8.11.06

EDITORIAL
75 anys d'Unió

L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articulistes exposen posicions personals.
Que un partit polític arribi ara als 75 anys d'existència després de sobreviure al convuls esdevenir de l'Espanya i la Catalunya dels dos últims terços del segle XX és un fet històricament remarcable. Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el partit nascut a Barcelona el 7 de novembre de 1931 a l'abric d'un humanisme cristià, catalanista, democràtic i petitburgès, ha superat la inestabilitat del règim republicà, la tragèdia de la guerra civil --que li va costar la vida al seu dirigent Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 1938--, el túnel del franquisme i el complex procés de la transició, que no va premiar precisament les opcions democristianes.És just reconèixer avui que UDC ha estat una formació política que, des de la seva condició minoritària, ha sabut estar a l'altura dels temps en cada moment històric, des de la seva participació activa en l'arribada de la República, fins al seu paper moderador en la coalició CiU, que va governar Catalunya durant 23 anys i va ser un suport lleial per a la governabilitat d'Espanya amb el PSOE de Felipe González i el PP de José María Aznar.La democràcia cristiana va ser un dels moviments essencials en la construcció de l'Europa que avui coneixem després de la segona guerra mundial. Unió va ser, des de Catalunya, el nexe d'unió amb aquest corrent, fins al punt que va facilitar el reconeixement per part d'Europa de les aspiracions autonomistes catalanes. Els actuals líders d'Unió, amb Josep Antoni Duran Lleida al capdavant, han sabut mantenir, des del centredreta, un to polític que sempre ha afavorit l'estabilitat i la moderació a Catalunya i a Espanya.
www.avui.cat