Marta Mata

Ignasi Riera / Escriptor

El dissabte 5 de maig, matí i tarda, dedicat al record de Marta Mata, mestra, educadora, al paranimf de la madrilenya Universitat Complutense de Madrid. Ple de gom a gom, amb representacions dels moviments de renovació pedagògica, federacions de treballadors de l'ensenyament, AMESVE, associació per a la recuperació de la memòria històrica, amb presidència de rector, de ministra i de màxima representació del consell escolar. Amb un invitat d'honor: Joan Manuel Serrat. La conferència de cloenda, a càrrec de Luis Gómez Llorente, que ha recordat les lliçons de l'escola a la República, l'itinerari pedagògic de Marta Mata, el seu catalanisme actiu, la reivindicació d'una escola catalana i en català, les seves conviccions religioses, que va fer sempre compatibles amb la laïcitat de l'escola i amb el seu caràcter de servei públic. Abans havien parlat moltes persones vinculades amb Rosa Sensat: les escoles d'estiu es convertien en fites enyorades per ensenyants d'arreu. Em preguntava si allò tenia res a veure amb el sobredimensionat clima de rebuig a tot allò que és català, que massa gent creu signe d'identitat madrilenya. Recordava els debats dels deu darrers anys del franquisme, quan, des del món de les lletres i de les actituds polítiques dels que lluitaven contra el règim, no ens sentíem estrangers a Madrid. I pensava que la societat catalana no hauria de malbaratar causes comunes, ni punts d'encontre, que figures com Marta Mata, la mestra de Saifores, van saber consolidar. Com que hi haurà més ruixats, en un futur proper, i per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines, a favor del blat i no de la palla o del fum.
http://www.avui.cat/