Bon cap de setmana !!!!!!!!!!!!
Passa-ho!
Iu Forn
Per què els molesta el català
Escena viscuda ahir en un Rodalia (o Rodalies, o com carai en diguin als trens ara). Vagó amb tres quarts d’entrada. A pesar que hi ha un grup d’uns 7 o 8 nois d’uns 16 anys amb cara d’estar de viatge d’estudis, hi regna el silenci. De sobte se sent una veu que, en un castellà amb molt accent argentí, ens diu: “Voldria compartir amb vostès un parell de cançons”. El noi, d’uns 35 anys, desenfunda una guitarra i, recolzat a la paret, comença a cantar “Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta. [...] Pare, el riu ja no és el riu...”. Efectivament, Serrat. Crec que de l’extens repertori musical que he hagut de suportar en tota mena de transports públics, era el primer cop que m’oferien Serrat... i en català!!!!... I qui ho feia era un senyor que, evidentment, no era d’origen català. Acaba la cançó i demana un aplaudiment al respectable. Els joves s’hi apunten de seguida i estableixen amb l’artista una breu i distesa conversa que serveix per saber que són madrilenys. La segona cançó és de Sabina... “En la posada del fracaso, donde no hay consuelo ni ascensor, el desamparo y la humedad comparten colchón [...]. ¿Quién me ha robado el mes de abril? ¿Pero cómo pudo sucederme a mí? ¿Quién me ha robado el mes de abril?”. Part dels joves i el monitor que els acompanya la canten en veu baixa. Sí, se la saben.
Pregunta: quants joves catalans de 17 anys creu vostè que se saben no ja el Pare de Serrat, sinó alguna cançó en català de fa més de 10 anys (que no sigui el Boig per tu)? I per la cara de la resta del vagó, uns quants més dels autòctons coneixien la peça de Sabina. Molt bé, ¿quants passatgers d’un Rodalies de Madrit (ciutat concepte) creu vostè que, en reciprocitat, coneixen una sola cançó en català? Entén ara aquest interès a eradicar la nostra llengua? El que no es coneix no existeix. I el que no existeix, desapareix.
Font: http://www.avui.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada