30.4.11

fotos/Luz Cassino
















































Lliurament dels premis del “15è Concurs de Contes i Narració Breu Víctor Alari 2011” i la presentació del llibre “IV Recull de Contes i Narració Breu Víctor Alari 2007-2010”.




Una bona entrada de públic . Totes les fileres de butaques ocupades. Molta participació a la convocatòria i un bon ambient de sala .Felicitacions a Radio Cubelles per la seva labor i la seva projecció cultural. ¨15è Concurs de Contes i Narració Breu Víctor Alari .2011” i a mes la presentació del llibre “IV Recull de Contes i Narració Breu Víctor Alari 2007-2010” va permetre conèixer de prop a il·lustradors locals i molt vinculats a Cubelles ,com Santiago Cereto,Antoni Ribas,Jaume Desola,Tomàs Castro i Shozo Somekawa autor de la portada del llibre d’aquesta edició.
Angie Raspall ,Montse Anto ,Dani Fonoll, Salvador Estalella sota la direcció de Josep Lluís Villanueva van posar la veu als poemes guanyadors i una participació musical a piano i veus per part d’alumnes del Taller Pizzicato .


Àngels Fuster directora de Radio Cubelles ,Xavier Grau regidor de Participació Ciutadana i Mª Lluïsa Romero alcaldessa de Cubelles, van fer de mestres de cerimònies ,anomenant guanyadors, donant els premis i felicitant als participants i entre bambolines Victor Lora supervisant que tot anés com calia ,Marc Machado i algun mes de Radio Cubelles amb llibres a les mans i que recomanem vivament no deixeu de comprar ,ja que us agradarà segur!











29.4.11

fotos/ariu Diari de Cubelles 2010




















A les 19h. al Cinema Mediterrani, arribarà el moment del lliurament dels premis del “15è Concurs de Contes i Narració Breu Víctor Alari 2011” i la presentació del llibre “IV Recull de Contes i Narració Breu Víctor Alari 2007-2010”. El mateix dia a les 20h. a la Rectoria s'oferirà una exposició i xerrada sota el títol “Helambu-Langtang: trekking pel cor del poble nepalí”.

El 30 d'abril a 18.30h. a l’església de Santa Maria el poble de Cubelles podrà gaudir d'un concert de l’Orquestra de Cambra del Garraf, que interpretarà “La mort i la donzella” amb la participació del Cor l’Espiga.


Puntaires, pintura i circ


Com ja és habitual, l’acte central de la Setmana Cultural de Cubelles tindrà lloc el primer cap de setmana de maig. El dia 1, els carrers del nucli antic acolliran la segona edició del Concurs de pintura ràpida, la XII Trobada de Puntaires, sardanes, la jornada de portes obertes de l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel i activitats per a petits i grans i tallers de màgia. A més, enguany, com a novetat, la sala d'actes de la Rectoria serà l’escenari del passi d’imatges d’Antoni Pineda del pas de Charlie Rivel per Cubelles. a càrrec d'Antoni Pineda.

La setmana cultural acabarà el cap de setmana del 7 de maig. Durant tot el dia, al Poliesportiu, hi haurà la primera Diada Cultural, amb activitats diverses, organitzades per l'Associació de Joves de Cubelles. I el 8 de maig, a les 18h. a l’església de Santa Maria, arribarà l'últim acte, el 7è Festival de Cant coral Vila de Cubelles amb la Massa Coral de Terrassa, Coral Juvenil Xalest d’Igualada, coral Casamanya d’Ordino i el Cor l’Espiga.



28.4.11

foto/ David Borrat. Cobla D de Dones
PUNTADES DIARI DE CUBELLES







Cobla D de Dones: la primera cobla del món formada només per dones


La sardana, el ball nacional de Catalunya, ha estat i és encara un món bàsicament masculí. Els músics de cobla han comptat bàsicament amb la dona,només com a font d’inspiració de les seves composicions. Avui en dia, la majoria de cobles segueixen estant formades per homes, i com a molt, compten amb una o dues dones.






PUNTADES DIARI DE CUBELLES

La Diputació de Barcelona concedeix 103.000 € d’ajut a diverses iniciatives locals




La Diputació de Barcelona ha aprovat recentment la concessió de 102.991,71 € d’ajut a l’Ajuntament de Cubelles per diverses activitats locals emmarcades en el Catàleg de suports als serveis i activitats locals 2011. Un total de 23 iniciatives han estat subvencionades amb un import que oscil·la entre els 1.000 i els 20.100 €.

