27.8.07

Catalunya rep per habitant la meitat que Aragó i Astúries

El percentatge d'inversions de l'Estat a Catalunya, el País Valencià i les Illes està per sota de la mitjana espanyola el 2007 Ceuta i Melilla són els territoris que perceben més diners per habitant

Sandra Arenas

Que la inversió estatal ha baixat el 2007 a Catalunya fins al 14% no és cap novetat. Lluny del 18,85% que fixa l'Estatut i de les xifres proclamades pel govern del PSOE, aquest és el pitjor govern central pel que fa a infraestructures a Catalunya dels últims vuit anys. La magnitud de la tragèdia es fa encara més evident quan es comparen les xifres per territoris i per habitants.
No és solament que Catalunya estigui per sota de la mitjana espanyola pel que fa a la distribució per habitant. És que un català rep menys de la meitat que un asturià, segons les xifres dels pressupostos generals de l'Estat del 2007. I un aragonès rep gairebé el doble que un català. Són només dos exemples.
Lleugerament per sota de la mitjana espanyola -477 euros per habitant- hi ha Andalusia i Madrid. Catalunya, el País Valencià i les Illes són a la cua del rànquing d'inversió per habitant, juntament amb els canaris i els bascos. La situació al País Basc, però, no es pot equiparar amb la resta dels territoris perquè el règim foral i un sistema de finançament basat en el concert econòmic els permet executar bona part de les inversions en infraestructures al seu territori. Múrcia, Extremadura, la Rioja, Castella-la Manxa, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó estan per sobre de la mitjana espanyola. Aragó i Astúries reben el doble que els catalans i els ciutadans de Ceuta i Melilla són els que més es beneficien de les inversions de l'Estat.
415 euros per habitant
Catalunya rep per habitant 415 euros, un 13,1% menys que la mitjana espanyola. Les diferències són més que remarcables: un habitant de Ceuta en rep 906 i un de les Illes Balears solament 217. En tot cas, Catalunya només rebrà una inversió superior al País Valencià, les Illes, les Canàries, Navarra i el País Basc.
En contra del que seria previsible, el govern central no amaga les xifres. Però queden maquillades per la terminologia. Contradint la majoria de les teories econòmiques, el govern de l'Estat entén que infraestructures només ho són les de transport (ministeri de Foment) i Medi Ambient. Així, no considera infraestructures els projectes sanitaris, educatius, de telecomunicacions, etc. A més, inclou entre les xifres d'inversió les transferències de capital, és a dir, els diners que es donen a la Generalitat per a infraestructures i que ja es compten en els pressupostos catalans. Tot plegat permet a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, afirmar que l'executiu de Zapatero compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Posats a comparar, encara hi ha una altra dada rellevant. Segons l'Observatori de Finançament de Catalunya, l'Estat no empra a Andalusia el mateix criteri que a Catalunya. El criteri d'inversió serà el del pes de la població i no pas el del PIB i es tindran en compte totes les inversions regionalitzables de l'Estat i no solament Foment i Medi Ambient.
Al greuge de les xifres d'inversió s'hi ha d'afegir la inacció que l'acompanya. El 39% de les obres pressupostades no es comencen i la falta d'execució afecta el 58% dels projectes.
·
Notícia publicada al diari AVUI, dissabte, 25 d'agost del 2007