Aprofitant aquesta inquietud generalitzada en que tot tipus d´ opinions i actuacions hi tenen cabuda i que com efecte provoquen , que el personal ,nosaltres ciutadans i ciutadanes el desig d´ emigrar a Hawai i no tornar…
O si no que podem fer ? el passotisme implica indiferència i el avorriment per part de la ciutadania sembla un pel evident questionant determinades actituds decebedores ...i propiciant un futur complicat . Mentrestant anem fem bullir l´ olla amb un esclat previsible i potser no del tot encertat !
De moment una Pilar Rahola excel·lent periodista i molt afinada i premonitòria ,fa uns dies publicava a la seva columna ....
El "català al · lucinat"
Pilar Rahola 18/07/2010
O si no que podem fer ? el passotisme implica indiferència i el avorriment per part de la ciutadania sembla un pel evident questionant determinades actituds decebedores ...i propiciant un futur complicat . Mentrestant anem fem bullir l´ olla amb un esclat previsible i potser no del tot encertat !
De moment una Pilar Rahola excel·lent periodista i molt afinada i premonitòria ,fa uns dies publicava a la seva columna ....
El "català al · lucinat"
Pilar Rahola 18/07/2010
Fa uns mesos, en un acte en homenatge a Jaume Vicens Vives, al Cercle d'Economia, Jordi Pujol va assegurar que el notable historiador havia fracassat. . I no es referia, per descomptat, a la biografia de Vicens Vives, el 50. Aniversari de la mort commemoraven en aquest acte. Es referia a l'esperit dels catalans que, com Vivens Vives, havien cregut en la sinergia Catalunya-Espanya que havia de permetre consolidar els ponts de diàleg i modernitzar les bases de l'Estat. "Aquesta Catalunya optimista i esperançada ja no existeix", deia el Molt Honorable, engolida per una Espanya tan poblada de separadors que ha trencat els ponts, alimentat el pessimisme i dinamitat les esperances. . Amb els matisos pertinents, és el mateix diagnòstic que fan tant els d'Esquerra com la CDC comandada per Artur Mas i, amb la boca petita, també molts dels socialistes més conscients. . De fet, una mica d'això hi va haver en el discurs de Montilla, divendres passat. Podria ser, per tant, que el diagnòstic pessimista respecte a Espanya fora bastant coincident en l'espectre central del catalanisme, la immensa majoria del país.
·
El famós català emprenyat d'Enric Juliana estaria, després de la sentència de l'Estatut, definitivament desesperançat, i aquesta fatiga de desesperança va nodrir amb milers de persones la manifestació de dissabte. Però tot acaba amb la fatiga respecte a Espanya? O comença a haver un català que, a part de emprenyat amb Espanya, està al · lucinat amb els seus propis dirigents polítics? . El d'aquests dies de trucades virtuals a la unitat, amb retòrica grandiloqüent sobre l '"esperit de la manifestació" i la mateixa grandiloqüent incapacitat de recollir aquest esperit, és per arrencar a córrer i no parar fins Mart. ! Quin espectacle patètic, amb uns marejant la perdiu dels seus embolics PSC-PSOE, altres levitant amb la independència per demà passat, i els altres plantant reunions amb l'excusa que el signen tot! . De Montilla a Mas, de Mas a Montilla, el tennis taula ha estat deplorable i, sens dubte, decebedor.
·
El famós català emprenyat d'Enric Juliana estaria, després de la sentència de l'Estatut, definitivament desesperançat, i aquesta fatiga de desesperança va nodrir amb milers de persones la manifestació de dissabte. Però tot acaba amb la fatiga respecte a Espanya? O comença a haver un català que, a part de emprenyat amb Espanya, està al · lucinat amb els seus propis dirigents polítics? . El d'aquests dies de trucades virtuals a la unitat, amb retòrica grandiloqüent sobre l '"esperit de la manifestació" i la mateixa grandiloqüent incapacitat de recollir aquest esperit, és per arrencar a córrer i no parar fins Mart. ! Quin espectacle patètic, amb uns marejant la perdiu dels seus embolics PSC-PSOE, altres levitant amb la independència per demà passat, i els altres plantant reunions amb l'excusa que el signen tot! . De Montilla a Mas, de Mas a Montilla, el tennis taula ha estat deplorable i, sens dubte, decebedor.
Per a què volem al Tribunal Constitucional, Alfonso Guerra, el PP, a Intereconomía, al anticatalà patanegra ia qualsevol altre element de la fauna, quan ens tenim a nosaltres mateixos per fer-nos l'harakiri? Si els nostres líders polítics no són capaços de sumar en el mínim comú denominador que va motivar la manifestació, vol dir que no serveixen comolíderes, per a aquest moment històric. Donen ganes d'enviar-tots junts de colònies, a veure si canten el foc Joliu, fan teràpia de grup i deixen de fer el ridícul. . Perquè, perdonin, però la gent va respondre i va sortir al carrer. . Ara la pilota està al camp polític, i si no saben recollir-la, seran responsables d'una profunda i severa decepció col.lectiva. . Responsables davant la ciutadania. I responsables davant la història.
Font:
Font:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada