Arcadi Espada
Passa-ho!
Iu Forn
El que penso de les activitats polítiques del senyor Arcadi Espada i el que pensa el senyor Arcadi Espada de la meva humil persona és públic, o sigui que no cal dir que la nostra relació no és precisament d'amistat. Dit això:
Se me'n fot si l'atac que va rebre abans-d'ahir el senyor Espada a Girona a mans d'un grup de salvatges va ser només una empenteta o va ser un cop de puny a la boca.
Se me'n fot si el senyor Espada és o no és un provocador que ha buscat l'incident per fer-se un espai als mitjans i d'aquesta manera poder continuar fent-se el perseguit. Se me'n fot si hi ha o no hi ha una competició amb en Vidal-Quadras a veure a qui boicotegen més per poder fer-se més el màrtir. Se me'n fot la utilització política i periodística que alguns han fet de l'incident. Se me'n fot si parlant o no del tema estic donant publicitat gratuïta a uns senyors que actualment no passen de ser un grupuscle amb més titulars a la premsa que implantació social. I se me'n fot si la Brunete Mediàtica aprofita aquest incident per insultar novament els catalans com a col·lectiu.
El pensament polític que defensa el senyor Espada em provoca urticària però, mentre no vulneri la llei, defensaré el seu dret a expressar-lo. Si haig de triar entre el senyor Espada i els que volen imposar amb violència les seves idees (idees?), ho tinc molt clar. Des de la discrepància més absoluta, jo estaré sempre al costat del senyor Espada.
I ja que hi som, se me'n fot que una senyora amb títol nobiliari, i que a pesar de la seva carona d'angelet és molt més perillosa que una piranya en un bidet, vingui a dir-nos que som uns nazis. Això no li dóna dret a ningú a agredir cap regidora del PP de Lleida ni a assaltar cap paradeta de llibres d'aquest partit.
Ja hem suportat prou totalitarisme i prou feixisme perquè ara vinguin uns quants patriotes a destruir la convivència a base de violència.
www.avui.cat
7.6.06
L’Espai Jove ja és Punt d’Informació Juvenil per a la Generalitat .
El PIJ es troba ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera.
L’Espai Jove, ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera, ha rebut el reconeixement oficial de Punt d’Informació Juvenil (PIJ), atorgat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement es va fer públic el 6 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 4648 - 06/06/2006 amb la Resolució PRE/1787/2006, de 25 de maig).
El fet que l’Espai Jove hagi estat oficialment reconegut suposa poder oferir als joves un nivell d’informació més alt i de més qualitat. Els principals beneficis que s'obtenen són la recepció directa de material informatiu, la formació i assessorament del personal del servei d’informació juvenil i la promoció i divulgació de les activitats organitzades des de l’Espai Jove per part de la Secretaria General de Joventut.
Ser autoritzat com a punt d’informació juvenil implica, alhora, entrar a formar part de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil. El treballar en xarxa amb la resta de punts d’informació juvenil de Catalunya representa estar en contacte amb tots ells per poder així compartir experiències, resoldre dubtes plegats i difondre les activitats i serveis de l’Espai Jove de Cubelles a altres municipis. També permetrà ampliar els serveis que actualment s’ofereixen des de l’Espai Jove, amb l’expedició del carnet Jove, el carnet + 25 o el carnet d’alberguista, entre d'altres serveis. Departament de Comunicació
Dimecres, 07-06-2006
www.cubelles.com
El PIJ es troba ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera.
L’Espai Jove, ubicat al Centre Social del carrer Joan Roig i Piera, ha rebut el reconeixement oficial de Punt d’Informació Juvenil (PIJ), atorgat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement es va fer públic el 6 de juny al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 4648 - 06/06/2006 amb la Resolució PRE/1787/2006, de 25 de maig).
El fet que l’Espai Jove hagi estat oficialment reconegut suposa poder oferir als joves un nivell d’informació més alt i de més qualitat. Els principals beneficis que s'obtenen són la recepció directa de material informatiu, la formació i assessorament del personal del servei d’informació juvenil i la promoció i divulgació de les activitats organitzades des de l’Espai Jove per part de la Secretaria General de Joventut.
Ser autoritzat com a punt d’informació juvenil implica, alhora, entrar a formar part de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil. El treballar en xarxa amb la resta de punts d’informació juvenil de Catalunya representa estar en contacte amb tots ells per poder així compartir experiències, resoldre dubtes plegats i difondre les activitats i serveis de l’Espai Jove de Cubelles a altres municipis. També permetrà ampliar els serveis que actualment s’ofereixen des de l’Espai Jove, amb l’expedició del carnet Jove, el carnet + 25 o el carnet d’alberguista, entre d'altres serveis. Departament de Comunicació
Dimecres, 07-06-2006
www.cubelles.com
6.6.06
Educació i Joventut
Acaba el procés d’assignació de places de la llar d'infants .
S'ha pogut atendre el 82,7% de les sol·licituds de noves places per a alumnes de 0 a 3 anys.
La llar d'infants municipal "La Draga" atendrà el 82,7% de les sol·licituds presentades per a matricules del curs 2006-2007. El passat 24 de maig es va fer el sorteig públic que va resoldre les situacions d'empat produïdes en l'aplicació dels criteris de prioritat de les sol·licituds.
Per al curs 2006-2007, s'han presentat un total de 122 sol·licituds de places, repartides en 17 sol·licituds de P0 (nascuts al 2006), 48 de P1 (nascuts el 2005) i 57 de P2 (nascuts al 2004). D'aquestes peticions, la regidoria d'Educació ha pogut atendre 101 sol·licituds i únicament 21 passaran a la llista d’espera. Aquesta situació suposa una millora substancial respecte a l’any passat, en què es van rebre 111 sol·licituds, però únicament van poder ser admesos 44 infants.
Des de la regidoria d’Educació, s’ha valorat "molt positivament el fet que aquest any s'han cobert les expectatives i les necessitats de la majoria de les famílies residents a Cubelles". De fet, gràcies a les obres d'ampliació de la llar d’infants municipal "La Draga", l'oferta de places per al curs 2006-2007, s’ha incrementat en un 50%, respecte al curs anterior.
Des del 26 de maig es poden consultar les llistes definitives a l'Oficina Municipal d'Informació Escolar (Centre Social) i a la mateixa llar d'infants. Els pares dels nens que hagin obtingut plaça hauran de formalitzar la matrícula del 5 al 9 de juny, a la mateixa llar d’infants, en horari de matí de 10 a 11 hores, de dilluns a divendres, i de tarda de 15,30 a 16,30, de dilluns a dijous.
www.cubelles.com
Acaba el procés d’assignació de places de la llar d'infants .
S'ha pogut atendre el 82,7% de les sol·licituds de noves places per a alumnes de 0 a 3 anys.
La llar d'infants municipal "La Draga" atendrà el 82,7% de les sol·licituds presentades per a matricules del curs 2006-2007. El passat 24 de maig es va fer el sorteig públic que va resoldre les situacions d'empat produïdes en l'aplicació dels criteris de prioritat de les sol·licituds.
Per al curs 2006-2007, s'han presentat un total de 122 sol·licituds de places, repartides en 17 sol·licituds de P0 (nascuts al 2006), 48 de P1 (nascuts el 2005) i 57 de P2 (nascuts al 2004). D'aquestes peticions, la regidoria d'Educació ha pogut atendre 101 sol·licituds i únicament 21 passaran a la llista d’espera. Aquesta situació suposa una millora substancial respecte a l’any passat, en què es van rebre 111 sol·licituds, però únicament van poder ser admesos 44 infants.
Des de la regidoria d’Educació, s’ha valorat "molt positivament el fet que aquest any s'han cobert les expectatives i les necessitats de la majoria de les famílies residents a Cubelles". De fet, gràcies a les obres d'ampliació de la llar d’infants municipal "La Draga", l'oferta de places per al curs 2006-2007, s’ha incrementat en un 50%, respecte al curs anterior.
Des del 26 de maig es poden consultar les llistes definitives a l'Oficina Municipal d'Informació Escolar (Centre Social) i a la mateixa llar d'infants. Els pares dels nens que hagin obtingut plaça hauran de formalitzar la matrícula del 5 al 9 de juny, a la mateixa llar d’infants, en horari de matí de 10 a 11 hores, de dilluns a divendres, i de tarda de 15,30 a 16,30, de dilluns a dijous.
www.cubelles.com
Barcelona Del 8 al 18 de juny a la Filmoteca de Catalunya
La Mostra Internacional de Films de Dones inaugurarà el nou apartat ‘Feminismes’
Mònica Ramoneda (laMalla.net)
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona retorna, en la seva 14a edició, a la Filmoteca de Catalunya, després d’uns anys als Cinemes Verdi. Amb l’objectiu de promoure el debat sobre la incidència de les imatges en la nostra percepció de la realitat, la cita anual amb el treball de les dones cineastes presenta, enguany, una novetat: l’apartat ‘Feminismes’. L’organització del Certamen vol, amb aquesta nova secció, “contribuir a la recuperació de la memòria del feminisme”. D’altra banda, la Mostra 2006 ret homenatge, dedicant-li un monogràfic, a la realitzadora espanyola Cecilia Bartolomé, considerada una documentalista excepcional del franquisme i la transició.
