3.2.11

PER LA IGUALTAT DE GÈNERE EN EL SISTEMA DE PENSIONS
La Comissió del Pacte de Toledo va aprovar el 29 desembre 2010 el seu Informe i 21 recomanacions, que es votaran al Congrés de Diputats 2 dies abans de l'anunciada aprovació pel Govern, el 28 de gener, de l'Avantprojecte de llei que reformarà les pensions "amb o sense acord" en la negociació amb sindicats i empresaris.
Per primera vegada una de les recomanacions del Pacte de Toledo, la 17, es refereix específicament a Dona i protecció social: en què, després advocar per una "integració laboral d'acord amb les aspiracions de les dones" i la configuració de drets de pensió propis , no derivats del marit, davant diverses discriminacions constatades, no apunta a la igualtat en l'ocupació i la protecció social, sinó a algunes mesures específiques aparentment proteccionistes, però perpetuadores del repartiment desigual de l'ocupació i la cura, com els incentius fiscals i de protecció social a la no incorporació de dones casades al mercat de treball.
La reforma de les pensions és, juntament amb la reducció de la despesa pública i la reforma laboral, part de l'exigència de retallada d'Estat del Benestar dels "mercats" a l'Estat-la Seguretat Social gestiona un terç de les seves despeses-, retardant de dels 65 als 67 anys l'edat legal de jubilació i ampliant de 15 a 20 anys el període de càlcul i el període de carència per a la pensió contributiva mínima. Les premisses demogràfiques en què es recolza, com la caiguda de la natalitat a 1,4 fills per dona i l'augment de la longevitat, tenen un biaix de gènere: són produïts molt més per un model socioeconòmic de desigualtat entre dones i homes i incompatibilitat entre ocupació i cures, que per una causa biològica. La baixa natalitat respon a la manca de temps i serveis per a la conciliació, i sent dones el 58% de les persones majors de 65 anys per tenir 6,4 anys més d'esperança de vida (84,4 anys) que els homes (78 , 0 anys), encara que els anys de vida en bona salut són gairebé iguals: 63,2 per als homes i 62,9 per a les dones. Sense perjudici d'exigir al Govern que compleixi en aquest i els altres projectes de llei l'article 19 de la Llei d'Igualtat, acompanyant del preceptiu Informe d'Impacte de Gènere sobre la situació de partida de dones i homes i la previsió de com va a incidir -hi la reforma de les pensions,