Font: http://www.cubelles.cat/

27.4.11

Article publicat per Vicenç Navarro a Público, el 29 juliol 2010




Aquest article assenyala que, en contra del que estan dient veus excessivament complaents, Espanya es gasta en sanitat pública molt menys del que li correspon pel nivell de desenvolupament econòmic que té (i això malgrat els avenços que s'han fet en els darrers anys). L'article assenyala possibles fonts de finançament per cobrir el dèficit de despesa pública sanitària, assenyalant que l'èmfasi mediàtic en el copagament ha ignorat altres alternatives que generarien més fons i serien més equitatives.




Hi ha una visió excessivament complaent de la sanitat espanyola que assenyala que Espanya es gasta ja en sanitat el que li correspon pel seu nivell de riquesa. Els que sostenen aquestes tesis presenten les últimes dades de l'OCDE (el grup de països més rics del món) que mostren que Espanya es gasta un percentatge del seu PIB gairebé idèntic al de la mitjana dels països de l'OCDE. Aquesta dada, però, és desorientador i poc significatiu. L'OCDE és un grup de països d'enorme diversitat en el seu nivell econòmic, incloent països com Mèxic i Xile, que tenen un PIB per càpita i una despesa sanitària molt baix. Per aquest motiu la mitjana sigui relativament baix, la qual cosa ens dóna una bona imatge, que és el que volen els que utilitzen aquest indicador.
L'indicador més valuós per mesurar el grau de desenvolupament de la sanitat pública espanyola és la despesa pública sanitària per habitant, comparant amb la mitjana de la UE-15, el grup de països de la UE de semblant nivell de desenvolupament al nostre. . I aquí sí que no hi ha raons per a la complaença. Continuem estant, juntament amb Grècia i Portugal, a la cua de la UE-15. Si en lloc de tal indicador escollim la despesa pública sanitària com a percentatge del PIB o el percentatge de la població adulta que treballa en sanitat veiem que també estem a la cua de la UE-15.
Aquest baix despesa pública explica la polarització per classe social de la sanitat espanyola, de manera que el 30% de la població espanyola (la de renda superior) utilitza la sanitat privada, i el 70% restant, les classes populars (la classe treballadora i la majoria de les classes mitjanes), utilitzen els serveis públics. Aquesta polarització de la sanitat no és bona ni per a les persones de rendes superiors ni per a la majoria de la població, ja que, tot i que la privada sigui, en general, millor que la pública en confort (un llit per habitació hospitalària, per exemple ), temps de visita més llarg i llistes d'espera més curtes, i millor tracte personal, la pública és molt millor en la qualitat del personal i suport científic tecnològic que la sanitat privada, amb la qual cosa, si el lector cau malalt de veritat, li aconsello que vagi a la pública, tal com va fer el Rei d'Espanya.



El que es requeriria seria una sanitat pública multiclassista que tingués el confort de la privada, mantenint la qualitat de la pública. Ara bé, per a això es necessita molt més diners. . En realitat, la subfinançament de la sanitat pública s'ha agreujat com a conseqüència de la crisi, la qual cosa ha forçat a les autoritats públiques a considerar diverses opcions per tal d'aconseguir recursos per a la sanitat pública. Una cosa que hauria ja haver-se fet des de fa temps (i que estava en els programes electorals dels partits d'esquerra, incloent el PSOE) era una major càrrega impositiva (i molt especialment dels sectors que s'han beneficiat més aquests últims anys de la gran bonança econòmica) que comportarà més recursos a l'estat. És escandalós que mentre que el percentatge en impostos que paga un treballador de la manufactura a Espanya sigui ja el 74% del que paga el seu homòleg suec, el d'un gran empresari sigui només el 38% del seu equivalent suec.
Una altra mesura que hauria de considerar és l'increment d'impostos finalistes sobre el tabac i l'alcohol, molt més baixos que en la mitjana de la UE-15. Una altra font d'ingressos hauria de ser el pagament que les mútues laborals controlades per la patronal haurien de fer a la sanitat pública, per tal de cobrir el cost d'atendre les malalties laborals, que signifiquen gairebé el 18% de tots els malalts hospitalitzats. Les mútues laborals (les entitats amb majors beneficis en el món mutual) no paguen-com haurien-aquestes despeses. Si ho fessin, aconseguirien uns ingressos a l'Estat considerables.