El tret de sortida de la cita anual amb el treball de les dones cineastes serà el proper dijous 8 de juny. A la plaça Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, l'organització de la Mostra Internacional de Films de Dones ofereix, gratuïtament i a l’aire lliure, la projecció del documental Maquilápolis, de Vicky Funari i Sergio de la Torre. Una narració en primera persona sobre les treballadores de les multinacionals a la ciutat mexicana de Tijuana. La resta del Certamen abandona el barri de Gràcia i se’n va fins a la Filmoteca; allà es podrà veure una selecció de les pel·lícules de ficció i documentals més destacades de l’actualitat internacional. Com cada any, les projeccions es classifiquen en diferents apartats: ‘Panorama’, ‘Ficció’, ‘Recuperacions i Curtmetratges’ i el tradicional ‘Vídeo del Minut’. Les apostes d’enguany són dues: l’inauguració de la secció ‘Feminismes’, una visió històrica de la lluita de les dones a través del temps; el programa Trabajo-No trabajo, una proposta sobre les narratives del treball a càrrec de Montse Romaní, María Ruido i Virgínia Villaplana. En l'apartat 'Treballadores Globalitzades’, a part del documental Maquilápolis destaca Bonne à vendreDima Al-Joundi, que presenta la nova forma d’esclavatge que representa el de les treballadors domèstiques que emigren de Sri-Lanka per anar al Líban a treballar. La reconeguda documentalista Cecília Bartolomé – a qui se li ret, en aquesta edició, un merescut homenatge- participarà a la taula rodona Perspectives sobre el documental.
Publicat 6/6/2006 - 11:07h
www.lamalla.net
La Mostra Internacional de Films de Dones inaugurarà el nou apartat ‘Feminismes’
Mònica Ramoneda (laMalla.net)
La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona retorna, en la seva 14a edició, a la Filmoteca de Catalunya, després d’uns anys als Cinemes Verdi. Amb l’objectiu de promoure el debat sobre la incidència de les imatges en la nostra percepció de la realitat, la cita anual amb el treball de les dones cineastes presenta, enguany, una novetat: l’apartat ‘Feminismes’. L’organització del Certamen vol, amb aquesta nova secció, “contribuir a la recuperació de la memòria del feminisme”. D’altra banda, la Mostra 2006 ret homenatge, dedicant-li un monogràfic, a la realitzadora espanyola Cecilia Bartolomé, considerada una documentalista excepcional del franquisme i la transició.
El tret de sortida de la cita anual amb el treball de les dones cineastes serà el proper dijous 8 de juny. A la plaça Virreina del barri de Gràcia de Barcelona, l'organització de la Mostra Internacional de Films de Dones ofereix, gratuïtament i a l’aire lliure, la projecció del documental Maquilápolis, de Vicky Funari i Sergio de la Torre. Una narració en primera persona sobre les treballadores de les multinacionals a la ciutat mexicana de Tijuana. La resta del Certamen abandona el barri de Gràcia i se’n va fins a la Filmoteca; allà es podrà veure una selecció de les pel·lícules de ficció i documentals més destacades de l’actualitat internacional. Com cada any, les projeccions es classifiquen en diferents apartats: ‘Panorama’, ‘Ficció’, ‘Recuperacions i Curtmetratges’ i el tradicional ‘Vídeo del Minut’. Les apostes d’enguany són dues: l’inauguració de la secció ‘Feminismes’, una visió històrica de la lluita de les dones a través del temps; el programa Trabajo-No trabajo, una proposta sobre les narratives del treball a càrrec de Montse Romaní, María Ruido i Virgínia Villaplana. En l'apartat 'Treballadores Globalitzades’, a part del documental Maquilápolis destaca Bonne à vendreDima Al-Joundi, que presenta la nova forma d’esclavatge que representa el de les treballadors domèstiques que emigren de Sri-Lanka per anar al Líban a treballar. La reconeguda documentalista Cecília Bartolomé – a qui se li ret, en aquesta edició, un merescut homenatge- participarà a la taula rodona Perspectives sobre el documental.
Publicat 6/6/2006 - 11:07h
www.lamalla.net
El Estatuto de Cataluña, un ley avanzada en derechos sociales, una ley avanzada en derechos de las mujeres.
Por Lourdes Muñoz Santamaría
Domingo 2 octubre 2005.
Cataluña es la primera comunidad autónoma que fija a través de su nuevo Estatuto “derechos y deberes” para sus ciudadanas y ciudadanos más allá de los que recoge la Constitución Española.
Se trata de un capítulo exhaustivo que incluye muchos derechos de nueva generación. Ello se ha logrado porque finalmente se alcanzó un pacto con CiU y PP para incluir en el Estatuto con rango de ley orgánica y no como carta anexa como pedían los sectores conservadores en un principio.
La propuesta del Estatuto Catalán incorpora derechos como los que se garantiza la sostenibilidad medioambiental, la protección ciudadana ante todo tipo de contaminación, el acceso igualitario a las nuevas tecnologías y el derecho a “morir dignamente”.
Se trata del texto marco de una nación, avanzado en cuanto a los derechos que reconoce a las mujeres de manera amplia y en diversos puntos.
Ya el decálogo incluido en el preámbulo elaborado para resumir el espíritu del estatuto para la ciudadanía señala en el punto octavo:
“La tradición política democrática de Cataluña ha subrayado siempre la importancia de los derechos y los deberes, del saber, de la educación, de la cohesión social y de la igualdad de derechos, y hoy, en especial, la igualdad entre hombres y mujeres”.
En el capítulo de derechos y deberes y principios rectores, encontramos un paquete de derechos que el Estatuto reconoce para las mujeres, entre ellos, el derecho a vivir sin discriminación y a participar en pié de igualdad:
ARTICULO 19. DERECHOS DE LAS MUJERES
1. Todas las mujeres tienen derecho al libre desarrollo de su personalidad y capacidad personal, y a vivir con dignidad, seguridad y autonomía, libres de explotación, maltrato y todo tipo de discriminación. 2. Las mujeres tienen derecho a participar en condiciones de igualdad de oportunidades con los hombres en todos los ámbitos públicos y privados”.
Entre los principios rectores que deben cumplir las administraciones públicas el artículo 41 recoge el de la “perspectiva de género” que obliga a las administraciones catalanas a garantizar el principio de igualdad en el trabajo, a incorporar la perspectiva de género en sus actuaciones, a abordar de manera integral la lucha contra la violencia hacia las mujeres, a reconocer el valor económico del cuidado y a velar por libre decisión de la mujer especialmente con respecto a su propio cuerpo:
“1. Los poderes públicos deben garantizar el cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en el acceso a la ocupación, la formación, la promoción profesional, las condiciones de trabajo, incluida la retribución y en todas las otras actuaciones, y también han de garantizar que las mujeres no sean discriminadas a causa de su embarazo o maternidad.
2. Los poderes públicos deben garantizar la transversalidad en la incorporación de la perspectiva de género y de las mujeres en todas las políticas públicas para lograr la igualdad real y efectiva y la paridad entre hombres y mujeres.
3. Las políticas públicas deben garantizar el tratamiento integral de todas las formas de violencia contra las mujeres y de los actos de carácter sexista y discriminatorio; deben fomentar el reconocimiento del papel de las mujeres en los ámbitos cultural, histórico, social y económico y han de promover la participación de los grupos y las asociaciones de mujeres en la elaboración y la evaluación de estas políticas.
4. Los poderes públicos debe reconocer y tener en cuenta el valor económico del trabajo de cuidado y atención en el ámbito domestico y familiar en la fijación de sus políticas económicas y sociales.
5. Los poderes públicos han de velar porque la libre decisión de la mujer sea determinante en todos los casos por lo que respecta a las cuestiones que puede afectar a la dignidad, la integridad y el bienestar físico y mental, en particular en lo que se refiere al propio cuerpo y su salud sexual y reproductiva.”
Atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de políticas de género y lucha contra la violencia de género (article 153).
ARTÍCULO 153. POLÍTICAS DE GÉNERO
Corresponde a la Generalidad la competencia exclusiva en materia de políticas de género, que incluye en todo caso:
a) La planificación, el diseño, la ejecución, la evaluación y el control de normas, planes y directrices generales en materia de políticas de mujeres, así como establecer acciones positivas para erradicar la discriminación por razón de sexo que tengan que ejecutarse con carácter unitario para todo el territorio de Cataluña.
b) La promoción del asociacionismo de mujeres que ejercen actividades relacionadas con la igualdad y la no discriminación y la promoción de las iniciativas de participación.
c) La regulación de las medidas y los instrumentos para la sensibilización sobre la violencia de género y para su detección y prevención, así como la regulación de servicios y recursos destinados a conseguir una protección integral de las mujeres que han sufrido o sufren este tipo de violencia.
Este Estatuto es una ley progresista, es una ley muy avanzada en relación a las garantías que recoge sobre los derechos de las personas incorporando la visión de género. Hemos de lograr apoyos para aprobarlo, porque significa más autogobierno y más derechos sociales, en concreto, más derechos para las mujeres.
www.mujeresenred.net
Por Lourdes Muñoz Santamaría
Domingo 2 octubre 2005.
Cataluña es la primera comunidad autónoma que fija a través de su nuevo Estatuto “derechos y deberes” para sus ciudadanas y ciudadanos más allá de los que recoge la Constitución Española.
Se trata de un capítulo exhaustivo que incluye muchos derechos de nueva generación. Ello se ha logrado porque finalmente se alcanzó un pacto con CiU y PP para incluir en el Estatuto con rango de ley orgánica y no como carta anexa como pedían los sectores conservadores en un principio.
La propuesta del Estatuto Catalán incorpora derechos como los que se garantiza la sostenibilidad medioambiental, la protección ciudadana ante todo tipo de contaminación, el acceso igualitario a las nuevas tecnologías y el derecho a “morir dignamente”.
Se trata del texto marco de una nación, avanzado en cuanto a los derechos que reconoce a las mujeres de manera amplia y en diversos puntos.
Ya el decálogo incluido en el preámbulo elaborado para resumir el espíritu del estatuto para la ciudadanía señala en el punto octavo:
“La tradición política democrática de Cataluña ha subrayado siempre la importancia de los derechos y los deberes, del saber, de la educación, de la cohesión social y de la igualdad de derechos, y hoy, en especial, la igualdad entre hombres y mujeres”.
En el capítulo de derechos y deberes y principios rectores, encontramos un paquete de derechos que el Estatuto reconoce para las mujeres, entre ellos, el derecho a vivir sin discriminación y a participar en pié de igualdad:
ARTICULO 19. DERECHOS DE LAS MUJERES
1. Todas las mujeres tienen derecho al libre desarrollo de su personalidad y capacidad personal, y a vivir con dignidad, seguridad y autonomía, libres de explotación, maltrato y todo tipo de discriminación. 2. Las mujeres tienen derecho a participar en condiciones de igualdad de oportunidades con los hombres en todos los ámbitos públicos y privados”.
