Sobreviure amb 13 euros al dia

Uns 60.000 pensionistes resisteixen amb l'ajuda d'entitats i menjadors socials Cobren 403 euros, per sota del llindar de la pobresa, que està en 556

Sònia Pau

Gairebé 60.000 pensionistes catalans tenen 403 euros per passar el mes. Això vol dir que es poden gastar 13 euros al dia. "Que algú m'expliqui com ens ho hem de fer. Haver de viure així és una eutanàsia en vida", es lamenta Enric Soriano, president de l'Associació de Perceptors de Pensions No Contributives (APPNC). Soriano s'ha convertit en el portaveu d'aquest col·lectiu, que actualment és de 58.691 persones, i no es cansa de reunir-se amb els màxims representants dels partits catalans per presentar-los "mil i una raons" per reivindicar unes pensions dignes. Molts parlamentaris ja el coneixen com "el president dels pobres".

Són gairebé 60.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa, perquè segons la Unió Europea per viure amb una mínima dignitat a l'Estat espanyol es necessiten 556 euros. A més de les PNC -que són les pensions de jubilació i invalidesa de les persones que no van cotitzar prou temps-, estan per sota del llindar de la pobresa altres pensions de vellesa i de viudetat. "Hi ha qui acaba dormint al carrer, perquè s'ha de prioritzar: triar entre pagar un lloguer o bé dinar i sopar cada dia", planteja cruament Soriano, que ara té 74 anys. I afegeix que són persones que sobreviuen gràcies a ajudes puntuals d'entitats com Càritas, però "el problema és que és un patir constant".

No els queda més remei que convertir-se en usuaris habituals d'entitats on troben suport per accedir a un habitatge o a aliments, veuen limitat el seu oci a activitats organitzades pels casals de gent gran i s'asseguren de fer un àpat al dia en els menjadors socials. "Per 80 cèntims no podem demanar gaire; com a mínim mengem", es resigna Soriano, que de dilluns a divendres dina en un menjador municipal de l'Eixample.

Falta de cotització

Un dels directius de la Federació d'Associacions de la Tercera Edat (FATEC), Enric Oller, denuncia "la poca sensibilitat dels polítics per la necessitat d'aconseguir unes pensions dignes". "Hi ha molta gent que quan arriba a la jubilació ho passa malament -assegura- i no perquè no hagin treballat, sinó perquè no hi havia tant de control com ara i algunes empreses no cotitzaven a la Seguretat Social".

El director de Càritas, Jordi Roglà, va alertar fa unes setmanes en la presentació de la memòria que és alarmant que les persones que cobren pensions no contributives no arribin a cobrir les necessitats més bàsiques. Una portaveu de l'entitat va explicar divendres que se les ajuda en situacions concretes, quan no poden assumir el canvi de la instal·lació elèctrica del pis, per exemple, i amb quantitats econòmiques periòdiques. Ara, però, Càritas treballa per buscar una alternativa eficient per a una qüestió que consideren preocupant.

Notícia publicada al diari AVUI
www.avui.cat