Mor a València Mari Carmen Cuesta, companya de 'las 13 rosas'
Va ser protagonista d'un dels primers episodis de repressió franquista acabada la guerra civil
Diumenge, 17 de octubre del 2010 - 17:29h.
EUROPA PRESS (MADRID)
Mari Carmen Cuesta, supervivent d'un dels primers successos de repressió del règim del general Francisco Franco una vegada finalitzada la guerra civil, conegut com el de 'las 13 Rosas', va morir dissabte a València als 87 anys i avui ha estat incinerada al crematori de la ciutat. Cuesta va ser detinguda per la policia franquista i empresonada el 1939 amb un grup de militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU, resultants de la fusió, el 1936, dee les joventuts comunistes i les socialistes)a la presó de Ventas quan tenia 16 anys. El 5 d'agost el gruix del grup, tretze joves dones --n'hi havia 7 menors d'edat-- van ser afusellades per pertànyer a aquesta organització al mur d'afusellament del cementiri de l'Est, actualment conegut com a cementiri de l'Almudena.
La història d'aquestes dones va ser reconstruïda fa uns anys a la novel·la de Carlos Fonseca, adaptada més tard al cine. Carmen, a qui el grup de dones coneixia com la peque per ser la més petita de totes, va ser condemnada a 12 anys i desterrada a 350 quilòmetres de Madrid al recobrar la llibertat. Va ser al sortir de la presó quan va començar la seva nova vida a València, on va viure amb la seva germana Angelita, que també havia estat detinguda, encara que va ser alliberada per no pertànyer a les JSU.
Aportació a la memòria històrica
El drama d'aquestes germanes va anar més enllà de la seva reclusió a la presó de Madrid. Al pare el van afusellar amb 17 presos més, i un altre dels germans, pilot de la República, també va ser empresonat. Precisament Angelita, de 91 anys, segueix lluitant per trobar les restes del seu progenitor.
La mort de Mari Carmen, un dels últims testimonis dels primers episodis de repressió, ha commocionat nombrosos dirigents de l'esquerra i en especial la Fundación Trece Rosas. El seu president, José Cepeda, l'ha recordat com "una dona irrepetible que amb la seva aportació a la memòria col·lectiva d'aquell fet històric, ha permès que milions d'espanyols, 70 anys més tard, coneguin aquesta part de la història que va estar silenciada pel Caudillo". "El seu nom, les seves idees, la seva lluita, el seu treball avui estan més vigents que mai a Madrid, a Espanya i al món; i la seva memòria, igual que la del seu pare i les seves companyes de les Joventuts Socialistes Unificades, mai serà esborrada de la història", ha manifestat Cepeda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada