El festival Grec 2007 arrenca el 26 de juny apostant pel risc, la qualitat, la innovació i una expansió per la ciutat, tot i que amb escassos textos d'autors catalans
Pensat a fora, fet aquí
Teresa Bruna
'Moon Water', de la companyia Clud Gate Dance of Taiwan, té una contundent poètica visual que enllaça l'art marcial del tai-txi amb l'expressió coreogràfica més contemporània
LIU CHEN-HSIANG
La programació del festival Grec 2007, el primer sota la direcció de l'argentí Ricardo Szwarcer, arriba amb 70 espectacles de teatre, música, dansa i circ, dels quals el teatre representa més del 60%. "És més internacional que mai", va dir Carles Martí, tot i que aquesta internacionalització s'empara sobretot en l'autor, perquè de catalans, ben pocs. Es presenten 24 muntatges forans, entre teatre, dansa i circ, 19 parlats en català i 21 produccions pròpies.
Per Szwarcer, aquest és un festival de transició. La seva prioritat és prendre el pols de la creació autòctona: "En aquests mesos he vist tot el que el físic m'ha donat, ha estat intens, crec que tinc una visió bona però encara cal continuar". La filosofia del seu disseny per al Grec del futur apunta que el festival trobi "un perfil propi com ja l'han trobat alguns teatres"; té com a objectius essencials recuperar el festival per al públic familiar i, sobretot, connectar-lo amb la ciutat. "Tot i reforçar la importància del Grec com a teatre, el festival s'ha d'expandir per la ciutat". Als espais habituals, aquest any s'hi incorpora la Nau Ivanow, al Clot; el SAT, de Sant Andreu; i el Centre de Creació La Caldera, de Gràcia. Al final, es farà una enquesta al públic per "corregir errors".
Per posar-ho en solfa disposa d'un pressupost de 4,4 milions d'euros -la meitat del d'Avinyó, que en té 9,7, semblant al d'un any del TNC-, dels quals l'Ajuntament en posa 2,6; altres institucions, 700.000; 480.000 més els espònsors, i el restant (uns 500.000) s'hauria de recuperar a la taquilla, a un preu mitjà de 20 ? l'entrada (màxim 48 i mínim, 5).
La dansa obre la porta
L'aposta per la dansa es fa evident en atorgar-li l'honor inaugural. Un honor recíproc, perquè significa l'estrena de Sacred Monsters, on es fusionen dos virtuosos: Sylvie Guillem i Akram Khan. Posa en contacte la dansa contemporània amb la dansa clàssica de l'Índia. Moon Water, del Cloud Gate Dance of Taiwan, és un altre espectacle coreogràfic oriental que combina els moviments del tai-txi amb la dansa contemporània.
L'accent del teatre
La selecció perfila el futur projecte Szwarcer: "El Grec ha de ser un catalitzador de la creativitat local. La internacionalització no vol dir portar grans noms forans, sinó presentar el millor d'aquí. Si s'aconsegueix, se'n parlarà i podrem establir intercanvis".
El primer a estrenar és Àlex Rigola, amb 2666, de Roberto Bolaño; segueix Gènesi 3.0, de Gerard Guix; la versió de Ferran Madico del Conte d'hivern, de Shakespeare; Krapp: última gravació, de Beckett, on Jordi Coca dirigeix Quimet Pla; un Leonce i Lena interpretat només per dones dirigides per Pep Pla; Fairy, la primera obra on Carme Portaceli intervé com a autora, a més de directora; l'últim Imperium, de La Fura dels Baus; En cualquier otra parte, d'Àlex Mañas; El perseguidor, un Cortázar dirigit per Lurdes Barba; la presència de Lluís Pasqual dirigint el Teatro Stabile del Veneto amb La famiglia dell'antiquario, un tribut a Goldoni als 300 anys del seu naixement; i la versió de Juan Mayorga de Fedra, amb Ana Belén.
Pel que fa als internacionals, destaca el Nou Teatre de Riga (Letònia); els argentins Enrique Díaz i Luciano Casares; i dos textos de Copi, als 20 anys de la seva mort: Los Copi(s), sobre dibuixos de la dona asseguda, un d'ells interpretat per Angel Pavlovsky; i el delirant Eva Perón, del Théâtre des Lucioles.
I tornen els transgressors, com el cicle Inn Motion, de Simona Levi. També hi trobem Semolina Tomic amb Lenin is mine?, una creació visual i punyent sobre els resultats de la desintegració soviètica; Le Mani Forti, dirigida i adaptada per Marc Martínez; i la presència d'Areatangent, amb muntatges encara en procés de creació.
Música, circ i família de nit
"Tenim massa festivals de música. Hem de treballar per donar personalitat al Grec". Szwarcer opta per la música lligada a la imatge, amb protagonistes com Pascal Comelade amb Enric Casasses, Laurie Anderson i el cineasta Peter Greenaway, per demostrar que "es pot fer cinema en directe".
Un altre objectiu és aprofitar el potencial i la força del Teatre Grec de Montjuïc. Aquest any s'hi farà la Festa de la cultura hip-hop i Una nit de circ, coordinada per Bet Miralta i Jordi Aspa, directors artístics de Trapezi.
