Diari de Cubelles
Ian Gibson reconegut escriptor ofereix una vegada més la seva opinió .Com sempre justa,acertada i que cal tenir en compte a la hora de votar.Podeu trobar aquest article a
EL PROJECTE CONSERVADOR PER DESPRÉS DEL 9-M
Idus de març
• El retorn al poder del PP seria la postergació, una vegada més, de l'Espanya socialment avançada
IAN Gibson*
Dirigida a Juli Cèsar per un endeví a l'inici de l'obra, es tracta de l'admonició potser més coneguda de tot el teatre anglès: "Beware the ides of March!", "¡Guardeu-vos dels idus de març!". Juli Cèsar no li fa cas, com se sap. Quan arriba la data fatal, es troba una altra vegada pel camí l'endeví. "Ja han arribat els idus de març", li etziba reptador l'emperador, com dient "i ja ho veus, no ha passat res". "Sí, Cèsar, han arribat --contesta l'àugur--, però, ¡ai las!, encara no se n'han anat". Uns segons després Brut i els seus sequaços porten a terme el vil assassinat.És difícil no tenir present la magna tragèdia shakespeariana en aquests moments d'extraordinària gravetat en què, d'aquí a no res, els espanyols decidiran sobre el futur immediat del seu país. ¿Moments d'extraordinària gravetat? No en tinc cap dubte. El retorn al poder del PP, que no és probable però sí possible --si els electors que encara dubten decideixen no anar a votar--, seria la postergació, una vegada més, de la gran Espanya socialment avan- çada. Ja ho ratifiquen obertament Mariano Rajoy i els seus. Sabem el que ens espera si triomfen. Per mi hi ha cinc grans àrees d'especial preocupació.
LA MENTIDA D'ATOCHA.
Després del quadrienni en la mai esperada oposició, el PP continua instal.lat en la mentida contumaç i es nega obstinadament a admetre que va mirar d'enganyar el país arran de l'atroç atemptat dels trens. L'espectacle ha estat lamentable: quatre anys sense acceptar la legitimitat de la derrota i amb l'única política de sembrar zit- zània. Si el PP guanya aquestes eleccions, és difícil imaginar-se que rectifiqui mai. L'única esperança que el partit purgui el seu error és que es vegi forçat a passar una altra legislatura (com a mínim) a l'oposició, amb un nou lideratge més progressista.
LA JERARQUIA CATÒLICA.
Els socialistes han tractat amb respecte aquests senyors posseïdors de la veritat eterna i amos d'una ràdio vergo- nyant. No obstant, els bisbes no deixen de queixar-se i de crispar. És evident que encara no han assumit que Espanya és avui un Estat laic i que ho continuarà sent. Van prometre fa anys autofinançar-se, però continuen depenent dels contribuents, siguem catòlics o no. Si el PP guanya, tot fa preveure que els concedirà encara més facilitats. Si preval el PSOE, caldrà posar-los al seu lloc, que és atendre les necessitats espirituals dels seus fidels i deixar d'immiscir-se en política. ¿Caldrà revisar l'acord econòmic i fins i tot la relació amb el Vaticà? Potser. Si Espanya tingués una jerarquia com la francesa, la pau estaria assegurada. Amb la que hi ha --i, presumiblement, la que ve--, una entente cordiale és gairebé impossible d'aconseguir.
EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA.
L'Església i el partit polític de la seva preferència rebutgen rotundament la nova assignatura, i, si guanya el PP, s'encarregarà, segons diu, d'enviar-la a fer punyetes. I és que, si els essencialistes no accepten la separació de l'Estat i l'Església, la desaparició de la religió com a assignatura avaluable els regira l'estómac, i qualsevol alternativa els sembla nefasta. En vista dels arrelats comportaments incívics que mostren molts ciutadans, la necessitat de la nova assignatura està més que demostrada. També la tenen en molts altres països europeus. Ben impartida, amb creativitat, podria influir de manera permanent en la vida dels futurs espanyols i en la qualitat de la seva convivència. Però el PP i els bisbes la rebutgen de ple. Em sembla un gran error.
ELS HOMOSEXUALS. A
aquest servidor li produeix orgull viure en un país que, notòriament brutal en el passat amb els homosexuals, en aquests moments té una de les legislacions més avançades del món en matèria de drets dels gais. Però als del PP no els fa gens ni mica de gràcia. Diuen que l'únic que rebutgen és el nom donat a la unió, i que s'hauria de reservar la paraula matrimoni per als tradicionals enllaços heterosexuals. Però hi ha més coses. Si guanya el PP, no seria sorprenent que els homosexuals veiessin com els queden minvades les seves llibertats recentment adquirides.
XENOFÒBIA.
"Darrere de cada immigrant hi ha un ésser humà", acaba d'assenyalar Rodríguez Zapatero. És clar que sí, i no hauria de ser necessari dir-ho. Recordo molt bé els mals temps a la Gran Bretanya quan aquell sinistre tory Enoch Powell, portaveu de la xenofòbia de llavors, malparlava contra els immigrants i fins i tot va proposar que se'ls pagués per tornar als seus països d'origen. Eren la majoria ciutadans de la tan exalçada i democràtica Commonwealth britànica, però el fet de ser súbdits de la reina no els donava el dret automà- tic d'instal.lar-se a la mare pàtria. ¿Qui es creien? El PP està ara propalant allò d'Espanya per als espanyols, amb el subjacent missatge de menyspreu als que arriben de fora. Rajoy fins i tot vol que firmin un document dient que respectaran "els costums espanyols". Però la veritat és que, sense immigrants, el país ja no funcionaria. Fomentar la xenofòbia per a fins electorals és una roïnesa.Vull creure que una majoria suficient impedirà diumenge que ve que vingui una altra vegada el llop a amargar-nos la festa. Si no, ens esperen --i no cal ser cap endeví-- temps nefastos.
* Escriptor.
