vacunas a millones de niños que antes de esta fecha morían sin llegar a cumplir un añito.

En esto debe de consistir la civilización: mientras dos jovencitos coquetean y se besan en una helada noche de diciembre sin sentir ni un indicio de frío y a su rollo ... el mundo vela por ellos. Y por nosotros, que nos hace falta.

El medio ambiente, la salud, la educación, la pobreza, la violencia y la carencia de paz son las cuestiones que, según Unicef, más preocupan a los millones y millones de adolescentes del Planeta que lo viven diariamente como usted y yo vivimos la obscena canción de la deuda soberana - ¿o tendría que decir vergüenza soberana? -.

Esta es la verdadera vergüenza soberana:

Más de cuatrocientos mil adolescentes mueren en el mundo por simples accidentes evitables, seis de cada diez chicas de Malí, Senegal y Ghana conviven con anemia crónica, más de setenta millones de adolescentes no tienen acceso a la educación secundaria y las enfermedades sexuales se cargan a millones de niñas en un santiamén mientras el Nikkei ni parpadea.

Una de cada tres adolescentes de los países en desarrollo -China al margen- se casa antes de los 18 años y la mutilación femenina sigue vigente a 29 países. En Sudáfrica, Namibia, Suazilandia, Haití y Ucrania los chicos entre 15 y 19 años arriesgan su vida en relaciones sexuales de alto riesgo.

Llamo al labrador, que ronda de nuevo junto a la pareja del parque, y pienso en cuántos millones de parejas como esta están privadas de su libertad, de sus afectos y de sus sentimientos. Sólo en la Asia oriental y el Pacífico tenemos contabilizados 329 millones de jóvenes entre 10 y 19 años y en la Asia meridional 325 millones más según datos de la ONU. ¿Diseñaremos el futuro sin hacerlos caso?

Siento frío. Me abrigo con la bufanda. Silbo al labrador negro y deseo que el joven de la cazadora marrón no descubra mi presencia y me parta la cara por haberles dejado un mundo que flaquea en el nombre del padre, del hijo y del espíritu santo. Me alejo confiando en el trabajo de Unicef pero pensando en la letra del último tema de Rihanna que escucha en su ipod la chica del chándal rojo:

"Y estamos uno junto al otro,

lo que necesitamos es volver a la vida.

Hemos encontrado el amor en un lugar sin esperanza "

Así suena al móvil de la pareja, entre los dos cuerpos y en una noche de hielo, su música y su vida: a tope de power. ¿Alguien más a la escucha?

Font: http://www.eldebat.com/
Un cap de setmana en que un Congres del grup PSC pot donar un tomb... o no ?
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....


El “Nou PSC”
Xevi Xirgo


Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure

El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.

I que ens creiem que hi ha un “Nou PSC”.


13.12.11



L’AJUNTAMENT DE  CUBELLES GIRA L’ESQUENA A 1337 ATURATS

El PSC denuncia el vot en contra d’ICV-EUA, UCRCat i PP a ajuts per a persones sense feina i famílies afectades per hipoteques abusives

El Govern de Cubelles integrat per ICV-EUA, UCRCat i PP ha consumat de nou una traïció a tots els seus compromisos públics realitzats durant la passada campanya electoral i ha votat contra la proposta d’ajudar les persones de Cubelles en situació d’atur o que estan patint la pressió de bancs i caixes perquè no poden fer front a les hipoteques dels seus habitatges. Aquest vot en contra d’aquests tres partits és un nou gir més cap a la dreta d’un Govern que segueix el criteri personalista i partidista del PP i s’oblida de la seva sensibilitat social per deixar a l’estacada el 1337 aturats i aturades registrats a Cubelles només durant el mes de novembre passat.

