5.4.06

En Duran no vol pas ser ministre
Passa-ho!
Iu Forn
Josep Antoni Duran i Lleida parlant amb ell mateix davant d'un mirall. -Hola què tal, com estic? -Aquí mirant el futur de les carteres ministerials.
-Hi veig el perfil d'algun bon candidat?
-Home, amic Duran, el dubte ofèn...
-Hi veus un candidat català, oi?
-I amb accent de Lleida
-Amb poc pèl, no?
-I prim. Amb un aspecte atlètic, com d'anar molt al gimnàs...
-I elegant. Veig un ministre elegant...
-Exacte. I modern. Ha de tenir un toc d'informalitat molt estudiat per si ha d'anar a actes on sobra la corbata.

-Potser estic pensant en un look casual tipus Baqueira?
-Mira, m'ho he tret de la boca. Justament ara estava pensant que aquest hipotètic ministre hauria d'esquiar. I Baqueira és el lloc superideal per fer-ho, no crec?
-I també hauria de navegar...
-Bé, i de quin partit crec que hauria de ser aquest ministre?
-Sens dubte d'un partit d'ordre que, a la vegada, tingui plantejaments avançats.
-No cal que continuïs. Tu m'estàs parlant d'Unió...
-Per tant tenim un candidat a ministre català, amb accent de Lleida, poc pèl, elegant, esquiador, mariner i d'Unió. Doncs amic Josep Antoni, a mi no se m'acut ningú.
-A mi tampoc, però ara mateix li envio el currículum al ZP, per si de cas, oi que m'entenc?
-Sí, a veure si tot i tenir un retrat robot tan clar no cau en qui és el candidat idoni.
-Sort que jo no em postulo perquè si no, quins nervis!!!
-Imagina't, estar-se tot el dia enganxat al telèfon. Per cert, tenim cobertura, oi?
www.avui.cat