31.1.12

 

AVUI A ENOTÍCIES

ES VEN, ES LLOGA, ES DESNONA
Xavier Grau

En aquesta Europa i aquesta Espanya, llegiu ESPN des de l'última punyalada per l'esquena de Standard & Poors robant-nos aes, passem de la bombolla immobiliària a perdre el pis, l'adossat i el nínxol en un obrir i tancar del telenotícies i aquí ningú piula. Espanya és un país fantàstic on, com va dir Borges, no es parla millor castellà sinó que es crida més. Seria en els seus temps perquè si fos avui, ara i aquí caldria tornar a cridar, com Labordeta, "A la merda, collons!" I fer-ho constar, igualment, en el Diari de Sessions del Parlament espanyol.

Per posar-ho ben detalladet, es calcula que prop de 500.000 persones han estat desallotjades de casa a causa d'altres tantes execucions hipotecàries exercides pels mateixos bancs que els van prometre l'oro i el moro en tecnicolor emparant-se l'embolica que fa fort que el creixement sense límits ens va oferir a tots. 


seguir llegint a: http://blogs.e-noticies.com/tot-a-babor/es_ven_es_lloga_es_desnona.html



30.1.12


AQUESTA SETMANA A CAMBIO 16
COSTA CONCORDIA: CIEN AÑOS DEL TITANIC
Xavier Grau
La tragedia de este gigante del mar en aguas italianas certifica la fragilidad del hombre en tierra y en el mar, de la voracidad del turismo de masas y de la idiotez globalizada en la que los humanos se han embarcado en busca de un nuevo negocio, los cruceros low cost.
Primero, vaya mi recuerdo a las víctimas mortales y desaparecidos del naufragio del Costa Concordia. Muertos con los que el capitán Francesco Schettino ya ha confesado que deberá vivir toda su vida por razones que sólo él sabe. Porque conoce que este mismo mar de Tirreno está lleno de fantasmas que no le abandonan a uno hasta el fin de la eternidad. Menos aún en este año del centenario del naufragio del Titanic.

29.1.12

Comunicat de CATAC-IAC Cubelles en relació a la contractació del cap de la Policia Local


Des de la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya en relació a la contractació i nomenament temporal com inspector i cap de la Policia Local, un cop escoltades les explicacions per part dels responsables polítics, vol manifestar públicament la seva oposició i rebuig davant d’aquesta decisió presa per l’equip de govern

CATAC-IAC CUBELLES 29/01/2012

http://www.catac.cat
VD. Policia Local de Cubelles
Perquè comportarà què qui ocupi temporalment aquesta plaça (en aquest cas un caporal provinent d’un altre municipi) en cas de presentarsea l’oposició que es convocarà disposi d’uns mèrits que és valoraran per aquest nomenament. Fet que al nostre entendre suposa una clara discriminació contra els companys/es de la policia local que volguessin presentar-se aquesta oposició. En conseqüència, novament ens trobem davant d’una decisió que no ha valorat la trajectòria, actuació professional,coneixements, l’experiència i antiguitat del personal de la Corporació.
Incomplint els principis de mèrit i capacitat en la carrera professional i promoció interna i suposant un greuge comparatiu a la resta de personal.
Per tot plegat, novament traslladem el nostre suport i recolzament als companys del SFP en les accions i mesures que emprenguin al respecte.


28.1.12

Comunicat del Sindicat de Funcionaris de Policia de Cubelles

Els darrers dies s’ha parlat molt de la contractació del nou inspector en cap de la policia local de Cubelles com a funcionari interí per caràcter de màxima urgència, tal com recull el Decret 233/2002 que regula el procediment d’accés, promoció i mobilitat de les policies locals de Catalunya als seus articles 35 i 38

SINDICAT DE FUNCIONARIS DE POLICIA DE CUBELLES 27/01/2012 15:53:42 251 Des del Sindicat de Funcionaris de Policia (SFP), fins ara, només s’ha valorat aquesta contractació pels canals interns de l’administració, primerament mitjançant una instància presentada al registre general i posteriorment tractant el tema a la mesa paritària de l’ajuntament de Cubelles.
Arran de les darreres manifestacions públiques realitzades per la regidora de seguretat ciutadana sr. Joana Navarrete envers aquest tema, ja no podem callar durant més temps, tenint en compte la tergiversació que en fa dels fets, i per aquest motiu volem fer pública la nostra postura.

Primerament hem de dir que nosaltres, com a organització sindical, no valorem la necessitat o no de la contractació d’un nou inspector en cap de la policia local de Cubelles, ja que estem parlant d’una decisió política. En tot cas, si ens haguessin preguntat, hauríem dit la nostra; però com que no ha estat així només ens queda acatar la decisió pressa per l’equip de govern.
El què sí tenim tot el dret és a qüestionar la manera cóm s’ha portat a terme. Si l’ajuntament de Cubelles decideix que, davant la marxa del seu inspector en cap necessita un altre inspector, el què ha de fer és engegar el procediment per convocar aquesta plaça per concurs oposició lliure el més ràpid possible (tal i com obliga el decret mencionat anteriorment).

Durant la transició des de la marxa de l’antic inspector fins a l’arribada del nou (parlem de 3 o 4 mesos) la prefectura del cos ha de recaure en el comandament de major graduació, tal i com diu la Llei 16/1991de les policies locals de Catalunya al seu article 26.2; en aquest cas el sotsinspector que hi ha a la plantilla i que a més ja ha exercit aquesta responsabilitat en moltes ocasions. Per tant, mai es pot dir que el cos queda sense cap, en tot cas sense inspector cap, ja que sempre ha de haver-hi un comandament al capdavant.

L’argument que fa públic la regidora per defensar la màxima urgència que li permet poder contractar algú de forma interina sense cap tipus de proba selectiva prèvia, no s’ajusta a la realitat. La regidora diu que l’antic inspector comunica que marxa el dia 01 de desembre i això provoca la situació de màxima urgència. En tot cas, aquest és el dia en que es fa la notificació oficial per escrit, quan aquesta persona ja té solucionat el seu retorn a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, però la seva marxa la coneix l’equip de govern verbalment com a mínim dos mesos abans.

És al mes d’octubre quan es comunica als membres de la plantilla de la policia local de Cubelles que l’inspector marxarà a finals d’anys i, quan es fa aquesta comunicació, la regidora reconeix que l’equip de govern té constància d’aquesta noticia un temps abans i per tant ara no pot al•legar ignorància.

És més, a mitjans de novembre, la regidora convoca als comandaments de la plantilla a una reunió de treball i els hi comunica la seva decisió de no cobrir la plaça d’inspector durant l’any 2012 obligada per l’actual situació econòmica. Manifesta que estalviant els 54000 € del sou d’inspector podrà ampliar la plantilla en 4 persones; creant una plaça de sergent, una de caporal i cobrint les dues vacants d’agent que arrosseguem des de l’any 2010. En aquesta reunió també comunica que la prefectura del cos recaurà durant aquest any en la persona del sotsinspector i que segurament la plaça d’inspector es cobriria de cara a l’any 2013.

Aleshores, nosaltres ens preguntem, què ha passat durant aquest mes i mig per què ara s’hagi de contractar algú per un període màxim de tres mesos quan abans la regidora havia comunicat que confiava aquesta tasca al sotsinspector durant un temps mínim d’un any?. Què pot aportar a l’organització, en un període tant curt de transició, una persona que no coneix el funcionament intern ni les peculiaritats d’aquest cos policial? Per què la regidora, depenent qui li pregunti (resta d’equip de govern, oposició, representants dels treballadors, opinió pública, ...etc), dona respostes diferents per justificar la seva decisió? (manca de confiança en la figura del sotsinspector, que la persona escollida va ser el segon classificat a les darreres oposicions d’inspector, que la persona triada va participar a les darreres oposicions i ara s’ha ofert a realitzar aquesta funció, que si està la plaça ocupada així no pot tornar l’inspector anterior si se repensa la seva decisió de marxar,...etc)

Des d’aquest sindicat hem demanat el decret de nomenament d’aquest nou inspector interí, doncs dubtem de la seva legalitat, però l’Ajuntament no ens ho facilita, ni l’hem trobat publicat com obliga la legislació vigent amb els fonaments de la màxima urgència .

