Turbulències

Article de Sixte Moral i Reixach(Conseller nacional del PSC)

Vàrem començar l´estiu amb les sotragades de les infraestructures, els trens pitjor que mai, les carreteres tan col•lapsades que es van aixecar ( una estona , no hi perdéssim gaire) les barreres dels peatges, l´aeroport ple de maletes. Ministres que van i venen, el mític AVE i el seu 21 de desembre ,llums que s´apaguen, i l´exèrcit entrant per la Diagonal amb uns quant generadors sorollosos perquè “es faci la llum”. Més, Endesa i REE representants pels seus màxims dirigents intentant, davant dels parlamentaris, passar-se el mort i a veure qui al diu més grossa i s´estalvia pagar la multa (?) corresponent. El problema de les infraestructures més enllà de les conegudes causes de la manca de previsió, planificació i inversió , és que poques coses s´han pogut millorar ( alguna sí) però el perill de nous col•lapse no està, ni molt menys, fora de les possibilitats reals ,. Hi ha hagut respostes, certament : cop de puny damunt la taula, veïnatge del Sr. Morlan, contactes amb concessionàries d´autopistes, reunions de Govern ( cèl•lula de crisi),però potser sense dir que, algunes de les mesures arriben tard, si què s´hauran de notar molt si el que es vol és que recuperem la confiança, força malmesa, en aquells i aquelles que tenen la responsabilitat de garantir que un país funcioni en aquelles aspectes bàsics que permeten mobilitat, la generació de riquesa i la seguretat.

Però no n´hi havia prou amb això. Estranys esquals ( pobre Miracle!!) i peixos manta potinejats per banyistes i científics ens ajudaven a portar la feixuga càrrega dels recurrents desgavells infraestructurals i quan aquesta fauna més o menys perillosa havia declinat o fugit, per por dels banyistes i de la televisió, de les nostres costes el món de les idees polítiques agafa el relleu i es generen turbulències d´aquelles que et fan cordar el cinturó de seguretat per anar suportant les batzegades.

Partit Demòcrata Europeu, Convenció pel Futur, plataformes d´intel•lectuals pel sobiranisme, plataformes històriques pel que calgui, 2014( in-de-pen-dèn-cia,) ,”casa gran del catalanisme”, tornar al monument de Casanova, reescriure la història, fragmentació i fòrums a dojo.. I en mig de tot això dues perles extraordinàries, impagables: sembla., dic només sembla, que l´expresident Pujol fa un crida al “tancament de caixes” (vaga fiscal) que no sé, ben bé, si provoca hilaritat o llàgrimes i la segona és que diuen que Noam Chomsky dona suport a l´Èric, el de L´Exèrcit del Fènix ,que em sembla que il•lustra la nostra gran projecció exterior, no cal que ens preocupem més de la Maison de la Catalogne de París.

I tot plegat en menys de 30 dies!!. Gairebé marejat ( altres en diuen català emprenyat. L´emprenyamenta si cas ve de més lluny)) I de cop i volta t´adones que venen temps electorals i la pregunta – innocent, fàcil si volen- és si tot plegat no son més moviments tàctics en clau interna dels dirigents de cada partit i si de veritat hi ha una voluntat de reflexionar a l´entorn del que realment importa; que és que el país funcioni – vaja, les infraestructures i el ventall de serveis- raonablement bé, que ens sentim mínimament esperançats en futures millores en tots els sentits , i que recuperem la credibilitat en la política, en aquella política que vol de veritat debatre sobre el present per garantir un futur molt millor. I benvingudes les idees i benvingudes les profecies i benvingudes les dates màgiques, properes o llunyanes, i benvingudes totes les propostes que de veritat vulguin avançar en la construcció permanent del país.

I les hipoteques què? ( poc original ,oi?) doncs d´això també se´n vol parlar perquè si no puc (puguin) pagar casa meva difícilment m´interessaré per una casa gran, encara que aquest tingui com a noble causa el catalanisme. Convenen també dosis de realisme per més cruels que sigui.

Venen eleccions i després hi haurà nou govern i novament caldrà plantejar traspassos, i el cert és que la història demostra que quan les forces polítiques d´aquí han aconseguit una certa unitat en front determinat temes han assolit el repte d´aconseguir-los. Ara és difícil amb tota remor electoral. Però un debat ben clar i sense embuts sobre quin és el nostre sostre – mai n´hi ha prou- com a país i quin recorregut poden fer juntes les forces democràtiques i catalanistes potser faria que hi hagués un mínim comú denominador que permetés plantejar les reclamacions històriques amb més fermesa i que fes que ,el qui està al davant, a l´altra banda de la taula, ho percebés clarament. Segurament aniríem millor.

No es descordem però, el cinturó, encara que, venen , segur, més turbulències.

Publicat a
http://www.altpenedesgarraf.socialistescat/