BARÇA

Mor Nicolau Casaus

L'exvicepresident del Barça i gran impulsor de les penyes traspassa als 94 anys Destacat empresari i activista político-cultural, va ser represaliat per la dictadura i no va poder ser directiu fins al 1978
J. Cortada

Nicolau Casaus, el vicepresident de les penyes, el directiu del puro (Montecristo del 3), probablement el dirigent més carismàtic del barcelonisme, va morir ahir a Castelldefels als 94 anys. Víctima d'una llarga malaltia, Casaus portava ja uns anys retirat de la vida pública i el seu estat de salut s'havia anat deteriorant irremeiablement. Des de dilluns estava ingressat en un centre hospitalari i ahir al vespre el seu cos va dir prou. Traslladat al tanatori de Gavà i avui al de les Corts, el vicepresident honorífic del Barça serà acomiadat demà al migdia.

'Horitzons'

Li haurà faltat ben poc, mes i mig, per arribar al 50 aniversari de la inauguració del Camp Nou, el que va ser primer servei d'alta responsabilitat al FC Barcelona, com a president de la comissió de celebracions. I no era pas directiu. Però Casaus va ser justament això, barcelonisme per tots els porus de la pell estigués a la banda que estigués, i sobretot defensor dels penyistes. Quan va entrar al club amb càrrec, el 1978, hi havia 60 penyes; avui en dia, 1.500 arreu del món.

Fill d'un andalús de Lora del Río i una gironina, Nicolau Casaus de la Fuente va néixer a Mendoza (Argentina) per circumstàncies de la vida, però als 5 anys problemes econòmics van dur la família a Igualada. Allà hi va viure la primera anècdota blaugrana, el primer contacte amb Josep Samitier, un altre gran mite del barcelonisme, arran d'un amistós a la capital de l'Anoia. I també allà va fer el primer pas culer, fundant la Penya Germanor Barcelonista.

Inquiet com pocs, a l'empresa tèxtil familiar hi afegia la feina com a barcelonista i, a tocar de la Guerra Civil, l'activisme catalanista i antifeixista des de la direcció de la revista Horitzons. Els articles que hi va escriure, en realitat, condicionarien la resta de la seva vida. Amb el triomf feixista, Casaus va ser detingut i condemnat a mort durant 72 dies per "rojo, separatista y auxilio a la rebelión". Es va passar 5 anys a la presó, i en va sortir sense drets de ciutadà (fins al 1975 no els va recuperar). I això incloïa la directiva del Barça.

Va refer la vida altre cop al sector tèxtil i gràcies a un ajut de Samitier, i va retornar al barcelonisme activista a través de la Penya Solera, que acabaria presidint en dues èpoques i durant 18 anys. Des d'aquest púlpit va jugar el mencionat paper en el trasllat de les Corts al Camp Nou (va ajudar a dur al primera pedra) i, defensor de Francesc Miró-Sans, també va acabar jugant el paper d'opositor durant anys a la gestió d'Enric Llaudet i Agustí Montal.

mes informació a

http://www.avui.cat/