Així, el Govern de  la sra. Mònica Miquel (ICV-EUA) i el sr. Luís Alaman (PP)  va votar contra la proposta del PSC de modificar les ordenances fiscals, concretament l’ordenança fiscal num.1, per incloure diferents tipus de bonificacions per a persones en situació de necessitat i sense feina. El PSC ha proposat que es bonifiqui el 100% del cost de l’Impost de Béns Immobles per a persones que es troben en situació d’atur de llarga durada i que es creïn mecanismes per ajudar des de l’Ajuntament aquestes famílies a partir de la modificació del quadre d’impostos, taxes i preus públics municipals.

El PSC denuncia que els tres partits del govern de Cubelles que van fer una campanya electoral prometent l’oro i el moro als votants en situació més precària ara han traït un nou compromís: igual com han fet amb la promesa de pagar els llibres pels escolars de Cubelles o organitzar un càtering a domicil.li per les persones jubilades. Igual com han fet també amb el compromís de realitzar una Auditoria externa, presentar una Pla de Mandat o aprovar un Pla de Viabilitat Econòmica. Anem sumant mentides.

Per si això fos poc, ICV_EUA, UCRCat i PP han votat  també en contra d’ajudar les famílies que per la manca de treball estan tenint problemes per pagar les hipoteques als bancs i caixes i que corren el risc de perdre les seves vivendes. El PSC ha proposat mesures perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en suport de totes aquestes famílies amenaçades amb quedar-se al carrer  a través de crear uns acords amb les entitats bancàries per atendre els nombrosos casos de desnonaments i pèrdua de l’habitatge en cas de necessitat extrema.

Un cop més, l’apreci pel poder ha fet que partits que es reclamen formalment d’esquerres s’hagin plegat a la voluntat partidista del PP i hagin votat contra aquets ajuts que, d’altra banda, figuren en els seus propis programes electorals allà on es reclama un major esforç polítiques socials.
Aquests han estat els posicionaments contra més polítiques socials per part del Govern de Cubelles però no han estat els únics. Mentre en les seves permanents campanyes de propaganda no paren de gastar diners de tots, la realitat és que amb els seus vots fan el contrari del que proclamen tal i com va quedar palès sal darrer Ple extraordinari.

ICV-EUA, UCRCat i PP han votat sistemàticament en contra de les propostes del PSC per crear una base de criteris sobre els impostos a activitats econòmiques que ajudi les noves empreses i comerços i la generació de llocs de feina a Cubelles; han votat en contra de donar més incentius fiscals als comerços de Cubelles davant les activitats comercials foranes i no han acceptat bonificacions per les entitats i empreses cubellenques que mouen l’economia local i que proposem que en aquests moments difícils tinguin més ajuts per part de l’Ajuntament.

Davant d’aquesta gravíssima actuació d’una partits que han promès una coses des de l’oposició i ara el Govern en fan unes altres de contràries, el PSC vol informar públicament que seguirà defensant la necessitat d’ampliar els ajuts i les polítiques socials a Cubelles fent especial atenció als més desfavorits que són, actualment, les famílies d’aquelles persones que tenen dificultats per trobar feina, els comerciants i els autònoms que lluiten cada dia amb la crisi.

L’Ajuntament és l’Administració més propera al ciutadà i és la que ha de garantir ajuts i sensibilitat especial amb aquests col.lectius de persones sense feina i que només han trobat en els primers sis mesos d’aquest nou Govern paraules buides, fum, promeses incomplertes i traïció als seus compromisos.
Finalment, des del PSC denunciem també públicament el nou incompliment del Govern al compromís realitzat a través del regidor Luís Alaman (PP) que va comprometre’s a treballar amb tots els partits el Pressupost del 2012. És l’enèsima mentida del flamant regidor d’Hisenda perquè des del PSC encara esperem la cita per les reunions de treball promeses i les ordenances del 2012 ja s’ha aprovat amb el rodillo del Govern.

Veiem un mal inici per un Govern que no fa feina, que s’enfronta permanentment a veïns i entitats i que es mostra ineficaç i amb una enorme debilitat de projectes i arguments demostrada en els darrers Plens Municipals i en el dia a dia al capdavant de l’Ajuntament.
PSC
Agrupació Local de Cubelles
13 de desembre de 2011

12.12.11



PIC & JAZZ informa....


