DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

EL TERCER DEBAT A POLÒNIA!

Diuen els americans, que en definitiva d'això hi entenen, que les eleccions les acaba guanyant el candidat o candidata a qui més electors serien capaços de comprar amb tota confiança un cotxe de segona mà. Està fora de dubte la capacitat dels americans per encarar primàries, eleccions i espectacles electorals. No en va els seus candidats porten ja un any llarg a ritme de tres mítings per dia, cosa que acaba donant un cert ofici. Els americans hi entenen, i molt, de política, de televisió i d'espectacle i per això ens han convençut de la bondat dels debats entre candidats. Tothom sap ja el bon resultat de les camises blaves a la tele des de la de Kennedy, tothom coneix que unes gotes de suor a la cara en mal moment et poden arruinar una presidència més que un Watergate i tothom és conscient que el costat dret de Bush -com el de Julio Iglesias- és el seu millor perfil. Aquí la política, la televisió i també l'espectacle el fem d'una altra manera i per això que els debats a dos no m'acaben de convèncer. Els prefereixo a la catalana amb tots i totes els caps i les caps de llista perque la cosa queda més repartida, menys controlable i més amena, a la vegada que molt menys agressiva i més apte per la canalla. Els debats a dos tenen un punt de violència ovacionada, de morbo i babeig periodístic, de vetllada entre combat de boxa, baralla de galls i smackdown que a voltes recorda més el ritual del Club de la Comèdia que una cita electoral que convoca milions de ciutadans. En el fons penso que ni tan sols els candidats se senten còmodes en aquests forçats debats a dos. Un no aspira a la presidència del govern perque l'obliguin a dir-li mentider a l'adversari o a descobrir una nena que ja és la riota del pais. I per si això fos poc encara et facin mostrar gràfics variats igual com Mariano Medina mostrava borrasques i isòbares. Crec que els candidats afronten amb resignació aquests combats televisius que els seus assessors preparen amb tant de detall que cuiden més l'alçalda de la cadira que el cost de la hipoteca, medeixen més la temperatura al plató que el canvi climàtic i es queixen més del color del decorat que del preu de la llet. El més interessant dels debats és que acaben excitant l'interés de la gent, i de l'audiència, per la política i això sí que no és dolent encara que sí perfeccionable. En definitiva, també Lluís Llach va haver d'omplir el Camp Nou, els Rollings van tocar a la platja de Rio i els Tres Tenors van cantar a Caracalla! Què hi farem. Caldrà preocupar-nos més quan els candidats contactrin també venedors de cotxes com ara assessors d'imatge. I així el tercer debat entre Zapatero i Rajoy podrem fer-lo, seriosament, a Polònia! seguir-lo en un blog i penjar-lo a wikipèdia. .-46

Porqué ganó Kennedy el primer debate televisado de la historia?

Nixon y Kennedy: la moda y el imaginario histórico
Alguns estudis van mostrar que Nixon va ser el guanyador del debat per aquells que el van sentir a la ràdio i Kennedy va ser guanyador pels qui van veure el debat a la tele.

A fictional debate between JFK and Richard Nixon on the propriety of using blogs vs. wikis. Visit http://www.wikiblogedu.org/ for more videos