Els mitjans d'informació de més difusió han oblidat aquestes fonts d'ingrés, centrant-se en els copagaments (i molt en particular, el copagament d'1 euro per visita, quantitat que es justifica sovint com a mesura dissuasòria per reduir la demanda). S'assumeix erròniament que l'usuari espanyol abusa del sistema, prenent l'elevat nombre de visites sanitàries per habitant (9 visites) com a exemple d'aquest abús (la mitjana de la UE-15 és de 6 visites). . Però el que no es diu és que, d'aquestes nou visites hi ha, almenys tres, que en altres països les atén o bé una infermera o bé un administratiu, i que a Espanya, en canvi, les fa el metge. El metge està sobrecarregat, però això no vol dir que l'usuari abusi, ja que en altres països, les infermeres tenen major responsabilitat i els metges tenen major suport administratiu. Les reformes del sistema, prioritzant l'atenció sanitària comunitària, com s'està fent a Catalunya, és una manera de disminuir la demanda. D'altra banda, els que generen la demanda que ocasiona costos (farmàcia, proves clíniques, intervencions) no és l'usuari sinó el metge.



En España ya existe el copago en farmacia y puede mejorarse en cuanto a su equidad.Però és erroni centrar-se en el copagament a costa de les altres intervencions públiques més generadores de recursos. Això no nega la importància que el copagament pugui tenir per aconseguir fons per a proveir nous serveis (com podologia o odontologia) sempre que els seus preus siguin regulats i que siguin equitatius. . El que no pot permetre és que continuem a la cua de la UE-15 en despesa pública. El risc de privatització i de manteniment de la polarització pública-privada no procedeix dels copagaments sinó de la desgravació de les mútues sanitàries privades, cosa que, a més de significar un cost a l'erari públic (qualsevol desgravació és un subsidi públic), incrementaria, encara més la polarització del sistema sanitari per classe social, la qual cosa seria un gran error.
Font : La sanidad española - Vicenç Navarro






*Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra (Barcelona, España). Es también profesor de Políticas Públicas en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU) donde ha impartido docencia durante 35 años. Dirige el Programa en Políticas Públicas y Sociales patrocinado conjuntamente por la Universidad Pompeu Fabra y The Johns Hopkins University. Dirige también el Observatorio Social de España







26.4.11





fotos/arxiu Diari de Cubelles 2010






















Segueixen els actes de la 37a Setmana Cultural




Després de la celebració dels actes programats al voltant de la diada de Sant Jordi, aquesta setmana segueixen els actes de la 37a Setmana Cultural. Els actes centrals d’aquesta segona fase del programa tindran lloc entre el 29 d’abril i l’1 de maig, quan es concentren els actes principals com la trobada de puntaires i les portes obertes a l’exposició del Charlie Rivel.

Tot i això, el 28 d'abril (17.30h. Centre Social) hi ha previst un taller de labors a càrrec de “Labors de Cubelles” i el 29 d'abril, a les 19h. al Cinema Mediterrani, arribarà el moment del lliurament dels premis del “15è Concurs de Contes i Narració Breu Víctor Alari 2011” i la presentació del llibre “IV Recull de Contes i Narració Breu Víctor Alari 2007-2010”. El mateix dia a les 20h. a la Rectoria s'oferirà una exposició i xerrada sota el títol “Helambu-Langtang: trekking pel cor del poble nepalí”. El 30 d'abril a 18.30h. a l’església de Santa Maria el poble de CUbelles podrà gaudir d'un concert de l’Orquestra de Cambra del Garraf, que interpretarà “La mort i la donzella” amb la participació del Cor l’Espiga.

Puntaires, pintura i circ
Com ja és habitual, l’acte central de la Setmana Cultural de Cubelles tindrà lloc el primer cap de setmana de maig. El dia 1, els carrers del nucli antic acolliran la segona edició del Concurs de pintura ràpida, la XII Trobada de Puntaires, sardanes, la jornada de portes obertes de l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel i activitats per a petits i grans i tallers de màgia. A més, enguany, com a novetat, la sala d'actes de la Rectoria serà l’escenari del passi d’imatges d’Antoni Pineda del pas de Charlie Rivel per Cubelles. a càrrec d'Antoni Pineda.