Pel proper 15 de Desembre, dijous, hem preparat el darrer dia del 2011 amb música en viu.

Per celebrar aquestes festes i concloure l’any, qui millor que el nostre amic i pianista, LUCKI GURI, ens vingui a oferir la seva música que porta dins.


Dijous ,15 de desembre a les 20h fins 21,30


Jacint Verdaguer ,20 Cubelles T.93 8952914



US ESPEREM !!!!!!!!!!!







M. Trives/Diari de Cubelles


La Pilar Rahola excel·lent periodista i comentarista a tertúlies es mostra un pel o un tot enfadada amb les noves disposicions aprovades al Parlament que de tant en tant els senyors i senyores representants amb dret a votar lleis,pressupostos i demés també es dediquen a fer bajanades i no diuen el perquè ! .La Pilar es defensora dels animals fins a la medul·la i per tant aquí es mostra molt decebuda per determinades actituds i no es talla un pel.
De vegades i de puntetes hauríem de revisar la lletra petita de les resolucions al Parlament. Aquet dia no van estar encertats. Que guanyen amb aquesta nova ? qui perden ...? Ucellaci, Uccellini de tuti colori !




La caza del Pelegrí
¿Puedes decirme, president Mas, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor



La alegría de los cazadores es proporcional a la tristeza que muchos sentimos. Ya lo tienen. Ya han conseguido que el Parlament aprobara el decreto ley que este año permitirá cazar 60.000 pájaros cantores, hasta ahora blindados a la barbarie de esta práctica. La presión más fuerte se ha producido desde los mismos territorios que presionaron para que los correbous estuvieran exentos de la prohibición taurina, lo cual obliga a preguntar qué carajo pasa en el sur del sur catalán.



Algún día tendríamos que hacer el análisis, aunque en el resto del territorio también es de nota. En todo caso, no deja de sorprender la capacidad de influencia política que tienen grupos minoritarios que acaban connotando negativamente a todo el país. En el caso de los pájaros cantores las consecuencias son demoledoras: Catalunya hace miles de pasos atrás, se sitúa por detrás de la legislación europea y española y permite la cacería indiscriminada de jilgueros, pinzones... hasta ahora protegidos. Y todo gracias a unos lobbies de presión, cuyo gusto desalmado tiene consecuencias catastróficas. Los ecologistas hablan de auténtico "holocausto" de pájaros, y organizaciones como BirdLife (con la Sociedad Española de Ornitología), indignados, han avisado de la posible ilegalidad del decreto, que se ha hecho por vía de urgencia, una práctica reservada ciertamente a las urgencias, y que es incomprensible en este caso. ¿Puede decirme el Govern por qué Catalunya tiene urgencia de cazar 60.000 pájaros cantores antes de que acabe el año?; ¿nos va la crisis?; ¿los pajaritos han invadido el espacio y amenazan a los humanos?; ¿se han vuelto vampiros? ¡Qué vergüenza, querido president Mas, conseller Pelegrí, los tres partidos que han apoyado, y qué vergüenza un Parlament que había vendido la idea de que Catalunya era la avanzadilla en derechos animales, y cada día resulta más bárbara! Y para remachar el clavo, ahora quieren modificar la ley de protección, con el fin de garantizar para siempre la desprotección de los pajaritos cantores. Más bárbaros, todavía. ¿Por qué, president Mas? Ya no se lo pregunto al conseller Pelegrí, cuya amistad con los cazadores y su insensibilidad hacia los animales es bien conocida. Pero es decepcionante que un Govern que dice querer hacer bien las cosas haga leyes que van contra la sensibilidad cada día más creciente en el mundo y prime los lobbies de cacería por encima de la protección de los animales más débiles. Más de 60.0000 pájaros cantores que serán cazados para diversión de unos pocos insensibles. ¿Puedes decirme, president, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor: gana en insensibilidad, en primitivismo, en desprotección, en destrucción animal... Es decir gana... perder miles de pájaros cantores porque unos pocos se divierten cazándolos. Espero que entiendas, president, que hoy no te felicite.



