1.6.10

I de pas un article relacionat amb el medi ambient on José Joaquín Pérez de Gregorio fiscal coordinador delegat de medi ambient,que acusa a la seva última memòria del 2009 d’«injustificada passivitat» les administracions autonòmica i locals a l’hora de perseguir els delictes ecològics ,llegiu aquest article es força interesant....




LA LLUITA CONTRA LA CONTAMINACIÓINVESTIGACIÓ MEDIAMBIENTAL
El fiscal carrega contra la Generalitat per desatendre delictes ecològics
1. • Sosté que l’Administració es limita a avisar els municipis que els seus abocadors són il·legals
2. • Va requerir al Govern català els expedients oberts durant tres anys davant l’escassetat de denúncies

J. G. ALBALAT BARCELONA


El fiscal coordinador delegat de medi ambient, José Joaquín Pérez de Gregorio, acusa en la seva última memòria del 2009 d’«injustificada passivitat» les administracions autonòmica i locals a l’hora de perseguir els delictes ecològics. En el seu dictamen també denuncia que la Generalitat, a través d’una llei, «intenta donar cobertura legal» a abocaments il·legals de residus.
La Conselleria de Medi Ambient ha eludit comentar l’informe de la fiscalia al·ludint que no té coneixement del seu contingut, encara que fonts del Govern català van afirmar que sempre que constaten un delicte el denuncien.No és la primera vegada que el fiscal de medi ambient es queixa de la falta de col·laboració de les entitats públiques a l’hora de denunciar delictes de contaminació. Ho ha fet en els últims anys. Però en aquesta ocasió la crítica és més contundent. La memòria destaca que a causa d’aquest escàs suport per part de l’Administració, la fiscalia s’ha vist obligada a reclamar, amb els pertinents «advertiments legals», una còpia dels expedients administratius tramitats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Agència Catalana de Residus (ACR) entre els anys 2006 i 2008.
De l’examen dels documents remesos per l’ACR «es va poder apreciar una aparent i injustificada passivitat» per part de l’entitat pública, que «s’havia limitat» a instar els consistoris responsables d’abocadors il·legals (que generen un alt risc d’incendi) a complir la normativa. I no es va adoptar cap mesura ni quan els ajuntaments en feien cas omís, segons Pérez de Gregorio. Després de rebre els expedients, la fiscalia va ordenar a la policia la inspecció ocular d’aquests abocadors. Quan es van apreciar indicis de delicte es va procedir a obrir una investigació, posant-ho en coneixement dels alcaldes. La resposta va ser positiva, ja que els consistoris van tancar els abocadors i van retirar els residus.
QUEIXES DE PARTICULARS / Les diligències obertes per delicte ecològic a la fiscalia especial van augmentar de 111 el 2008 a 155 el 2009. No obstant, la memòria posa en relleu que l’ACA no li va presentar cap denúncia, l’ACR només dos i la Direcció de Qualitat Ambiental, cap. Les administracions locals tampoc van estar gaire actives i només van posar en coneixement seu tres casos. Per tant, la majoria d’investigacions es van obrir per queixes de particulars, associacions o la policia. En opinió de Pérez de Gregorio, les denúncies dels organismes públics és «escassa i gairebé anecdòtica». Al seu entendre, és una actitud que «lamentablement sembla persistir qualsevol que sigui l’Executiu que governi la comunitat». Afegeix que quan es denuncia són «fets nimis o sense cap mena de significació penal».La memòria denuncia la «reiterada, injustificada i injustificable» absència de denúncies de l’ACA respecte a l’incompliment per part dels ajuntaments de les seves obligacions legals en matèria de tractament i depuració d’aigües residuals urbanes, amb el greu perjudici que això ocasiona als rius. Aquests problemes es donen molt a les urbanitzacions que no estan connectades amb la xarxa municipal. D’aquesta manera, el fiscal va requerir els expedients administratius oberts. A l’examinar-los, va arribar a la conclusió que havien estat arxivats basant-se en la inclusió d’aquests abocaments al Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de Catalunya i en una disposició transitòria d’una llei de mesures fiscals i financera de la Generalitat. El fiscal ja ha fet servir aquest argument en les querelles contra els alcaldes de Sentmenat (Vallès Occidental) i Dosrius (Maresme).
POLÈMICA COBERTURA LEGAL / La memòria sosté que la finalitat és «intentar donar cobertura legal a la prolongació en el temps d’aquests abocaments il·legals, que incompleixen la normativa» de la Unió Europea i l’espanyola. Afegeix que hi ha un «total coneixement, tolerància i connivència de l’Administració hidràulica catalana» a fi de «tranquil·litzar» els responsables dels municipis, preocupats «davant l’actuació investigadora» de la fiscalia. En altres expedients també s’observa «una inactivitat» per part de les administracions locals.

Font:
http://www.elperiodico.cat/