La setmana cultural acabarà el cap de setmana del 7 de maig. Durant tot el dia, al Poliesportiu, hi haurà la primera Diada Cultural, amb activitats diverses, organitzades per l'Associació de Joves de Cubelles. I el 8 de maig, a les 18h. a l’església de Santa Maria, arribarà l'últim acte, el 7è Festival de Cant coral Vila de Cubelles amb la Massa Coral de Terrassa, Coral Juvenil Xalest d’Igualada, Coral Casamanya d’Ordino i el Cor l’Espiga.


25.4.11

Susana Peix guanya el Mercè Llimona 2011 en la modalitat de text


El jurat del XIV Premi Mercè Llimona de Literatura Infantil Il·lustrada, en la modalitat de text, ha fet públic el veredicte del conte guanyador d’aquesta edició, en el que ha decidit atorgar el guardó a Susana Peix Cruz pel seu conte Xamae. Montserrat López, Maria Rosa Nogué i Joan Terol, com a membres del jurat, n’han destacat l’argument que explica els cicles de la vida d’una forma poètica.

Susana Peix és bibliotecària i autora i il·lustradora de contes infantils. Ha publicat El dolcet, el caramel que volia anar a la comparsa, El secret de la lluna, He trobat un barret (com a il·lustradora), Ha nascut un drac, i recentment El sol fa tard. És membre de l’equip Ginjoler de contes en llengua de signes.

Els membres del jurat han estat Montserrat López, bibliotecària de la sala infantil de la biblioteca Armand Cardona, llicenciada en Geografia i Història i en Documentació, postgrau en Medicació Cultural per al Foment de la Lectura Infantil i Juvenil; M. Rosa Nogué, filòloga, autora d’obres per a nens i nenes, per a adults i per a joves, i col·laboradora del Diari de Vilanova, i Joan Terol, professor de llengua catalana i literatura, poeta i músic. Tots ells també han volgut destacar la qualitat dels treballs finalistes, entre els quals destaquen els contes El mosquit del violí i Olor de mar!

Font: http://www.garrafdigital.cat/

24.4.11


españa



















M. Trives/Diari de Cubelles


Vuit del mati. Plou a tort i dret. Trec el nas per la finestra i torno al llit. He quedat amb amigues i entre amigues a col·laborar amb la paradeta de llibres de la Jose Ordaz.

Una telefonada al mòbil … Jose ? .. ,que fem ? a la placa de La Font o sota el tendal de la botiga del Passeig Vilanova ?Una veu amoïnada ,demana esperar de moment…
Sembla aclarir en un tros de cel i que una llum incipient transforma poc a poc un dia plujós amb un dia amb promeses de sol. Ja el tenim aquí o no ?
A la dutxa i … Apa noies ¡ cap a la plaça de La Font! suggereix convençuda ,a la segona trucada de mòbil. I ara siiiiiii ! totes cap enllà!

Aquest any l’absència d´Aurora es evident i totes ho notarem en falta. Ningú diu res ,pro la recordem amb el sombreret per resguardar-se del sol…
La jornada ha transcorregut trepidant.A totes les places del casc antic moviments d’aquí cap enllà . Pares, mares, nenes i nenes ,nois i noies amb roses i en busca tots i totes del que desitgem pels nostres companys i companyes ,per mostrar un determinat afecte,gratitud o simplement seguir un hàbit de tots els anys en aquestes dates.
La visita a la paradeta de llibres, d´en Jordi, fill de la Sonia i en Víctor ha distret un bon ratet al personal ,aplegats en fer-li carantoines mentrestant dormia com un angelet .... de moment!

22.4.11

imatge/questionsconfessables.blogspot.com


De moment plou , tenim un cap de setmana un pel complicat. De moment les paradetes de llibres i flors, un pel amoïnades per l comunicats del home del temps a les teles . Si no es possible comprar llibres i roses al carrer aneu a les botigues de premsa i flors ja que us atendran i trobareu llibres a l’abast .