“Decret 233/2002, de 25 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals 35.2 En el cas de màxima urgència, el nomenament del personal interí s’ha de publicar al BOP i al DOGC. 38.1 Es pot nomenar personal interí sense observar el tràmit de convocatòria pública quan es tracti de la provisió de llocs de treball per als quals existeixi màxima urgència, que s’ha de fonamentar en la resolució de nomenament de l’òrgan competent que la confereixi.”

Per tot això, des d’aquí demanem públicament que de una vegada per totes s’informi a tothom de quin ha estat el veritable motiu que ha portat a l’ajuntament de Cubelles a fer una contractació del tot innecessària, que pot no ajustar-se a la legislació vigent i que ha causat més problemes que solucions. Secció local del Sindicat de Funcionaris de Policia (SFP) de l’ajuntament de Cubelles

Font: http://www.vilanovadigital.com/

25.1.12




Accions legals contra el nomenament del nou cap de la policia local


PSC, CiU i EC presenten una denúncia contra el decret d'alcaldia perquè consideren que no està justificada l'urgència del nomenament


Els grups municipals del PSC, CiU i EC, a l'oposició del govern de Cubelles, presentaran aquesta setmana una denúncia contra el nomenament del nou cap de la policia local, un caporal de la policia local del Vendrell que consideren que no està preparat per assumir aquest càrrec.
Els tres grups prendran accions legals contra el decret d'alcaldia que ha ordenat aquest nomenament entenent que no està justificada l'urgència que al·lega el govern municipal per evitar ofertar la plaça amb un concurs públic.
Les portaveus dels tres grups municipals consideren que el govern hauria d'haver confiat de forma provisional la direcció de la policia local als sotsinspector que ja ha assumit aquest càrrec en altres ocasions mentre d'obria un concurs públic per adjudicar la plaça.
Font : http://www.vilanovadigital.com/espais/actualitat/article.asp?idarticulo=34499

Accions legals contra el nomenament del nou cap de la policia local

23.1.12


COSTA CONCÒRDIA: CENT ANYS DEL TITÀNIC
Xavier Grau

Primer, vagi el meu record a les tretze víctimes mortals i vint desapareguts del naufragi del Costa Concòrdia. Morts amb qui el capità Francesco Schettino ja ha confessat que haurà de viure tota la seva vida per raons que només ell coneix. Perque sap que aquest mateix mar de Tirrè és ple de fantasmes que no abandonen ningú fins a la fi de l'eternitat. Menys encara en aquest any del centenari del naufragi del Titànic.
La pregunta a l'inrevés podria ser: ¿ha salvat el capità a la majoria llarga dels 4.200 passatgers i tripulants de la nau o estava fent l'ase mentre el vaixell es va estampar contra les roques de la costa de Giglio?
I la clau: no sabem el què va enfonsar el Costa Concòrdia però sí sabem el com.

seguir llegint a:  http://blogs.e-noticies.com/tot-a-babor/
EL LADO OSCURO DE LOS CRUCEROS DE LUJO
COSTA CONCORDIA CRUCERO MSC
veure vídeo

18.1.12

EL PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT AL GARRAF: Oblits, aigua freda i vents que ens porten al passat

El pressupost d’inversions del Garraf és un 55,1% menys que el de l’any 2011. L’any 2011 el pressupost pujava a 8.825.241 euros. Enguany puja a 3.961.722 euros. Cal destacar que és el més baix des de l’any 2003 ( 8.431.347 euros). L’any 2010 la inversió va ser de 5.186.196 euros).

La Generalitat de Catalunya no recorda que aquest es un territori que creix i que cal acompnayar-lo amb serveis de qualitat . Són pressupostos que no compleixen en absolut amb els compromisos pendents de la Generalitat amb el territori i que castiguen especialment els serveis públics de la comarca i, a través d’ells, al conjunt de la ciutadania.

Recordatori: Aquells temes que hem parlat , debatut ..... s'obvien. El cas mes important és la construcció del nou l’Hospital de referència comarcal ( Hospital d’aguts a Vilanova i La Geltrú). En aquest cas hi havia un full de ruta consensuat . Ara calia començar a fer el projecte exectiu . No s'avança

Recordatori : Tampoc s'hi contempla ni el Centre Bàsic de Salut de Sitges, ni els equipaments educatius llargament reclamats pel territori ( l’escola Agnès de Sitges, l’escola Pasifae de Vilanova, l’escola Les Vinyes de Cubelles, el nou Institut de Roquetes, l’Institut de Canyelles).

Recordatori . I L'ACA ? i la millora de carreteres ? Tampoc s’està complint amb les inversions pactades a Cubelles per part de l’ACA i resten pendents, entre d’altres, l’arranjament de l’antiga C-15 a Canyelles i d’altres inversions que ja estaven compromeses per l’anterior Govern i reclamades pel territori.

EL PEATGE .- Sembla que corren canvis en les bonificacions d'aquesta peatge que ja hem dit reiterades vegades que ens sembla abusiu. ES proposa la reducció de les bonificacions del peatge de la C-32. Les actuals bonificacions del 50% per a usuaris habituals amb una recurrència mínima de 8 viatges per mes desapareixen i són substituïdes per bonificacions a partir d’un mínim de 16 viatges mensuals. Amb 16 viatges mensuals el descompte és del 30%.

L'habitatge i la Llei de Barris . Caiguda del 56 % en el pressupost d’habitatge, un 88% en el programa de barris, un increment de fins al 10% de la tarifació de l’aigua, augment global del 9% dels bitllets del tren...

El record a Josep-Lluís Palacios, entre el més llegit a El Debat.com
http://www.eldebat.com/


17.1.12

17 de Gener de 2012

Josep-Lluís Palacios en el record
Xavier Grau

Coneixent la teva gent de Ribes, Josep-Lluís, a la teva memòria no li faltarà res ni ara a cop calent ni amb el pas del temps, que és, en definitiva, el que als historiadors com tu amb encert us preocupa i gràcies a aquesta debilitat ens conserveu la memòria.
Josep-Lluís Palacios, ferm amant de Sant Pere de Ribes, del Garraf, de Catalunya i de la seva gent ha mort aquest cap de setmana , 15 de gener de 2012, deixant sense apuntador, com a mínim, a tres generacions de ribetans.
...

seguir llegint a:  http://blogs.e-noticies.com/tot-a-babor/josep_lluis_palacios_en_el_record.html

16.1.12

Algú sap a quin any va ser… quant fa que vem començar… segur que en guardes un exemplar d’allo…
Ens ha marxat l’apuntador.
Ahir, quant l’entitat inicia els primers actes de festa major, ens van dir que en Palacios havia marxat, que ell començava a passar. Amb el fred d’un diumenge de gener i l’ambient enrarit per tot plegat, volem expressar el nostre adéu i la nostra tristor. En Josep Lluís Palacios al GER s’hi sentia com a casa. I nosaltres que en formem part també, que hem crescut amb la seva companyia, amb la seva amistat, el seu treball i compromís, des del carrer del Pi, des de la plaça la Font, des de Can Puig li diem que ha estat una sort conviure amb ell i que tot allò que com a poble ens cal recordar tan de bo ho puguem continuar escrivint.
L’enterrament serà avui 16 de gener a les 4 de la tarda.
http://entitatger.cat/


14.1.12



Rafeef Ziadah es una artista de la palabra hablada y activista canadiense-palestina. Su primer CD, Hadeel, está dedicado a los jóvenes palestinos que siguen volando cometas delante de los cazas F16 y que aún recuerdan los nombres de sus pueblos en Palestina y oyen el hadeel (sonido similar al arrullo de las palomas) sobre Gaza.

