7.7.06

Pudor de socarrim
Isabel-Clara Simó

He rebut un article publicat en el diari Levante l'octubre del 2005, fa doncs quasi un any, a propòsit d'un accident que havia tingut la línia 1 del metro de València -el trenet- el 26 de setembre. Totes les previsions dels articulistes -Xavier Garcia i Vicent Torres- s'han complert. Denunciaven que el govern valencià inverteix moltíssim en carreteres i molt poc en el metro, del qual la línia 1 -"que se mantiene en el nivel más obsoleto"- és el pitjor exemple, i que les enormes inversions en el desdoblament del bypass i les noves línies del TGV s'han menjat tot el pressupost; cal sumar-hi, diuen, una important inversió en la prolongació del tramvia a zones amb escassa població que no ho justifiquen, cosa que fa pudor de socarrim, car se suposa un suport a determinades urbanitzacions privades. L'article és contundent i es lamenta que no se'n tornarà a parlar mentre no hi hagi víctimes mortals. És desesperant comprovar que els articulistes tenien tota la raó, i fa posar la pell de gallina pensar que l'accident es podia evitar, car els problemes de la línia 1 eren sabuts, denunciats, divulgats i assenyalats. Val la pena assenyalar que els articulistes diuen que atribuir a un error humà cada desgràcia és un tic sense justificació, ja que precisament existeixen tota mena de tècniques per contrarestar l'error humà. Tècniques que no s'han emprat en el metro de València.
El mal és que molt em temo que, rere cares fúnebres, l'única política que emprarà el govern Camps és subvencionar les famílies de les víctimes perquè callin, tàctica que tan bé li va anar a Fraga amb el Prestige, i esperar que tot s'oblidi. Espantós.
www.avui.cat