30.6.10

Opinions bullint i algunes mostrant una certa indiferència o considerant que ja es correcte , deixant anar una tímida resposta per si de cas a les properes eleccions ,excusant la seva assistència per motius propis dels seu càrrec....a la manifestació convocada .
El president Montilla mante el seu posicionament mostrat en el comunicat i en aquets moments difícils on caldrà una lectura a fons per part d’experts ,analitzar atentament els punts qüestionats i expressar sense dubtar una resposta ferma per part dels representants de grups politics ,tots units ,sera convenient e irrenunciable .
Avui llegint determinats diaris i algun bloc força interessant ,he triat dues opinions prudents i serenes per part de dos personalitats diferents i de diferents grups polítics pro que cal escoltar , ens diuen en poques paraules i algunes mes , manifestant-ne la seva opinio.
En saben molt tots dos ,per la saviesa que aporta el seu pas pel mon polític al Parlament al Congres i al front de responsabilitats reconegudes.
Llegiu.... ....



A les verdes i les madures bloc

Ja veurem

Sixtemoral

La sentència sobre l’estatut m’agafa lluny de Vilanova.
Tinc poca informació però la que tinc no és massa falaguera.
Crec que el fantasma de Felip V transformat en magistrats i magistrades del TC. I han volgut colpir altre vegada el país i la seva norma més important.
Calen respostes, clares i contundents.
Llegir la sentència però serà d’exercici obligat.
Ara bé la primera impressió, novament l’esperit, ranci, caduc i caspós de la “indisoluble unidad de España”.
Que els hi aprofiti, que es confitin la sentència i anem a la nostra que prou feina tenim

http://sixtemoral.wordpress.com/




Espanya té un problema
La sentència no resol res i ho reobre tot; haurà de reconsiderar el pacte constituent

Miquel Roca

Què vol dir, què representa la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya? Senzillament, el tribunal ha declarat que l'ambició d'autogovern que els ciutadans de Catalunya van concretar a ratificar l'Estatut no cap dins de la Constitució del 78. Els ciutadans de Catalunya volien i confiaven en què la Constitució emparava la seva voluntat d'autogovernar. Volien desenvolupar la seva vocació col.lectiva en el marc de la Constitució, però el tribunal-al qual s'atribueix la màxima interpretació del text constitucional-ha dit, simplement, no.

MÉS INFORMACIÓ
·
No val la pena discutir que el tribunal ha comès un greu error. Aquest debat ja no porta enlloc. El fet cert és que s'ha tancat una porta i amb això tota una etapa històrica. El poble de Catalunya ja ha expressat la seva voluntat i aquesta no canvia perquè la porta es tanqui, altres s'obriran o hauran obrir-se perquè la voluntat col.lectiva no pot conformar a renunciar a una legítima ambició que trenta anys de normal i progressiu desenvolupament autonòmic avalen i protegeixen .
La Constitució del 78, el pacte que la va fer possible, els acords i l'esperit que va animar la seva elaboració no volien això. Estic convençut. No podia imaginar que, en una línia de desenvolupament constitucional, s'interpretés ara el que el tribunal ha proclamat. Això no estava previst, perquè s'havia previst tot menys tornar enrere. I aquesta sentència és tornar enrere, així s'ha defensat i així s'ha proclamat. El substrat ideològic de la sentència és la convicció d'uns quants que s'havia "cedit" massa i ara es tractava de recuperar "el perdut". Així, entre cedir i perdre, s'ha construït sempre la història de l'Espanya temorosa de la seva pròpia diversitat i pluralitat.
Que ningú s'equivoqui, Espanya té un problema. Aquesta sentència no resol res i ho reobre tot. Perquè si alguna cosa posa de manifest és que haurà de reconsiderar el pacte constituent i definir noves bases per a la convivència a Espanya. El pacte constituent, l'esperit de la transició ha estat liquidat, ara toca refer el pacte. No a Catalunya, en tot cas, no només a Catalunya, sinó a tot Espanya. El que ha passat-la sentència-no és una decisió que pugui ser llegida només des de Catalunya, és a tot Espanya la que redescobreix que té necessitat de tornar a definir nous pactes, nous enfocaments, nous puntes. S'ha volgut així, doncs que sigui així.
No serà fàcil, tots arribem o arribarem al debat més saberut, més recelosos, amb menys entusiasme i, potser, amb poca confiança. No hi ha per menys. I, des de Catalunya, no són pocs els que van a interrogar-se sobre com s'ha percebut des de la resta d'Espanya l'enorme esforç de responsabilitat solidària que s'ha manifestat en el projecte comú.
Ara costarà més; molt més. Serà difícil. Espanya té un problema. Alguns diran que aquest no és un problema nou. Però, precisament per això, és més greu. I la sentència el que ha fet és recordar-nos que aquest problema ve de lluny i que alguns no volen que deixi de ser-ho. La Constitució del 78 va donar aixopluc i empara a moltes il.lusions; a molta esperança. I amb disgustos i trágala aquí estava com a referència. Avui, ens han dit que no, que no emparava allò que des de Catalunya es vivia en el mateix ordre constitucional.
Seguiré creient en la Constitució del 78. El llarg viatge que hem fet conjuntament m'impedeix ser-li deslleial, però ja no tinc arguments per convèncer els que se senten marginats de la seva empara. S'ha declarat inconstitucional el que per a altres comunitats segueix sent perfectament vàlid i vigent. Com explicar això sense invocar una discriminació insuportable? Com acceptar que l'Estat demani als ciutadans de Catalunya la seva conformitat a un Estatut que, ratificat per la voluntat popular, ha estat mutilat per un tribunal de anòmala composició?
Refer el pacte, no queda més remei. Un pacte més difícil, en un moment menys il.lusionant. Un pacte fet o per fer des de la desconfiança; des del greuge. Mirant cap endavant però sense poder deixar de mirar cap enrere, amb por que tornin els fantasmes de sempre. El projecte comú del 78 s'ha esgotat. El Tribunal Constitucional l'ha enterrat. Algú haurà de definir les bases d'aquest nou projecte i fins i tot comprovar si hi ha voluntat per a això. Alguns no ho volen i el tribunal els ha donat la raó. Espanya té un problema.
¡ Només ens faltava això!