12.1.12

A Cubelles ...informacions puntuals


Daniel Guillem, nou inspector de la Policia Local

Procedent de la Policia local d’El Vendrell, cobrirà la baixa de Sebastià Rodríguez fins la nova convocatòria de la plaça
Daniel Guillem, nou inspector de la Policia Local
Cubelles - Seguretat Ciutadana
Font: Ràdio Cubelles

Unes rampes i plataformes condicionaran el camí que va al centre mèdic i el cementiri des del carrer Nou
Obres de millora a l’accés al CAP

Font : Radio Cubelles


Obertes les inscripcions a la Rua del carnaval 2012
Cubelles - Festes i Tradicions
Font: Ràdio Cubelles
Les places per a disfresses individuals, grups i carrosses són limitades

Font : Radio Cubelles


Nova programació a Ràdio Cubelles
Cubelles - Comunicació
Font: Ràdio Cubelles
Més informació, més directes i la presència al carrer són les apostes principals de la nova graella de l’emissora

10.1.12

Carmen, Carmen
¿Es el catalanismo un simple acento socialista o parte irrenunciable de la idiosincrasia del PSC?



Isabel Garcia Pagán



Un experto en demoscopia alineado con el socialismo catalán teorizó una vez sobre la influencia del árbol genealógico a la hora de decidir el voto. Decidió que si un catalán se apellida García y sus padres son de Murcia el sujeto en cuestión votaría indefectiblemente al PP. Una fórmula como otra cualquiera de ubicación política. Quizás la misma por la que si una se llama Carme, es catalana y quiere aspirar a liderar el PSOE, lo que hace es dejar que añadan una N a su nombre, vestirse de rojo y gritar a los cuatro vientos su origen familiar en Andalucía. Si además la aspirante proclama que el corazón del socialismo está en tierras andaluzas demuestra la voluntad, y la obligación, de ganarse el favor de la federación que aporta el 24% de los delegados (234 de los 972) que votarán al futuro secretario general del partido. Y de paso, contribuye a acabar de desorientar a sus compañeros del Partit dels Socialistes de Catalunya, ese partido en el que aún milita desde la distancia.

Pere Navarro tomó el mando de un new PSC que proclamaba lealtad al PSOE pero que se reservaba el derecho a discrepar –¡y hasta votar diferente!– del partido hermano. Y siguiendo esa cautelosa toma de distancias, el primer secretario de los socialistas catalanes no perdió ni un minuto en poner tierra de por medio con el aspirante Rubalcaba cuando defendió que el PSOE diga lo mismo en todas partes. Ahora la candidata CarmeN Chacón lleva al traste lo que quedaba de fantasía federalista en el imaginario del socialismo catalán. "Mi partido", el PSOE, sostiene la aspirante socialista, tiene que decir lo mismo en todas partes, aunque ella sí está dispuesta a tolerar "acentos". Gran concesión para sus compañeros catalanes.

Si hace unas semanas el PSC salió de su congreso sin una hoja de ruta clara para la nueva dirección, ahora corre el riesgo de que el cónclave de febrero del PSOE ahonde en su desubicación en el terreno nacional catalán. ¿Es el catalanismo un simple acento socialista o parte irrenunciable de la idiosincrasia del PSC? Navarro tiene claro que apoyará a Chacón –está por ver si se arriesga a poner los 101 votos del socialismo catalán en el mismo cesto–, pero eso no diluirá el 'problema de identidad de un partido que de cara a la galería catalanista se empeña en definir como simplemente fraternal su relación con el PSOE. ¿Se atrevería el PSC a discrepar con una de sus militantes siendo la líder de su partido de referencia español?

Chacón, la única socialista catalana que defendió en público la sentencia contra el Estatut, sabe que su punto débil por corregir en el PSOE es proceder del "incómodo" PSC. Las consecuencias son daños colaterales asumibles. Y en ese periplo no son pocos ni irrelevantes en la sede del PSC los que admiten que... Nicaragua, tenemos un problema.






Ni “fu ni fa”

gener 10, 2012
sixtemoral



Aquest antiga expressió castellana és la que defineix la posició que tinc a l’entorn de la pugna entre Rubalcaba i Chacón per dirigir el PSOE

Ben mirat em resulta indiferent qui acabi guanyant el combat per la Secretaria General del PSOE.

No perquè no hi tingui interès – relatiu certament- , però guanyi qui guanyi el matís es tant poc que ben bé podria dir-se que en l’aplicació pràctica de la política ni es notarà.

Rubalcaba definit com a jacobí però força compromès amb l’estatut.Chacón que som un “accent” en el conjunt de l’estat.

Un amb una derrota sonada a nivell d’Espanya i l’altra en una derrota més sanada encara a Catalunya – desprès d’haver obtingut la major victòria, diguem-ho també –

Hi ha per descomptat lectures més que interessades, per una Rubalcaba és només un possible dirigent de transició per raó d’edat i l’altre Cahcón amb un possible recorregut molt més llar per raó, també, d’edat. Però ni l’edat dóna credibilitat, ni l’edat dóna capacitat de gestionar el partit , ni els anys són garantia de guanyar la majoria socials prèvia a guanyar unes eleccions. L’edat no deixa d e ser un element exogen a la vàlua de les persones.


De tota manera l’anunci de la candidatura de Carme Chacón em fa entendre una mica més la defensa a ultrança i fins a extrems reconeguts de pressió de l’ esmena “martingala” coneguda com a Bustos-Ros sobre el grup parlamentari. No hi ha dubte que si el PSC hagués corregit l’anomalia històrica de no tenir grup segurament hagués llastat i molt la candidatura de Chacón.

Imagineu-vos per un moment el grup propi exercint la seva sobirania i votant en contra d’alguna de les decisions del PSOE amb una primera secretària del PSC. En fi suposo que ningú ho volia veure ni viure-ho.
Guanyi qui guanyi tinc la sensació de que poques coses variaran i el camí cap el federalisme seguirà carregat d’esculls i prevencions que a hores d’ara ja haurien d’estar superats de llarg.




6.1.12

Foto/Kiko Font

De nou Xavier Soler...


LLUITAR CONTRA LA CRISI AMB EL CERVELL

Xavier Soler

Després del fracàs de totes les utopies totalitàries, el ciutadà dels nostres dies, s’ha allunyat tant de les simplificacions ideològiques com dels grans moviments col·lectius, i s’ha instal·lat en la butaca del individualisme i l’escepticisme. La darrera paradoxa del nostre món actual és que la nostra desconfiança en que els polítics arreglin les coses només és comparable a la creença que nosaltres no hi podem fer rés.