La pluja també suposa regar camps, omplir regadius, netejar la contaminació existent i potser aclarir idees un pel embolicades sovint.. Anar sota el paraigües es romàntic i trobar-se amb amics al voltant d´una taula a un petit bar , per prendre un cafetó o una copa de cava tots plegats, mentrestant la pluja neteja vidres emboirats per la calor que desprèn una cafetera a la barra entre el xiu xiu de les veus del tertulians es engrescador.

Dema ja veurem ,pluja o no pluja sortiu al carrer ,amb para¡gúes i botes ,pro sortiu ! ....


21.4.11

L'Associació Joves de Cubelles

Aquest proper dissabte 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a les 20h , un concert de música clàssica al Cinema Mediterrani de Cubelles on tothom qui ho vulgui podrà gaudir de la millor música clàssica que ens oferiran el grup "Allegro" vinguts de St. Petersburg (Rússia).

"Allegro" estan formats en la prestigiosa escola de música russa Rastropovich i comptarem amb la presència del cònsol de Rússia.

ENTRADA GRATUÏTA

Cubelles comença a viure els actes de la 37a Setmana Cultural


La diada de Sant Jordi tornarà marca el primer cap de setmana fort de la 37a Setmana Cultural de Cubelles, el programa de la qual va arrencar el passat 15 d’abril amb la inauguració de l'exposició “La primavera republicana al Penedès, 1931-1936”.

Dissabte, 23 d'abril, se celebrarà la diada de Sant Jordi, amb les habituals parades de llibres i roses instal·lades a la plaça de la Font. Enguany també s’ha programat una hora del conte a les 11.30 h. a la plaça Jaume Balmes, de la veu de Sandra Rossi. A les 20 h., al cinema Mediterrani, serà el torn de l'actuació musical del grup de violinistes Allegro de Sant Petersburg.

El 24 d’abril el plat fort és la tradicional cantada de caramelles pels carrers de la vila a càrrec del Cor l'Espiga. Els cantaires de la centenària entitat recorreran els carrers del nucli antic fins arribar a les 12.15 h. a la plaça de la Vila, on interpretaran els seus tradicionals versets.

Via Crucis
Per altra banda, divendres a les 22 h. arrenca una nova edició del Via Crucis de Cubelles, que organitza la confraria d’aquesta processó. Les imatges que conformen l’estació de penitència sortiran des de l’església de Santa Maria de Cubelles, on tornaran després de processionar pels principals carrers de la vila.

Els organitzadors d’aquesta tradició, recuperada a les acaballes dels anys 90, recomanen deixar una llum dels balcons per on transcorre la comitiva per donar una solemnitat a l’acte religiós.


Ni el partit de la Copa del Rei ha fet oblidar que les retallades preocupen i molt! .

A Barcelona pels carrers un bon tou de sanitaris de Bellvitge, Clínic i Hospital del Mar van sortir al carrer,tallant la circulació .. Déu n'hi do !






CONTRA LA RETALLADA
Més de 2.500 sanitaris catalans tornen a sortir al carrer i tallen diverses vies contra els ajustos


Treballadors de vuit hospitals es manifesten contra la reducció del 10% del pressupost sanitari


Més de 2.500 sanitaris han tornat a sortir al carrer davant les portes del seu hospital, on en alguns casos han tallat vies i han provocat desenes de quilòmetres de cues, contra els plans d'ajust que hauran d'aplicar els seus centres per la reducció del 10% del pressupost sanitari.

En una acció de protesta conjunta liderada pels sindicats, especialment CGT i CATAC-CTS, entre les 13 i més enllà de les 14 hores han sortit al carrer treballadors dels hospitals de Clínic, Vall d'Hebron i del Mar de Barcelona, Bellvitge --a l'Hospitalet--, Viladecans, el Joan XXIII, Can Ruti --a Badalona-- i Arnau de Vilanova --de Lleida


Talls a la Gran Via
Prop de 700 sanitaris de Bellvitge han tallat la Gran Via, en els dos sentits de la marxa, durant 20 minuts, i han provocat més de quatre quilòmetres de cua, amb l'objectiu d'evidenciar el "gravíssim" estat en què es trobarà l'hospital amb la reducció pressupostària, que els sanitaris han criticat que ha provocat ja el tancament del segon quiròfan d'urgències.