La família té dret a butaca amb creacions espectaculars com El meravellós màgic d'Oz, de La Trepa, i el Romeo i Julieta en marionetes de Per Poc i l'Orquestra Simfònica del Vallès.
http://www.avui.cat/
Pensat a fora, fet aquí
Teresa Bruna
'Moon Water', de la companyia Clud Gate Dance of Taiwan, té una contundent poètica visual que enllaça l'art marcial del tai-txi amb l'expressió coreogràfica més contemporània
LIU CHEN-HSIANG
La programació del festival Grec 2007, el primer sota la direcció de l'argentí Ricardo Szwarcer, arriba amb 70 espectacles de teatre, música, dansa i circ, dels quals el teatre representa més del 60%. "És més internacional que mai", va dir Carles Martí, tot i que aquesta internacionalització s'empara sobretot en l'autor, perquè de catalans, ben pocs. Es presenten 24 muntatges forans, entre teatre, dansa i circ, 19 parlats en català i 21 produccions pròpies.
Per Szwarcer, aquest és un festival de transició. La seva prioritat és prendre el pols de la creació autòctona: "En aquests mesos he vist tot el que el físic m'ha donat, ha estat intens, crec que tinc una visió bona però encara cal continuar". La filosofia del seu disseny per al Grec del futur apunta que el festival trobi "un perfil propi com ja l'han trobat alguns teatres"; té com a objectius essencials recuperar el festival per al públic familiar i, sobretot, connectar-lo amb la ciutat. "Tot i reforçar la importància del Grec com a teatre, el festival s'ha d'expandir per la ciutat". Als espais habituals, aquest any s'hi incorpora la Nau Ivanow, al Clot; el SAT, de Sant Andreu; i el Centre de Creació La Caldera, de Gràcia. Al final, es farà una enquesta al públic per "corregir errors".
Per posar-ho en solfa disposa d'un pressupost de 4,4 milions d'euros -la meitat del d'Avinyó, que en té 9,7, semblant al d'un any del TNC-, dels quals l'Ajuntament en posa 2,6; altres institucions, 700.000; 480.000 més els espònsors, i el restant (uns 500.000) s'hauria de recuperar a la taquilla, a un preu mitjà de 20 ? l'entrada (màxim 48 i mínim, 5).
La dansa obre la porta
L'aposta per la dansa es fa evident en atorgar-li l'honor inaugural. Un honor recíproc, perquè significa l'estrena de Sacred Monsters, on es fusionen dos virtuosos: Sylvie Guillem i Akram Khan. Posa en contacte la dansa contemporània amb la dansa clàssica de l'Índia. Moon Water, del Cloud Gate Dance of Taiwan, és un altre espectacle coreogràfic oriental que combina els moviments del tai-txi amb la dansa contemporània.
L'accent del teatre
La selecció perfila el futur projecte Szwarcer: "El Grec ha de ser un catalitzador de la creativitat local. La internacionalització no vol dir portar grans noms forans, sinó presentar el millor d'aquí. Si s'aconsegueix, se'n parlarà i podrem establir intercanvis".
El primer a estrenar és Àlex Rigola, amb 2666, de Roberto Bolaño; segueix Gènesi 3.0, de Gerard Guix; la versió de Ferran Madico del Conte d'hivern, de Shakespeare; Krapp: última gravació, de Beckett, on Jordi Coca dirigeix Quimet Pla; un Leonce i Lena interpretat només per dones dirigides per Pep Pla; Fairy, la primera obra on Carme Portaceli intervé com a autora, a més de directora; l'últim Imperium, de La Fura dels Baus; En cualquier otra parte, d'Àlex Mañas; El perseguidor, un Cortázar dirigit per Lurdes Barba; la presència de Lluís Pasqual dirigint el Teatro Stabile del Veneto amb La famiglia dell'antiquario, un tribut a Goldoni als 300 anys del seu naixement; i la versió de Juan Mayorga de Fedra, amb Ana Belén.
Pel que fa als internacionals, destaca el Nou Teatre de Riga (Letònia); els argentins Enrique Díaz i Luciano Casares; i dos textos de Copi, als 20 anys de la seva mort: Los Copi(s), sobre dibuixos de la dona asseguda, un d'ells interpretat per Angel Pavlovsky; i el delirant Eva Perón, del Théâtre des Lucioles.
I tornen els transgressors, com el cicle Inn Motion, de Simona Levi. També hi trobem Semolina Tomic amb Lenin is mine?, una creació visual i punyent sobre els resultats de la desintegració soviètica; Le Mani Forti, dirigida i adaptada per Marc Martínez; i la presència d'Areatangent, amb muntatges encara en procés de creació.
Música, circ i família de nit
"Tenim massa festivals de música. Hem de treballar per donar personalitat al Grec". Szwarcer opta per la música lligada a la imatge, amb protagonistes com Pascal Comelade amb Enric Casasses, Laurie Anderson i el cineasta Peter Greenaway, per demostrar que "es pot fer cinema en directe".
Un altre objectiu és aprofitar el potencial i la força del Teatre Grec de Montjuïc. Aquest any s'hi farà la Festa de la cultura hip-hop i Una nit de circ, coordinada per Bet Miralta i Jordi Aspa, directors artístics de Trapezi.
La família té dret a butaca amb creacions espectaculars com El meravellós màgic d'Oz, de La Trepa, i el Romeo i Julieta en marionetes de Per Poc i l'Orquestra Simfònica del Vallès.
http://www.avui.cat/