Però la ecologia ens hauria de fer canviar la nostra manera de pensar. Fa molt de temps que sabem que no hi ha cap acció inútil o gratuïta a la biosfera i que tot està interrelacionat. En un ecosistema, les interaccions entre les parts actuen sobre el total i aquest ho fa de nou sobre les parts. Tot incideix sobre tot, i per tant els resultats dels nostres actes poden anar molt més enllà de les intencions inicials. El que abans denominàvem el curs dels esdeveniments el guanyem entre tots, i cada acte individual està inscrit en una indeterminació de conseqüències. Això vol dir que nosaltres podem seguir considerant la economia al marge de les nostres accions o responsabilitats, o al marge del propi medi natural amb què interactua, però això no arreglarà les coses, simplement las empitjorarà. Nosaltres ens podem posar fora de l’escenari, però l’obra de teatre, en aquest cas una tragèdia grega, seguirà la seva representació de forma inexorable. Tant les nostres accions com les nostres inhibicions condicionaran el final de la obra. Podem ser o no ecologistes, però en qualsevol cas la ecologia determinarà el nostre futur.
Situar-nos dintre o fora de l’escenari, valorar si nosaltres som o no som responsables de la crisi, no és mai una acció voluntària. En general, ens veiem sempre fora de l’escenari dels culpables i dins de l’escenari de les víctimes. Els culpables han anat canviant de cara amb el temps: Hitler, Mussolini, Franco, Stalin, Mao, els petits i grans dictadors d’Àfrica i Amèrica Llatina, la sequera endèmica de la Península, els aiguats de la tardor, una llarga llista de terratrèmols i ciclons tropicals, un volcà de nom impronunciable, un tsunami esgarrifós, tots els darrers polítics, els banquers, el sistema financer, el fantasma dels mercats invisibles... Si vostè pregunta trobarà sempre respostes: “El problema és que els bancs van donar massa crèdit, o que ara en donen massa poc, o que els emigrants s’ho emporten tot, o que no hi ha feina, o que no plou, o que no queden peixos, o que no fa fred i no neva, o que no venen turistes, o que...”
La ciència va traient conclusions sobre el funcionament del nostre cervell que sovint confirmen allò que ja sabíem, o al menys sospitàvem. Resulta entendridora la nostra capacitat d’enganyar-nos o bé d’autojustificar-nos. Els éssers humans estan predisposats a escoltar allò que confirma les seves creences i a ignorar la informació que refuta allò que creuen. La tendència natural del cervell és la de no reconèixer mai que ens hem equivocat. En aquest sentit, l’òrgan responsable del nostre pensament, no treballa tant per descobrir la veritat com per defensar la nostra identitat; podríem dir que col·labora amb tot allò que ajuda a la nostra supervivència individual. Això és el que diuen els neurobiòlegs. Eduard Punset ha posat un bon exemple d’aquest mecanisme en l’accident aeri que va ocórrer a l’aeroport de Barajas el 20 d’agost de 2008. Davant el terrible dolor dels afectats i de la incredulitat general, els experts responsables d’aquell tràgic accident no van voler reconèixer els seus errors. No va ser ni de bon tros el primer cop que passava una cosa semblant. “Quan els presumptes experts s’equivoquen, se senten amenaçats en la seva pròpia identitat i el reconeixement per part dels altres de la vàlua d’aquesta identitat. Com més confiats i famosos son els experts, menys probabilitats hi ha que admetin errors en la seva conducta. Cal doncs recórrer a instàncies independents si volem esbrinar la realitat dels fets”. Jo he experimentat moltes vegades a la meva pell això que els científics en diuen dissonàncies. Lluny de casa i dels meus propers, he experimentat la vertadera llibertat, aquell bàlsam de poder-te equivocar sense costos afegits, sense decebre la comunitat, la família, sense tacar amb tinta xina el full blanc de la teva identitat, allò que s’espera de tu.
Europa és un bon exemple d’aquestes dissonàncies. ¿Quina és la causa de l’agreujament de la crisi: els abusos del sistema financer o el comportament individual? El total del capital especulatiu que actua en el sistema econòmic es deu vegades superior al producte interior brut de tots els països del planeta, i per tant si una cosa ha quedat clara és la absoluta dependència de la política en front de la economia. Això ja ho sabem i de moment seguirà així. Tanmateix, ens entestem a demanar als polítics allò que no poden fer, i tots som “antimerkelians” davant del sacrifici que se’ns exigeix. Un cop més el cervell oblida les nostres responsabilitats i només reclama als ajuts dels governs. Si no s’hagués pressionat Portugal, Itàlia, Espanya i no diguem Grècia, seguiríem gastant molt més que no podem finançar i acumulant deute, no els càpiga cap dubte. Som els perifèrics els que hem viscut masses anys per sobre de les nostres possibilitats, posant la moneda europea en risc, no pas els alemanys. El cas de Grècia és simplement escandalós: un sistema endogàmic de castes polítiques que se succeeixen en el temps sota una corrupció que envaeix tots els àmbits de la societat. Els bancs suissos estan farcits d’euros grecs amagats, finançats en el seu moment per Europa.
A dia d’avui, produim en una sola setmana pràcticament l’equivalent a tota la producció mundial de 1900. Fins ara, el combustible que ha fet rodar el motor de totes les nostres economies, ha estat el creixement. Créixer ja no és un consell bíblic, ni tan sols una opció personal, avui créixer sembla l’única sortida de la nostra civilització si vol sobreviure. I això simplement és fals. Només hem arribat a un final de capítol
que ens exigeix un replantejament del nostre concepte de progrés. Els nostres ecosistemes agonitzen, però de tot el medi natural nosaltres som la única part dotada de intel·ligència. Si posem el raonament per sobre de les emocions ajudarem a canviar el model. Es l’única alternativa.
http://xavier-soler.blogspot.com

4.1.12







Els usuaris de peatges d’autopistes ja disposen d’un regalet de Reis avançat Llegiu aquesta informació i si voleu estalviar calerons ,qui pugui ho faci en tren encara que també ha incrementat el preu del bitllet.




Anar i tornar de Cubelles a Barcelona costa 16 euros només en peatges

Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 02 gener de 2012
Com a contrapartida a aquest increment de les tarifes, la Generalitat ha anunciat descomptes per a usuaris recurrents, vehicles amb tres ocupants o més i els poc contaminants
Des del dia 1 de gener ja són efectives les noves tarifes dels peatges de Catalunya. Amb l'entrada del nou any, totes les autopistes han patit un increment mig del 5,4%. De manera que la tarifa als túnels del Garraf s'enfila fins a 6 euros amb 5 cèntims, un increment de 31 cèntims respecte a l'any passat.
I pel que fa al peatge de Cubelles, amb aquest increment ja costa gairebé 2 euros, quan fins l'any 2011 costava 1,80 cèntims. Per tant, anar i tornar de Cubelles a Barcelona ja costa 16 euros només en peatges. Com a contrapartida a aquest increment de les tarifes, la Generalitat ha anunciat descomptes per a usuaris recurrents, vehicles amb tres ocupants o més i els poc contaminants. Les rebaixes són acumulables als trams de la C-32 de Castelldefels-Sitges i Montgat-Mataró.
http://www.radiocubelles.net/
Desconeixem si a Cubelles els caramels que repartirán el Reis son aptes per nen cèliacs.

Campanya 'Cap nen celíac sense caramels' per les cavalcades de Reis
L’Associació Celíacs de Catalunya posa en marxa des de 2007 la campanya “Cap nen celíac sense caramels” que té com objectiu sensibilitzar als ajuntaments perquè distribueixin caramels sense gluten a les seves festes populars.
El caramel no ha de portar gluten en la seva elaboració i tampoc és més car si no en porta. Per tal de garantir que no portin gluten els caramels que es distribueixen a les festes populars, l’Associació Celíacs de Catalunya ha posat a disposició dels ajuntaments una llista de fabricants de caramels que no utilitzen el gluten en la seva elaboració.


























foto/Cavalgada Reis 2011/arxiu Diari de Cubelles

2.1.12

AQUESTA SETMANA A CAMBIO 16

UNICEF, A TOPE DE POWER
Ya bastante daño estamos haciendo condenando a más de ochenta millones de adolescentes a vagar por el mundo sin trabajo.
+ info a:

URDANGARÍN Y LAS COSAS DE ESPAÑA 

 


31.12.11

Imatge /Albert Soler
Ciutadà emprenyat a 2011
El Ciutadá ,segueix emprenyat a 2012 !

30.12.11







Esperant el dia 31 de desembre !



Avui matí de divendres , una repassada als diaris ,puntualment vaig cap a les editorials ,articles d’opinió si es permés l’accés per Internet i alguns d’ells m’agrada compartir-los amb vosaltres ,clikant Diari de Cubelles .
Avui com d´altres vegades, la editorial de La Vanguardia es força recomanable de llegir i compartir.Parla de víctimes ,de dones mortes al llarg d´aquest any 2011.

Aquest any2011, l’atur arrastra una bona cua de gent a l´atur i la crisis ha comportat retallades a molts indrets com a Sanitat ,Ensenyament, Servei a les persones i totes les conseqüències a més i que comporten a molts afectats inseguretat al treball,que passarà demà o d’aquí dos mesos ,es pregunten moltes famílies o persones que viuen soles i no disposen de ajudes o en fase de perdre-les .De tot aquest munt de problemes no resolts en tenim un que a més ,suposa una inacabable filera de dones mortes en aquest últim any, esgarrifós i sembla no acabar ,a pesar de les mesures preventives i de les penes als autors dels crims disposem d´unes dades a dia d´avui preocupants. Demà a la nit es cap d’any i tanquem l’any 2011 esperem no sumar-ne cap més.


LLegiu....






