Ara tots voldran ser Judes
Passa-ho!
Iu Forn
I ara va i apareix un evangeli escrit el segle IV que diu que Judes era realment un tros de pa beneït. Segons explica el text ara reconstruït, lliurar Jesucrist als senyors dolents era una missió divina que no podia quedar en mans de qualsevol. I com que Judes era el deixeble en qui Jesús tenia més confiança, doncs li va tocar a ell. Guaiti vostè quina gràcia, escrius la història de la humanitat i, a canvi, t'ho paguen convertint el teu nom en un insult.
Total, que a partir d'ara dir-li a algú que és un Judes serà un elogi. Significarà que ens referim a una persona disposada a sacrificar-se en nom d'un bé superior intangible. Com pot imaginar, la classe política catalana fa cua al Registre Civil per canviar-se el nom. Ara tots (i totes) volen dir-se Judes.
A Judes Maragall ja no li importa passar a la història com algú que aguanta el tripartit per evitar la jubilació política. El seu evangeli dirà que realment ho fa perquè Catalunya pugui desenvolupar aquest fantàstic Estatut sense les sempre molestes sotragades electorals. El mateix passa amb Judes Mas. Ell no va pactar l'Estatut amb en ZP com a estratègia per convertir-se en president de la Generalitat, no. Ho va fer perquè era l'única forma de desencallar la negociació. Judes Carod i Judes Puigcercós poden dur sobre les espatlles l'estigma que se'ls consideri capaços de votar en cada moment del procés estatutari que si, que no o abstenció només per salvar la cadira. I poden dur-ho perquè d'aquí a un temps se sabrà la veritat. Cada un dels dos escriurà la seva. De la mateixa manera, Judes Saura es sacrifica només per la nostra felicitat i Judes Piqué defensa el no a l'Estatut a contracor i només perquè hi hagi una miqueta de diversitat i no tothom defensi el sí.
I l'Estatut què en diu de tot això? Escoltem-lo: "Per si de cas, a mi no em diguin Judes. Posats a triat, prefereixo Pepito. Pepito Estatut".
www.avui.cat