En aquest centre, han desaparegut vuit zeladors i dos administratives, s'ha limitat la jornada de metges residents en un 40%, es tancaran set unitats d'hospitalització entre el juliol i el setembre, així com cinc quiròfans, ha explicat el delegat de CGT al centre, Manel de los Riscos.


Protestes al Clínic i Vall d'Hebron
200 sanitaris més de l'Hospital Clínic han sortit al carrer contra les retallades al centre, que reduirà el seu pressupost en 24 milions, fet que ha portat els treballadors a tallar el carrer Urgell al seu pas fins a l'avinguda Diagonal --on han portat a terme una seguda--, i després han baixat pel carrer Villarroel, durant hora i mitja.

seguir llegint a www.elperiodico.cat/.../mes-2500-sanitaris-tornen-sortir-carrer-contra-les-retallades-

20.4.11

M. Trives/ Diari de Cubelles


M’agrada per Sant Jordi , a Cubelles veure les paradetes al carrer, la gent passejant d’una banda a l’altre,les mares i pares tiren de la ma del seus fills o filles ,mentrestant fan una petita lectura d´un llibre ofert entre molts i que ha cridat l’atenció potser per la portada colorista o d´un autor o autora que li agrada . A Cubelles no tenim cares conegudes signant llibres, pro si tenim la gent de Radio Cubelles entrevistant a les entitats i a moltes cares conegudes de veïns i veïnes que també participen dient algunes paraules .
Desitjar un bon dia solejat ,molta venta de llibres i contes per nens i nenes ,de roses i que la gent surti al carrer i si viu a mar o a la muntanya que pugi o baixi ... pro que s’apropin...







19.4.11

M. Trives/Diari de Cubelles

Oriol Regas deia en una frase molt senzilla i de gran contingut aplicable …¨ Tenir voluntat també cansa ...¨ .Potser la raó d’aquestes paraules en determinats moments de la vida personal i també de la política municipal es un fet evident . Seguir impulsant projectes i propostes per encapçalar alternatives de canvis en un ajuntament en que el rellotge anava rellentit feia anys, ha suposat bona part de la molta feina al dia dia en aquets quatre anys. I no es pot negar els canvis desenvolupats ,alguns mes vistosos que d’altres pro que han suposat d’altres maneres de fer i de treballar per Cubelles dins i fora del Ajuntament.
Tot i eixís un govern amb minoria ,el d’aquet últim any ha demostrat una fortalesa que caldria valorar i no menysprea en absolut la seva gestió, tot el contrari. No han mostrat defallida en cap moment..i vaja moments alguns d´ells!
Com dèiem .. Tenir voluntat també cansa ,pro es necessari continuar treballant en el que es va deixar enllestit o en vies de realització i de projectes al calaix ...esperem que axis sigui ..... qui sigui l´equip que governi en el futur i per Cubelles.

En el ple d´ahir ,els regidors Jordi Coch (RNA), Josep Lluís Comas (ICb), Joan Albet i Lluís Pineda (CiU) van aprofitar els últims minuts per anunciar públicament la seva voluntat de no presentar-se a les properes municipals 2011.Van agrair a ciutadans i ciutadanes a companys de govern en legislatures passades la seva proximitat i el suport.
També Mª LLuisa Romero (PSC)va expressar paraules d’agraïment a ¨ totes les persones que ens han acompanyat” al llarg d’aquests quatre anys, en referència als regidors i regidores que han conformat el plenari municipal. A més, va demanar als futurs representants que segueixin “pensant en la nostra població i els seu veïnat” i va estendre la mà a les persones que no optaran a la reelecció perquè, en la seva funció de “vilatans, ens facin els seus suggeriments, que escoltarem atentament”.

18.4.11

M. Trives/Diari de Cubelles
Maruja Torres es una excel·lent periodista i a mes una gran narradora de petites histories,de les que una ullada rapida e impacient determina triar i començar a llegir abans que el diari mateix i que reservo sovint pel mati de dilluns ,mentrestant prenc un cafè amb llet . No he llegit el diari del diumenge i si aquest article del magazine ... crec que us agradarà ...com a mi.