Sesenta mujeres asesinadas
Editorial 30/12/2011 - 00:00h


Sesenta mujeres han perdido la vida en el 2011 a manos de sus parejas o ex parejas. Este balance mortal de la violencia de género en España ha sido menos malo que el del año pasado, en el que el número de asesinadas fue de 73. Pero sigue siendo muy alto, demasiado alto, reflejo de un problema latente en la sociedad de muy difícil solución. No sólo se evidencia en el número de muertes, que son el caso extremo, sino también en las 134.100 denuncias que llegaron el año pasado a los juzgados, a razón de 367 denuncias de media diaria.

Es importante que cada vez sean más las personas que se conciencien de que la violencia machista es una verdadera lacra social sobre la que no cabe ningún tipo de tolerancia y que, por tanto, las agresiones deben denunciarse a tiempo para evitar lesiones graves o un desenlace fatal. Cierto es que el número de denuncias está aumentando, pero no lo suficiente. Basta tener en cuenta que tres cuartas partes de las fallecidas el año pasado a manos de sus parejas o ex parejas no habían presentado denuncia, ni ellas ni nadie de su entorno.

Desde que en el 2004 se promulgó la ley integral contra la violencia de género, la sociedad española cuenta con medidas de apoyo a las víctimas, con penas más duras a los agresores, con mayor sensibilización social, política y judicial, con una asignatura sobre igualdad en la enseñanza secundaria, con nuevos organismos en defensa de las mujeres y con campañas periódicas para concienciar a los ciudadanos. Pero hay que mantener la guardia alta, ya que la violencia contra la mujer está muy extendida, como indica el dato de que un 11% de las españolas reconozcan haber sido maltratadas.

No parece, pues, aconsejable abrir polémicas sobre el nombre del problema, que puedan desviar la atención sobre su verdadero origen, por más razón que pueda tener la nueva ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad cuando habla de violencia en el ámbito familiar. Lo que hay que hacer es sumar los esfuerzos realizados y concentrar todas las energías en atacar a fondo el maltrato contra la mujer.


28.12.11








Projectats tres enderrocaments d’espais municipals


Notícies - Obres i Serveis
28/12/2011
El deteriorament d’aquests espais ha obligat al Consistori a prescindir-ne per motius de seguretat


L'Ajuntament ha ordenat l'enderroc de l'edifici municipal del carrer de Joan Pedro i Roig que antigament havia estat l'escola i posteriorment havia acollit el veterinari del poble. L'edifici estava en molt mal estat i l'Ajuntament s'ha vist obligat a tallar el trànsit en tot el carrer per motius de seguretat mentre duren els treballs d’enderrocament. Una actuació que en declaracions a Ràdio Cubelles el regidor d’Obres i Serveis i Prevenció de Riscos, Pere Lleó, ha qualificat d’”urgent”. Un cop finalitzin les tasques d’enderrocament i es retiri tota la runa resultant es tapiarà el solar i, tot i que de moment el Govern no té previst cap ús d’aquest espai, en un futur podria servir per a construir serveis municipals.

A més, el Govern ha anunciat que s’ha aprofitat l’aturada nadalenca en les competicions esportives per enderrocar també les grades velles del camp de futbol municipal Josep Pons i Ventura que presentaven des de fa temps un estat molt deteriorat fet que va obligar al seu apuntalament. La intenció és construir una nova graderia més endavant.
Les tasques d’enderrocament d’espais municipals en mal estat finalitzarà després de Reis serà el torn de l'edifici del carrer Major situat a la part posterior de l’Ajuntament i que abans de la construcció de l’actual prefectura havia acollit les dependències de la Policia Local. D’aquesta manera es pretén evitar el màxim de molèsties als comerciants de la zona en aquestes dates. L’espai que s’habilitarà amb aquesta actuació servirà per l'ampliació de l’edifici de l'Ajuntament que permetrà fer unes noves dependències més àmplies que acullin diversos serveis municipals i es compleixi amb la normativa d’accessibilitat.



Muere a los 80 años la mona 'Chita'
El chimpancé, protagonista de las películas de Tarzán de los años treinta, falleció el pasado sábado en una reserva de primates de Florida
AGENCIAS / EL PAÍS - Florida - 28/12/2011

El Santuario de Primates de Suncoast en Palm Harbor ha anunciado en su página web que la mona Chita, fiel compañera de Tarzán, murió el 24 de diciembre de insuficiencia renal. Jiggs, nombre original del chimpancé nacido en Liberia el 9 de abril de 1932, en realidad era macho. Su apodo americano, Cheetah, pronunciado a la española sonaba femenino, así que en el mundo hispano se le consideró mona; pero no, es mono y su personaje es masculino.
Se estrenó en 1934 con Tarzán y su compañera, película en la que Weissmuller encontraba el amor de la bella Maureen O'Sullivan. Y hasta el pasado fin de semana era la única superviviente de aquel reparto estelar. Dan Westfall, su último cuidador, contaba como a Chita, diabética, se levantaba a las nueve de la mañana, y tras la inyección de insulina, se daba un buen festín de desayuno a base de manzanas, plátanos, naranjas y a veces incluso huevos con tostadas. El resto del día se lo pasaba "haciendo el mono", decía Westfall.
Chita trabajó en 12 películas de Tarzán en los años treinta y cuarenta, aunque no fue la única: hubo otros tres chimpancés que se alternaban con ella las secuencias, siempre había por lo menos dos en el plató. Siempre destacó por su sonrisa con los labios para fuera. Fue sido designada tres veces para tener hueco en el paseo de las estrellas de Hollywood, donde sí que están representados Lassie y Rintintín. Pero ese reconocimiento no llegó y se tuvo que conformar con el paseo de las estrellas de Palm Springs.
Coincidiendo con su 74º cumpleaños, Chita recibió el único galardón cinematográfico de toda su carrera, otorgado por el Festival Internacional de Cine de Comedia de Peñíscola.
Le encantaba pintar con los dedos y el fútbol. Firmaba sus cuadros con brochazos de colores, con la huella dactilar de su dedo índice, para luego venderlos por 115 euros y poder para financiar la pequeña reserva de primates de Florida en la que vivía desde los años sesenta.Su cuidador ha recordado que al animal le encantaba hacerle reír y era muy receptiva a los sentimientos humanos. Chita era muy hábil levantándose y andando como una persona.
Figuraba en el Libro Guiness de los Récords como el simio más longevo del mundo, desde 2001. Los chimpancés suelen vivir 25 o 30 años en estado salvaje y entre 35 y 45 en cautividad. Pese a su larga vida, el chimpancé más famoso de la gran pantalla ha muerto sin descendencia.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/anos/mona/Chita/elpepucul/20111228elpepucul_2/Tes

22.12.11

UNICEF, A TOPE DE POWER

Xavier Grau. Periodista.

Unicef indica que tenim senyals per a l'optimisme. El món ha reduït un 33% la mortalitat infantil des de 1990 i fa arribar ensenyament primari, aigua potable i vacunes a milions de nens que abans d'aquesta data morien sense arribar a complir un anyet.

En això deu consistir la civilització: mentre dos jovenets coquetegen i es besen en una gelada nit de desembre sense sentir ni un indici de fred i al seu rotllo ... el món vetlla per ells. I per nosaltres, que ens fa falta.

seguir llegint...
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93695




AVUI A EL DEBAT.CAT



URDANGARÍN I LES COSES D'ESPANYA
Xavier Grau. Periodista.

La segona reacció és pensar en el Rei d’Espanya, que ens van dir que duia ulleres perquè una porta li havia impactat al rostre. Ara ja sé que no. Va ser ell mateix que majestàticament es va llançar contra la primera porta que va trobar: “Iñaki no me jodas, no me jodas Iñaki”.
SEGUIR LLEGINT A:
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93962


AQUESTA SETMANA A CAMBIO 16

EL NAUFRAGIO DEL PSOE, SEGÚN GUERRA

Xavier Grau

Así te quedas: queriendo agradar a todos, se te escapan cuatro millones de votantes y la derecha más carca de Europa se instala en La Moncloa.


http://cambio16.es/not/1040/el_naufragio_del_psoe__segun_guerra

17.12.11

Sol Solet desitja a tothom Bones Festes , millor any 2012 i disposat a repartir calerons per les festes de Nadal ,Reis i tot l´any com fins ara!



