13.9.06

ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL
Petites vies d'aigua
Joan Barril

Petites vies d'aigua.
El famós pensador comunista Antonio Gramsci, que va morir a les presons de Mussolini, va teoritzar en més d'una ocasió sobre els partits. Gramsci deia que els partits de classe no havien d'estar regits per militants alliberats perquè al cap d'un temps els interessos de classe acabaven sent superats pels interessos d'aquells que feien funcionar el partit. Preclar Gramsci. Actualment, aquesta realitat no mou a cap mena d'escàndol. Les referències a l'aparell són habituals. Quan un partit recorre a l'opinió de les seves bases se'l titlla d'ingenu, com li va passar recentment a Esquerra Republicana. I quan algun partit vol celebrar eleccions primà- ries, l'aparell ja s'encarrega d'impedir coactivament l'aparició d'alternatives al candidat oficial adduint que no s'ha d'oferir a l'adversari el regal d'una divisió interna.Sovint els partits són piramidals, com ho van ser Convergència en temps de Pujol i el PSOE de Felipe. Qui es movia no sortia a la foto. Altres vegades, els partits són un nucli reduït de gent que es recolza mútu-ament per conservar les seves petites o no tan petites quotes de poder. És el que ha passat ara amb Maragall. El més simptomàtic no és que el PSC hagi decidit prescindir de Maragall. El que és verdaderament cruel ha estat el buit amb què s'ha trobat l'encara president del partit. Si els partits de vocació majoritària tendeixen a integrar el màxim de sensibilitats sota les seves sigles, el silenci al voltant de Maragall per part de l'actual PSC es pot considerar una desintegració. Alguns militants, molt pocs, han expressat en murmuris el seu desconcert i la seva tristesa. Sens dubte, les seves baixes en el partit no seran electoralment costoses. Però sorprèn que els fontaners del socialisme català no hagin corregut de seguida a taponar aquestes petites vies d'aigua. No està el panorama dels partits per anar perdent pes específic i intel.lectual. En altres paraules: la sorpresa no està en el legítim recanvi que, amb millor o pitjor forma, qualsevol partit pot emprendre. La verdadera sorpresa està en aquest aparell que fa veure que no hi veu i que, de tan necessitat com està d'enfortir les seves noves raons, no dubta a prescindir dels antics.
www.elperiodico.com