Entre los principios rectores que deben cumplir las administraciones públicas el artículo 41 recoge el de la “perspectiva de género” que obliga a las administraciones catalanas a garantizar el principio de igualdad en el trabajo, a incorporar la perspectiva de género en sus actuaciones, a abordar de manera integral la lucha contra la violencia hacia las mujeres, a reconocer el valor económico del cuidado y a velar por libre decisión de la mujer especialmente con respecto a su propio cuerpo:
“1. Los poderes públicos deben garantizar el cumplimiento del principio de igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en el acceso a la ocupación, la formación, la promoción profesional, las condiciones de trabajo, incluida la retribución y en todas las otras actuaciones, y también han de garantizar que las mujeres no sean discriminadas a causa de su embarazo o maternidad.
2. Los poderes públicos deben garantizar la transversalidad en la incorporación de la perspectiva de género y de las mujeres en todas las políticas públicas para lograr la igualdad real y efectiva y la paridad entre hombres y mujeres.
3. Las políticas públicas deben garantizar el tratamiento integral de todas las formas de violencia contra las mujeres y de los actos de carácter sexista y discriminatorio; deben fomentar el reconocimiento del papel de las mujeres en los ámbitos cultural, histórico, social y económico y han de promover la participación de los grupos y las asociaciones de mujeres en la elaboración y la evaluación de estas políticas.
4. Los poderes públicos debe reconocer y tener en cuenta el valor económico del trabajo de cuidado y atención en el ámbito domestico y familiar en la fijación de sus políticas económicas y sociales.
5. Los poderes públicos han de velar porque la libre decisión de la mujer sea determinante en todos los casos por lo que respecta a las cuestiones que puede afectar a la dignidad, la integridad y el bienestar físico y mental, en particular en lo que se refiere al propio cuerpo y su salud sexual y reproductiva.”
Atribuye a la Generalitat la competencia exclusiva en materia de políticas de género y lucha contra la violencia de género (article 153).
ARTÍCULO 153. POLÍTICAS DE GÉNERO
Corresponde a la Generalidad la competencia exclusiva en materia de políticas de género, que incluye en todo caso:
a) La planificación, el diseño, la ejecución, la evaluación y el control de normas, planes y directrices generales en materia de políticas de mujeres, así como establecer acciones positivas para erradicar la discriminación por razón de sexo que tengan que ejecutarse con carácter unitario para todo el territorio de Cataluña.
b) La promoción del asociacionismo de mujeres que ejercen actividades relacionadas con la igualdad y la no discriminación y la promoción de las iniciativas de participación.
c) La regulación de las medidas y los instrumentos para la sensibilización sobre la violencia de género y para su detección y prevención, así como la regulación de servicios y recursos destinados a conseguir una protección integral de las mujeres que han sufrido o sufren este tipo de violencia.
Este Estatuto es una ley progresista, es una ley muy avanzada en relación a las garantías que recoge sobre los derechos de las personas incorporando la visión de género. Hemos de lograr apoyos para aprobarlo, porque significa más autogobierno y más derechos sociales, en concreto, más derechos para las mujeres.
www.mujeresenred.net
Manuel Garcia Grau
Isabel-Clara Simó
Ha mort el poeta valencià Manuel Garcia Grau, en plena joventut, car només tenia 44 anys, d'un càncer inclement. Malgrat la diferència d'edat, fa una pila d'anys que era un dels meus millors amics. Però això no és gens estrany: a Manel l'estimava un nombre enorme de gent. Fa només dos o tres dies, presentava el seu darrer llibre a la llibreria Babel de Castelló, i m'asseguren que el públic no hi cabia i que es van fer cues al carrer. Potser els amics pressentíem la seva mort, però tots hem trobat que, tot i la gravetat per què passava, el final no l'esperàvem encara. Com sempre passa, ens ha agafat de sorpresa: una maligna, horrible sorpresa.
Amb amargor, vull recordar-lo amb aquests versos seus, d'un dels poemes més bells que mai he llegit: "Em declaro culpable de tanta renúncia, / de tanta claudicació, de tanta presència absorta, / de tanta fronda descoberta entre els acers agres de l'ànima, / d'haver fundat una pàtria amb cada mirada, / d'haver estat poble amb cada gest deslliurat entre la gola, / d'haver creat un món amb cada tanda brodada entre els dies".
És un minúscul tast de la seva abassegadora obra poètica. Us demano, humilment, que el llegiu, que el comenteu amb els amics, que us acosteu a un poeta immens, i que així, els escriptors valencians estiguin una mica més a prop del cor dels principatins --la Sénia de vegades és tan fonda!-. Estic segura que us enlluernarà. Que aquest home modest, amb el seu posat de professor universitari i la seva bondat discreta, us ajudi a viure -al capdavall, nosaltres a ell no hem tingut la fortuna d'ajudar-lo gens- i que, llegint-lo, la seva absència no sigui tan feixuga.
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
Ha mort el poeta valencià Manuel Garcia Grau, en plena joventut, car només tenia 44 anys, d'un càncer inclement. Malgrat la diferència d'edat, fa una pila d'anys que era un dels meus millors amics. Però això no és gens estrany: a Manel l'estimava un nombre enorme de gent. Fa només dos o tres dies, presentava el seu darrer llibre a la llibreria Babel de Castelló, i m'asseguren que el públic no hi cabia i que es van fer cues al carrer. Potser els amics pressentíem la seva mort, però tots hem trobat que, tot i la gravetat per què passava, el final no l'esperàvem encara. Com sempre passa, ens ha agafat de sorpresa: una maligna, horrible sorpresa.
Amb amargor, vull recordar-lo amb aquests versos seus, d'un dels poemes més bells que mai he llegit: "Em declaro culpable de tanta renúncia, / de tanta claudicació, de tanta presència absorta, / de tanta fronda descoberta entre els acers agres de l'ànima, / d'haver fundat una pàtria amb cada mirada, / d'haver estat poble amb cada gest deslliurat entre la gola, / d'haver creat un món amb cada tanda brodada entre els dies".
És un minúscul tast de la seva abassegadora obra poètica. Us demano, humilment, que el llegiu, que el comenteu amb els amics, que us acosteu a un poeta immens, i que així, els escriptors valencians estiguin una mica més a prop del cor dels principatins --la Sénia de vegades és tan fonda!-. Estic segura que us enlluernarà. Que aquest home modest, amb el seu posat de professor universitari i la seva bondat discreta, us ajudi a viure -al capdavall, nosaltres a ell no hem tingut la fortuna d'ajudar-lo gens- i que, llegint-lo, la seva absència no sigui tan feixuga.
www.avui.cat
El 'sí' a l'Estatut serà del 51% i la participació assolirà el 69%, segons la 'Cadena Ser'.
El 51% dels votants es decantarà pel ‘sí’ al referèndum de l’Estatut del proper 18 de Juny, que comptarà amb una participació del 69%, segons una enquesta de l’Instituto Opina per a la Cadena Ser. Destaca que només un 16% dels enquestats dirà ‘no’ al text i que un 23% encara no ha decidit el sentit del seu vot. Un 69% dels enquestats reconeix que anirà a votar “amb tota seguretat” i un 13% declara que “probablement” ho farà. Tan sols un 9% creu que “no votarà” i un 7% encara no ha decidit per quina postura es decantarà. Aquestes dades topen amb les del sondeig de La Vanguardia que, aquest diumenge, va publicar una altra enquesta on el ‘sí’ assoliria el 70% i la participació se situaria en un 57%.
www.eldebat.com
El 51% dels votants es decantarà pel ‘sí’ al referèndum de l’Estatut del proper 18 de Juny, que comptarà amb una participació del 69%, segons una enquesta de l’Instituto Opina per a la Cadena Ser. Destaca que només un 16% dels enquestats dirà ‘no’ al text i que un 23% encara no ha decidit el sentit del seu vot. Un 69% dels enquestats reconeix que anirà a votar “amb tota seguretat” i un 13% declara que “probablement” ho farà. Tan sols un 9% creu que “no votarà” i un 7% encara no ha decidit per quina postura es decantarà. Aquestes dades topen amb les del sondeig de La Vanguardia que, aquest diumenge, va publicar una altra enquesta on el ‘sí’ assoliria el 70% i la participació se situaria en un 57%.
www.eldebat.com
Un castell per descobrir.
Cubelles.
Comença un cicle de visites per explicar com era la vida al castell dels marquesos d’Alfarràs
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles
La sobrietat d’un castell. La sobrietat de les sales del castell de Cubelles, conegut pel nom dels seus darrers propietaris –els marquesos d’Alfarràs– deixa clar que els seus habitants mai no van disposar de grans luxes, però sí de magnífiques vistes i amplis espais en un edifici únic.
Unes esplèndides vistes al mar i un consegüent domini d’un territori que va passar per mans de romans, comtes, reis i marquesos formen part de la història del castell de Cubelles, un edifici que conserva part d’una estructura datada del segle II després de Crist. Intentar imaginar com era la vida al castell des de l’època romana fins al segle passat és un dels objectius del cicle de visites que l’Ajuntament de Cubelles va començar ahir al migdia. La historiadora Raquel Lacuesta i l’arqueòleg Albert López van ser els encarregats de recrear el passat d’un edifici que encara s’està rehabilitant.
Per aconseguir fer volar la inventiva dels visitants, els dos experts tenen l’ajut d’unes parets que, en aquest cas, parlen per si soles gràcies als dibuixos que Ventura Almirall va realitzar el 1768 a les golfes del castell. Una impressionant galera, una caricatura d’un capellà durant la Inquisició, un torero i més d’un militar són algunes de les il·lustracions que el cubellenc va guixar a la planta superior; els dibuixos doten de veu pròpia uns salons avui gairebé buits, amb rebosts i armaris sense vaixelles ni roba, i unes llambordes originàries del segle XVII que es mouen a cada pas dels visitants.