Aquets propers dies i fins el 31 de desembre Diari de Cubelles fará unes petites vacances. Si toca LA GROSSA obrirem la finestra !





Tenim la proximitat de les Festes de Nadal en portes. Entès que aquesta tradició serveix per seure a la taula a la família, petons i bons desitjos a la entrada de casa i a la sortida. Potser la crisis ha fet desconvocar determinats sopars de grups amb companys , ja que ni la butxaca acompanya i molts han quedat sense feina fa temps... A Cubelles ,la música acompanya tot caminant tant si vas a passejant pel carrer o a un comerç i segons com ,no saps si ets a carnaval o a Betlem al costat del pessebre.. Qui pot disposar de pressupost embogeix un pel amb regals a grans i petits i qui no, intenta mostrar el seu afecte o compromís amb un detall .Suficient. La grossa de Nadal ,ui ! aquets dies la majoria somien en que el bitllet guardat amb un calaix o a la cartera ,surti premiat i si no....per el Niño potser cau !

Bones Festes ,us desitja Diari de Cubelles !!!!!!!!!!!

16.12.11

Entesa Per Cubelles


El Ple del 12 de desembre, FUM … FUM … FUM !!Aquest darrer Ple es va posar de manifest que el que realment uneix als grups polítics que ens governen es que tan sols treballen per treure un rèdit polític i poder governar. Tan s’hi val el que es prometi, perquè després no ho compliran! Ens ve a la memòria ara que es fa evident, aquell vell refrany castellà que diu "Prometer hasta el meter, pero una vez metido, nada de lo prometido". Ens referim naturalment a les al•legacions que Entesa per Cubelles va presentar a les Ordenances fiscals per el proper exercici 2012 i que no van ser aprovades per l’equip de govern (ICV, PPC i UC-Rcat). Eren les següents:. Revisió del càlcul de l’import que paguem al rebut de l’aigua, per la taxa de la connexió a l’ATLL..

Bonificacions al sector de l’Hostaleria i Comerç en funció de l’ús de la deixalleria. Fraccionaments socialment adaptats per el pagament de l’IBI. Excempció de pagament de taxes per la creació de noves empreses el primer any, i revisió d’aquestes gradualment en funció de la creació dels nous llocs de treball.La legislatura pasada, i en el Ple de les anteriors ordenances, quan ICV i el PPC eren a l'oposició, van demanar, juntament amb Entesa per Cubelles, una revisió de la taxa del rebut de l'aigua per la connexió a l'ATLL, i el mateix Sr. Alaman (actualment regidor d'Hisenda) va dir en aquell Ple que es sumava a les nostres peticions i que demanava també la revisió de la taxa, donat que l'import que es cobrava en els rebuts que generava Sorea superava i amb escreix l'import a pagar per l'Ajuntament per aquesta connexió, i ho qualificava llavors de "recaptació encoberta". Lògicament va votar en contra de la taxa. ICV també es va sumar a la nostra petició per el mateix motiu, i a més demanava llavors la reducció de la taxa de la brossa per al sector d'Hostaleria i Comerç en funció de l'ús que els establiments fessin de la deixalleria, i també hi va votar en contra. A més a més, tots tres grups demanavem, i així ho vam signar i entrar en forma d'al•legacions, uns ajornaments socialment adaptats en el pagament de l'IBI per aquelles famílies que es trobessin davant de series dificultats per fer front a aquesta taxa. Val a dir que llavors l’equip de govern va desestimar aquelles al•legacions presentades conjuntament, amb el conseqüent malestar de tots tres grups per aquella negativa.Amb ICV i PPC al govern, pensàvem que aquests dos partits mantindrien el seu criteri polític i farien realitat tot el que llavors reclamàvem i no varem aconseguir, però veient amb estupor que no es tenia en compte el que llavors reclamaven, Entesa per Cubelles hem entrat aquestes mateixes al•legacions, i una altra de nova per tal d'ajudar als emprenedors i intentar crear nous llocs de treball, doncs nosaltres sí que ens seguim mantenint fidels de pensament i seguim pensant avui igual que ahir, que es necessari adaptar les taxes i ordenances als temps que corren, en benefici de qui ha confiat en nosaltres per gestionar els seus impostos. Desprès del Ple del dia 12 estem igual que fa un any, però mes indignats, perquè qui ens denega avui les al•legacions son els mateixos que ahir les reclamaven, amb un agreujant: que el grup que governa amb ells, Unitat Cubellenca Reagrupament, també prometia en el seu programa electoral fer possible el mateix que nosaltres els demanem ara, però es veu que això d'ajudar als emprenedors dès de la regidoria que ostenta la cap de llista d'aquest partit i facilitar les ajudes i bonificacions als ciutadans, només son paraules, promeses que s’emporta el vent, i com aquella cançó de nadal, només son FUM … FUM … FUM !!

15.12.11

Unicef, a tope de power


Xavier Grau. Periodista.


En Durban a esta hora llueve ligeramente y el termómetro señala veinte grados. En mi pueblo, Cubelles, Barcelona, el termómetro no pasa de los once grados. La brisa del mar impregna el ambiente de humedad y hace un frío que pela.

Pero en medio del parque, en el centro justo, bajo la potente iluminación de dos altísimas columnas de focos, una pareja de jóvenes ríe y se abraza. No por el frío, creo. Por la excusa del frío, seguro.

Max, el labrador negro, se acerca corriendo a cotillear. Entre ambos cuerpos -ella con un chándal rojo muy llamativo, él con cazadora marrón- no cabe ni el aire helado. El móvil sí. Los adolescentes de hoy han inventado la nueva fórmula de la intimidad globalizada: consiste en compartir el filete con el novio o la novia, o al revés, y retransmitirlo en tiempo real al mundo pero básicamente a @juani , @pedromari, @carles y en caso de duda a todalapeña.

En estos años de crisis económica y guerra de valores pienso que son los jóvenes como estos dos, abrazados a centenares, a miles, en millones de parques del mundo los que nos salvarán de la derrota final. Esto si, como proclama Unicef en su informe Estado Mundial de la Infancia 2011, nos convencemos que la adolescencia es la época de oportunidades para este convulso siglo XXI. Y para todo el Planeta, que no es poco.

Las dos criaturas del parque no notan la frialdad del aire. Es su mejor aliada en el abrazo. Por eso quiero que no se turben los de Durban y acierten con las nuevas recetas para preservarnos del cambio climático: con más calor quizás se gana pasión pero se pierde complicidad.

Nueve de cada diez adolescentes de los países en vías de desarrollo necesitan que les garanticemos, en la cumbre de Durban o a la de Fuencarral, que no reventaremos sus bosques, ni pudriremos sus mares ni intoxicaremos sus pozos para ver como repunta el Ibex en el telediario. Ya bastante mal estamos haciendo condenando a más de ochenta millones de adolescentes a vagar por el mundo sin trabajo.

La chica del chándal rojo coloca las rodillas sobre el banco del parque. El chaval, más curioso, le cuchichea algo al oído y ella sigue soltando risas. Me convenzo que sólo ellos y su generación pueden sacarnos del mal paso en que los listos del capitalismo sin límites y sus herederos nos han metido mientras todos hemos estado mirando a otro lado. Más madera, que es la guerra, más especulación, ¡que esto es jauja!

Unicef indica que tenemos señales para el optimismo. El mundo ha reducido un 33% la mortalidad infantil desde 1990 y hace llegar enseñanza primaria, agua potable y vacunas a millones de niños que antes de esta fecha morían sin llegar a cumplir un añito.

En esto debe de consistir la civilización: mientras dos jovencitos coquetean y se besan en una helada noche de diciembre sin sentir ni un indicio de frío y a su rollo ... el mundo vela por ellos. Y por nosotros, que nos hace falta.

