Com sempre Diari de Cubelles ús recomana una lectura a fons ,avui 1 de novembre es :

ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL

Després de les paraules
Joan Barril

Després de les paraules.
Avui és un dia d'urnes per a vius i també d'urnes funerà- ries. La gent porta a les mans flors i vots. Flors amb aparença vivaç que al contacte amb la làpida aniran morint pètal a pètal. Vots que són com petits miralls de butxaca en els quals creiem pintar-nos els llavis i les pestanyes per trobar-nos més guapos del que realment anem a votar. La coincidència de la festa dels morts amb la festa dels candidats fa que avui la democràcia sigui una mica més melancòlica. El vot d'avui ens deixa un polsim de cendra entre els dits.
La gent va als cementiris el mateix dia de l'any per sentir-se enmig del consol de les multituds. Potser perquè la resta dels dies els morts solen estar massa sols i acaben provocant un angoixant estrèpit en l'ànima del visitant. La nostra relació amb la mort exigeix llocs municipals, marbres gravats, xiprers tallats que fan olor de segle XIX. Creiem que els morts estan en aquestes coses, en aquestes mirades perdudes de les fotografies dels nínxols. Els morts de cementiri ens miren com si sempre haguessin estat joves. No ens deixen pensar que ara tindrien més de cent anys. De totes les espècies terrestres, únicament els humans sabem que hem de morir. I coneixem la mort perquè l'hem vist en els altres. Així serem, fames efímeres, dolors d'un dia, absències selectives per a les quals buscarem petits mausoleus domèstics: l'habitació buida, el clot del seu cap damunt del coixí, aquella paraula tan seva que ara ens ha arribat en boca d'una altra persona, la remor d'uns passos que en lloc d'acostar-se s'allunyen, l'aroma d'aquella colònia del jersei tancat dins del calaix de les seves peces pòstumes. A vegades els supervivents ens rebel.lem davant del robatori imprevist d'una vida amiga. Plantem corones marcides en aquell revolt tancat o posem el mar per testimoni d'un dolor daurat per cada albada.Avui és el dia de saber que estem una mica més sols. I també és el dia de fer-nos companyia i de concretar el moment en què, després de les paraules enormes, ens tornem a trobar per a les petites felicitats. Aquelles que cauran per simple llei de vida i no per la llei electoral.
www.elperiodico.cat