Diari de Cubelles
Demà dijous després de les noticies als
informatius de la nit ,en que la moral la paciència i el bon ànim cau per terra
dia si ,dia no , disposem de trenta
minuts en que el somriure esclata i permet que mitja Catalunya ....i qui pot d´altres comunitats ... amb il-lusió ! contempli Polònia que de moment no forma part de les retallades!.
Xevi Xirgu li dedica al President Mas aquest article força convincent i amb il·lusió !
I amb il·lusió
Xevi Xirgo “Podríem
recuperar aquell eslògan de la Norma i el català i iniciar una campanya amb el
lema “Les retallades, cosa de tots””
Sàpiga, president,
que a mi encara me'n queda, d'il·lusió. Ho dic perquè ahir vostè va fer una
radiografia de llibre, sensacional, d'aquelles que un bon dirigent ha de fer
quan les coses van mal dades. Va agafar el brau per les banyes –i no és la
primera vegada– i va dir les coses ben clares: el govern espanyol ens va
prometre 1.700 milions que ara no tenim en el pressupost, vivim una sistemàtica
centrifugació del dèficit de l'Estat cap a les autonomies i, en canvi, ells ni
redueixen els salaris dels funcionaris, ni aturen ni posen al ralentí cap de
les obres que són un malbaratament de diners públics i no només ens apugen els
impostos sinó que dels ingressos que això genera no en veiem ni un cèntim. I
doncs, què fem nosaltres? Una nova onada de retallades. Consolidem les
retallades als funcionaris i el govern també centrifuga el problema i, com si
fos aquell eslògan de la Norma i el català, ara ens diu allò de “Les
retallades, cosa de tots”. Tindrem, ens diuen, menys carreteres, més llistes
d'espera, menys subvencions i, a la llarga, més peatges. Ja comencem a ser
experts, en retallades. Deia vostè, president, que ja tenim autoritat moral per
alçar la mà i dir que no tot han de ser retallades. I té raó. Tenim autoritat
moral per dir això i per dir moltes altres coses. Com per exemple que ja en tenim la pipa plena i que
volem marxar. Tindríem fins i tot l'autoritat moral suficient per no aplicar
amb la diligència que es desprèn del seu anunci les mesures que ens vénen
dictades des de Madrid en salut, ensenyament o universitats. Però les
aplicarem. I amb il·lusió, només faltaria. Perquè el que se'ns acaba,
president, no és la il·lusió. És la paciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada