M. Trives /Diari de Cubelles

Arriba un moment que la majoria de la gent estem cansats de les referències al tema del Estatut , ja resulta cansi desprès de quatre anys d´ espera i segurament es el que pretenent els màxims opositors i els membres del Tribunal Constitucional .Revisant continguts de mitjans de comunicació i algun que altre bloc dos d´ ells mereixen atenció dos comentaris molt acertats.
Un d´ ells de Vicent Sanchis al diari Avui i que a la seva columna Desclot amb una ironia molt encertada us recomanem fer-ne lectura i l´ altre dins el bloc de Sixte Moral , veí nostre ,de Vilanova i prou conegut i reconegut polític que mai es talla un pel si vol dir la seva. De tant en tant clikeu al seu bloc no us decebrà !

Desclot
Vicent Sanchis

Que els deixem què?

En temps durs són d’agrair les intervencions plenes de bon humor. En uns moments en què qui no en pateix una en pateix dues celebrem la ironia, ni que sigui grossa. Com ara la que ahir va deixar anar als passadissos del Congrés el ministre de Justícia, senyor Francisco Caamaño. Per burlar el setge periodístic i poder-se’n anar a fer un cafetet amb tranquil·litat, el gran Caamaño va demanar a tothom que deixi treballar el Tribunal Constitucional.

Després de quatre anys de veure-les passar, matar mosques, no aclarir-se i fer digestions de boa, l’exigència del ministre és de circ. Sobretot, considerant que una vegada més –l’enèsima– ses senyories han estat incapaces aquesta setmana d’arribar a un acord per esbudellar l’Estatut de Catalunya. Després que fracassés l’assaig del denominat “sector conservador”, ara la presidenta de l’entitat proposa un nou sistema per fer servir les tisores de podar amb el consens degut. Continuarà. Quatre anys més tard. El ministre demana, doncs, a la víctima que deixi treballar els mestres de destrals per veure si finalment decideixen per on tallar-li el coll. Sí, ministre. A part de tanta gracieta, almenys ha quedat clar que això de les taules de la llei –és a dir, de la Constitució– és més aviat un referent fosc. Si no hi ha manera d’interpretar-les amb un mínim de coherència, és que potser no són tan sagrades. Ai, senyor!

http://www.avui.cat/

A les verdes i a les madures

María Emilia Casas. Treu pit la presidenta del TC, assenyalant que no es senten deslegitimats per treure una sentència i que ho faran abans de l’estiu. La veritat és que no cal, que se l’estalviïn i que marxin , que deixin pas a uns altres i sobretot que sàpiguen que el que digui avui ja està desqualificat veient quina és a l’actitud i els comentaris que han anat fent. A la declaració del Parlament de Catalunya, a la demanda del MH President José Montilla davant el Senat s’hi afegeix ara un manifest que el signen els rectors i les rectores de les universitats catalanes i entitats de professionals, sindicats i entitats civils que indiquen clarament que han perdut la confiança en aquest TC i que demanen que es modifiqui la llei a efectes de que el TC s’abstingui de pronunciar-se en allò que un Parlament i un referèndum popular han aprovat. Els i les signants representen una mostra més que representativa del que anomenen societat civil, hi ha noms destacats només però en voldríem destacar un, el de Miquel Roca, i ho fem perquè va ser un del redactors de la Constitució i segurament dels pocs que pot parlar amb quin esperit es va redactar i pel que ha dit en moltes ocasions mai es va fer amb ànim restrictiu. Per tant la Sra. Casas potser que s’ho faci mirar i per elevar el nivell i la dignitat del TC, que vagi plegant i deixant pas a altres que potser, només potser, seran més sensibles amb la demanda de la ciutadania de Catalunya
http://sixtemoral.wordpress.com/