STOPENDESA INFORMA

KIOTO A CATALUNYA
Enric Tello, Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona

En el protocol de Kioto la Unió Europea s’ha compromès a reduir un 8% les emissions de gasos d’efecte hivernacle abans del 2012, respecte les de 1990. Atenent als diferents nivells de partida, Alemanya i Dinamarca s’han compromès a reduir-les un 21%, Àustria un 13%, Bèlgica, Holanda i Itàlia un 6 ó 7%, mentre França i Finlàndia les congelen en valors absoluts, per permetre a Irlanda, Espanya i Portugal augmentar les seves en un 13, 15 i 27% respectivament. Això vol dir que l’Estat espanyol no pot augmentar més enllà d’un 15%, i que si ho fem cada tona extra s’haurà de pagar amb alguns dels diversos sistemes previstos pel mateix protocol.El Congrés de Diputats va ratificar-lo per unanimitat, però els governs del Partit Popular no van fer absolutament res per complir-lo. Després d’aquell exercici de cínica prevaricació, el 2004 les emissions ja superaven en un 45% el nivells de 1990 triplicant el marge generosament concedit pels altres països europeus disposats a fer reduccions. Ara Cristina Narbona ha enviat a la UE un Pla Nacional d’Assignació que es proposa portar fins a un màxim del 24% l’augment d’emissions a Espanya, i adquirir la diferència amb el 15%. Cada comunitat autònoma haurà d’assumir les seves responsabilitats, i d’una manera o altra l’excés d’emissions més enllà del topall de Kioto l’haurem de pagar tots els contribuents.Les comunitats autònomes també presenten perfils diferents quan a emissions per habitant o unitat de PIB, però a tot arreu han crescut d’una manera forassenyada esperonades per una ineficiència energètica creixent. Des del 1990 el consum d’energia primària ha augmentat, any rera any, en una proporció superior al PIB. Tan a Catalunya com a Espanya el consum d’energia per unitat de PIB ja supera àmpliament la mitjana europea. Per fer les mateixes coses la nostra economia consumeix cada vegada més energia i genera més emissions d’efecte hivernacle. En aquest context el Departament d’Indústria de la Generalitat presenta a debat un Pla de l’Energia 2006-2015 que només preveu dos escenaris. En el pitjor del casos les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle augmentarien en 127%, i en el millor un 94%. Això vol dir negar-se a respectar el topall del 24% previst pel Pla d’Assignacions espanyol, i menys encara el 15% al que estem obligats. Excusant-se en el pes de l’economia catalana en el conjunt de l’espanyola, el pla s’atribueix una mena de "dret" a duplicar el topall màxim de contaminació global permès pel Protocol de Kioto! Es veu que hi països que refusen Kioto, com els Estats Units; països que el ratifiquen i van camí de complir-lo, com Alemanya, Àustria, Anglaterra, Finlàndia o altres; i països que el ratifiquen i pretenen incomplir-lo després amb escreix.Val la pena precisar que el Pla de l’Energia no preveu tancar cap central nuclear abans del 2015, i no pot reclamar la quota corresponent a electricitat nuclear dins el petit marge que separa les 8,1 tones de CO2 per habitant de Catalunya amb la mitjana espanyola de 9,7. També és bo adonar-se que la diferència entre aportar des de Catalunya un 18% del PIB, i generar un 13% de les emissions d’efecte hivernacle a Espanya, és una excusa de mal pagador. Què hagués passat si Àustria s’hagués negat a reduir un 13% les seves emissions quan el 1990 la seva economia representava un 2,3% del PIB i només generava un 1,8% de la contribució europea a l’efecte hivernacle? O Itàlia, amb el 16% del PIB i el 12,4% de les emissions?El que no diuen ni el Pla de l’Energia ni el conseller Rañé és que fer el que proposen no pot sortir mai de franc. Incomplir Kioto es paga. Encara és aviat per saber a quan sortirà el CO2 en els diversos mecanismes previstos, però al mercat d’emissions que ja comença a funcionar les previsions oscil·len entre 15 i 30 euros la tona. Si actituds com les que traspua aquest Pla es generalitzessin, el preu no faria més que augmentar. Comptant a 15 euros/tona, l’excés d’emissions que el Pla reclama per Catalunya exigiria una despesa entre 300 i 400 milions d’euros anuals, i entre 600 i 800 milions si arribés a 30 euros/tona. El darrer recàrrec autonòmic sobre els carburants, establert per la Generalitat per ajudar a finançar la sanitat, recapta 160 milions d’euros anuals. Si repartíssim aquelles xifres entre tots el catalans que paguem IRPF, la despesa derivada de l’incompliment de Kioto suposaria cada any entre 150 i 300 euros per contribuent.Seriosament preocupat per les deslocalizatcions, el conseller Rañé va reunir patronal i els sindicats per signar un acord a favor de la competitivitat. Però en lloc de fer pagar a les empreses els costos ambientals de les seves activitats, per internalitzar-los en els preus que paguen els qui més consumeixen i contaminen, el seu Pla pretén obligar-nos a tots a pagar com a contribuents l’incompliment del protocol de Kioto. Això no és altra cosa que distorsionar la competència, mantenint l’economia catalana en un perillós carreró sens sortida d’ineficiència energètica i insostenibilitat ambiental.El Pla és la suma d’un parell d’escenaris de futur purament teòrics, i una llista d’infrastructures ja decidides abans de redactar-lo. Més enllà d’aquestes imposicions prèvies no conté cap política pública amb objectius, pressupostos i actors definits. El sentit comú reclama que els seus autors el refacin de bon principi prenent com a punt de partida el protocol de Kioto, identificant els sectors més ineficients, i dissenyant polítiques adients per reduir-hi la despesa energètica i les emissions d’efecte hivernacle. En lloc de pretendre passar la factura a tots els contribuents, i a les generacions futures.-

Més informació: www.ecologistesenaccio.org