http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20111211/54240034348/pilar-rahola-la-caza-del-pelegri.html

El 12 de desembre se celebra ple extraordinari, a les 20h
Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 05 desembre de 2011


Els regidors i regidores debatran l’aprovació definitiva de les ordenances i taxes per al 2012
Les ordenances fiscals es debatran definitivament el proper 12 de desembre, en un ple extraordinari convocat a l’efecte a partir de les 20h. al Centre Social. Les al·legacions presentades pels grups del PSC, CiU i EC obliguen a resoldre-les abans de poder publicar el document definitiu.
Per altra banda, la sessió s’aprofitarà per aprovar la taxa que regula els preus de les noves pistes de pàdel, que el govern confia en tenir enllestides abans de finalitzar l’any. Així, aquestes costaran 15€/hora (empadronats) o 16€/hora (no empadronats), amb un suplement en cas de necessitar enllumenat artificial de 2,90€/hora.

Com totes les sessions plenàries, aquesta també es podrà seguir en directe a través de Ràdio Cubelles.

10.12.11

el Día de los Derechos Humanos
http://www.un.org/depts/dhl/spanish/humanrights/

10 de diciembre

La promoción y protección de los derechos humanos ha sido una de las mayores preocupaciones para las Naciones Unidas desde 1945, fecha en la cual los países fundadores de la Organización, acordaron impedir que los horrores de la Segunda Guerra Mundial se reproduzcan.

Tres años después, en la Declaración Universal de los Derechos del Humanos, la Asamblea General exprimió que el respeto a los derechos humanos y a la dignidad de la persona humana "son los fundamentos para la libertad, justicia y paz en el mundo". En 1950 la Asamblea General invitó a todos los Estados miembros y a las organizaciones interesadas a que observaran el 10 de diciembre de cada año como Día de los Derechos Humanos (resolución 423(V)).

Con el Día se conmemora el aniversario de la aprobación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por la Asamblea General en 1948. Con el transcurso del tiempo, se han desarrollado un conjunto de instrumentos y mecanismos desarrollados para asegurar la primacía de los derechos humanos y para hacer frente a las violaciones de los derechos humanos dondequiera que ocurran.
Enlaces con sitios de las Naciones Unidas y del sistema de la ONU:
Naciones Unidas
Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos
Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer

9.12.11



De nou les figuretes del pessebre exposades a les paradetes de Nadal o les guinardes de llums i colors,avets atrauen l’atenció de les mirades de grans i petits. A Cubelles trobarem aquestes paradetes de la Fira a l’entorn de l’església dissabte dia 10 de desembre.
Esperem no faci fred ,i si en fá ,abrigueu el cos i el cap per si gela ,les orelles també i a sortir al carrer!



8.12.11

Avui a eldebat.cat


ALFONSO I EL NAUFRAGI DEL PSOE SEGONS GUERRA
Xavier Grau
Periodista.

A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l’ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l’ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.

4.12.11



MariaTrives/Diari de Cubelles




Tímidament a Cubelles i com a tot arreu entrem a la proximitat de les festes de Nadal. Els carrers poc il·luminats de Cubelles de per si al hivern,mostren un pel de foscor i de nou disposem d´ unes llumetes nadalenques de colors un pel esvaïts pel pas del temps penjades de façana a façana. Un pel kitsch, i que contrasta amb un encertat cert toc personal de cadascuna de les botigues ,de comerços i aparadors amb ganes de acaparar al vianant i engrescar a comprar les novetats nadalenques .
Botigues de roba, queviures,pastisseries,forns,jardineries,perruqueries,centres de estètica personal i canina, carnisseries,supers, peixateries ,venda de cigarretes,puros ,loteria per temptar la sort ,botigues de fruites i verdures a dojo,ferreteries,papereries,petits bars i llocs on fer un veure o prendre una bona tassa de cafè,unes croquetes o braves acompanyades d´una copa de cava i fer una certa tertúlia entre amics. Fins i tot la rectoria i la torre de l’església es plena de llum i una fira de Nadal es en portes ,on el caganer segur !hi serà present. Aquest any ,futbolistes,politics Shakiras i els clàssics causen furor a les paradetes de la Catedral ,potser arriben aquí !
No cal agafar el cotxe ,anar a peu es un plaer mentrestant un lleuger fred d’hivern refresca i es bo per la pell ,això diuen.... Us recomanem, comprar al mateix entorn on es viu,conèixer productes i venedors i un cert toc personal de cadascun dels comerços acompanyants d’un caliu personal que transmet la proximitat. No us decebrà !

