Ara Bono, després Chaves
El cessament de José Bono com a ministre de Defensa va ser una bona notícia per a Catalunya, per a Espanya, per al món i per a la possible arribada aquí d'un socialismo liberale -per usar l'expressió de Carlo Rosselli (1899-1937)- avui encarnat per Tony Blair.
En el si del PSOE, Bono és un guerriller espanyolista, reaccionari, antiliberal, tronat i gens il·luminat per l'Esperit Sant. Dins el mateix partit hi ha un diguem-ne exèrcit del mateix caràcter, però ben organitzat i més perillós. El seu cap és Manuel Chaves.
Chaves és el virrei d'Andalusia, la zona de l'Estat amb més escàndols de corrupció. L'organització del PSOE que domina pot recordar el sinistre Partit Revolucionari Institucional de Mèxic.
Quan fets impresentables com els de Marbella i els de l'estafa a la Seguretat Social es situen en un conjunt coherent, s'ha de parlar de sistema. Cal emmarcar-ho en una política d'assistència que converteix els andalusos en éssers captius. Això darrer és el mateix que pateix el món cultural català.
A Madrid, al País Valencià, a Catalunya, a Galícia (ho escric en un ordre gens arbitrari), així com arreu de l'Estat i afectant tots els partits, hi ha corrupció. Però també hi ha sectors que en queden al marge. A Andalusia tot porta a pensar en un mal instituït i articulat.
En l'actual govern hi ha dos grans ministres que odien la corrupció. Són Pérez Rubalcaba i Solbes. La caiguda de Bono els afavoreix. Ara cal eliminar el rei dels inútils (Moratinos) i continuar avançant en profunditat en el front obert a Andalusia. Que així sigui, pel bé dels andalusos i de tots.
Alfons Quintà
Advocat i periodista
www.avui.cat