DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

EL GLOBUS COR DE ZAPATERO
La que acompanya aquestes línes és la foto que cal guardar i que resumirà la campanya electoral catalana del 2008 on finalment el gust per la política i per l'alegria en la defensa de la causa comuna i l'acció pública es reivindica fins i tot sense vergonya. Zapatero ha dit avui al Palau Sant Jordi que no oblidarà mai el míting que Catalunya li ha ofert a ell i que li ha regalat -cumpleaaaañosfelisss- a Felipe González. Però Zapatero volia dir que ell no surt del míting de Barcelona igual com hi va entrar. El globus cor de la fotografia, el que comparteix amb Carme Chacón i amb els fotògrafs, és un globus cor que Zapatero s'emporta a Madrid. És un globus cor que recull de l'escenari on l'han aplaudit 40.000 persones, quaranta mil!. I sap Zapatero que un home, i una dona, i un polític, i una política, se citen amb la història una sola vegada a la vida i que aquesta a Barcelona ha estat la seva cita amb la història política del moment. I per això s'emporta el globus cor de record. Estic segur que Zapatero ha recollit el globus en forma de cor de l'escenari del Sant Jordi i se l'ha volgut guardar. Que ha pensat en donar-li a la seva dona Sonsoles perque el guardi. O regalar-li a Carmen Romero que acompanyava un Felipe González pletòric i esforçat com poques vegades es veu un líder polític treballant per un altre. I que Carme Chacón ho ha entès a la primera perque és ràpida i intel.ligent. I que li ha fet costat per a la foto -que una fotografia en campanya electoral, com sempre, val més que mil paraules- i li ha dit: "-Què sí, Jose, que este globo corazón es para ti!". El que us deia, nit rodona de festa i de míting al Sant Jordi, i nit rodona de política pels que seguim defensant el resorgir de la política com activitat noble, alegre, interessant, divertida i també complicada, també esquepa a voltes... però sempre gratificant. Política que és capaç de reunir 40.000 persones, quaranta mil!, en un moment que alguns diuen de passotisme, de desídia, d'abandonament de la confiança en la cosa pública. I no em digueu que són 40.000 persones, quaranta mil!, enxufats públics o 40.000, quaranta mil!, jubilats que no tenien res a fer un dijous de març a la tarda. Com a mínim jo hi tenia gairebé seixanta amics i amigues del meu poble, de Cubelles, que s'escapen d'aquest perfil: la cosa és la que és. La política és el que és. I també és energia i confiança, i compromís i alegria, i treball i dedicació. És, el que és. Com la vida, com el temps, com els anys: i que 40.000 persones et cantin -hola Felipe!!- cumpleaaaañosssfelisss és emocionant. Com és emocionant veure que un polític -hola José Luis!!- reculli del terra un senzill globus en forma de cor i se'l vulgui guardar pensat que ningú el veu. És també un gest senzill i més si saps que ho fa quan pensa que encara els fotògrafs no han posat el carret a les seves càmeres: així és construeixen les confiances en un líder polític i les majories absolutes d'una opció política. Temps al temps! En parlem dilluns.-47