Foto/Imatge Aparador/Botiga Deco/KikoFont

Foto/Fira de Nadal/Arxiu Diari de Cubelles

1.12.11

Avui al Centre Social,

Vine el proper 1 de desembre al Centre ...Social i viu en directe l’emissió especial i solidària del programa “Barreja’t amb mi”.Por derecho propio i Ràdio Cubelles et donen l’oportunitat d’assistir en directe a l’especial solidari de “Barreja’t amb mi” amb la Marató de TV3. Gaudeix l’experiència de veure ràdio en directe i fes els teus donatius a la guardiola solidària que s’instal·larà a la sala d’exposicions des d’on s’emetrà el programa.


Recorda! El proper 1 de desembre, a partir de les 19h. vine a l’emissió en directe del programa especial Marató de TV3 de “Barreja’t amb mi” a la sala d’exposicions del Centre Social.


CUBELLES AMB LA MARATÓ DE TV3
GRUP DE TEATRE CASAL DE CULTURA CUBELLES

“ MARAGALL 100 ANYS “
Dissabte 10 desembre 2011 a les 8 de la tarda

A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Dani Fonoll Salvador Estalella
Angie Raspall Pilar Mallofré

Guió de Marta Pin
direcció Josep Lluís Villanueva

30.11.11










FRANCESCA CALAF DE NOU A CUBELLES




LILA CASAL DE LES ARTS


Colom 4,Cubelles


28.11.11

EN DEMOCRACIA ÉS IMPORTANT GENERAR OPINIÓ

Després de l'enrenou del darrer article "Chacón guanyarà a Rubalcaba", us passo la versió en castellà perque tampoc està malament llegir en una altra llengua una escriptora catalana. Gràcies a tots per les votres aportacions.
Xavier Grau

Podeu llegir els articles a:
http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/77705/chacon-ganara-a-rublacaba

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2011/11/chacon_ganara_a_rubalcaba_55481.php

Barreja’t amb mi’ en directe l’1 de desembre al CSIDE
Notícies - Cooperació
28/11/2011
El programa de Ràdio Cubelles serà un especial en col·laboració amb La Marató de TV3
L’espai Barreja’t amb mi de Ràdio Cubelles que produeix l’entitat Por derecho propio surt dels estudis de l’emissora per fer un programa especial per a La Marató de TV3 dijous 1 de desembre. Els continguts giraran al voltant del tema d’enguany, transplantaments d’òrgans i teixits, i es realitzaran activitats per recaptar fons per a aquesta causa, com ara sortejos i la col·locació d’una guardiola solidària.

El programa s’emetrà en directe a la sala d’exposicions del CSIDE a partir de les 18:30h. i també podrà seguir-se a través del 107.5FM i www.radiocubelles.cat.



25 novembre


NO A LA VIOLÈNCIA!



Dones La Mar,Por Derecho Propio,Dones amb Iniciativa i Dones La Fita convoquen a la plaça

a les vuit de la tarda.






Opinió /

CHACÓN GUANYARÀ A RUBALCABA

De Maria-Mercè Marçal són aquests versos:
A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,de classe baixa

i nació oprimida.

