Fer el préssec, una lliçó o un mal crònic?
Marta Lasalas
Esquerra Republicana ha estat víctima d'un autèntic toco mocho polític. La seva fidelitat al PSOE ha rebut com a premi un revés allà on més mal podia fer, la negociació del nou Estatut. Però això ja no té solució. Després de sentir que feien el préssec i que quedaven com a passerells, el que ara seria realment perillós per als republicans seria que aquest tràngol en comptes de servir de lliçó es convertís en un mal crònic.
Un cop descavalcada del lideratge de les negociacions, a ERC encara li queda un as a la màniga. Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com aconseguir treure l'Estatut del Congrés és obtenir un bon resultat al referèndum. I aquí ningú podrà prendre als republicans un paper clau. Com va demostrar la manifestació convocada a Barcelona el dia18 de febrer, la decisió que prenguin pot arrossegar una bossa de vot que va molt més enllà de la formació independentista.
ERC ha de decidir en conseqüència el seu vot al Congrés. Ningú li podrà retreure que no hagi negociat i pressionat en un escenari polític en què les inèrcies del nacionalisme espanyol s'han revelat de manera brutal. Però el que no resulta lògic és que ara el seu parer depengui de l'aeroport del Prat, d'alguna competència esgarrapada a última hora o d'uns milions d'euros més. Esquerra ha d'argumentar políticament la decisió davant la militància i ha de ser conseqüent tant si fa costat al text com si opta per un clar rebuig que de retruc marqui el final del tripartit. El que no es pot permetre és sotmetre el seu vot a una mena de subhasta del mercat de Calaf on tots els arguments quedarien definitivament congelats.
www.avui.cat