Lacuesta deixa clar que el castell de Cubelles «no era una palau» i, per tant, mai no va tenir els grans luxes d’un immoble de primera fila; tot i això, sí que va disposar de grans avenços, com el fet de tenir una comuna a cada pis. «Era un sistema molt higiènic per a l’època, una cosa extraordinària», explica la historiadora. Una altra de les infraestructures modernes són les quatre grans cisternes subterrànies que encara es conserven.
Després de tenir com a propietaris personatges com Joan Boscà –avi del poeta–, les famílies Cardona i Icart i els marquesos d’Alfarràs, el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cubelles, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona per restaurar la finca progressivament. Amb uns treballs que han intentat respectar al màxim el castell original, s’ha aconseguit preservar la porta d’accés de la plaça del castell, i s’ha arrebossat la façana amb els mateixos materials que s’empraven segles enrere. Algunes sales encara romanen tancades, en espera que la rehabilitació de l’edifici continuï. A banda d’encabir-hi el museu dedicat a Charlie Rivel, Raquel Lacuesta és partidària de conservar l’espai únicament i exclusivament per programar-hi visites. En cas contrari s’haurien de fer tantes reformes que el castell perdria el seu encant original, segons la historiadora.
El cicle de visites al recinte continuarà els dies 15 i 16 de setembre; sens dubte, els nous recorreguts serviran perquè més cubellencs coneguin una finca única, que ni els brètols, amb més d’una pintada sobre dibuixos originals del segle XVIII, han aconseguit fer malbé, i que encara han de descobrir molts que han passat mil vegades per davant del castell sense arribar a entrar-hi.
www.vilaweb.cat
Cubelles.
Comença un cicle de visites per explicar com era la vida al castell dels marquesos d’Alfarràs
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles
La sobrietat d’un castell. La sobrietat de les sales del castell de Cubelles, conegut pel nom dels seus darrers propietaris –els marquesos d’Alfarràs– deixa clar que els seus habitants mai no van disposar de grans luxes, però sí de magnífiques vistes i amplis espais en un edifici únic.
Unes esplèndides vistes al mar i un consegüent domini d’un territori que va passar per mans de romans, comtes, reis i marquesos formen part de la història del castell de Cubelles, un edifici que conserva part d’una estructura datada del segle II després de Crist. Intentar imaginar com era la vida al castell des de l’època romana fins al segle passat és un dels objectius del cicle de visites que l’Ajuntament de Cubelles va començar ahir al migdia. La historiadora Raquel Lacuesta i l’arqueòleg Albert López van ser els encarregats de recrear el passat d’un edifici que encara s’està rehabilitant.
Per aconseguir fer volar la inventiva dels visitants, els dos experts tenen l’ajut d’unes parets que, en aquest cas, parlen per si soles gràcies als dibuixos que Ventura Almirall va realitzar el 1768 a les golfes del castell. Una impressionant galera, una caricatura d’un capellà durant la Inquisició, un torero i més d’un militar són algunes de les il·lustracions que el cubellenc va guixar a la planta superior; els dibuixos doten de veu pròpia uns salons avui gairebé buits, amb rebosts i armaris sense vaixelles ni roba, i unes llambordes originàries del segle XVII que es mouen a cada pas dels visitants.
Lacuesta deixa clar que el castell de Cubelles «no era una palau» i, per tant, mai no va tenir els grans luxes d’un immoble de primera fila; tot i això, sí que va disposar de grans avenços, com el fet de tenir una comuna a cada pis. «Era un sistema molt higiènic per a l’època, una cosa extraordinària», explica la historiadora. Una altra de les infraestructures modernes són les quatre grans cisternes subterrànies que encara es conserven.
Després de tenir com a propietaris personatges com Joan Boscà –avi del poeta–, les famílies Cardona i Icart i els marquesos d’Alfarràs, el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cubelles, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona per restaurar la finca progressivament. Amb uns treballs que han intentat respectar al màxim el castell original, s’ha aconseguit preservar la porta d’accés de la plaça del castell, i s’ha arrebossat la façana amb els mateixos materials que s’empraven segles enrere. Algunes sales encara romanen tancades, en espera que la rehabilitació de l’edifici continuï. A banda d’encabir-hi el museu dedicat a Charlie Rivel, Raquel Lacuesta és partidària de conservar l’espai únicament i exclusivament per programar-hi visites. En cas contrari s’haurien de fer tantes reformes que el castell perdria el seu encant original, segons la historiadora.
El cicle de visites al recinte continuarà els dies 15 i 16 de setembre; sens dubte, els nous recorreguts serviran perquè més cubellencs coneguin una finca única, que ni els brètols, amb més d’una pintada sobre dibuixos originals del segle XVIII, han aconseguit fer malbé, i que encara han de descobrir molts que han passat mil vegades per davant del castell sense arribar a entrar-hi.
www.vilaweb.cat
5.6.06
Més de dues mil dones obren la trobada que commemora els trenta anys de feminisme.
Parlen entre avui i demà del present i el futur del movimentS. PÉREZ. Barcelona
Més de dues mil dones es van reunir ahir a Llars Mundet, a Barcelona, per inaugurar la Trobada de Dones 2006, amb què es vol recordar el primer acte públic de feministes, celebrat fa trenta anys, i posar les bases per al futur del moviment. Col·lectius de dones de tot Catalunya participaran entre avui i demà en activitats, tallers i ponències repartits en 130 espais.
Les dones sabem fer i fem saber és el lema de la trobada, que va començar ahir amb una festa. L’actriu Anna Barrachina va trencar el gel interpretant part d’un poema i convidant totes les dones a construir el futur plegades. Montse Otero i Encarna Sanahuja, presents a les primeres jornades, van llegir un manifest amb el qual la Xarxa Feminista (l’espai de trobada dels grups de dones de Catalunya) reclama «la llibertat de fer i de ser» per trencar amb la invisibilitat del treball femení en el dia a dia. Reivindiquen, per tant, l’atenció, la família i la llibertat personal.
Un fort aplaudiment va donar pas, quan passaven uns minuts de les vuit del vespre, a música, poesia, dansa i discursos sobre l’escenari reivindicant el dret a la igualtat i a la diferència. Mentrestant, continuava el degoteig de dones. Havien començat a arribar abans de les set per recollir les acreditacions i visitar les aules del complex, que avui serviran de fòrums oberts per tractar temes centrats en tres eixos: genealogia, sostenibilitat i violència i llibertat. A l’escenari es van tractar els mateixos temes però il·lustrats amb moviments artístics diferents. Entre les convidades a l’acte hi havia Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, Carme Sansa, Teresa Urroz, Sílvia Munt i Rosa Zaragoza. Entre el públic hi havia representants del món polític, cultural, jurídic i social de Catalunya. Segons l’organització, però, tothom assisteix a la trobada a títol individual.
Amb un acte inaugural festiu i reivindicatiu, la Xarxa Feminista va aconseguir començar unes jornades de molt contingut que es tancaran diumenge amb un homenatge al grup de Dones del 36 i que també inclouen avui mateix un acte de reconeixement a Victòria Sau i la representació, al vespre, de Femenino Plural, de la companyia De la Lavanderia.
www.vilaweb.cat
Parlen entre avui i demà del present i el futur del movimentS. PÉREZ. Barcelona
Més de dues mil dones es van reunir ahir a Llars Mundet, a Barcelona, per inaugurar la Trobada de Dones 2006, amb què es vol recordar el primer acte públic de feministes, celebrat fa trenta anys, i posar les bases per al futur del moviment. Col·lectius de dones de tot Catalunya participaran entre avui i demà en activitats, tallers i ponències repartits en 130 espais.
Les dones sabem fer i fem saber és el lema de la trobada, que va començar ahir amb una festa. L’actriu Anna Barrachina va trencar el gel interpretant part d’un poema i convidant totes les dones a construir el futur plegades. Montse Otero i Encarna Sanahuja, presents a les primeres jornades, van llegir un manifest amb el qual la Xarxa Feminista (l’espai de trobada dels grups de dones de Catalunya) reclama «la llibertat de fer i de ser» per trencar amb la invisibilitat del treball femení en el dia a dia. Reivindiquen, per tant, l’atenció, la família i la llibertat personal.
Un fort aplaudiment va donar pas, quan passaven uns minuts de les vuit del vespre, a música, poesia, dansa i discursos sobre l’escenari reivindicant el dret a la igualtat i a la diferència. Mentrestant, continuava el degoteig de dones. Havien començat a arribar abans de les set per recollir les acreditacions i visitar les aules del complex, que avui serviran de fòrums oberts per tractar temes centrats en tres eixos: genealogia, sostenibilitat i violència i llibertat. A l’escenari es van tractar els mateixos temes però il·lustrats amb moviments artístics diferents. Entre les convidades a l’acte hi havia Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Lídia Pujol, Carme Sansa, Teresa Urroz, Sílvia Munt i Rosa Zaragoza. Entre el públic hi havia representants del món polític, cultural, jurídic i social de Catalunya. Segons l’organització, però, tothom assisteix a la trobada a títol individual.
Amb un acte inaugural festiu i reivindicatiu, la Xarxa Feminista va aconseguir començar unes jornades de molt contingut que es tancaran diumenge amb un homenatge al grup de Dones del 36 i que també inclouen avui mateix un acte de reconeixement a Victòria Sau i la representació, al vespre, de Femenino Plural, de la companyia De la Lavanderia.
www.vilaweb.cat
Les dones reclamen més pes per liderar una societat més humana i femenina.
La commemoració de 30 anys de feminisme a Catalunya atrau prop de 3.000 dones, que fan una crida a un canvi social
S.PÉREZ. Barcelona.