MARUJA TORRES


PERDONEN QUE NO ME LEVANTE


Recuento de privilegios


MARUJA TORRES


Soy una privilegiada que, a medida que aumento años, mejoro el aprecio a los privilegios que me quedan y a aquellos que descubro con el tiempo. Disfruto más que nunca cuando tengo un encuentro con un amigo, una comida, una copa y una conversación. Me despierto y corro las cortinas. Qué bien, llueve. Qué bien, hace sol. Qué bien: me he despertado y he descubierto las cortinas. Tengo cortinas, tengo cama en la que dormir a cubierto y de la que salir para dirigirme al balcón y descubrir el día. Estas cosas las pienso mientras mi mente también disfruta de otras. Qué leeré hoy, a quién veré hoy, con quién me cruzaré por la calle. Qué escribiré. Quién me leerá. En dónde lo hará. ¿Le gustaré? Una frase mía, ¿ayudará a alguien en algo? "Hundo el rostro en las piezas de tela y aspiro el perfume del jabón y la limpieza" El blog y Facebook, con su inmediatez, dan a veces respuesta a esta última pregunta. Recibí el comentario de alguien que lee este artículo en el metro mientras se dirige, en domingo, a un trabajo en el que le explotan. Me dijo que le animaba a seguir para delante. Por tanto, lo menos que puedo hacer es disfrutar del privilegio de escribir, del privilegio de este contacto. ¿Saben ustedes cuándo lo siento más profundamente? Déjenme que se lo cuente. Ocurre cuando, de noche ya, salgo a la galería del piso del Eixample en el que tengo el privilegio de vivir, y me dispongo a ejecutar la privilegiada ceremonia de retirar las sábanas que durante el día se han ido secando en el tendedero. Primero de todo, miro al cielo, qué suerte, hay estrellas. O qué suerte, está nublado, si no llego a tiempo a retirar la ropa, la lluvia la habría ensuciado mañana.

De modo que, lentamente, gozándolo, quito las pinzas y las pongo en su bolsa, que cuelga junto a la lavadora; agarro las piezas de tela y las abrazo, hundo el rostro en su tacto cariñoso y familiar, aspiro el perfume del jabón, el agua y la limpieza. Me quedo un rato así. De niña nunca supe lo que era abrazar una sábana a la que el sol y el aire habían hecho justicia; en aquellas callejas estrechas la sombra era presencia permanente; y la ropa limpia siempre estaba húmeda. Este perfume, este tacto, del que conseguí gozar con el paso del tiempo, me recuerdan que pude no haberlo logrado, que pude, como muchos, no haber salido del hoyo. O haber regresado a él. Como ha ocurrido a tantos a lo largo del tiempo, como está ocurriendo, por desgracia, mientras abre sus fauces esta crisis interminable que se traga todo lo que encuentra.

Me quedo un rato abrazada a la ropa limpia, contemplando las estrellas o su ausencia, disfrutando de mi privilegio. Luego la deposito en una pequeña habitación, en donde esperará a que una mujer más joven, más fuerte y a la que puedo pagar bien por su trabajo, la doble y la disponga en el armario.

Me voy haciendo vieja mientras el mundo, que ya lo es, y mucho, se vuelve cada vez más precario, y lo único que puedo hacer es gozar de mis momentos recogidos -soy como la ropa tendida al sol, pero ya con muchas lavadas encima-, de la consciencia que afortunadamente aún me habita. Y mientras camino por el pasillo de un extremo a otro del piso, estirando los brazos y las piernas, palpándome la espalda, viendo algo caído en el suelo -huy, ya lo recogeré luego, ahora mismo no me puedo inclinar-, mientras recupero la relativa buena forma, vivo con las palabras que me quedan y que desde aquí, o desde las tecnologías que ahora alumbran lo que fue también un espacio de sombras, me ponen en contacto con ustedes.

No tengo soluciones ni respuestas para lo que nos acongoja día a día, lo digo una y otra vez, pero este puente de palabras es como mi tendedero de la ropa. Un lugar en el que hundir el rostro y respirar la brisa. Una forma de detener el tiempo y de contemplar la noche, y de saber que, aun ignorando lo que nos deparará el día, y aun a sabiendas de lo que carga la espalda, huele bien.

Privilegios.



37a Setmana Cultural de Cubelles
La Diada de Sant Jordi i el 7è Festival de cant coral Vila de Cubelles centraran un mes farcit d’actes de totes les disciplines culturals.