MANIFESTEM: 1 .- Espanya ha de fer un esforç especial en la individualització de les prestacions de Seguretat Social, ja que el nostre sistema va ser dissenyat en la dècada dels 1960, sobre la base del model de família de sustentador masculí / dona dependent, en el qual l'home és titular del salari i de les prestacions socials per malaltia, atur, jubilació o supervivència (viduïtat i orfandat), i les dones no tenen ingressos o drets propis, sinó derivats del marit. L'objectiu d'igualtat de gènere ha de ser explícit i concret per a la solidaritat inter i intra generacional pròpia del sistema de pensions i per seguir avançant cap al model socioeconòmic de dones i homes sustentadors i cuidadors en igualtat.
2 .- En l'actualitat no hi ha igualtat real de dones i homes en la protecció social. Són dones el 45,01% dels 17.612.709 cotitzants a la Seguretat Social i el 51,35% dels 8.711.058 pensionistes del sistema contributiu. Més de la meitat, el 51,38% de les dones pensionistes ho són per un dret derivat, la majoria per viduïtat.
3 .- La menor taxa d'ocupació femenina, la desigualtat salarial i les diferències entre la vida laboral d'homes i dones, marcades per la precarietat i la feminització de la cura de fills i familiars dependents amb les consegüents "llacunes de cotització", a més de les restes del franquisme que va excloure a les casades de l'ocupació, porten a que la pensió mitjana de les dones sigui ara de 599 ¤, és a dir, un 39% més baixa que la dels homes, de 977 euros al mes.
4 .- La discriminació de les dones en les pensions contributives és la causant, al costat de la feminització de les pensions no contributives, que 1 de cada 4 dones majors de 65 anys estigui sota el llindar de la pobresa, que no superen tot i els complements de mínims aportats per l'Estat i finançats amb impostos, no amb cotitzacions a la Seguretat Social, als 4,2 milions de pensionistes (62% dones, la meitat vídues) la pensió contributiva no arriba als 577 euros al mes. 5 .- La proposta del govern i la comissió parlamentària d'incrementar de 15 a 20 anys el període de càlcul va a incrementar la discriminació de les dones, les vides laborals tenen més "llacunes de cotització" per la precarietat i la feminització de la cura de familiars. Actualment el període mínim de cotització per a la pensió contributiva de jubilació és de 15 anys (o l'equivalent a 15 anys a jornada completa), dels quals almenys 2 han d'estar compresos dins dels últims 15, i l'import de la pensió és un percentatge de la cotització mitjana durant els darrers 15 anys (anomenada base reguladora) que va del 50% si només s'han cotitzat 15 anys fins al 100% per a 35 o més anys de cotització. Espanya és el 4t país d'Europa en percentatge de dones excloses del mercat de treball per haver de tenir cura de fills i familiars dependents.
6 .- Són dones el 70,63% dels 454.095 beneficiaris de Pensions No Contributives (PNC) implantades el 1990 per a les persones amb invalidesa (56% dones) o majors de 65 anys (83% dones) que no han cotitzat el mínim de 15 anys exigit per a la pensió contributiva de jubilació, no són vídues de persones amb 5 o més anys cotitzats, i no tenen rendes de qualsevol tipus, personals o de la unitat familiar. La PNC és de 339,70 euros mensuals, sota el llindar de la pobresa de 401 euros / mes.
7 .- La inferioritat de condicions laborals de les dones generadora de la inferioritat en les pensions no és cosa del passat. Les 1,8 milions de treballadores actuals en situació d'atur tenen una taxa de cobertura de Prestacions per Atur del 58%, enfront del 63% dels homes, i són majoria entre els perceptors de prestacions assistencials, les més baixes.
8 .- Per això demanem al Govern i al Parlament una política sense contradiccions, d'incentiu al model de dones i homes treballadors i cuidadors en igualtat, i no al model d'home empleat / dona cuidadora sense feina i amb protecció social derivada del marit, amb mesures com: -
No elevar de 65 a 67 anys de l'edat legal de jubilació, ja que l'increment de cotitzants pretès s'aconseguiria molt més amb la incorporació de 1,8 milions de dones a l'ocupació, sense perjudicar la salut i l'atur de les persones de 65 a 67 anys. -
No augmentar dels 15 anys actuals el període de cotització ni el de còmput per a la pensió, perquè penalitzaria especialment les llacunes de cotització de les dones. -
La reducció general de la jornada laboral i la seva compatibilitat amb la cura-al 50% per homes i dones-de menors o dependents, i no incentivar el temps parcial de dones. -
El repartiment familiar de la cura no n'hi ha prou: demanem la cobertura pública de la demanda d'educació infantil de qualitat des dels 0 anys i de serveis professionals públics d'atenció a la dependència, sense canviar-los per pagueta a cuidadores familiars. -
Equiparar les Taxes d'Ocupació de dones i homes, sense incentivar les excedències i prestacions per a la cura incompatibles amb l'ocupació i la cotització normals. -
Permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles.
Restituir el permís de paternitat de 4 setmanes ja legislat. -
Transformar progressivament la pensió de viduïtat de manera que, sense desprotegir a dones grans, no incentivi la dependència de les casades joves. -
Inclusió en el Règim General de la Seguretat Social de l'especial d'Empleades / es de llar. - Equiparació de les Pensions No Contributives al mínim general de les pensions.
Gener de 2011


Forum de Política Feminista
Confederación de Mujeres del Mundo Rural CERES
Federación de Mujeres Rurales SOL RURAL
Asociación Nosotras Mismas de Chamberí
Nosotras No Nos Resignamos
Asociación de Mujeres de Cooperativas AMECOOP
Mujeres por la Paz
Centro de Estudios de la Mujer
Federación Arena y Laurisilva
ACSURAS
Fundación Isonomía
Carmen Sarasua
Fefa Vila Núñez
Asociación feminista Leonesa Flora Tristan
Plataforma Lobby Europeo de Mujeres CyL
Asociación Mujer y Revolución
Asociación 1934
Asociación de Mujeres de Valdeserrano
Tejedoras
Asamblea Feminista
Per sumar-se al manifest escriviu a: forumpf@telefonica.net