La Trobada de Dones 2006 es van tancar ahir amb un objectiu de futur clar: transformar la societat i fer-la més humana i femenina. Com? Aplicant una nova política que «vol posar en el centre de l’organització econòmica i social la vida de les persones i del planeta». La commemoració dels 30 anys de l’esclat del feminisme a Catalunya ha aplegat, durant tot el cap de setmana, a Barcelona, prop de 3.000 dones disposades a demostrar que el moviment, tot i que ha canviat, continua viu. A la trobada s’ha reconegut la feina de les feministes més grans, com ara les dones del 36 i Victòria Sau, i s’ha obert el camí a les més joves. La Xarxa Feminista, organitzadora de les jornades, destacava ahir la pluralitat del col·lectiu i l’autoritat adquirida per canviar el món dels homes.
Les dones feministes catalanes defensen que «ja no hi ha camí de tornada». Amb la celebració de les terceres jornades, el moviment s’ha consolidat i reclama un nou espai a la societat. Es fa un pas més en el feminisme. A les jornades del 76 es demanaven drets, a les del 96 la igualtat entre homes i dones. Ara, les feministes busquen una nova societat. Durant les jornades, prop de 3.000 dones inscrites han parlat del passat, el present i el futur del moviment. Segons les organitzadores, «s’ha respirat il·lusió, creativitat i imaginació» i «s’han construït nous ponts de diàleg en els punts divergents».
Fer visible el treball de les dones ha estat un dels objectius de la trobada que va començar divendres al vespre i es va tancar ahir al migdia. En aquest sentit, durant els dos dies s’ha repetit, constantment, el lema de la trobada Dones sabem fer i fem saber. Amb aquest lema, la Xarxa Feminista volia deixar clar que les dones han estat protagonistes de la història i que han transmès durant segles el seu coneixement de mares a filles. Les jornades es van tancar ahir amb un manifest llegit per algunes de les organitzadores que no van baixar de l’escenari sense abans cridar a favor del feminisme.
www.vilaweb.cat
El llegat de la memòria
S.P..
«Quan la nostra veu s’apagui deixarem el llegat de la memòria en silenci, convertit en paraules.» Amb aquesta frase Josefina Piquet, membre de l’associació de Dones del 36, va tancar l’homenatge que la Xarxa Feminista va fer ahir a tota una generació que va ser víctima de la repressió feixista i que fins fa una dècada havia estat oblidada. L’acte de reconeixement «a les dones de la guerra» va ser un dels moments més emotius de la trobada feminista en reunir a algunes de les protagonistes que en els últims anys ha deixat el seu testimoni per a les generacions que no van viure la II República ni la Guerra Civil. La seva tasca, però, no ha acabat. A l’escenari, Piquet afirmava en aquest sentit: «Fins que ens quedi un bri de vida, demanarem justícia i pau.» Des del públic, en primera fila, la miraven emocionades algunes de les companyes d’anys de reivindicació. Moltes, però, no hi eren per problemes de salut.
La periodista Montse Armengol, autora d’un documental sobre les dones del 36, va ser l’encarregada de «deixar de banda el victimisme» i parlar d’elles, les dones protagonistes, «les pioneres en el feminisme». Va recordar com, per exemple, Neus Català va cantar l’himne republicà en el tren que la portava a un camp de concentració i com Maria Salvo repetia: «Ens van derrotar, però, no ens van véncer.» Un fort aplaudiment va tancar l’acte.
www.vilaweb.cat
La commemoració de 30 anys de feminisme a Catalunya atrau prop de 3.000 dones, que fan una crida a un canvi social
S.PÉREZ. Barcelona.
La Trobada de Dones 2006 es van tancar ahir amb un objectiu de futur clar: transformar la societat i fer-la més humana i femenina. Com? Aplicant una nova política que «vol posar en el centre de l’organització econòmica i social la vida de les persones i del planeta». La commemoració dels 30 anys de l’esclat del feminisme a Catalunya ha aplegat, durant tot el cap de setmana, a Barcelona, prop de 3.000 dones disposades a demostrar que el moviment, tot i que ha canviat, continua viu. A la trobada s’ha reconegut la feina de les feministes més grans, com ara les dones del 36 i Victòria Sau, i s’ha obert el camí a les més joves. La Xarxa Feminista, organitzadora de les jornades, destacava ahir la pluralitat del col·lectiu i l’autoritat adquirida per canviar el món dels homes.
Les dones feministes catalanes defensen que «ja no hi ha camí de tornada». Amb la celebració de les terceres jornades, el moviment s’ha consolidat i reclama un nou espai a la societat. Es fa un pas més en el feminisme. A les jornades del 76 es demanaven drets, a les del 96 la igualtat entre homes i dones. Ara, les feministes busquen una nova societat. Durant les jornades, prop de 3.000 dones inscrites han parlat del passat, el present i el futur del moviment. Segons les organitzadores, «s’ha respirat il·lusió, creativitat i imaginació» i «s’han construït nous ponts de diàleg en els punts divergents».
Fer visible el treball de les dones ha estat un dels objectius de la trobada que va començar divendres al vespre i es va tancar ahir al migdia. En aquest sentit, durant els dos dies s’ha repetit, constantment, el lema de la trobada Dones sabem fer i fem saber. Amb aquest lema, la Xarxa Feminista volia deixar clar que les dones han estat protagonistes de la història i que han transmès durant segles el seu coneixement de mares a filles. Les jornades es van tancar ahir amb un manifest llegit per algunes de les organitzadores que no van baixar de l’escenari sense abans cridar a favor del feminisme.
www.vilaweb.cat
El llegat de la memòria
S.P..
«Quan la nostra veu s’apagui deixarem el llegat de la memòria en silenci, convertit en paraules.» Amb aquesta frase Josefina Piquet, membre de l’associació de Dones del 36, va tancar l’homenatge que la Xarxa Feminista va fer ahir a tota una generació que va ser víctima de la repressió feixista i que fins fa una dècada havia estat oblidada. L’acte de reconeixement «a les dones de la guerra» va ser un dels moments més emotius de la trobada feminista en reunir a algunes de les protagonistes que en els últims anys ha deixat el seu testimoni per a les generacions que no van viure la II República ni la Guerra Civil. La seva tasca, però, no ha acabat. A l’escenari, Piquet afirmava en aquest sentit: «Fins que ens quedi un bri de vida, demanarem justícia i pau.» Des del públic, en primera fila, la miraven emocionades algunes de les companyes d’anys de reivindicació. Moltes, però, no hi eren per problemes de salut.
La periodista Montse Armengol, autora d’un documental sobre les dones del 36, va ser l’encarregada de «deixar de banda el victimisme» i parlar d’elles, les dones protagonistes, «les pioneres en el feminisme». Va recordar com, per exemple, Neus Català va cantar l’himne republicà en el tren que la portava a un camp de concentració i com Maria Salvo repetia: «Ens van derrotar, però, no ens van véncer.» Un fort aplaudiment va tancar l’acte.
www.vilaweb.cat
1.6.06
ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA INFÀNCIA MALTRACTADA
Al·lots núm. 3
- Desembre 2005Infants, jocs i joguines
Entre altres temes, aquesta edició parla sobre la relació existent entre les joguines i els infants, i entre les joguines i els adults, a una societat com la nostra. Inclou així mateix un reportatge sobre la protecció dels infants davant les noves tecnologies i comentaris sobre el polèmic videojoc Bully.Entre els col·laboradors d’aquest número hem de citar l'Associació Ayudar Jugando, la Fundació Crecer Jugando, el Ferran Casas i el seu equip de l'Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la Universitat de Girona, la Míriam Calvet (botigues Imaginarium), el presentador i humorista Andreu Buenafuente, l'Ernest Benach (president del Parlament de Catalunya), l'escriptora Rosa Regàs (Creu de Sant Jordi 2005), la cantant Lucrecia, el periodista Iu Forn, i l'Artur Mas (diputat al Parlament i ex-conseller en cap de la Generalitat de Catalunya).
OPIC
OFICINA DE PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA
Departament de Comunicació
Últims dies per consultar el cens electoral
Conculta si estàs al cens electoral de cara al referèndum del proper 18 de juny fent
clic aquí.
Recorda que has de tenir el teu número de NIF a mà.
Departament de Comunicació
OFICINA DE PARTICIPACIÓ I INFORMACIÓ CIUTADANA
Departament de Comunicació
Últims dies per consultar el cens electoral
Conculta si estàs al cens electoral de cara al referèndum del proper 18 de juny fent
clic aquí.
Recorda que has de tenir el teu número de NIF a mà.
Departament de Comunicació
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
BUTLLETÍ INFORMATIU EL PAS
diputació de barcelona
http://www.diba.es/elpas/ca/breus/index.asp
Núm. 17 / Abril-Juny 2006
•La transversalitat com impulsora de millores en l'Administració Pública
•Grup de treball de Síndics de Greuges Locals
•Tercera edició dels pressupostos participatius a Terrassa
•Una delegació d'ajuntaments visita Berlín
•Trobada a Porto Alegre de l'Observatori Internacional de la Democràcia
•Formació associativa per a ens locals
•Assistència tècnica per als projectes que optin a la Llei de barris 2006
•Trobada de Regidores i Regidors de Participació Ciutadana
•Convocatòria de subvencions per a ens locals
•Pressupostos participatius 2006 a Sant Boi de Llobregat
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
BUTLLETÍ INFORMATIU EL PAS
diputació de barcelona
http://www.diba.es/elpas/ca/breus/index.asp
Núm. 17 / Abril-Juny 2006
•La transversalitat com impulsora de millores en l'Administració Pública
•Grup de treball de Síndics de Greuges Locals
•Tercera edició dels pressupostos participatius a Terrassa
•Una delegació d'ajuntaments visita Berlín
•Trobada a Porto Alegre de l'Observatori Internacional de la Democràcia
•Formació associativa per a ens locals
•Assistència tècnica per als projectes que optin a la Llei de barris 2006
•Trobada de Regidores i Regidors de Participació Ciutadana
•Convocatòria de subvencions per a ens locals
•Pressupostos participatius 2006 a Sant Boi de Llobregat
30.5.06
NOTICIAS
Miravet.Els republicans tornaran a creuar l'Ebre.