El medio ambiente, la salud, la educación, la pobreza, la violencia y la carencia de paz son las cuestiones que, según Unicef, más preocupan a los millones y millones de adolescentes del Planeta que lo viven diariamente como usted y yo vivimos la obscena canción de la deuda soberana - ¿o tendría que decir vergüenza soberana? -.

Esta es la verdadera vergüenza soberana:

Más de cuatrocientos mil adolescentes mueren en el mundo por simples accidentes evitables, seis de cada diez chicas de Malí, Senegal y Ghana conviven con anemia crónica, más de setenta millones de adolescentes no tienen acceso a la educación secundaria y las enfermedades sexuales se cargan a millones de niñas en un santiamén mientras el Nikkei ni parpadea.

Una de cada tres adolescentes de los países en desarrollo -China al margen- se casa antes de los 18 años y la mutilación femenina sigue vigente a 29 países. En Sudáfrica, Namibia, Suazilandia, Haití y Ucrania los chicos entre 15 y 19 años arriesgan su vida en relaciones sexuales de alto riesgo.

Llamo al labrador, que ronda de nuevo junto a la pareja del parque, y pienso en cuántos millones de parejas como esta están privadas de su libertad, de sus afectos y de sus sentimientos. Sólo en la Asia oriental y el Pacífico tenemos contabilizados 329 millones de jóvenes entre 10 y 19 años y en la Asia meridional 325 millones más según datos de la ONU. ¿Diseñaremos el futuro sin hacerlos caso?

Siento frío. Me abrigo con la bufanda. Silbo al labrador negro y deseo que el joven de la cazadora marrón no descubra mi presencia y me parta la cara por haberles dejado un mundo que flaquea en el nombre del padre, del hijo y del espíritu santo. Me alejo confiando en el trabajo de Unicef pero pensando en la letra del último tema de Rihanna que escucha en su ipod la chica del chándal rojo:

"Y estamos uno junto al otro,

lo que necesitamos es volver a la vida.

Hemos encontrado el amor en un lugar sin esperanza "

Así suena al móvil de la pareja, entre los dos cuerpos y en una noche de hielo, su música y su vida: a tope de power. ¿Alguien más a la escucha?

Font: http://www.eldebat.com/
Un cap de setmana en que un Congres del grup PSC pot donar un tomb... o no ?
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....


El “Nou PSC”
Xevi Xirgo


“Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure”

El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.

I que ens creiem que hi ha un “Nou PSC”.


13.12.11



L’AJUNTAMENT DE  CUBELLES GIRA L’ESQUENA A 1337 ATURATS

El PSC denuncia el vot en contra d’ICV-EUA, UCRCat i PP a ajuts per a persones sense feina i famílies afectades per hipoteques abusives

El Govern de Cubelles integrat per ICV-EUA, UCRCat i PP ha consumat de nou una traïció a tots els seus compromisos públics realitzats durant la passada campanya electoral i ha votat contra la proposta d’ajudar les persones de Cubelles en situació d’atur o que estan patint la pressió de bancs i caixes perquè no poden fer front a les hipoteques dels seus habitatges. Aquest vot en contra d’aquests tres partits és un nou gir més cap a la dreta d’un Govern que segueix el criteri personalista i partidista del PP i s’oblida de la seva sensibilitat social per deixar a l’estacada el 1337 aturats i aturades registrats a Cubelles només durant el mes de novembre passat.

Així, el Govern de  la sra. Mònica Miquel (ICV-EUA) i el sr. Luís Alaman (PP)  va votar contra la proposta del PSC de modificar les ordenances fiscals, concretament l’ordenança fiscal num.1, per incloure diferents tipus de bonificacions per a persones en situació de necessitat i sense feina. El PSC ha proposat que es bonifiqui el 100% del cost de l’Impost de Béns Immobles per a persones que es troben en situació d’atur de llarga durada i que es creïn mecanismes per ajudar des de l’Ajuntament aquestes famílies a partir de la modificació del quadre d’impostos, taxes i preus públics municipals.

El PSC denuncia que els tres partits del govern de Cubelles que van fer una campanya electoral prometent l’oro i el moro als votants en situació més precària ara han traït un nou compromís: igual com han fet amb la promesa de pagar els llibres pels escolars de Cubelles o organitzar un càtering a domicil.li per les persones jubilades. Igual com han fet també amb el compromís de realitzar una Auditoria externa, presentar una Pla de Mandat o aprovar un Pla de Viabilitat Econòmica. Anem sumant mentides.

Per si això fos poc, ICV_EUA, UCRCat i PP han votat  també en contra d’ajudar les famílies que per la manca de treball estan tenint problemes per pagar les hipoteques als bancs i caixes i que corren el risc de perdre les seves vivendes. El PSC ha proposat mesures perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en suport de totes aquestes famílies amenaçades amb quedar-se al carrer  a través de crear uns acords amb les entitats bancàries per atendre els nombrosos casos de desnonaments i pèrdua de l’habitatge en cas de necessitat extrema.

Un cop més, l’apreci pel poder ha fet que partits que es reclamen formalment d’esquerres s’hagin plegat a la voluntat partidista del PP i hagin votat contra aquets ajuts que, d’altra banda, figuren en els seus propis programes electorals allà on es reclama un major esforç polítiques socials.
Aquests han estat els posicionaments contra més polítiques socials per part del Govern de Cubelles però no han estat els únics. Mentre en les seves permanents campanyes de propaganda no paren de gastar diners de tots, la realitat és que amb els seus vots fan el contrari del que proclamen tal i com va quedar palès sal darrer Ple extraordinari.

ICV-EUA, UCRCat i PP han votat sistemàticament en contra de les propostes del PSC per crear una base de criteris sobre els impostos a activitats econòmiques que ajudi les noves empreses i comerços i la generació de llocs de feina a Cubelles; han votat en contra de donar més incentius fiscals als comerços de Cubelles davant les activitats comercials foranes i no han acceptat bonificacions per les entitats i empreses cubellenques que mouen l’economia local i que proposem que en aquests moments difícils tinguin més ajuts per part de l’Ajuntament.

Davant d’aquesta gravíssima actuació d’una partits que han promès una coses des de l’oposició i ara el Govern en fan unes altres de contràries, el PSC vol informar públicament que seguirà defensant la necessitat d’ampliar els ajuts i les polítiques socials a Cubelles fent especial atenció als més desfavorits que són, actualment, les famílies d’aquelles persones que tenen dificultats per trobar feina, els comerciants i els autònoms que lluiten cada dia amb la crisi.

L’Ajuntament és l’Administració més propera al ciutadà i és la que ha de garantir ajuts i sensibilitat especial amb aquests col.lectius de persones sense feina i que només han trobat en els primers sis mesos d’aquest nou Govern paraules buides, fum, promeses incomplertes i traïció als seus compromisos.
Finalment, des del PSC denunciem també públicament el nou incompliment del Govern al compromís realitzat a través del regidor Luís Alaman (PP) que va comprometre’s a treballar amb tots els partits el Pressupost del 2012. És l’enèsima mentida del flamant regidor d’Hisenda perquè des del PSC encara esperem la cita per les reunions de treball promeses i les ordenances del 2012 ja s’ha aprovat amb el rodillo del Govern.

Veiem un mal inici per un Govern que no fa feina, que s’enfronta permanentment a veïns i entitats i que es mostra ineficaç i amb una enorme debilitat de projectes i arguments demostrada en els darrers Plens Municipals i en el dia a dia al capdavant de l’Ajuntament.
PSC
Agrupació Local de Cubelles
13 de desembre de 2011

12.12.11



PIC & JAZZ informa....


Pel proper 15 de Desembre, dijous, hem preparat el darrer dia del 2011 amb música en viu.

Per celebrar aquestes festes i concloure l’any, qui millor que el nostre amic i pianista, LUCKI GURI, ens vingui a oferir la seva música que porta dins.


Dijous ,15 de desembre a les 20h fins 21,30


Jacint Verdaguer ,20 Cubelles T.93 8952914



US ESPEREM !!!!!!!!!!!







