medi ambient

L'àrea del Mediterrani, gran perdedora del canvi climàtic

Comença a Brussel·les la nova reunió d'experts sobre impacte social i ambiental de l'escalfament Sequeres, falta d'aliments i catàstrofes naturals, principals amenaces.

Joaquim Elcacho

Les pluges cada vegada més irregulars faran créixer, al mateix temps, el risc de sequera i les inundacions catastròfiques a l'àrea mediterrània. L'agricultura haurà de fer front a canvis molt importants i deixarà de ser rendible a moltes regions a causa de la falta d'aigua i l'augment de l'erosió. Zones naturals de gran importància, com els aiguamolls i les àrees costaneres, es veuran seriosament alterades per l'increment del nivell del mar. Aquests són alguns dels punts que estudiarà a partir de demà i fins a dijous a Brussel·les el Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (GIECC). Si el mes de febrer passat el grup I del GIECC va donar a conèixer a París l'actualització de les dades sobre els coneixements científics del canvi climàtic i les seves causes, a partir de demà el grup II d'aquest col·lectiu d'experts creat per l'ONU revisarà a fons els impactes, la capacitat d'adaptació i la vulnerabilitat dels sistemes socio-econòmics i naturals davant el canvi del clima.


Document de treball

L'esborrany de document que han elaborat els experts reitera que el canvi climàtic és un repte sense precedents per a la humanitat i la major part dels ecosistemes del planeta. Al mateix temps, la proposta de resolució certifica que les modificacions que ja s'han començat a detectar a la Terra tindran efectes especialment crítics en les comunitats humanes més pobres i en les espècies naturals i hàbitats més sensibles. Al continent europeu, les regions més afectades seran la mediterrània i les regions àrtiques. Per contra, algunes de les regions riques del centre i el nord del continent es podrien beneficiar de l'increment de les temperatures, amb més possibilitats d'èxit per a sectors com el turisme i l'agricultura.

Himàlaia sense glaceres

En el conjunt del planeta, si no hi ha una actuació política decidida per evitar-ho, l'escalfament global provocarà que entre 1.100 i 3.200 milions de persones pateixin de falta d'aigua potable en l'horitzó de l'any 2080. En aquest període, entre 200 i 700 milions de persones es veuran afectades per l'escassetat d'aliments, segons s'apunta en el document que s'estudia a partir d'avui a Brussel·les.

Entre les previsions més negatives, l'esborrany de resolució del GIECC preveu que l'Himàlaia perdrà quatre cinquenes parts de l'extensió de les seves glaceres en només 20 anys. Aquest procés provocarà un increment de les inundacions catastròfiques i una disminució tràgica dels recursos d'aigua per als milions de persones que viuen de l'agricultura i la ramaderia al peu d'aquesta cadena de muntanyes.

www.avui.cat