L'entitat Terra de Germanor, dedicada a la recuperació de la memòria històrica de la lluita del bàndol republicà, organitzarà el 22 de juliol a Miravet una recreació amb figurants de l'històric pas de l'Exèrcit de l'Ebre per Miravet.A.Caralt acaralt@diaridetarragona.com.
La nit del 25 de juliol de 1938, milers de soldats del bàndol republicà, l'anomenat Exèrcit de l'Ebre, creuava en silenci el riu Ebre per atacar les forces feixistes atrinxerades a l'altre vora de riu. L'ofensiva republicana, la major de tot el conflicte bèl·lic, pretenia capgirar la dinàmica de la guerra, cada cop més perduda. L'èxit inicial de l'operació fou capitalitzat pels aparells de propaganda republicans. El seu símbol, el fotomuntatge d'una vintena de soldats creuant l'Ebre a l'alçada de Miravet obra del Comissionat de propaganda de la Generalitat de Catalunya. El proper 22 de juliol, i en el marc d'un acte d'homenatge als brigadistes internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar el sud de França, l'entitat Terra de Germanor reviurà aquella imatge mítica recreant un nou pas dels soldats pel riu.Josep Lluís Gamero és ex alcalde de Corbera d'Ebre i vicepresident de l'associació Terra de Germanor/ Terre de Fraternité ; una entitat nascuda a la regió del Pirineus francesos i a les Terres de l'Ebre per a recordar la memòria dels Brigadistes Internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar contra el feixisme respectivament a la Batalla de l'Ebre i durant l'ocupació nazi del país veí des de 1940.Formada per 22.000 socis de 54 nacionalitats, entre persones individuals, entitats d'ex combatents o ajuntaments, Terra de Germanor ha dedicat molts esforços els últims anys a organitzar actes d'homenatge i de recuperació de la memòria històrica a banda de gestionar ajuts econòmics per a construir espais de record i homenatge d'aquells fets.Es dins aquesta dinàmica que la secció catalana de l'entitat ha decidit organitzar anualment un gran acte d'homenatge que anirà modificant la seva seu any rera any.Enguany, la cita és el proper 22 de juliol a la població riberenca de Miravet, immortalitzada durant la Batalla de l'Ebre amb una fotografia on una vintena de soldats republicans creuaven el riu a peu amb els fusells a les mans, una imatge que Terra de Germanor considera símbol de victòria contra totes les formes d'opressió. L'organització, doncs, pretén reunir a supervivents de totes les nacionalitats, descendents i simpatitzants en un esforç de manteniment de la memòria històrica.Assistència d'un consellerPendent encara de la confirmació definitiva, Terra de Germanor espera la presència d'un centenar d' ex combatents, entre ells una vintena de Brigadistes Internacionals. Presidirà l'acte la vídua d'Enri Rol-Tanguy, comissari polític francès de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l'Ebre, conjuntament amb l'alcalde de Miravet, Antoni Borell, el president de l'entitat orgaitzadora Guy Sarat, i un conseller del Govern de la Generalitat.Clourà l'acte institucional la recreació de la mítica imatge dels soldats creuant l'Ebre. Una recreació a càrrec d'una quarentena de membres de la federació d'entitats de recreació històrica !Ay, Carmela! .
Immortalitzar la imatge.
Un fotògraf contractat per l'organització intentarà imitar la històrica imatge amb els soldats dins el riu. L'organització pretén que els figurants llueixin els estendards originals dels diferents batallons de Brigadistes Internacionals que van creuar el riu Ebre. Els actes prosseguiran amb un dinar i sopar de germanor i diverses actuacions musicals, entre altres, de grups de procedència italiana i alemanya que recordaran cançons de l'època.El nouExèrcit de l'EbreEloi Carbó, resident a Corbera d'Ebre, és un dels fundadors de Ejército del Ebro , una de les cinc entitats existents a Espanya i Estats Units dedicades a la recreació històrica de la Guerra Civil Espanyola agrupades en una federació d'entitats anomenada ¡Ay, Carmela! . Avui són una trentena de membres, dels quals la meitat posseeixen vestits de l'Exèrcit de l'Ebre.Procedeixen de l'àrea barcelonina i de les Terres de l'Ebre, amb membres de Tortosa, L'Aldea, La Sènia o l'aragonesa Faió. De manera totalment gratuïta, els membres de Ejèrcito del Ebro han participat fins avui en una desena d'activitats, quasi bé sempre actuant de figurants en actes vinculats a la Guerra Civil Espanyola, conferències, exposicions, o actes de record. Dins la federació ¡Ay Carmela! han participat com a figurants en el rodatge de dos documentals, un a Guadalajara per Televisió Espanyola i un segon per la televisió anglesa, BBC, sobre la lluita de les Brigades Internacionals a la batalla del Jarama.Alguns dels seus membres seran els encarregats el proper 22 de juliol de recrear el pas republicà a l'alçada de Miravet.
www.diaridetarragona.com
Miravet.Els republicans tornaran a creuar l'Ebre.
L'entitat Terra de Germanor, dedicada a la recuperació de la memòria històrica de la lluita del bàndol republicà, organitzarà el 22 de juliol a Miravet una recreació amb figurants de l'històric pas de l'Exèrcit de l'Ebre per Miravet.A.Caralt acaralt@diaridetarragona.com.
La nit del 25 de juliol de 1938, milers de soldats del bàndol republicà, l'anomenat Exèrcit de l'Ebre, creuava en silenci el riu Ebre per atacar les forces feixistes atrinxerades a l'altre vora de riu. L'ofensiva republicana, la major de tot el conflicte bèl·lic, pretenia capgirar la dinàmica de la guerra, cada cop més perduda. L'èxit inicial de l'operació fou capitalitzat pels aparells de propaganda republicans. El seu símbol, el fotomuntatge d'una vintena de soldats creuant l'Ebre a l'alçada de Miravet obra del Comissionat de propaganda de la Generalitat de Catalunya. El proper 22 de juliol, i en el marc d'un acte d'homenatge als brigadistes internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar el sud de França, l'entitat Terra de Germanor reviurà aquella imatge mítica recreant un nou pas dels soldats pel riu.Josep Lluís Gamero és ex alcalde de Corbera d'Ebre i vicepresident de l'associació Terra de Germanor/ Terre de Fraternité ; una entitat nascuda a la regió del Pirineus francesos i a les Terres de l'Ebre per a recordar la memòria dels Brigadistes Internacionals i els guerrillers espanyols que van lluitar contra el feixisme respectivament a la Batalla de l'Ebre i durant l'ocupació nazi del país veí des de 1940.Formada per 22.000 socis de 54 nacionalitats, entre persones individuals, entitats d'ex combatents o ajuntaments, Terra de Germanor ha dedicat molts esforços els últims anys a organitzar actes d'homenatge i de recuperació de la memòria històrica a banda de gestionar ajuts econòmics per a construir espais de record i homenatge d'aquells fets.Es dins aquesta dinàmica que la secció catalana de l'entitat ha decidit organitzar anualment un gran acte d'homenatge que anirà modificant la seva seu any rera any.Enguany, la cita és el proper 22 de juliol a la població riberenca de Miravet, immortalitzada durant la Batalla de l'Ebre amb una fotografia on una vintena de soldats republicans creuaven el riu a peu amb els fusells a les mans, una imatge que Terra de Germanor considera símbol de victòria contra totes les formes d'opressió. L'organització, doncs, pretén reunir a supervivents de totes les nacionalitats, descendents i simpatitzants en un esforç de manteniment de la memòria històrica.Assistència d'un consellerPendent encara de la confirmació definitiva, Terra de Germanor espera la presència d'un centenar d' ex combatents, entre ells una vintena de Brigadistes Internacionals. Presidirà l'acte la vídua d'Enri Rol-Tanguy, comissari polític francès de les Brigades Internacionals durant la Batalla de l'Ebre, conjuntament amb l'alcalde de Miravet, Antoni Borell, el president de l'entitat orgaitzadora Guy Sarat, i un conseller del Govern de la Generalitat.Clourà l'acte institucional la recreació de la mítica imatge dels soldats creuant l'Ebre. Una recreació a càrrec d'una quarentena de membres de la federació d'entitats de recreació històrica !Ay, Carmela! .
Immortalitzar la imatge.
Un fotògraf contractat per l'organització intentarà imitar la històrica imatge amb els soldats dins el riu. L'organització pretén que els figurants llueixin els estendards originals dels diferents batallons de Brigadistes Internacionals que van creuar el riu Ebre. Els actes prosseguiran amb un dinar i sopar de germanor i diverses actuacions musicals, entre altres, de grups de procedència italiana i alemanya que recordaran cançons de l'època.El nouExèrcit de l'EbreEloi Carbó, resident a Corbera d'Ebre, és un dels fundadors de Ejército del Ebro , una de les cinc entitats existents a Espanya i Estats Units dedicades a la recreació històrica de la Guerra Civil Espanyola agrupades en una federació d'entitats anomenada ¡Ay, Carmela! . Avui són una trentena de membres, dels quals la meitat posseeixen vestits de l'Exèrcit de l'Ebre.Procedeixen de l'àrea barcelonina i de les Terres de l'Ebre, amb membres de Tortosa, L'Aldea, La Sènia o l'aragonesa Faió. De manera totalment gratuïta, els membres de Ejèrcito del Ebro han participat fins avui en una desena d'activitats, quasi bé sempre actuant de figurants en actes vinculats a la Guerra Civil Espanyola, conferències, exposicions, o actes de record. Dins la federació ¡Ay Carmela! han participat com a figurants en el rodatge de dos documentals, un a Guadalajara per Televisió Espanyola i un segon per la televisió anglesa, BBC, sobre la lluita de les Brigades Internacionals a la batalla del Jarama.Alguns dels seus membres seran els encarregats el proper 22 de juliol de recrear el pas republicà a l'alçada de Miravet.