Així va justificar l'autoproclamada escriptora d'Ivars d'Urgell la seva triple rebel·lia davant la vida com a tret de caràcter. El mateix perfil vital que a les portes del segle XXI pot portar Carme Chacón a liderar el socialisme a Espanya.
Carme Chacón acabarà guanyant aquesta llarga travessia del desert que ara inicia el socialisme perquè és jove, perquè és dona i perquè és catalana. Tres característiques que han de ser la bomba si del que es tracta és de renovar de dalt a baix un partit, un projecte i una nova manera d'entendre’s amb la ciutadania des de la cúpula del poder i posar-li a tot això cares noves.
La generació de Chacón ha de ser des del febrer la del futur del socialisme i així s'ha d'entendre en aquest segle que ara comença. I com hores d'ara no ve ja d'un tòpic: o dóna el socialisme espanyol les regnes del poder als joves o no serà, o reconeix definitivament les dones o no serà i -és clar- o reconeix que una catalana pot governar Espanya o tampoc serà.
A més, com sempre explica la meva amiga Fina, que d'això hi entén i que ¡més d'un cafè ha pres a casa seva amb algun exministre! Carme Chacón té fusta de líder perquè encara ni s'ha postulat i ja van -els seus i els altres, les seves i les altres- posant-la a parir. Però no és res personal. És el que passa al país on cada espanyolet porta dins, des de sempre, un seleccionador de futbol i, des de l'inici de la crisi, un expert en màrqueting polític. Déu n'hi do.
A Carme Chacón se li recrimina que no trepitja el carrer, que és una víctima de la feisbucpolítica de la imatge i del somriure profidén i que és la nena de Zapatero. La veritat és que ha comès equivocacions sonades en plena campanya com és deixar penjat un debat televisiu a 48 hores de les eleccions i aparèixer al Telediario de les tres a les portes de Ferraz el dilluns següent a la gran derrota com si el seu pas per Catalunya hagués estat circumstancial mentre la cúpula del PSC buscava explicacions al daltabaix. Però amb la que cau crec que són distraccions fàcilment esmenables perquè a veure qui és la xula que lidera el PSC a Catalunya, és ministra de Defensa, afronta un pèssim resultat electoral i li disputa de nou el lideratge a algú tan brillant, precís i infatigable com Rubalcaba
La derrota socialista a Catalunya no és només de Chacón ni la derrota a Espanya és només de Rubalcaba. La peculiar barreja que fem a la Península de partits de masses de tota la vida i noves fórmules presidencialistes ens porten a aquestes confusions. Crec, sempre, que o guanyen tots o perden tots. Del primer a l'últim militant. Perquè em temo que després de l'excés de presidencialisme acaba arribant, com vostès ja saben, la tecnocràcia i aquí sí que més val que parlem en italià!
Ja vaig deixar escrit que el lema de Carme Chacón en aquestes eleccions, El futur és esforç i justícia social, té el mèrit de no apel·lar únicament al vot emocional. Afirma i proposa, suggereix. I fonamentalment no tracta de tontets els electors. I això m'agrada pel que té d'intel·ligent.
En Carme Chacón convergeixen -amb perdó de Mas i Duran- dues virtuts públiques curioses. És la ministra més valorada pels espanyols i és la més atacada per la premsa conservadora. Així, el gran periodista i gran expert en jurats de Miss Espanya, don Luis María Anson ha agafat el lleig vici d’anomenar-la Carmina que és com si jo -amb perdó per no ser expert en concursos de misses- em referís a Rajoy com Marianín. Doncs serà que no don Luis, que això no es fa. Que és molt lleig.
En definitiva, Carme Chacón té capacitats i suports per liderar el que li vingui de gust i en el cas del PSOE no és intranscendent que ella acabi sent la més fidel seguidora del lema electoral del subtil Alfredo Pérez Rubalcaba. Pelea por lo que quieres. I si lluita i guanya, sàpiguen que jo me n'alegraré i pensaré, de nou, en Maria-Mercè Marçal i deixaré que don Luis em digui Xavierín o com li doni la real i acadèmica gana. Serà un plaer.

Xavier Grau
Periodista
grau.xavier@yahoo.es