Diari de Cubelles/El món que envolta les excavacions arqueològiques té un bon grup de seguidors i la nota de premsa apareguda ens dona a conèixer una figura rellevant dins al món de les primeres excavacions a Egipte, Eduard Toda.
Recomanem la lectura d´ aquesta informació.

UN PIONER DE L'ARQUEOLOGIA EL LORD CARNAVON DE CATALUNYA
El Museu Víctor Balaguer exposa fotos d'Egipte de l'arqueòleg Eduard Toda

ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

La sala XVII del Museu Egipci del Caire porta el nom d'un català. L'escriptor Josep Pla li va dedicar un dels seus saborosos Homenots. Eduard Toda, escrivia Pla, "era de poca estatura, aspecte trist, parlava poc però a vegades es llançava". Aquell home baixet amb barba rossa cervantina va ser el primer arqueòleg espanyol i va tenir el privilegi de desenterrar l'any 1886 la primera tomba intacta trobada a Egipte, la de Sennedjem, uns quants anys abans que el bri- tànic lord Carnavon seguís Howard Carter per l'estret passadís de la tomba de Tutankamon, a la Vall dels Reis.

El Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, ha restaurat la col.lecció de fotografies que se'n va emportar Toda d'Egipte i les exposa a partir de demà amb una sèrie d'objectes procedents de la tomba de Sennedjem, entre aquests la mòmia de Nesi, un nen de cinc anys. Jordi Mestre, que ha restaurat les 166 fotografies, albúmines tan danyades que s'enrotllaven com a canelons, pregona la seva admiració per Toda, "més interessant que Ali Bei i que Lawrence d'Aràbia".

Eduard Toda i Güell, (Reus 1855- Poblet 1941) va estudiar dret a Madrid, va escollir la carrera diplomà- tica i va ser cònsol a la Xina. Destinat a Egipte, com que l'activitat diplomàtica li deixava gairebé tot el seu temps lliure va intimar amb la reduïda colònia estrangera del Caire. Un dels seus nous amics era l'arqueòleg francès Gaston Maspero, que va encomanar al català la seva passió per l'egiptologia i se'l va endur Nil amunt, a bord del vaixell Bulak del Servei d'Antiguitats, rumb a les excavacions de Luxor. Encara que havia patrocinat les seves pròpies expedicions --va explorar Memfis acompanyat de 12 homes armats a cavall i quatre camells per transportar l'equipatge--, Toda es va convertir en egiptòleg per atzar. L'1 de febrer de l'any 1886 Maspero va rebre una sensacional xivatada: Salam Abu-Duhi, un habitant d'El-Qourna, havia trobat un sepulcre intacte a Dayr al-Madina, el poble dels artesans de Tebes.

I com que l'equip tenia altres missions, Maspero va confiar a Toda la direcció de l'excavació. El català va penetrar a la tomba segellada a tra- vés d'un pou en una cambra funerà- ria inviolada d'un qualificat artesà anomenat Sennedjem, contemporani del gran Ramsès II, adornada amb esplèndides pintures.

El botí de la tomba

A l'interior, hi va trobar 20 mòmies, de les quals es van salvar nou, i nombrosos objectes funeraris. D'aquests objectes, una part és al Museu Arqueològic de Madrid, al qual Toda va vendre una caixa d'ushebtis (amulets). Una altra és al museu del seu amic l'escriptor Víctor Balaguer, maçó i lliurepensador com ell. I la tercera és a la sala XVII del Museu del Caire, on s'exposen el sarcòfag de Sennedjem, decorat amb alegres pintures, el seu llit, les seves estatuetes i els seus seients de fusta i cuir.

Toda va anunciar la seva troballa el maig del 1866, al Museu Víctor Balaguer, el mateix que ara recorda aquell interessant viatger culte, anticlerical i liberal que va deixar nombroses publicacions sobre Egipte. Segons defensa Josep Padró, egiptòleg i catedràtic d'Història Antigua de la Universitat de Barcelona, l'excavació que va dirigir Toda "va ser la primera feta per un espanyol en qualsevol lloc del planeta".

Un cop abandonada la carrera diplomàtica, Toda es va dedicar a Londres als negocis. Va tornar a Catalunya el 1918 i es va instal.lar al castell d'Escornalbou, situat sobre un penyal, a prop de Reus, que va restaurar i on és injustament lleu el record que ara se li dedica. Des del 1930 fins al 1940, quan va morir arruïnat, es va dedicar a la restauració del monestir de Poblet. Molts anys abans, el 1880, havia saltat la tàpia del cenobi abandonat i destruït juntament amb Antoni Gaudí i llavors es va jurar a si mateix que veuria Poblet reconstruït.
http://www.elperiodico.cat/