21.3.06

Torna el Bus de l'Estatut
Passa-ho!
Iu Forn
Cada cop que hi ha un casament en alguna família reial europea ens la venen com "la boda del segle". I al final resulta que la diferència amb el casament anterior o posterior d'un hereu o una pubilla de sang blava de segona fila és que aquest cop la núvia no és una ballarina d'estriptis sinó que el nuvi treballa de malabarista en un circ. Doncs bé, aquí cada pas que fem amb l'Estatut, ara al Parlament, ara a la ponència del Congrés, sembla el pas definitiu. I quan el superem ens adonem que, efectivament, era tan casament del segle com l'anterior. En definitiva, diversos focs d'encenalls que, justament avui, viuran un capítol més del camí que ens durà a la patena. "Germans, anem tots junts a la paaatena, que allà ens hi espera el seeenyor... (concretament el senyor ZP i l'inseparable escolanet Bono).
Som al moment del partit en què des del govern s'escolten veus que ens amenacen amb treure la pols del mític Bus de l'Estatut (recorda quin èxit, oi?) i treure'l un altre cop, aquesta vegada per explicar-nos el text. Jo els animo a fer-ho perquè no voldria perdrem una cosa així. S'ho imagina?
Baixaria Saura del Bus i proclamaria: "Catalans, votar sí és un bitllet a la felicitat. Ho diu un estudi que em encarregat".
Baixaria Esquerra i diria: "Formem part d'un govern que demana votar sí, però nosaltres demanem una «abstenció negativa crítica i nul·la». Ah, i conservant la cadira".
Baixaria el PSC i diria: "Que txi, que txi. Voteu que txi perquè si guanya el txi guanya Zapatero".
Baixaria Maragall i diria... bé, li confesso que sóc incapaç d'imaginar-m'ho, però segur que se sorprendria a si mateix.
I baixaria Artur Mas per dir-nos: "Sóc l'oposició al govern que dona suport a l'Estatut (o no), però sóc el que més suport dóna a l'Estatut. Ah, i visca ZP! I més concretament el moment que em va dir que les eleccions seran a la tardor".
www.avui.cat
Qui es resisteix a un espectacle com aquest?