A partir del 15 d’abril i fins a finals de maig Cubelles commemorarà la 37a Setmana Cultural de la Vila. Més d’un mes d’actes diversos de totes les disciplines culturals que, en diversos escenaris, centraran les activitats populars. Seran la Diada de Sant Jordi i el 7è Festival de cant coral Vila de Cubelles (8 de maig) els actes principals de la 37a edició de la Setmana Cultural, però també s’hi oferiran exposicions, concursos de fotografia i de pintura, actes musicals, sardanes...
Consulti el programa d’actes complet fent clic aquí. Mes informacions a Consulti les bases del concurs de pintura ràpida. 37a Setmana Cultural de Cubelles Font : http://www.cubelles.cat/




Diari de Cubelles recomana .......

per Sant Jordi .

17.4.11


Andreu Buenafuente,Emili Teixidor ,Javier Serra, Alicia Gimenez,Charlotte Link i mes autors per Sant Jordi a DECO ,carrer Major a Cubelles.








A la tres El clam contra les retallades desborda la plaça Sant Jaume La protesta unitària organitzada pels sindicats


D. CORDERO / R. FERNÁNDEZ


Des del balcó que dóna al seu depatx, Artur Mas tenia ahir una vista magnífica de la protesta que va desbordar la plaça de Sant Jaume i les previsions més optimistes dels organitzadors. Entre 10.000, segons la Guàrdia Urbana, i 20.000 funcionaris, segons els càlculs dels sindicats, es van unir davant les retallades que el Govern català ultima per als pressupostos d'aquest any. El president podia veure les pancartes de les protestes i alguna bandera republicana el mateix dia que es commemorava el 80è aniversari de la proclamació, sentir l'insistent so dels xiulets i, fins i tot, escoltar una consigna que no és que sonés moltes vegades, però que quan ho va fer va ser contundent. "Boi [Ruiz], dimissió".

Una ferma referència al seu conseller de Salut, que està copant el protagonisme de la tisorada perquè gestiona un terç de tot el pressupost de la Generalitat, perquè té a les seves mans una matèria sensible com és la salut pública i perquè els seus interlocutors l'acusen, fent cas omís a l'exercici d'escoltar, de posar en perill la sanitat pública.


Les consignes de la protesta s'acarnissen amb el conseller Ruiz


Infermeres i metges van encapçalar una convocatòria que ahir es dirigia als 180.000 funcionaris de la Generalitat. I els organitzadors els sindicats CCOO, UGT i IAC es van marcar un punt en el seu pols amb l'executiu, que manté la intenció de retallar un 10% la despesa per eixugar part de l'alt dèficit autonòmic. Entre els convocants no hi ha cap intenció de permetre que es posi fi a aquest trident que acaben aportant els serveis públics: "Ocupació, justícia i solidaritat", com recordava el manifest. I si no tenen intenció de permetre-ho és perquè es tem que mentre s'actua en aquesta línia, el Govern de CiU aposta per "privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues", com va clamar la sociòloga Marina Subirats, encarregada de la proclama que posava punt final a l'acte. Ahir es patia bastant pels serveis socials, fins al punt d'escenificar un minut de silenci que va permetre descansar les oïdes.

La plaça de Sant Jaume i els seus voltants van prendre el relleu a les múltiples protestes que s'han viscut aquesta última setmana als centres hospitalaris catalans, que ja coneixen les propostes dels seus gerents per afrontar l'ajust. I potser es va convertir en el pròleg a la "conflictivitat" que auguren els sindicats davant la incertesa i la falta de concreció a Ensenyament. Els representants sindicals es fregaven les mans davant la resposta que pugui tenir la marxa ciutadana convocada per al pròxim 14 de maig, en què es pretén estendre la crida a la participació al conjunt de la ciutadania.

"No és just que per problemes econòmics conjunturals es vulgui fer una reforma estructural que tiri per terra tot el model social que ha costat tants anys", va proclamar el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego. "Si Mas no pren nota i segueix ancorat en la prepotència, sense consultar, les protestes continuaran", va amenaçar el secretari general d'UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez. Els missatges de la resta de representants similars van anar en la mateixa línia.

mes a El clam contra les retallades desborda la plaça Sant Jaume ... Font : http://www.publico.es/catalunya