8.2.06

Penedès. Vilanova «salva» la platja Llarga fent 1.700 pisos en una zona agrícolaHi hauria 700 habitatges de protecció oficial que construiria directament la GeneralitatCATI MORELL. Vilanova i la GeltrúEl govern de Vilanova i la Geltrú ha trobat la solució que permetrà salvar la platja Llarga de la urbanització i construcció de 250 pisos. Oferirà una permuta als promotors i permetrà construir 1.700 habitatges en una zona agrícola del Prat de Vilanova per garantir-se no haver de pagar la indemnització del projecte inicial. Aquesta és l'única solució que ha trobat el tripartit per no desatendre les prop de 5.000 signatures que han recollit els ecologistes i tancar un acord amb la promotora que va començar les obres en aquests terrenys, previstos com a urbanitzables en el planejament urbanístic municipal.
+ La plataforma ecologista ha recollit signatures i ha organitzat actes de conscienciació sobre la zona de manera incansable. Foto: R.M.
La proposta del govern té el vistiplau de la Generalitat i de la promotora Subirats Berenguer, que va començar el projecte de construcció de 250 habitatges a la platja Llarga abans de l'estiu del 2004. Ara el govern municipal busca també el suport de l'oposició. L'objectiu és poder tirar endavant una permuta que permetria salvar la platja Llarga, a canvi de fer una macrourbanització (1.763 pisos) -hi hauria gairebé 700 habitatges més que a l'Eixample de Mar- en una zona del Prat de Vilanova que el pla d'ordenació urbana preveu com a agrícola. La requalificació dels terrenys permetria preservar la platja Llarga i convertir aquests terrenys en zona d'alta protecció. L'operació es faria amb la connivència de la Generalitat de Catalunya, ja que l'Institut Català del Sòl (Incasol), propietari d'un 50% dels terrenys, formaria part del projecte amb la construcció de 700 pisos de protecció oficial. Si, finalment, el projecte va endavant, la promotora Subirats Berenguer deixaria els terrenys de la platja Llarga en mans de l'Ajuntament perquè es convertissin en zona d'alta protecció, que s'estendria més enllà de la via del tren per garantir un corredor verd, amb el màxim grau de protecció mediambiental.Tot i que els grups de l'oposició no veuen clar que aquesta macrourbanització sigui bona per a la ciutat -ja que trenca tots els esquemes de creixement que s'havien previst en el planejament general-, el govern entén que és l'única sortida que hi ha per evitar pagar una indemnització -que podria superar els 30 milions d'euros- a la promotora. Almenys això és el que el govern ha al·legat per buscar la complicitat de CiU i PP -a l'oposició.
www.vilaweb.com
Penedès. LA CRONOLOGIA

15 de desembre del 2003. Anuncien que construiran 250 pisos i un hotel a la platja Llarga.
29 de març del 2004.La promotora prepara la urbanització de la zona.
13 de setembre del 2004.L'ACA anuncia que estudiarà el problema i deixa les negociacions en espera d'un dictamen que no ha arribat.
14 de desembre del 2004.Els ecologistes entreguen a l'Ajuntament més de 4.800 firmes contra la construcció de la platja Llarga.
13 de gener del 2005.Un informe de Medi Ambient exigeix la protecció de la platja Llarga.
11 de febrer del 2005.El govern municipal anuncia que intentarà arribar a un acord amb la promotora de la platja Llarga per evitar la construcció en aquesta zona.
15 de febrer del 2005.El govern, amb el suport de l'oposició, anuncia en el ple que silenciarà les negociacions.
27 de setembre del 2005.El PP acusa el govern d'amagar informació.
1 de febrer del 2006.L'alcalde convoca els ecologistes per explicar-los l'alternativa.

Penedès. Promeses electorals. Una de les grans promeses electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Vilanova durant l'última campanya electoral va ser la contenció del creixement demogràfic amb un pla d'urbanització lenta a l'Eixample Nord, ja que la ciutat no pot assumir de cop una arribada massiva de nous habitants. Uns mesos després que ERC formés govern amb el PSC i ICV a Vilanova, el govern de la Generalitat va fer públic un estudi segons el qual ciutats com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès -el que els tècnics anomenen ciutats mitjanes- estaven abocades a doblar o triplicar la població durant els pròxims vint anys per poder donar resposta a la demanda d'habitatge que genera la regió metropolitana. Precisament, Vilanova tenia una planificació que la situava prop dels 68.000 habitants el 2008, com una de les cotes altes de creixement. En aquest moment, Vilanova ja ha superat amb escreix els 60.000 habitants i porta camí de trencar aquesta expectativa de creixement a curt termini, ja que en els pròxims dos anys podrien coincidir a la venda la nova promoció del Prat de Vilanova (1.700 pisos) i la sortida d'una part important d'habitatges de l'Eixample de Mar, l'acabament de la promoció del sector Sant Jordi i la segona fase del Llimonet.
www.vilaweb.com