M. Trives/Diari de Cubelles


La Pilar Rahola excel·lent periodista i comentarista a tertúlies es mostra un pel o un tot enfadada amb les noves disposicions aprovades al Parlament que de tant en tant els senyors i senyores representants amb dret a votar lleis,pressupostos i demés també es dediquen a fer bajanades i no diuen el perquè ! .La Pilar es defensora dels animals fins a la medul·la i per tant aquí es mostra molt decebuda per determinades actituds i no es talla un pel.
De vegades i de puntetes hauríem de revisar la lletra petita de les resolucions al Parlament. Aquet dia no van estar encertats. Que guanyen amb aquesta nova ? qui perden ...? Ucellaci, Uccellini de tuti colori !




La caza del Pelegrí
¿Puedes decirme, president Mas, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor



La alegría de los cazadores es proporcional a la tristeza que muchos sentimos. Ya lo tienen. Ya han conseguido que el Parlament aprobara el decreto ley que este año permitirá cazar 60.000 pájaros cantores, hasta ahora blindados a la barbarie de esta práctica. La presión más fuerte se ha producido desde los mismos territorios que presionaron para que los correbous estuvieran exentos de la prohibición taurina, lo cual obliga a preguntar qué carajo pasa en el sur del sur catalán.



Algún día tendríamos que hacer el análisis, aunque en el resto del territorio también es de nota. En todo caso, no deja de sorprender la capacidad de influencia política que tienen grupos minoritarios que acaban connotando negativamente a todo el país. En el caso de los pájaros cantores las consecuencias son demoledoras: Catalunya hace miles de pasos atrás, se sitúa por detrás de la legislación europea y española y permite la cacería indiscriminada de jilgueros, pinzones... hasta ahora protegidos. Y todo gracias a unos lobbies de presión, cuyo gusto desalmado tiene consecuencias catastróficas. Los ecologistas hablan de auténtico "holocausto" de pájaros, y organizaciones como BirdLife (con la Sociedad Española de Ornitología), indignados, han avisado de la posible ilegalidad del decreto, que se ha hecho por vía de urgencia, una práctica reservada ciertamente a las urgencias, y que es incomprensible en este caso. ¿Puede decirme el Govern por qué Catalunya tiene urgencia de cazar 60.000 pájaros cantores antes de que acabe el año?; ¿nos va la crisis?; ¿los pajaritos han invadido el espacio y amenazan a los humanos?; ¿se han vuelto vampiros? ¡Qué vergüenza, querido president Mas, conseller Pelegrí, los tres partidos que han apoyado, y qué vergüenza un Parlament que había vendido la idea de que Catalunya era la avanzadilla en derechos animales, y cada día resulta más bárbara! Y para remachar el clavo, ahora quieren modificar la ley de protección, con el fin de garantizar para siempre la desprotección de los pajaritos cantores. Más bárbaros, todavía. ¿Por qué, president Mas? Ya no se lo pregunto al conseller Pelegrí, cuya amistad con los cazadores y su insensibilidad hacia los animales es bien conocida. Pero es decepcionante que un Govern que dice querer hacer bien las cosas haga leyes que van contra la sensibilidad cada día más creciente en el mundo y prime los lobbies de cacería por encima de la protección de los animales más débiles. Más de 60.0000 pájaros cantores que serán cazados para diversión de unos pocos insensibles. ¿Puedes decirme, president, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor: gana en insensibilidad, en primitivismo, en desprotección, en destrucción animal... Es decir gana... perder miles de pájaros cantores porque unos pocos se divierten cazándolos. Espero que entiendas, president, que hoy no te felicite.



http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20111211/54240034348/pilar-rahola-la-caza-del-pelegri.html

El 12 de desembre se celebra ple extraordinari, a les 20h
Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 05 desembre de 2011


Els regidors i regidores debatran l’aprovació definitiva de les ordenances i taxes per al 2012
Les ordenances fiscals es debatran definitivament el proper 12 de desembre, en un ple extraordinari convocat a l’efecte a partir de les 20h. al Centre Social. Les al·legacions presentades pels grups del PSC, CiU i EC obliguen a resoldre-les abans de poder publicar el document definitiu.
Per altra banda, la sessió s’aprofitarà per aprovar la taxa que regula els preus de les noves pistes de pàdel, que el govern confia en tenir enllestides abans de finalitzar l’any. Així, aquestes costaran 15€/hora (empadronats) o 16€/hora (no empadronats), amb un suplement en cas de necessitar enllumenat artificial de 2,90€/hora.

Com totes les sessions plenàries, aquesta també es podrà seguir en directe a través de Ràdio Cubelles.

10.12.11

el Día de los Derechos Humanos
http://www.un.org/depts/dhl/spanish/humanrights/

10 de diciembre

La promoción y protección de los derechos humanos ha sido una de las mayores preocupaciones para las Naciones Unidas desde 1945, fecha en la cual los países fundadores de la Organización, acordaron impedir que los horrores de la Segunda Guerra Mundial se reproduzcan.

Tres años después, en la Declaración Universal de los Derechos del Humanos, la Asamblea General exprimió que el respeto a los derechos humanos y a la dignidad de la persona humana "son los fundamentos para la libertad, justicia y paz en el mundo". En 1950 la Asamblea General invitó a todos los Estados miembros y a las organizaciones interesadas a que observaran el 10 de diciembre de cada año como Día de los Derechos Humanos (resolución 423(V)).

Con el Día se conmemora el aniversario de la aprobación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por la Asamblea General en 1948. Con el transcurso del tiempo, se han desarrollado un conjunto de instrumentos y mecanismos desarrollados para asegurar la primacía de los derechos humanos y para hacer frente a las violaciones de los derechos humanos dondequiera que ocurran.
Enlaces con sitios de las Naciones Unidas y del sistema de la ONU:
Naciones Unidas
Oficina del Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos
Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer

9.12.11



De nou les figuretes del pessebre exposades a les paradetes de Nadal o les guinardes de llums i colors,avets atrauen l’atenció de les mirades de grans i petits. A Cubelles trobarem aquestes paradetes de la Fira a l’entorn de l’església dissabte dia 10 de desembre.
Esperem no faci fred ,i si en fá ,abrigueu el cos i el cap per si gela ,les orelles també i a sortir al carrer!



8.12.11

Avui a eldebat.cat


ALFONSO I EL NAUFRAGI DEL PSOE SEGONS GUERRA
Xavier Grau
Periodista.

A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l’ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l’ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.

4.12.11



MariaTrives/Diari de Cubelles




Tímidament a Cubelles i com a tot arreu entrem a la proximitat de les festes de Nadal. Els carrers poc il·luminats de Cubelles de per si al hivern,mostren un pel de foscor i de nou disposem d´ unes llumetes nadalenques de colors un pel esvaïts pel pas del temps penjades de façana a façana. Un pel kitsch, i que contrasta amb un encertat cert toc personal de cadascuna de les botigues ,de comerços i aparadors amb ganes de acaparar al vianant i engrescar a comprar les novetats nadalenques .
Botigues de roba, queviures,pastisseries,forns,jardineries,perruqueries,centres de estètica personal i canina, carnisseries,supers, peixateries ,venda de cigarretes,puros ,loteria per temptar la sort ,botigues de fruites i verdures a dojo,ferreteries,papereries,petits bars i llocs on fer un veure o prendre una bona tassa de cafè,unes croquetes o braves acompanyades d´una copa de cava i fer una certa tertúlia entre amics. Fins i tot la rectoria i la torre de l’església es plena de llum i una fira de Nadal es en portes ,on el caganer segur !hi serà present. Aquest any ,futbolistes,politics Shakiras i els clàssics causen furor a les paradetes de la Catedral ,potser arriben aquí !
No cal agafar el cotxe ,anar a peu es un plaer mentrestant un lleuger fred d’hivern refresca i es bo per la pell ,això diuen.... Us recomanem, comprar al mateix entorn on es viu,conèixer productes i venedors i un cert toc personal de cadascun dels comerços acompanyants d’un caliu personal que transmet la proximitat. No us decebrà !

Foto/Imatge Aparador/Botiga Deco/KikoFont

Foto/Fira de Nadal/Arxiu Diari de Cubelles