www.diaridetarragona.com
29.5.06
Ombra de la Transició
Salvador
Alfred Bosch
De tu només recordo els pòsters a l'estil del Che, a una sola tinta, la joventut desbordant per la melena, la cara de nen i els ulls de profeta. I la cançó A Margarida, del Joan Isaac, que encara se'm posa a l'espinada. La teva pel·lícula ha arribat a Cannes, obra de l'intrèpid Huerga, i quan arribi aquí caldrà veure-la. Tu tens tots els ingredients per esdevenir un mite de la pantalla: rebel, ben plantat, seductor, estudiant irregular i, sobretot, jove difunt. Tu i mitja dotzena de nois vau ser, com qui diu, la darrera sang de Franco, el dictador que necessitava matar abans de morir. D'acord que havies fet els teus atracaments, que anaves armat, que eres un cap calent. Però a data d'avui encara no està clar com va morir el policia aquell, i el teu judici militar haurà de ser revisat. Fa més de trenta anys que et van escanyar amb el garrot a la sala de paqueteria de la presó Model. La teva mort va certificar que no hi havia reforma possible del règim, que allò estava més podrit que els budells del mateix Generalíssim. ¿Per què, aleshores, el film ha trigat tant a sortir, per què tu no has estat una icona de les nostres llibertats recents? Doncs perquè la teva herència, llibertària i insurrecta, feia ombra als pares de la Transició. Perquè eres una nota estrident en un pacte de silencis. Perquè la teva mort va provar que els assassins vocacionals de Franco no eren capaços de mobilitzar ni un tram de carrer contra la teva execució política. Per massa febles o massa llestos. O per les dues coses alhora.
www.avui.cat
Salvador
Alfred Bosch
De tu només recordo els pòsters a l'estil del Che, a una sola tinta, la joventut desbordant per la melena, la cara de nen i els ulls de profeta. I la cançó A Margarida, del Joan Isaac, que encara se'm posa a l'espinada. La teva pel·lícula ha arribat a Cannes, obra de l'intrèpid Huerga, i quan arribi aquí caldrà veure-la. Tu tens tots els ingredients per esdevenir un mite de la pantalla: rebel, ben plantat, seductor, estudiant irregular i, sobretot, jove difunt. Tu i mitja dotzena de nois vau ser, com qui diu, la darrera sang de Franco, el dictador que necessitava matar abans de morir. D'acord que havies fet els teus atracaments, que anaves armat, que eres un cap calent. Però a data d'avui encara no està clar com va morir el policia aquell, i el teu judici militar haurà de ser revisat. Fa més de trenta anys que et van escanyar amb el garrot a la sala de paqueteria de la presó Model. La teva mort va certificar que no hi havia reforma possible del règim, que allò estava més podrit que els budells del mateix Generalíssim. ¿Per què, aleshores, el film ha trigat tant a sortir, per què tu no has estat una icona de les nostres llibertats recents? Doncs perquè la teva herència, llibertària i insurrecta, feia ombra als pares de la Transició. Perquè eres una nota estrident en un pacte de silencis. Perquè la teva mort va provar que els assassins vocacionals de Franco no eren capaços de mobilitzar ni un tram de carrer contra la teva execució política. Per massa febles o massa llestos. O per les dues coses alhora.
www.avui.cat
El grup d’Iniciativa per Cubelles volem manifestar públicament la nostra posició envers el projecte que avui es porta a Ple.
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.
Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer.
I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada.
El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini.
Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble.
Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada.
Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions.
Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’ Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
Iniciativa per Cubelles , des del principi ens hem mantingut al marge d’aquest projecte i no hem participat en les successives meses de contractació ni en els anteriors plens extraordinaris que tenien com a únic punt la possible adjudicació d’un complex mixt esportiu i hoteler.
Hem de dir, també, que hem estat l’únic grup que des de bon començament la nostra posició sempre ha estat la mateixa.
Varem manifestar els nostres plantejaments de buscar altres fórmules menys arriscades que no han tingut ressò, la qual cosa per responsabilitat i coherències reafirma en el plantejament inicial de desvincular-nos d’aquest projecte.
Hem de dir que aquest projecte, des del principi no ens va entusiasmar ni tampoc convèncer.
I ens va provocar un seguit d’interrogants, molts dels quals encara avui no hi trobem resposta.Per què no ens va convèncer?
-Perquè per poder tenir una piscina coberta i un complex esportiu hem de fer una concessió de terrenys d’equipaments del municipi de més de 23.000.000 m quadrats per 50 anys a una empresa privada.
El preu que hem de pagar com a municipi el considerem desmesurat i més quan estem mancats d’espais d’equipaments.
Perquè la configuració del projecte sembla que respongui més a les necessitats dels promotors que a les necessitats dels ciutadans i no sembla que comporti una planificació coherent a mig o llarg termini.
Les presses no són bones conselleres i un projecte d’aquesta magnitud si no s’expliquen molt bé els beneficis, fàcilment aixeca sospites.
Perquè davant d'aquest macro projecte, sembla que no es donin les garanties suficients per justificar el risc financer que comporta aquesta operació.
Perquè no queda clar l’ús real que els ciutadans de Cubelles podran fer d’ aquestes instal·lacions (el 80/º en el cas de la piscina, , de què, de quan) ni tampoc queda palès que tot aquest complex, a excepció de la zona hotelera, no provoqui un desequilibri entre l’ús públic i l’ús privat.
Perquè perdem com a municipi valors importants: un solar d’equipaments de gran superfície, quan n’estem molt mancats i un edifici que és la Sala Multiusos, que forma part del patrimoni local, i que s’ha anat consolidant com un espai d’activitats i de concerts i que és un referent pel jovent del poble.
Sabem el que perdem, però no ens queda gens clar el que guanyem com a municipi.
Tots aquests arguments i interrogants ens reafirmen en la nostra postura manifestada al llarg de tot el procés de desvincular-nos i no participar d’aquesta concessió a 50 anys d’un terreny municipal a una empresa privada.
Arguments d’altra banda suficients per emetre un vot desfavorable, però no ho farem, perquè seguim…
Apostant per fer una piscina coberta i un complex esportiu, d’oci i salut, creiem que existeixen altres formulades (subvencions) amb un cost més assumible amb més garanties i que respongui a les necessitats dels ciutadans de Cubelles i siguin fruit d’una planificació més equilibrada en el territori, i probablement més respectuosa amb el medi.
Apostant, també per conservar i seguir millorant la Sala Multiusos i perquè aquest edifici estigui integrat en les noves instal·lacions.
Apostem, perquè des de l’Ajuntament s’impulsin diferents projectes per a poder triar aquell que sigui menys costós econòmicament i més beneficiós pels ciutadans de Cubelles, ens hagués agradat més que el concurs hagués estat més participat per tenir l’opció de triar l’alternativa que més ens convingui.
Per tot això que hem exposat el grup municipal d’ Iniciativa per Cubelles no participarem en la votació, i volem que consti en acta (a tenor literal) que no participarem en la votació.
Cubelles, 23 de maig del 2006
Maragall contra
el PSC
Marçal Sintes
Quan l'altre dia a BTV li van parlar de José Montilla, possible successor seu com a presidenciable socialista, Pasqual Maragall va deixar anar que Mas havia exigit la seva jubilació a Zapatero a canvi de pactar el nou Estatut de Catalunya. Maragall sol expulsar tinta de calamars així que se sent amenaçat. Ho va fer quan al seu govern li va caure el túnel del Carmel parlant del famós 3 per cent, ho havia fet abans i ho ha anat fent després. Aquesta mena de reaccions desprenen una aroma infantil pel que tenen de fugida endavant i negació de l'evidència. Les manifestacions de Maragall davant les càmeres de televisió són un autèntic menyspreu al PSC, a qui està acusant de submissió al PSOE. Ho són perquè, en realitat, Maragall està denunciant que el candidat del PSC el decideixen a Madrid. Després d'anys i panys defensant-se de les crítiques de sucursalisme i afirmant la seva autonomia, resulta que el PSC veu ara com Maragall -o sigui, el president del partit- dóna públicament per descomptada la dependència del PSOE. En segon lloc, em sembla obvi que la idea de treure's Maragall (i també ERC) del davant parteix de Zapatero i el PSOE, farts de la inestabilitat i els problemes que creuen que els provoquen. Finalment, no és clar que, de cara a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas prefereixi com a rival Montilla en comptes de Maragall. El nét del poeta sembla convençut que CiU no vol que es torni a presentar, quan potser la federació nacionalista el que tem és justament el contrari, és a dir, que el cartell socialista sigui Montilla.
www.avui.cat
el PSC
Marçal Sintes
Quan l'altre dia a BTV li van parlar de José Montilla, possible successor seu com a presidenciable socialista, Pasqual Maragall va deixar anar que Mas havia exigit la seva jubilació a Zapatero a canvi de pactar el nou Estatut de Catalunya. Maragall sol expulsar tinta de calamars així que se sent amenaçat. Ho va fer quan al seu govern li va caure el túnel del Carmel parlant del famós 3 per cent, ho havia fet abans i ho ha anat fent després. Aquesta mena de reaccions desprenen una aroma infantil pel que tenen de fugida endavant i negació de l'evidència. Les manifestacions de Maragall davant les càmeres de televisió són un autèntic menyspreu al PSC, a qui està acusant de submissió al PSOE. Ho són perquè, en realitat, Maragall està denunciant que el candidat del PSC el decideixen a Madrid. Després d'anys i panys defensant-se de les crítiques de sucursalisme i afirmant la seva autonomia, resulta que el PSC veu ara com Maragall -o sigui, el president del partit- dóna públicament per descomptada la dependència del PSOE. En segon lloc, em sembla obvi que la idea de treure's Maragall (i també ERC) del davant parteix de Zapatero i el PSOE, farts de la inestabilitat i els problemes que creuen que els provoquen. Finalment, no és clar que, de cara a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas prefereixi com a rival Montilla en comptes de Maragall. El nét del poeta sembla convençut que CiU no vol que es torni a presentar, quan potser la federació nacionalista el que tem és justament el contrari, és a dir, que el cartell socialista sigui Montilla.
www.avui.cat
La llei del sòl obligarà a les CCAA a construir un 25% de pisos protegits .
