Et canviaries per ells?
Isabel-Clara Simó
Estic sentint cada vegada, i cada vegada més alarmada, veus que consideren que els immigrats tenen "massa avantatges". La qüestió és molt greu, perquè, quan vulguem reaccionar, ens haurem transformat en una societat intolerant i racista. Els senyals d'alarma provenen dels esforços integradors envers els dissortats nouvinguts, que tenen un gavadal de problemes. Però els seus problemes no es visualitzen amb la immediatesa amb què uns pares atribolats per les despeses escolars dels seus fills veuen en la gratuïtat que tenen els nens immigrats. No veiem la manca de joguines, les poques hores de lleure, el caos lingüístic en què viuen aquests infants -sort en tenim del meravellós cervell humà, tan dúctil-, entre la seva llengua originària, la seva llengua colonial, el castellà amb què balbucegen els pares i la mica de català que senten a l'escola. Les queixes són veritat, no en tinc cap dubte, com tampoc no en tinc cap, de dubte, que són veritats parcials. Hem de veure primer com viuen, com s'agombolen en pisos petits i insalubres, com treballen, tota la família. No: només veiem que els regalen una llibreta.
Però no és això el que em preocupa, sinó que el procés d'un tòpic comença en una sensació certa per esdevenir un sentiment fortament arrelat i que és molt difícil de reeducar. Ens estem fent racistes! A partir d'anècdotes trivials, és cert, però que inquieten la gent. Hauríem d'aportar-hi esforços múltiples: per integrar els nou vinguts, per impartir una mica -una mica, almenys una mica!- de justícia social, per evitar abusos i, ai las, per prevenir un rebuig que ja comença a ser massa general.
www.diariavui.cat