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: Avui
El Consell de Ministres va aprovar, divendres, l’avantprojecte de llei del sòl que haurà de substituir l’aprovada pel PP el 1998. La nova normativa preveu obligar a les comunitats autònomes ha reservar el 25% del nou sòl a construir-hi habitatges de protecció oficial (VPO) – punt polèmic, en tant que els governs autonòmics tenen plena competència en aquesta matèria – i incorpora un nou sistema de valoració dels terrenys, amb l’objectiu de frenar l’especulació immobiliària.
La llei del sòl que prepara la ministra d’Habitatge María Antonia Trujillo és una les legislacions més esperades, però que no arriba exempta de polèmica. Els Consell de Ministres va aprovar divendres l’avantprojecte d’aquesta llei en el qual es preveu que el Govern central pugui obligar a les comunitats autònomes i als ajuntaments a reservar un 25% dels sòl nou a construir habitatges de protecció oficial.El problema és que els governs autonòmics tenen plena competència en matèria d’habitatge i, per tant, la nova llei topa amb les seves atribucions. El Govern de la Generalitat, per exemple, ja s’ha manifestat contra aquesta invasió sobre les seves competències. El Govern català està d’acord amb la ministra María Antonia Trujillo en la necessitat de reservar un % de sòl per edificar habitatges de protecció oficial, però considera que aquest % no el pot fixar l’executiu de Zapatero, si no la pròpia Generalitat. Actualment, el Govern català destina un 20% del sòl als pisos protegits i un 10% als concertats. La llei obligaria a augmentar el 20% a 25%, si és que la nova legislació no interpreta que en total a Catalunya es destinen un 30% del sòl a algun tipus de protecció.A banda d’aquest punt més o menys polèmic, l’avantprojecte de llei del sòl també incorpora la creació d’un nou sistema de valoració dels terrenys, que a partir d’ara el que val un terreny es fixarà en funció del seu valor en el moment actual i no per les expectatives del seu desenvolupament futur, uns criteris que segons Trujillos són més “objectius”. Aquest nou sistema de valorar el sòl té per objectiu frenar l’especulació immobiliària.
Publicat 27/5/2006 - 12:28h
www.lamalla.net
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: Avui
El Consell de Ministres va aprovar, divendres, l’avantprojecte de llei del sòl que haurà de substituir l’aprovada pel PP el 1998. La nova normativa preveu obligar a les comunitats autònomes ha reservar el 25% del nou sòl a construir-hi habitatges de protecció oficial (VPO) – punt polèmic, en tant que els governs autonòmics tenen plena competència en aquesta matèria – i incorpora un nou sistema de valoració dels terrenys, amb l’objectiu de frenar l’especulació immobiliària.
La llei del sòl que prepara la ministra d’Habitatge María Antonia Trujillo és una les legislacions més esperades, però que no arriba exempta de polèmica. Els Consell de Ministres va aprovar divendres l’avantprojecte d’aquesta llei en el qual es preveu que el Govern central pugui obligar a les comunitats autònomes i als ajuntaments a reservar un 25% dels sòl nou a construir habitatges de protecció oficial.El problema és que els governs autonòmics tenen plena competència en matèria d’habitatge i, per tant, la nova llei topa amb les seves atribucions. El Govern de la Generalitat, per exemple, ja s’ha manifestat contra aquesta invasió sobre les seves competències. El Govern català està d’acord amb la ministra María Antonia Trujillo en la necessitat de reservar un % de sòl per edificar habitatges de protecció oficial, però considera que aquest % no el pot fixar l’executiu de Zapatero, si no la pròpia Generalitat. Actualment, el Govern català destina un 20% del sòl als pisos protegits i un 10% als concertats. La llei obligaria a augmentar el 20% a 25%, si és que la nova legislació no interpreta que en total a Catalunya es destinen un 30% del sòl a algun tipus de protecció.A banda d’aquest punt més o menys polèmic, l’avantprojecte de llei del sòl també incorpora la creació d’un nou sistema de valoració dels terrenys, que a partir d’ara el que val un terreny es fixarà en funció del seu valor en el moment actual i no per les expectatives del seu desenvolupament futur, uns criteris que segons Trujillos són més “objectius”. Aquest nou sistema de valorar el sòl té per objectiu frenar l’especulació immobiliària.
Publicat 27/5/2006 - 12:28h
www.lamalla.net
Cubelles, 23 de maig del 2006
Educació i Joventut.
El projecte per la construcció del gimnàs del CEIP Charlie Rivel tira endavant .
Demà visiten el centre els tècnics de la Generalitat.
La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el projecte de construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel tira endavant". Dimarts 30 de maig està prevista la visita dels tècnics de la Generalitat de Catalunya per tal comprovar, sobre el terreny, l’adequació del projecte inicial a les necessitats del centre i del seu entorn.
Després de la construcció i posada en funcionament del menjador i l’arranjament d’altres espais, la construcció del gimnàs suposarà un pas endavant en la millora de les infrastructura del Charlie Rivel.
La regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, considera que "l’objectiu d’aquest projecte és recuperar l’excel·lència dels primers anys de l’escola, en quant a equipaments i espais educatius, a fi de poder desenvolupar plenament el projecte educatiu de centre".
Amb aquesta actuació es dóna resposta a una llarga reivindicació de l’escola, de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) i en general de tota la comunitat educativa, que des de l’any 1999, demanava aquest equipament. Departament de Comunicació Dilluns, 29-05-2006
www.cubelles.com
Educació i Joventut.
El projecte per la construcció del gimnàs del CEIP Charlie Rivel tira endavant .
Demà visiten el centre els tècnics de la Generalitat.
La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el projecte de construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel tira endavant". Dimarts 30 de maig està prevista la visita dels tècnics de la Generalitat de Catalunya per tal comprovar, sobre el terreny, l’adequació del projecte inicial a les necessitats del centre i del seu entorn.
Després de la construcció i posada en funcionament del menjador i l’arranjament d’altres espais, la construcció del gimnàs suposarà un pas endavant en la millora de les infrastructura del Charlie Rivel.
La regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, considera que "l’objectiu d’aquest projecte és recuperar l’excel·lència dels primers anys de l’escola, en quant a equipaments i espais educatius, a fi de poder desenvolupar plenament el projecte educatiu de centre".
Amb aquesta actuació es dóna resposta a una llarga reivindicació de l’escola, de l’Associació de Mares i Pares (AMPA) i en general de tota la comunitat educativa, que des de l’any 1999, demanava aquest equipament. Departament de Comunicació Dilluns, 29-05-2006
www.cubelles.com
28.5.06
Príncep dels bordegassos
Sixto
Alfred Bosch
Ara t'han nomenat secretari de Política Lingüística i, noi, veig que tens orelles prou generoses per suportar la càrrega de qualsevol arracada institucional. I gastes un nom, Sixto, de l'època aquella en què noms i carrers eren castellans, però la vida era catalana. Tens el teu geni llunàtic, com a bon vilanoví; el teu humor antropològic, el teu patriotisme sofert; la teva afició a la lectura i a l'escriptura... Tot plegat augura un tracte original al nostre abnegat idioma, potser sense gaires sintagmes i dièresis, però explosiu com l'Arrivo del rei Carnestoltes (deu ser que el tripartit s'ha decidit a jubilar l'edat daurada dels filòlegs sense fronteres). Tal vegada no tindràs tot el mandat que et convindria per marcar època. No passis pena, si algú sap que en una setmana podem passar del desgavell a la quaresma, aquest ets tu. Necessitem un revulsiu per a les eles geminades, i l'aire rebel el podries aportar tu, príncep dels bordegassos. Em consta que ets capaç d'enraonar amb tothom, i també de cultivar desavinences amb qui calgui. I això és el que fa avançar una llengua; la conversa i la disputa. No hi fa res si de tant en tant, per convèncer algun torero aguerrit, t'has de passar a l'idioma de l'imperi; la qüestió és que sàpigues entrar a la bretxa amb aire de comparsa. Escolta, no et despentinis gaire el voladís dels cabells, i si les dents de la Queta et mosseguen, posa-hi bona cara. Ja ho sabem; potser no salvarem la llengua, però la convertirem en la parla més simpàtica, rumbosa i havanera del museu etnogràfic.
www.avui.cat
Sixto
Alfred Bosch
Ara t'han nomenat secretari de Política Lingüística i, noi, veig que tens orelles prou generoses per suportar la càrrega de qualsevol arracada institucional. I gastes un nom, Sixto, de l'època aquella en què noms i carrers eren castellans, però la vida era catalana. Tens el teu geni llunàtic, com a bon vilanoví; el teu humor antropològic, el teu patriotisme sofert; la teva afició a la lectura i a l'escriptura... Tot plegat augura un tracte original al nostre abnegat idioma, potser sense gaires sintagmes i dièresis, però explosiu com l'Arrivo del rei Carnestoltes (deu ser que el tripartit s'ha decidit a jubilar l'edat daurada dels filòlegs sense fronteres). Tal vegada no tindràs tot el mandat que et convindria per marcar època. No passis pena, si algú sap que en una setmana podem passar del desgavell a la quaresma, aquest ets tu. Necessitem un revulsiu per a les eles geminades, i l'aire rebel el podries aportar tu, príncep dels bordegassos. Em consta que ets capaç d'enraonar amb tothom, i també de cultivar desavinences amb qui calgui. I això és el que fa avançar una llengua; la conversa i la disputa. No hi fa res si de tant en tant, per convèncer algun torero aguerrit, t'has de passar a l'idioma de l'imperi; la qüestió és que sàpigues entrar a la bretxa amb aire de comparsa. Escolta, no et despentinis gaire el voladís dels cabells, i si les dents de la Queta et mosseguen, posa-hi bona cara. Ja ho sabem; potser no salvarem la llengua, però la convertirem en la parla més simpàtica, rumbosa i havanera del museu etnogràfic.
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)